Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Palestina, pedra de toc (per Jesús Artiola)
28 mai 2004
Enmig d’una nova i brutal ofensiva de l’exèrcit d’Israel a Gaza i ja enmig de la campanya electoral dels propers comicis europeus, he rellegit un article de l’amic Josep Maria Navarro, de Sodepau. Cap al final de l’escrit feia aquesta reflexió: “El moviment europeu solidari amb la causa Palestina aspira a descolonitzar el pensament i l’ànima europea, i això comportarà assumir una contradicció generosament: estimem els palestins com a cosins germans colonitzats i massacrats per l’exèrcit i l’Estat d’Israel, però no oblidem, ni oblidarem, per amor, per solidaritat, per justícia, la responsabilitat d’Europa en la tragèdia dels jueus�.
Aquestes línees recobren tristament avui tota la seva força, i caldria, precisament en el context d’aquesta campanya electoral, prendre-les prou seriosament. Efectivament: el què està passant avui a l’altre costat de la Mediterrània, i el què pugui passar més endavant sota la mirada, la intervenció o la indiferència de la Unió Europea i els pobles d’aquest mar és i serà la pedra de toc d’allò que vulgui ser la Unió Europea i de la mateixa possibilitat que pobles com el nostre, els Països Catalans, puguem sentir el projecte com a propi o el sentim, definitivament, com a aliè.
Cal dir-ho una volta més: Europa s’ha construït (des de fa almenys cinc segles) des de la lògica de l’exclusió, la lògica del domini i del colonialisme que l’ha dut a negar la seva pluralitat nacional, cultural, lingüística, el mateix pluralisme de tradicions filosòfiques, espirituals... els seus lligams amb la Mediterrània (amb l’Àfrica, amb l’Àsia) tot construïnt uns estats que, de la mà de les seves burgesies i els seus exèrcits, han extès el seu domini fins on ha pogut arribar el seu poder i, de la mà dels seus instruments d’adoctrinament, han colonitzat el pensament i l’ànima de bona part dels pobles d’Europa. D’aquí ve el nostre mal, el mal de les nacions sense estat d’Europa i aquí es genera, també, el conflicte palestí que atenalla, des de fa dècades, bona part de la política internacional.
Certament: el naixement del sionisme i el projecte de construïr un estat etnicista jueu a Palestina van absolutament lligats amb el racisme que, durant segles, Europa ha desenvolupat contra jueus i musulmans i amb els interessos colonials de França i Gran Bretanya que passaven, en aquell moment, per la creació d’un estat europeu o “afí� en un Pròxim Orient estratègic que estava en un moment de plena convulsió. El què ha vingut després d’això ja ho coneixem: el 1948 es concretava el projecte tot donant naixement a l’Estat d’Israel i, d’aleshores ençà, ara de la mà del finançament i dels interessos nord-americans, el desenvolupament implacable d’una lògica de colonització per garantir els interessos d’Israel i dels EUA a la zona. Aquesta lògica, cal dir-ho també, no ha tingut ni un moment de descans malgrat les aparences. Cal denunciar en aquest sentit l’enganyifa dels acords d’Oslo i l’anomenat “procés de Pau� que, del 1994 al 2000, malgrat donar naixement a l’Autoritat Nacional Palestina, no va interrompre la colonització del territori palestí seguint el model de “bantustans� que el règim racista sudafricà havia ideat per controlar la majoria negra del país.
Palestina és, doncs, pedra de toc per a la Unió Europea perquè en la política que vulgui desenvolupar en aquest conflicte veurem si Europa està disposada a començar a revisar la seva memòria colonial i començar a assumir les responsabilitats històriques que li pertoquen. L’Europa possible, l’única Europa per a nosaltres viable, serà aquella que s’impliqui obertament en construïr un espai euromediterrani de pobles lliures (amb un estat viable per al poble palestí i un estat per al poble jueu que abandoni la lògica colonial, militarista i racista), aquella que reconegui feliçment el seu pluralisme intern, la realitat de les nacions sense estat i dels pobles dominats sobre els quals els seus Estats han construït miserablement el seu poder. Certament l’actual projecte de Constitució Europea no ens ofereix cap esperança en aquest sentit, tot el contrari. Però nosaltres, l’esquerra independentista dels Països Catalans, sabem que una altra Europa i una altra Mediterrània són possibles i són necessàries. El 13 de Juny, i el 14, i el 15 i el 16... lluitarem per elles.


Jesús Artiola i Ruhí.
Cap de llista de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) a les eleccions al Parlament Europeu.
Mira també:
http://www.cup-europees.org
http://www.llibertat.com/cup

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Palestina, pedra de toc (per Jesús Artiola)
28 mai 2004
Aquest és el típic article que cada dos dies algú de la CUP deixa caure per Indy, per tal de justificar la presència de la seva propaganda electoral en aquest espai.
Per quan una noticia que expliqui el que fa la Cup del poble de l´Artiola? Potser no fa res?Potser te massa feina politiquejant? És necessari? Cal que ens bombardejeu cada setmana amb propaganda occidental? no teniu millors assesors?
Senyores i senyors de les CUP a les europees, si de mi depen, podeu anar tots i totes a cagar a la via!
El 13 de juny...
vota independència!
vota nul!
A les properes municipals, vota independència vota CUP!
Re: Palestina, pedra de toc (per Jesús Artiola)
28 mai 2004
Els meus respectes pel Jesús Artiola.
Ell, com a mínim, va tenir la dignitat i el valor de denunciar el rei borbó per les seves declaracions revisionistes a favor del genocidi lingüístic. Tu què has fet? Segur que crear mala maror a la barra del bar, que és el més fàci i el menys constructiu.
Igualment, a les CUP som molts els qui ens fem un fart de treballar pels interessos col.lectius. Tu què fas?
Re: Palestina, pedra de toc (per Jesús Artiola)
29 mai 2004
M'agradaria veure't a tu denunciant al rei maco ok?
Apa salut i a treballar que tots tenim coses a fer pel país, almenys jo sí
Salut i CUP
Re: Palestina, pedra de toc (per Jesús Artiola)
29 mai 2004
No paro de veure cartells de les CUP pertot arreu.

Algú em sap dir d'on treuen / treieu els diners?
Re: Palestina, pedra de toc (per Jesús Artiola)
29 mai 2004
Ah, i esperA't.... que en veuràs més, això no ha fet més que començar, i si el carrer és d'algú, ha de ser de les candidatures rupturistes populars ,no de les grans corporacions professionalitzades que invaeixen els SEUS mitjans de comunicació públics.

SI LA TV ÉS SEVA, EL CARRER ÉS NOSTRE!!

SALUT
Re: Palestina, pedra de toc (per Jesús Artiola)
29 mai 2004
Que volem uns Païssos Catalans independents...¡i tu que fas...tocar-te el nas?
Per la llibertat d'els Pobles !
Re: Palestina, pedra de toc (per Jesús Artiola)
29 mai 2004
...¿o no pu donar-ho a qui vullga...?
Re: Palestina, pedra de toc (per Jesús Artiola)
29 mai 2004
pots tenir o no raó en el que calia fer davant les europees i crec que caldrà parlar-ne; ara, et comportes com a xusma del moviment vomitant per aquí i demanant el vot nul, pseudopureta de merda, aquest tema de municipals si, europees no, s'entén, el que no s'entén és dir-ho ara, aquí i a més demanar el vot nul. ets un/a incapaç polític/a

salut
Sindicato Sindicat