|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Ara és l’hora, catalans
|
|
|
per anonim |
03 jun 2004
|
|
|
Ara és el moment, sí. És una oportunitat que potser trigarà a repetir-se. La majoria de la societat catalana hi està d’acord, que cal un nou Estatut. Fem-lo, doncs, sense complexos i sense pensar en cap Constitució espanyola. Fem-lo com si fos la nostra Constitució, sense càlculs, sense més matisos ni prevencions que els que comporta la pluralitat de la societat catalana. Fem-lo tenint en compte que l’important és que hi hagi consens aquí, un mínim acord entre nosaltres, encara que a vegades hi hagi un partit o dos que votin en solitari o quedant-se en minoria contra algun o uns quants dels articles del nou Estatut. Si hi ha majoria, endavant.
Fem el nou Estatut, sobretot, abans que a Espanya facin una nova Constitució o arreglin o adaptin l’actual. Fem-lo com una declaració de principis, de manera que els espanyols, quan arreglin la seva Constitució, es trobin que hi ha un territori dels que ells consideren seu que s’ha autodotat d’una llei suprema amb la qual la suposada Constitució comuna no encaixa. Fem-ho així, tornem al temps d’abans de 1714. Tenim ara a Catalunya les eines tècniques i una cronologia favorable per fer-ho. Que vegin els espanyols que si toquen la seva Constitució, com que serà després que el nostre Estatut estigui enllestit i aprovat aquí, o bé hauran d’adaptar-se al que nosaltres haurem pactat de manera sobirana, o bé ens hauran de passar pel damunt, anul·lant el nostre Estatut i imposant-nos per força les condicions de la seva Constitució, però ho hauran de fer a la vista de tot el món. I en ple segle XXI.
I segurament ho faran, no s’estaran de fer-ho, però el món sabrà que un Estat pretesament democràtic, en ple segle XXI, ha anorreat un poble i un Estatut sobirà aprovat per la majoria d’aquest poble. I el govern espanyol ja no podrà parlar de la transició, del consens i de la legitimitat històrica que en aquests 25 anys han invocat com a excusa per impedir-nos els nostres drets.
L’Estatut actual, del 1979, es va fer després de la Constitució espanyola del 1978 i, per tant, s’hi havia d’adaptar. Ara tenim l’oportunitat de fer un nou Estatut, nou de debò, sense condicionants. I aprovar-lo aquí, al nostre Parlament. I que siguin els espanyols els que es trobin davant el problema. I llavors, tant si ens aproven el nou Estatut com si no, haurem guanyat la batalla del nostre crèdit davant el món. El món sabrà que hi ha un poble sobirà i democràtic l’Estatut suprem del qual haurà estat anul·lat per un Estat imperialista. I l’Estat espanyol, per aquesta acció repressiva, passarà a ser jutjat per molts altres pobles del món com un Estat democràticament sospitós en el concert mundial.
Pere Saumell |
This work is in the public domain |
|
Re: Ara és l’hora, catalans
|
|
per un |
03 jun 2004
|
"La majoria de la societat catalana hi està d’acord, que cal un nou Estatut." vols dir??
Independència -Socialisme - Països Catalans |
|
Re: Ara és l’hora, catalans
|
|
per autoodiat |
03 jun 2004
|
Aquest Estatut de "casa nostra" contempla suprimir l'especulació que practique no només les inmobiliàries, sino la gent. I l'especulació salarial-empresarial?
És que tota la "culpa és de Madrid"?
És que la vanitat i l'avaricia no és catalana?
Lo dels pisos és un puto drama, i aquest pallassos només fan que pensar "nazi-onal"ment.
A la merda Catalunya! |
|
Re: Ara és l’hora, catalans
|
|
per les fonts |
03 jun 2004
|
|
NO veig encara clar que en treurem, pero almenys hi ha una lluita. Ningu no havia dit que seria facil. Mentre l´esquerra alternativa no es deixi incorporar al projecte estatal del PSOE, hi ha esperanca. |
|
Re: Ara és l’hora, catalans
|
per albert
enpanda@hotmail.com |
04 jun 2004
|
|
Pere, tu ets dels que crides: "Llibertat per les gallines, estatut del Galliner!"? |
