|
|
|
Notícies :: guerra : dones |
|
Una realitat massa comuna
|
|
|
per Oparin |
31 mai 2004
|
|
Guerra i violació |
Una realitat massa comuna
autor: Maribé Nogué i Felip | data: 28/05/2004
Font: Avant-Online
En tota la història de les guerres, les dones han estat un dels trofeus guerrers. Juntament amb els tresors i els aliments, les dones són l'altre «objecte» que els vencedors podien exhibir
Les proves de les tortures infligides als presos iraquians per part de les forces ocupants han donat la volta al món, i estan posant l'administració Bush contra les cordes, perquè es desmantellen tots els suposats arguments d'ajut humanitari en què s'emparava la seva decisió d'ocupar l'Iraq tot implicant les Nacions Unides en la seva particular croada contra el mal. La cultura de la societat iraquiana està molt lligada a la intimitat personal, per això, i amb independència dels maltractaments i les ignominioses tortures emprades amb els presoners, posar al descobert la nuesa dels seus cossos és una de les majors humiliacions a què poden estar sotmesos. Aquest fet generalitzat té una característica agreujant en les dones preses, una realitat que -com és massa habitual- no ens arriba. A les denúncies efectuades per expresoners d'Abu Ghraib, aquest sinistre centre penitenciari que els ocupants ara anuncien que volen enderrocar, s'hi han sumat les informacions sobre el que sofreixen les detingudes iraquianes. Expliquen com, a la seva condició de presoneres sense drets cal afegir-hi el sentiment d'humiliació pel tracte vexatori, incloent-hi abusos sexuals i violacions, a què són sotmeses per part de militars dels EUA i també guardians iraquians.
Desesperació i ràbia
Així ho anaven esguardant l'Observatori de l'Ocupació de Bagdad i fonts mèdiques de l'Iraq. Ens ho explica el Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab que va estar-hi el mes de febrer, i que ha fet pública una carta signada el 8 de març d'enguany a la presó d'Abu Ghraib, en què es reflecteix la desesperació i la ràbia de Nur (en àrab, 'Llum').
A Nur se li feia present el que havien comentat en relació amb les seves companyes de Palestina quan deien «nosaltres sofrim quan veiem com els jueus beuen vi davant nostre, quan ens violen com animals salvatges, quan se n'alegren i fan el que els plau amb aquelles a les quals poc importa la seva honra. El nostre honor és violat, les nos tres robes estripades, els nostres estómacs passen fam i les nostres llàgrimes flueixen sense parar».
Nur fa una crida als seus coreligionaris perquè, si tenen armes, ataquin les presons amb elles dintre, ja que hi ha molts ventres amb fills del pecat... Com és sabut, aquestes situacions suposen importants repercussions físiques i psicològiques, privades i públiques. Representants religiosos ja estan prenent una posició en defensa de l'honorabilitat de les dones violades i en contra de qualsevol rebuig social.
En tota la història de les guerres, les dones han estat un dels trofeus guerrers. Juntament amb els tresors i els aliments, les dones són l'altre objecte que els vencedors podien exhibir. Per exemple, a la guerra de l'ex-Iugoslàvia es van violar unes cinquanta mil dones; a la de Rwanda, en tan sols un dels campaments, s'hi detectaren més de set-centes dones violades (500 d'embarassades), sota una estratègia planificada i pensada per «disminuir la mística de l'enemic i per sembrar la llavor de la pròpia ètnia enemiga», de la mateixa manera que, durant els primers anys del conflicte de Chiapas, es van denunciar cinquanta casos d'indígenes violades per l'exèrcit mexicà.
Violacions com a tortura
El Tribunal Especial pels Crims de Bòsnia-Hercegovina va sentenciar, el 19 de novembre de 1998, que la violació de les dones en situacions de guerra és un delicte greu contra els drets humans. Però el Tribunal Penal Internacional que es va crear a Roma el juliol passat per «jutjar i processar els crims de guerra i de genocidi contra la humanitat» va establir que la «violació sexual pot constituir un crim de guerra o un crim de lesa humanitat en lloc d'un simple delicte contra la dignitat de les persones com s'establia abans en el dret humanitari internacional». El mateix que atorga a l'embaràs, l'esterilització i la prostitució forçades o bé a l'esclavitud sexual i altres formes de violència sexual. Que a les guerres hi ha violacions ja se sap, i que n'hi havia a l'Iraq molt abans de les fotografies que ara han sortit a la llum, també, però de les violacions com a tortura ningú se n'escandalitza. És tan normal... |
Mira també:
http://www.pcc.es
http://www.pcc.es
|
This work is in the public domain |
