|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
orgull català i español
|
|
|
per CARLÃ? |
03 jun 2004
|
|
|
|
Prou mentides
CUP+CIU+ERC+PSC=MERDA CATALANA
CUP STALINISTES
CIU I ERC SEPARATISTES CATALUNYA ESPAÑOLA SEMPRE
PSC EL SOCIALISME A MORT
TOTS SOU UNS FILLS DE PUTA
ORGULL CATALA I ESPAÑOL
PER UNA CATALUNYA HISPANICA I ESPAÑOLA
VOTA PARTIT CARLISTA |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: orgull català i español
|
|
per Viladecanenca |
03 jun 2004
|
|
Vete al peo, capullo!!! |
|
Re: orgull català i español
|
|
per un |
03 jun 2004
|
jaajja partit carlista... jajjajaj... CATALUNYA HISPANICA I ESPAÑOLA ...
esta fatal aquest mon!!! |
|
Re: orgull català i español
|
|
per què graciós |
03 jun 2004
|
|
està molt bé omplir el temps en activitats com la del photoshop o mandangues similaqrs, però segú que hi han pàgines mésw interessants que se'n puguin fer ressò de les teves habilitats i no la d'yndi que està per temes més seriosos, o ho intenta. així que fotet el muntatge pel cul!!! |
|
Re: orgull català i español
|
|
per Mort a tots els Feixismes |
03 jun 2004
|
Aquest no tindria que ser un espai de propaganda electoral, i menos d'un partit monàrquic seudofeixista.
Mort a tots els feixismes, el català, l'espanyol, i el monàrquic!!! |
|
Re: orgull català i español
|
|
per el ayatollah Razmadi |
03 jun 2004
|
|
y a ke partido carlista se refiere el amigo este? |
|
Re: orgull català i español
|
|
per oye carli |
03 jun 2004
|
|
ei tio carli k no pones nada de ICV esos k son eco-stalinistas? jajaajajaj anda vete a montejurra zorra de mierda |
|
Re: orgull català i español
|
|
per Ronin |
03 jun 2004
|
NI DIOS NI AMO
no necesitamos ni un puto partido, solo un autogubierno, que gobierne el pueblo, ni comunistas ni fascistas.
Salud y anarkia! |
|
Re: orgull català i español
|
|
per el ayatollah Razmadi |
03 jun 2004
|
jaijai explicanos un poco eso Ronin.
No, en serio. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ijo q se |
03 jun 2004
|
del carlista poca cosa a dir, ja es retrata ell sol, i pel RONIN, oye tronco yo tambien quiero q me lo expliques, tio, pareces el tipico madero creando bulla.
Anticapitalismo a muerte.
Y si esa es tu anarkia muerete |
|
Re: orgull català i español
|
|
per festival |
03 jun 2004
|
Unes 2.000 persones al concert “Per la Unitat i la Llibertat dels pobles�.
www.cupvila.org
Unes 2.000 persones van assistir, el passat divendres dia 28, al concert “Per la Unitat i la Llibertat dels pobles�, organitzat per l’Ateneu Lokal de Prats de Lluçanès al pavelló municipal d’aquesta localitat que servà de presentació pública de la CUP a la comarca.
Al llarg de la nit, van passar per l’escenari pradenc els grups “Rà bia positivaâ€?, “FermÃn Muguruza i Kontrabandaâ€?, “Obrint Pasâ€? i “Skà ndol públicâ€?, en el que ha estat el concert més multitudinari celebrat a la comarca del Lluçanès.
L’acte servà de presentació pública de la campanya per a les europees de la Candidatura d’Unitat Popular-CUP, impulsada pel grup de suport del Lluçanès, que instal·là una pancarta i una taula de distribució de propaganda.
A la mitja part del concert, es llegà un breu manifest en què es manifestava el rebuig a la Constitució europea i es reclamaven els drets nacionals dels Països Catalans i la solidaritat amb les lluites per la llibertat dels pobles del món.
www.cupvila.org |
|
Re: orgull català i español
|
|
per caf |
03 jun 2004
|
|
Òstia els de la CUP, no perdeu passada, eh? |
|
como es posible?
|
|
per lectora |
03 jun 2004
|
|
q una provocacion tan simplona despierte tanta participacion? |
|
Re: orgull català i español
|
|
per autodiat |
03 jun 2004
|
Lo pitjor és que ha de ser un pallaso fatxa el qui digui la veritat.
A la merda tot aquests muntatges ideològico-nazi-onistes.
A més, els carlins fatxes son un niu a Catalunya. Gràcies a ells, Franco va tenir sempre una quinta columne a dintre d'aquest fastigós i mediocre país. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per momentito |
03 jun 2004
|
Una pregunta? jo als anys setenta vaig votar(no i tornat) a la cups (Candidature d'unitat popular i pel socialisme) eram una coalicio de partits ilegals,jo militaba al mcc i entre ells era el partit carli que tambe es nacionaliste. vem treure pocs vots i no se res mes perque amb vaig retira del panorama politic... La pregunta es la cup aquesta es continuacio o te alguna cosa a veure amb aquella.
Si es aixi.Quina resistencia i quina moral tants anys i alimentant aquesta oligarquia de partits que tots plegats van traicionat l'ideal comú de la llibertat politica.Cada que comtemplo les opinions nazionalistes d'una i altra banda veig al mal que va fer el franquisme i als seus continuador que no han trencat a donar més importancia al lloc que un neix, es a dir a la patria, que a la llibertat politica, unica arma que ens fara avanzar a la humanitat el dia que sigui concient. Feu politica de futbolin español-barça... |
|
Re: orgull català i español
|
|
per the same of before |
03 jun 2004
|
El problema de base és que s'utilizen els mateixos tòpics i s'exalten els mateixos odis, però d'es d'una perspectiva catalana. Es un problema antropològic, psicològic que, a més, fa que la política només sigui això.
Ja es pot enfonsar el món que uns i altres només veuran agresions patriòtiques, contra la Unidad de España o contra la "Unitat Popular" Catalana, i efluvis de felipcinquistes a tot arreu. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per santayana |
03 jun 2004
|
|
Los que no pueden recordar el pasado están condenados a repetirlo. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ... |
03 jun 2004
|
pel momentito: ben be que et devies quedar amb les caratules dels cartells de l'MCC perque no t'enteraves de res (precisament de l'MCC que tot i tenint una organització comunista estatal va ser sempre hipersensible a la questio nacional, tant aqui com a Euskalherria, provinents com eren d'un sector d'ETA)
no se si et refereixes a l'UpS (unitat pel socialisme) de l'any 80. Encara recordo com enganxavem els cartells amb molta camarederia amb la gent de Nacionalistes d'Esquerra.
Une de les cups primerenques va ser, que jo sapiga, la d'Arbucies i que si entres a la seva plana veuras com sí aplegava a tota la gent d'esquerres i nacionalista consequents, cosa que han confirmat amb mes de 20 anys de trajectoria (no tothom es va desencantar ni es va vendre, n'hi ha que aguanten, es dur pero no és impossible, ara s'ha d'estar obert i no ser amic de veritats pures, aixo deixem'ho pels que els es igual canviar res)
I pels altres un comentari del separatista catala, despres dirigent del POUM i fundador de l'MSC, Josep Rovira:
"El catalanisme no és una tendència política, és la interpretació d’una voluntat de reconeixement de la personalitat nacional, l’expressió d’una necessitat de llibertat."
I confirmava: "El treballador que a Catalunya és anticatalanista és un inconscient reaccionari, però el treballador que a la resta de la península és anticatalanista no fa res més que expressar inconscientment l’imperialisme de la seva pròpia burgesia." |
|
Re: orgull català i español
|
|
per Adrià |
03 jun 2004
|
|
Sincerament esteu fent un anàlisis ben pobre, el discurs contra els moviments pro-alliberament nacional que defenseu, no son certs, la feina per exemple de la CUP en politica municipal ús tira per terra tots els vostres arguments. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ... |
03 jun 2004
|
|
ah i el comentari meu va pels darrers, el del post primer es un nazi patetic, no cal ni mirar-s'ho (per cert hi havia un sector dels carlins, el socialistes autogestionaris, que devien ser els de la cups del momentito-exmcc |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ton i son |
03 jun 2004
|
|
El problema es que porten mes de seixanta anys sense experimentar la politica amb el sentit propi de la paraule. El general Franco la va desterra. Va ocupa el seu lloc la administracion pública. Tant va ser la educacio amb un unic sentit nacionaliste, tanta la por a que tornes la politica que a la mor del dictador els dirigents del partits clandestins pactaren amb els agents de la dictadure sustituir la unitat mitgançant la força per la unitat mitjançant al consenso. Asi va ser com van deixar fora de la llibertat el objecte nuclear de la política: Forma de estat i de gobern, llei electoral, distribució del poder territorial, control del poder estatal... El disentir a estat castigat durant els ultims 27 anys amb el silenci mediatic i la marginació cultural...Percebre la veritat distinginla de la propaganda dels poders es el primer proces de creacio individual d'ideas i conceptes politics... |
|
Re: orgull català i español
|
|
per Berta |
03 jun 2004
|
El nacionalismo es una enfermedad infantil.
Es el sarampión de la humanidad.
Albert Einstein |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ... |
03 jun 2004
|
i aquesta "dissensio individual" no creus que n'hi ha que l'hem fet tb col·lectivament. a vegades amb uns i a vegades amb altres?
una cosa es tenir sentit historic i l'altra no veure que del 77 fins ara hi han hagut 50 lluites: antiOtan, objeccio i insubmissio, nuclears, avortament, eclosio i estancament? del feminisme, mov. per l'alliberament gai-lesbic, LOAPA, independentisme "sociologic", guerres del golf, solidaritat amb Euskadi, reconversions, 3 o 4 vagues generals, moviments estudiantils, canvis al panorama sindical, desaparicio en incidencia del PCE, precarització social, moviment antiglobalització ... per esmentar nomes uns quans de generals
Si vas a allo local trobaries tb "uns quans" fets destacables. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ADF |
03 jun 2004
|
El sarampió nacionalista es cura amb l'autodeterminació, és a dir amb democràcia. Hi han nacionalistes a les nacions independents ara i incloses a estats aliens fins fa poc?
Hi han nacionalistes a Noruega independitzada de Suècia el 1905? Hi han nacionalistes a Finlàndia independitzada de Rússia el 1918? A Irlanda independitzada de la Gran Bretanya el 1921? A Estònia independitzada primer el 1918 i, desprès de 74 anys d'ocupació, definitivament el 1992 de de Rússia? A Timor independitzada d'Indonèsia el 2002? Etc. i etc.
Eren infantils tots els nacionalistes noruecs, finesos, irlandessos, estonis, timoressos, etc. que van treballar per la seva independència passant dels qui els deien coses com amb les que ens avorreixen aquí de tant en tant?
Pero el més interessant és que la cura del nacionalisme cal donar-la als nacionalistes dels estats que es neguen a assumir l'autodeterminació per d'altres. En aquest cas, li cal urgentment als nacionalistes espanyols del PpsoE.
Einstein estaría d'acord amb aixó!! |
|
Re: orgull català i español
|
|
per mismo |
03 jun 2004
|
Vale. jo tambe vaig lluita amb la campanya antiotan i men recordo penjant als cartells d'aquell gorila lleçant misils i de la insubmissio vaig ser precursor i del nuclear no gracies també i de l'alliberament fins al monyo. Pero aixo va ser llavors. Pero poca cosa mes despres salvo l' ultim contra la guerra i l'accio i emocio colectiva viscuda pel poble español devant la tragedia del atentat..Lo del independentisme sociologic no lo entiendo, lo de Esuskadi i los matones no te rao ni nom ni justificacio. De la universitat vaig sortir corrent i soc autodidactA i del obrerismo soc autonom i faig lo que vull, del sindicats son part del estat igual que tots els partits segons llei.
El pce despres de tot se suicidó
Y
I que vamos haser?
de sensible lo soy, pero.. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per un |
03 jun 2004
|
|
Pero encara existeixen els carlistes aquests? Per favor... |
|
Re: orgull català i español
|
|
per mas para el mismo |
03 jun 2004
|
i acabo. Qui carda un rotllo patatero del 77: tu (suposo encara que amb canvi de nicks?)Aixo de l'alliberament fins al monyo em fa gracia. No sabia que es poguessin qualificar la resta de moviments socials que tu no has participat aixi. Txaxi. Quan un s'agafa vacances de 15 o 20 anys i es dedica a escombrar cap a casa, qualificar a la resta de no-existents diu molt de cert taranna (amb tants de lapsus temporals deus haver muntat una macroempresa). Sino entiendes lo de Euskadi i l'independentisme sociologic lee, informate, aunque sea en tus descansos autonomos (y supongo que te refieres al regimen de autonomos, no lo a los otros, que per cert tb estan integrats al sistema, n'hi ha d'autonoms autoexplotats, pero continua havent-hi molta classe mitja "autonoma", pero que guai que queda passar del sindicalismo por la derecha con palabreria de -extrema?- izquierda) Despres de tot es el discurs de molta gent que era poca cosa més que l'"esquerra" (?) del PCE.
Petons. (per cert, tu amb lo d'en Santi Brouard, Lasa y Zabala o detencions d'indepes bascos o catalans, il·legalitzacions y represiones varias etc , donde estabas, en el caribe como curro?? pues que bien te lo has montao chaval, a ver si te lees los periodicos de 15 años para aca) |
|
Re: orgull català i español
|
|
per bon dia |
04 jun 2004
|
i acabas matan tota rao que no sigui la teva.
Ya nos encontraremos otro dia |
|
Re: orgull català i español
|
|
per t'equivoques messala |
04 jun 2004
|
no se que vols dir amb el "ya nos encontraremos". Espero que per unes birres.
Qui comença qualificant sense coneixement -barrejes sigles i per altra banda estaria molt d'acord en certa qualificació d'autoritarisme i lideratge abusiu de l'organitzacio que parlaves i no diré més, oics etc-, qualifica sense coneixement deia de "nazionalistas" a un sector de l'independentisme caracteristic pels seus plantejaments d'esquerra marxista o llibertaria o alternativa -amb tots els ets i uts que vulguis? No es de rebut ni integrador ni respecte cap tipus de pluralisme, sino que és difamador (practica extesa, per altra banda, per aquestes planes). Fixa't que jo m'he abstingut de qualificar-te d'espanyolista o deries per l'estil -tot i que parles de poble espanyol (? no sé què és això) i qualifiques de matons a tot un sector de l'esquerra revolucionaria present a Europa des de fa molts anys, quan aquest sector ha tingut d'aguantar una de les repressions més ferotges i generalitzades dels ultims anys, fins a arribar a viure una situació de dictadura de fet -la il·legalitzacio politica- esquerra que ha participat des de la campanya antiotan o antinuclear fins a la lluita per la renda bàsica (una esquerra, l'abertzale, que et recordo que tota l'esquerra comunista o marxista revolucionaria de la qual sembla que tb n'has estat particep, tot i les critiques, mai va deixar de solidaritzar-s'hi, no tant sols a l'Estat espanyol sino tb a llocs com França).
Lo dicho, espero que sigui per unes birres la trobada (pagant tu :-P |
|
Re: orgull català i español
|
|
per mismo momentito ton i son |
04 jun 2004
|
A lo que voy es que la lluita per la llibertat politica esta aturada desde fa molt y las causas estan apuntadas ,la po de las clases dirigents a la llibertad politica del poble (español) a sigut protagonista de una representacio politica amb un sistema electoral que no es representatiu de la societat sino del Estat que financia aquest oligopoli de partits.
A España existeix una cuestió catalana, una vasca i una gallega que estan sense resoldre.
Ni han uns fets objetius que son la llengua, drets forals, culturas linguisticas diferents i un moviment minoritari de resistencia a la soberania del estat español expresat a traves de una ideología nacionalista.
El terrorisme de ETA, com una guerra civil sense enemic, es una aberracio moral que amaga el realisme del seu analisis: la independencia como botín de guerra.
El nacionalisme pacific preten legitimar el seu objetiu de independencia amb el ejercici del dret de autodeterminació amb el reconeixement de la Corona.
El dret a l'autodeterminació, com dret d'una comunitat cultural, es la idea socialdemocrata que inspira el paneslavisme, el sionisme i el facisme.
El criteri politic de la transicio ha destruir la conciencia de la unitat nacional de España i a fomentat la falta d'ideals, a fet la corrupcio i al crimen de Estat un factor de gobern i a privat als españols a elegir i controlar als seus gobernans.
La solucio a la cuestio de las nacionalitats es inseparable de la solucio democratica de baix a dalt. La llibertat política dels ciutadans pot federar poders locals i municipals que descentralitzin absoreixin la burocracia de las autonomias, sota la norma de igual tratament estatal de las regions.
Las autonomias no deixan de ser expresions feudals, historica i socialment reaccionarias, dels interesos i ambicions de poder de puras oligarquias regionals...
Y ara si vols una cerveza al Zuric |
|
Re: orgull català i español
|
|
per .. |
05 jun 2004
|
Bueno, ja quedarem un dia (estic una mica fotut) Gracies. :-)
Barrejes moltes coses (no et comentare la lluita armada d'ETA -o els Grapo, o els bader-meinhoff o...)
El dret a l'autodeterminacio de Wilson o Lenin (i la tradicio marxista) no te res a veure amb el que dius (si t'interessa mira per www.marxists.org, hi ha seccio catalana).
Fas afirmacions historicistes que no s'aguanten per enlloc (el feudalisme es va acabar al 1835). La consciencia d'unitat nacional és un fracas historic del liberalisme espanyol.
Relaciones fet nacional amb solucions democratiques. D'acord. De fet, és +/- el que ha fet per exemple el marxisme (per cert ningú, en ultima instancia vol Corones). D'una forma reduccionista (en el fons s'ha vist com un suport a la lluita obrera)
Diuen alguns indepes marxistes que l'opressio nacional és l'expressió de la lluita de classes. Jo prefereixo pensar que és un fet transversal a les classes, com el genere, per exemple, pero que una "Formacio social a dominant capitalista" (poulantzas o s. amin !!! toing :-) -el sistema i va que xuta- integra en el seu conjunt.
Sobre els arguments d'origen llibertari -oligopoli de partits etc- d'acord en certa manera pero peca del defecte que solen tenir per a mi aquests tipus d'arguments: son unidireccionals, se n'obliden del consens que pot haver entre societat i politica i que tot es més contradictori -en l'expressio d'un historiador conegut: hi ha antagonimes pero tambe "solidaritats"
(tambe recordar que hi ha una tradicio d'origen llibertari en el nacionalisme d'esquerres, que es pot entroncar amb el federalisme i/o el cantonalisme, la qual cosa coincidiria amb alguns punts dels que dius)
(per altra banda pensa que, subjectivament, de la mateixa manera que molts sectors s'identifiquen amb aixo que dius "poble espanyol" n'hi ha que no s'identifiquen amb res, o s'identifiquen amb altres identitats "compostes"( catala i espanyol) o amb altres d'uniques: català, basc ... Tot aixo no arrenca amb la transicio. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ando |
05 jun 2004
|
Salut i gracies. Es un plaer.
Seguiré estudiant la situació però prefereixo cercar la identitat en expressions universals alliberadores que cercar la pretensió de un poder estatal localista.
La idea de concedir Autonomies generals (café para todos), en lloc de restaura els Estatuts particulars de Catalunya i Euskadi derogats per las armes, es un sentiment heretat del nacionalisme franquista de igualtat territorial.
La expressió política de las diferencies a potenciat sentiments de ansietat de dona identitat política a la diferencia cultural i com conseqüència de la voluntat nacionalista de poder i ambició de domini a creat una emoció rancorosa de enveja del Estat.
La esquerra a sacrificat la llibertat política a la igualtat social.
Las revolucions de la igualtat tenen al seu origen en pensaments justos i fracassaran perquè no veuen la veritable font de la injustícia. Las demagògies patètiques de igualtat de oportunitats i igualtat econòmica dels estats totalitaris en sigut las conseqüències. Las revolucions de la llibertat se encarnen en pensaments vertaders. La historia demostra que sense justícia social pot haver llibertat política i que sense aquesta llibertat col•lectiva no pot existir justícia de la igualtat.
La contradicció de adorar el principi de igualtat i odiar el principi representatiu a consagrat a tota Europa els Estats de partits sense divisió significativa entre la dreta y la esquerra, suplim la falta de democràcia formal, simula la democràcia social acomoden la demagògia a una societat dividida en col•lectius de sentiments particularitats (nacionalistes, feministes, homosexuals, parats, immigrants, gent gran, joves, menors…)
Me agradaria recomanaria la difícil lectura de un personatge singular i que jo considero que es el pensador polític més lúcid i original de l’actualitat. Es diu Antonio García Trevijano i a patit varies maquinacions politiques, campanyes de difamació personal per contraresta, silenciar i eliminar la seva important acció política per la ruptura democràtica.
Examina la trama i las claus de actuació i penetració de la passió de servitud voluntària, aquesta necessitat de submissió a la autoritat, per la que aquesta es consolida i es potencia com estructura d’opressió i instrument de la oligarquia governant.
Desemmascara el regim implantat a la transició. Una oligarquia de partits estatals coronada per una monarquia segregada del franquisme.
La llibertat i la dignitat son la permanent incitació de la seva obra, una continua invitació alliberadora de independència mental i coratge moral. Difícil i necessari camí per arriba a la llibertat política.
«Todo hombre que es un verdadero hombre debe aprender a quedarse solo en medio de todos, a pensar solo por todos y, si es necesario, contra todos», deia Romain Rolland.
Cercat per la infàmia i acorralat per la enveja del mediocres al van deixa sol i aïllat però no comprimit ni mutilat.
Als seus escrits son lluminosos, rebels, insubmissos i inquietants.
I acabo enviant un article, als tinc tots i tots els seus llibres, …
Que ve el corrector |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ando |
05 jun 2004
|
AUGURES DE CATALUÑA Y EUSKADI
OTRAS RAZONES. LUNES 14 DE ENERO DE 2002
ANTONIO GARCÃ?A TREVIJANO
La historia de la humanidad constata que al frente de los grandes acontecimientos han marchado siempre creencias comunes más susceptibles de ser sentidas que conocidas. Ninguna idea ha conmovido tanto a los hombres como la de nación. Más incluso que las de libertad o igualdad. Y es la menos comprendida. Su noción corriente la concibe, tal si fuera una persona moral, como un ser orgánico dotado de voluntad, alma, carácter y espÃritu nacional. Todos los atributos de la persona menos la inteligencia, que es suplida por el destino. Esta descomunal creencia, tan cercana al animismo, es la mejor palanca inventada en la polÃtica para mover a las masas y la idea peor engendrada por el pensamiento. Siendo fruto de la acción humana y del azar, la nación no puede ser la ejecución de un proyecto. Como patrimonio histórico que se puede medir y contar, pero no hacerle sujeto de pensamiento y voluntad, jamás constituye algo ético.
Cuando la guillotina segó la cabeza visible del Estado, los revolucionarios de la libertad individual pusieron en su lugar la testa invisible de la Nación. Cuando las tropas de Napoleón desfilan ante las ventanas de la Academia de BerlÃn donde perora Fichte, el filósofo no habla de libertad ciudadana ni tampoco de independencia prusiana, sino de nación alemana, sea cuales sean los Estados donde habiten los alemanes. Cuando a Europa la agitan los revolucionarios de la igualdad, y el Manifiesto Comunista proclama que los obreros no tienen patria, Marx pone en su lugar la «nación proletaria», sea cual sea el Estado donde trabajen. Cuando la guerra francoprusiana coloca a Francia a los pies del emergente Imperio alemán, los Renán, Taine, Barrés, se revuelven contra los valores de la Revolución en nombre de una idea mÃstica de la nación, entroncada a la del romanticismo y el historicismo alemán. Y sin lugar para un nacionalismo histórico de unificación de Estados, inventan el nacionalismo orgánico de dominación de individuos. El que llevó en Italia al fascismo y en España a la nación como proyecto sugestivo y unidad de destino. Ortega copió a Renan. Primo de Rivera a «La Lupa».
Concebir la nación como persona moral es idea más peligrosa y menos fundamentada que la del Estado ético. Al fin y al cabo, aunque éste no realice una función imparcial, está dotado de voluntad y personalidad jurÃdica. Mientras que la nación carece de órgano volitivo, a no ser que éste se confunda con el emanado del cuerpo electoral. Lo que llevarÃa a negar la existencia de nación si no hay libertad de elección parlamentaria. Expresiones como voluntad nacional, representación nacional y soberanÃa nacional, son vacuas ficciones ideológicas para hacer creer que la voluntad y la soberanÃa del Estado corresponden al concierto o la mediación que realiza entre todas las clases y categorÃas sociales de la nación. La inteligencia polÃtica no puede creer estas fábulas. Y si, justamente, niega eticidad al Estado, no es para dársela, descabellada e injustamente, a la Nación.
Como todo patrimonio, la nación tiene intereses objetivos, que el Estado debe preservar. Pero al interés nacional le sucede lo que a la voluntad general de Rousseau y al bien común de Santo Tomás. Nada hay que pueda concretarlo, salvo en situaciones de catástrofe, pues no es cosa discernible por votación. Y en esa imposibilidad reside la clave del éxito ante las masas de los partidos nacionalistas. En virtud de su visión mÃstica de la nación, sólo ellos saben donde está en cada momento el interés nacional y cuál es el destino nacional. Que coinciden siempre con los del grupo cuyo jefe encarna la nación. Su voluntad personal es la voluntad nacional.
Arzallus y Pujol, augures del destino vasco y catalán, no tienen más que oÃr el latido nacionalista de su voluntarioso corazón. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per TrevijAno |
06 jun 2004
|
|
Garcia Trevijano escriu a un periodic d'extrema dreta espanyola i que ara mateix acaba d'exigir que els "cristianos y españoles" marquin la casella a la declaració de la renta per pagar les despeses de l'Església catòlica. Es un només un altre nacionalista espanyol més, obssesionat amb Azallus, etc. i el típic "no-nacionalista" rabiosament espanyolista. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ando |
06 jun 2004
|
|
cuidat els prejuicis i enterat que ara ja tampoc publica en lloc perque la seccio de otras razones de la razon a estat clausurada. Llastima |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ando |
06 jun 2004
|
|
Per cert, la teva insinuacio deformacio del nom Ano es la mateixa que utilizaban els membres del GAL en les seves amenaces a la seva persona. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per TrevijAno |
06 jun 2004
|
|
Es clar que si, soc Felipe Gonzalez que com tothom sap era qui dirigia els GAL i que per sorpresa també de tothom parlo català en l'intimitat. Estic planejant de segrestar l'ano aquest fins que em dobin la pensió de jubilació. Que dolent que sóc. |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ando |
07 jun 2004
|
|
a vera si et pasa l'atac i contesta algo coherent, prente alguna medicina per veure mes enlla...Jo i fet un esfors cumençant per un idioma que no domino i en condiciona lo que vull dir, l'expresio... pero ya esta bien. Aaaaa fer puñetas |
|
Re: orgull obrer
|
|
per facha qui llegeixi |
07 jun 2004
|
|
VISC CATALUNYA LLIURE |
|
Re: orgull català i español
|
|
per ando |
07 jun 2004
|
facha es el que nega altres pensaments altres lecturas, altres cultures, altres llenguas i crida a no llegi o sigui que facha tú, catala, aixo sí, pero faxa.
VISCA LA LLIBERTAT |
|
|
