|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
"El PSOE ha il·legalitzat Batasuna per furtar-li la campanya al PP"
|
|
|
per anonim |
29 mai 2004
|
|
Entrevista a Patxi Zabaleta, coordinador de l'organització abertzale Aralar i antic membre d'HB. El diputat navarrés, ha realitzat una gira pel País Valencià presentant la candidatura europea en la qual s'inclou al membre d'Esquerra Valenciana, Francesc Santacatalina. Zabaleta és membre de l'Acadèmia de la LLengua Basca, va militar en les organitzacions clandestines durant el franquisme i va participar en la primera Mesa Nacional d'Herri Batasuna. Actualment la posició d'Aralar defensa un camí pacífic cap a la indepedència i es mostra molt crític amb ETA. |
David Segarra / València
Aralar neix del conjunt de l'esquerra abertzale, que provocà el seu naiximent?
Aralar és un partit nou, on es troba gent que abans estigué en Herri Batasuna i altres que venen d'altres origens polítics. És un partit amb vocació de ser esquerra nacionalista i que vol reestructurar aquest sector cap a una primàcia de l'acció política. Quan es produí el procés Batasuna, alguns vam decidir no continuar sinó crear un camí nou. La raó principal va ser la ruptura de la treva d'ETA al 98, sobre tot per les raons i les formes en que es va fer. Si bé és cert que ja des de feia més deu anys que ja veniem criticant l'actuació de la lluita armada o la kale borroka.
En les eleccions autonòmiques us vareu presentar en una plataforma anomenada Nafarroa Bai (Navarra Sí).
Les raons venen de la situació política especial navarra, degut a que governa des de fa molts anys la franquicia del PP que s'anomena UPN i en ocasions junt al PSOE. Aleshores la imatge que es transmet és que a Navarra només existeix el PP i el PSOE i no és cert. De fet d'un 25 a un 30% de l'electorat es considera nacionalista i d'esquerres. Nosaltres que en les anteriors eleccions ja s'haviem convertit en la primera força abertzale decidirem fer un esforç especial que donar-li la volta a la situació. Junt al Partit Nacionalista Basc, Eusko Alkartasuna i Batzarre que es una organització d'esquerres es va formar aquesta coalició que ha tingut uns resultats molt importants i que ha generat sense dubtes una gran il·lusió.
La candidatura europea inclou a un membre d'Esquerra Valenciana, quina és la raó d'aquesta inclusió?
Primerament nosaltres vam tractar d'impulsar una candidatura unitària basca anomenada Euskal Herria Bai (Poble Basc Sí). La proposta era la de donar una imatge de poble basc que vol construïr una Europa des dels pobles. Finalment no va cuallar la idea ja que ja existien altres aliances com Galeusca (PNB, CiU, BNG, Bloc) o Europa dels Pobles (EA, ERC, CHA). El PNB ens va oferir participar a la seua coalició, però front a aquesta oferta vam entendre que no donar-li el nostre sí, encara que les condicions van ser molt bones. Nosaltres considerem que si no hi ha un plantejament clarament autodeterminista cal una definició de classe i també sobre els continguts de la Constitució europea.
Amb Esquerra Valenciana compartim anàlisis i ens coneixiem de fa temps. Açò ha cuallat en aquest acord on Aralar col·loca a Paco Santacatalina en la seua llista. Però a banda existeixen objectius a més llarg plaç com és consolidar unes esquerres plurals i sobiranistes als diferents àmbits de l'Estat.
Aquest objectiu xoca amb la realitat més propera que mostra una dispersió de les candidatures nacionalistes i d'esquerres tant al País Basc, com al País Valencià i Catalunya.
Nosaltres considerem que la nostra definició sobiranista, d'esquerres, republicana i internacionalista és la nostra especificitat. De fet nosaltres som l'única llista que inclou ciutadans que no són de l'Estat espanyol: francesos i belgues. Per a nosaltres açò representa forçar la llei per apropar el que en un futur ha de vindre. També som el reflexe de que les alternatives nacionalistes en les diferents nacions de l'Estat s'han d'estructurar des de la pluralitat, però amb sensibilitat ecològica, social i sobiranista i també des de la confrontació d'altres opcions, respectables, però que no són d'esquerres.
En aquestes eleccions pareix que el món de Batasuna, en la seua candidatura HZ, no podrà presentar-se degut al manteniment de la il·legalització. Com s'afronta des d'una perspectiva democràtica la prohibició d'un ample sector de la societat a participar del joc polític?
És un tema molt greu que s'il·legalitze qualsevol opció política, en aquest cas la d'HZ. Nosaltres ens manifestem en contra d'aquesta il·legalització per tota una bateria d'arguments: el primer és de mera justícia, perquè tot ciutadà que no haja sigut privat per la jurisdicció penal té dret al sufragi universal i dret a la praticipació electoral. El segon argument és per raons democràtiques: nosaltres entenem que en democràcia no es pot negra la participació de candidatures que cumpleixquen amb els requisist necesaris, com sí era el cas, per tant creguem que és el PSOE qui es mereix un crítica directa, perquè del PP no es podia esperar una altra cosa, però el PSOE ha repetit la política del PP. En aquests moments, si la candidatura d'HZ és il·legalitzada definitivament, propugnaran un vot nul mitjançant una papereta, que a l'Estat francés sí serà legal. Amb la qual cosa serà una gran vergonya per al govern Zapatero, per darrere de Chirac en quant a compliment de requisits democràtics. En tercer lloc nosaltres pensem que és una contribució negativa a qualsevol procés de pau, el que per a nosaltres és una preocupació de primer ordre, perquè en tot el món els procesos de pau han consistit en eixamplar les vies polítiques i una restricció política sempre condueix a justificacions de la violència. I en últim lloc, dir que açò produeix gravíssims danys als il·legalitzats, però també a nosaltres, ja que no podem confrontar dialècticament els nostres arguments amb els seus. I a més, casualment aquesta il·legalització atorga un gran avantatge qualitatiu al PSOE. Aquesta és una acusació molt greu, però la fem amb coneiximent de causa. El fet que el govern de Madrid haja incitat a la il·lgalització, instrumentalitzant la Fiscalia General, ens condueix a que ha privat del seu principal i únic argument al candidat del PP: Mayor Oreja. Ell és un polític unidimensional, no sap parlar més que d'una cosa. Si el PSOE no haguera impulsat la il·legalització Mayor Oreja ja tenia la campanya feta. Ara no té res de que parlar i està clavant la pata constantment rememorant al GAL. Però amb açò el PSOE s'ha tacat també en un assumpte vergonyós com és promoure aquesta il·legalització.
En aquest moment amb el Pla Ibarretxe en una mena de suspensió i amb el canvi de govern a l'Estat, per on transita el camí a l'autodeterminació?
Creguem que ha de transitar per un acord dels partits polítics i a més cal que estiga present a Europa, perquè es dona la paradoxa que es pretén una Constitució que nega el dret d'autodeterminació, quan sis dels vinticinc estats que composen la Unió acaben d'aconseguir la independència fa molts pocs anys en virtud al dret d'autodeterminació. A més de com a trànsit cap a la independència, és la base per a la convivència i a més és un dret individual per a l'adscripció a una nacionalitat o no. En aquests moments el Pla Ibarretxe pareix, efectivament, arraconat. I nosaltres tenim moltes reserves respecte a aquest pla, però ens pareix legítim. En tot cas pensem que cal abordar des d'una mesa de partits estil Lizarra, sense exclusion, en la qual es visualitze un acord en base al dret dels pobles a decidir el seu futur. El govern de Zapatero, està duguent un canvi molt important en política exterior, però en política interior està fent seguidisme del que fou el govern d'Aznar. Mantindre el Pacte de le Llibertats, quan ja està mort és un greu error.
L'existència de nacions sense Estat i les conseqüents lluites i repressions, podria ser qualificat com el Taló d'Aquiles de la Unió Europea?
És un dels més greus problemes i que a més desvirtualitza el projecte de construcció europeu. Si cal que Europa es faça, li cal un poder constituent i aquest poder no poden ser els Estats, sinó la Constitució serà un ximple acord entre Estats. Sinó s'avança en el camí d'un poder constituent, seguiran existint els exèrcits estatals i les monarquies i es seguirà sense tenir una política exterior i de defensa comuna, així com sense seguir una política de solidaritat amb l'anomenat pomposament tercer món. Nosaltres creguem que els nacionalistes hem impulsat els majors canvis polítics que s'han donat en els últims anys. Per eixemple a banda dels drets nacionals, respecte al dret a la vaga, que es vol llevar i que els sindicats no estan alçant massa la veu, nosaltres reclamem també eixe dret. A més, com recorda Paco Santacatalina tantes vegades, a banda de demanar la pròpia desmilitarització, tenim que recordar que cal lliurar-se dels soldats de l'Imperi. Perquè hi han bases nordamericanes per tota Europa i no hi han bases europees als Estats Units. Nosaltres entenem que els EUA no han de defensar Europa, això ja va passar, però les bases existeixen i són un important condicionant. |
Mira també:
http://www.lavanc.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: "El PSOE ha il·legalitzat Batasuna per furtar-li la campanya al PP"
|
|
per Antoni |
29 mai 2004
|
|
Zabaleta s'aprofita dels vots de batasuna perque esta il.legalitzada, sino no li votaria ningu, esta fent el mateix cami que han fet abans tots el panedits i traïdors. |
|
Re: "El PSOE ha il·legalitzat Batasuna per furtar-li la campanya al PP"
|
|
per Fits |
29 mai 2004
|
No hi estic d'acord Antoni. En tota la història de l'esquerra abertzale, existeix pluralitat i doverses visions des del seu mateix naixement als 60. El que passa que és que ETA i HB han girat cada cop més cap l'autoritarisme i la no tolerància de la discrepància interna, fins que la gent de Zabaleta ha hagut de marxar.
No crec que Aralar sigui la panacea, entre d'altres coses perquè el sector Zabaleta és força moderat en la qüestió social, però el que està clar es que la línia autista d'ETA i la antiga HB si pot portar a l'esquerra abertzale a un profund debilitament. |
