Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
EL HOLOCAUSTO ESP�ÑOL
per BALANCE
Correu-e: chbalance ARROBA wanadoo.es (verificat) 		26 mai 2004
La Guerra civil fue una guerra de exterminio y la dictadura franquista un Estado genocida.
EL HOLOCAUSTO ESPAÑOL.



Las aportaciones historiográficas de los últimos años ( indicadas al pie en una bibliografía mínima) nos permiten alcanzar las siguientes afirmaciones y avanzar las pertinentes conclusiones políticas:


1.- La Guerra Civil no fue una guerra fratricida, como nos inculcó la propaganda franquista, sino una guerra de exterminio de los llamados “rojos� por parte del bando “nacional�, que consolidó de este modo la formación de un Estado totalitario, que durante casi cuarenta años prosiguió e institucionalizó un genocidio de carácter político e ideológico de carácter fundamentalmente clasista, que tenía por objetivo principal la destrucción total del movimiento obrero y de sus organizaciones y militantes, aunque tampoco toleraba la militancia republicana, liberal o democrática ni cualquier tipo de oposición o disidencia política, social o religiosa.



2.- La Transición a la democracia, que se produjo a la muerte del dictador, no sólo garantizó la impunidad de los crímenes del régimen de terror franquista, sino que añadió a la amnistía, la amnesia del genocidio sufrido por el pueblo español, porque de otro modo se hacía imposible el pacto entre franquistas y antifranquistas.


3.- Sólo desde esa perspectiva de denuncia del genocidio político e ideológico de los “rojos�, de reconocimiento de la lucha de resistencia al fascismo del maquis y el exilio, así como de reivindicación de la memoria histórica de los combatientes por la libertad y la utopía, es posible fundamentar una Segunda Transición, sin las hipotecas, urgencias y amenazas (la intentona fascista del 23F) que coaccionaron y condicionaron la Primera Transición a una democracia monárquica, vigilada, condicionada y limitada, que explica y facilita la involución reaccionaria de filiación franquista del período aznarista.



4.- Como objetivo mínimo inmediato, es de sentido común y de justicia:

a) La desaparición en toda la geografía española aquellas inscripciones, conmemoraciones, monumentos o calles dedicadas a exaltar a criminales de guerra y al genocidio franquista, o bien aquellas destinadas a denigrar el recuerdo de las víctimas del fascismo. Merece mención especial el Valle de “los Caídos por Dios y por España�, excavado mediante el trabajo forzado de esclavos antifascistas y republicanos en honor y gloria de los vencedores.

b) Exigir una condena SOLEMNE por parte del Ayuntamiento de Barcelona, del Parlament de Catalunya y de las Cortes del golpe de Estado militar del 18 de Julio de 1936 contra un gobierno democrático.

c) La dictadura franquista pasó de una guerra de exterminio a un Estado genocida mediante la institucionalización del terror, la represión política y el control social de los “rojos�. Esta institucionalización hubiera sido imposible sin la coordinación y colaboración entusiasta del Ejército, Falange y la Iglesia Católica. La innegable evolución de la dictadura desde 1936 hasta 1977 suavizó y maquilló en sus últimas fases sus peores apariencias, pero no modificó en ningún momento su esencia genocida.

d) La Iglesia Católica española, en lugar de santificar a sus siete mil mártires, debe asumir, condenar y justificar su manifiesta complicidad en la guerra de exterminio y en el genocidio franquista de los rojos, en penosa continuidad con la intransigente tradición excluyente de la Santa Inquisición y su quema de herejes, moriscos y judíos.



5.- Como objetivo a medio plazo hay que intentar conseguir:

La condena y repudio del genocidio franquista por todas las instituciones políticas en los distintos niveles del poder local, autonómico y estatal; que debería culminar en una solemne condena a la dictadura de Franco (puesto que él afirmó que “sólo Dios y la historia podrán juzgarme�), que se concrete en una Ley que condene la apología de la dictadura franquista, o la negación del genocidio franquista, como las existentes en diversos países europeos contra la apología del nazismo o de negación del Holocausto judío.



6.- La recuperación de la memoria histórica es un combate por el futuro. La democracia en la España de hoy es incompatible con la exaltación o falta de condena de una guerra de exterminio, que consolidó durante cuatro décadas el terror legal institucionalizado y el control social de la dictadura franquista, en su implacable aplicación del genocidio político e ideológico de los “rojos�, especialmente del movimiento obrero, y del genocidio cultural y lingüístico de gallegos, vascos y catalanes.



7.- Para que los hijos de los hijos de los vencidos no se consideren tales es imprescindible atender financieramente las peticiones de aquellos familiares que desean recuperar los cuerpos de sus ancestros asesinados y echados en una fosa común, o bien dignificar y señalar mediante un monolito, o placas, los lugares donde se conoce la existencia de esas fosas, como se ha hecho en Oviedo. Es necesaria la plena y absoluta libertad y facilidad de consulta de todos los archivos, sin arbitrariedades ni limitaciones de ningún tipo, y por supuesto la difusión de los resultados de esa investigación. No es la ammesia o el olvido lo que necesitan los españoles, sino el pleno conocimiento de lo que en verdad sucedió, y la plena libertad de expresión de los conceptos claves que permiten definir nuestro pasado más reciente, aunque sean tan duros como los de "guerra de exterminio" y "Estado genocida" cuando son absolutamente rigurosos y fundamentados.

8.- Al margen de las anteriores reivindicaciones es necesario realizar un DEBATE y un BALANCE histórico de las deficiencias, errores y causas de la derrota del movimiento obrero y del proceso revolucionario iniciado el 19 de Julio de 1936. Sin comprensión del pasado no hay porvenir posible.





BALANCE. Cuadernos de historia del movimiento obrero internacional y de la Guerra de España.
http://es.geocities.com/hbalance2000
chbalance ARROBA wanadoo.es





Diccionario mínimo:



Guerra de exterminio: No se busca sólo derrotar al enemigo, sino destruirlo para siempre física, política e ideológicamente, mediante la institucionalización del terror y de una represión extremadamente violenta y arbitraria, que haga imposible el resurgimiento del enemigo durante décadas. Véase por ejemplo las instrucciones de Mola de preparación del golpe de Estado del 18 de Julio, las emisiones radiofónicas de Queipo de Llano y diversos discursos de Franco.



Genocidio: 1.- estado de criminalidad sistemática contra un grupo.

2.- exterminio sistemático de un grupo social por motivos religiosos, étnicos o políticos. Véase por ejemplo la Fosa de Oviedo,el terror generalizado por los múltiples fusilamientos y encarcelamientos de los años cuarenta, la Ley de represión del bandidaje de 1947 o la constitución del llamado Tribunal de Orden Público. (TOP).





Bibliografía mínima:



CASANOVA, Julián (coordinador): Morir, matar, sobrevivir. Crítica 2002.



LAFUENTE, Isaías: Esclavos por la patria. Temas de Hoy. Crítica, 2002.



MOLINERO, SALA, SOBREQUES (editores): Una inmensa prisión. Crítica 2003.



SILVA, Emilio y MACIAS, Santiago: Las fosas de Franco. Tiempos de Hoy, 2003.
Mira també:
http://es.geocities.com/hbalance2000/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: EL HOLOCAUSTO ESP�ÑOL
per Lo gaiter 26 mai 2004
Com a historiador estic absolutament d'acord amb aquest anàlisi, lúcid, clar i absolutament real, però hi ha una cosa que em fa neguitejar i que no se si respon a una intencionalitat política o a un oblit sense cap mena d'intenció.

S'ha obviat un factor determinant en l'aixecament, la guerra civil i la posterior repressió: el paper dels nacionalismes. La "cruzada" franquista s'aixeca contra dos elements molt clars, un dels quals s'obvia, és una guerra contra "rojos y separatistas". Que en molts casos en boca dels feixistes significa el mateix, una redundància. Parlem del moviment obrer en les seves vessants comunista (amb tots els ismes interns), socialista (que en aquella època no havia encara renegat del marxisme), anarquista ( des dels trentistes a la FAI), parlem de republicans, demòcrates, progressistes i els nacionalistes (perque no?).

No podem obviar aquest paràmetre d'anàlisi, l'intent de genocidi no només fou físic als àmbits social, polític o religiòs, el genocidi cultural era essència també de l'aixecament feixista, l'única llengua de l'imperi era una i així es van encarregar de reprimir les diferents nacionalitats i cultures durant uns llargs 40 anys que no és poc.

Intentar fer una anomenada segona transició sense abordar aquest problema és caure en l'error de la Primera Transició. Per això pregunto perque no es dona importància a aquest genocidi que van viure milions de persones en les seves carns, posant-lo fora d'un anàlisi que sense ell queda coix.

Antes roja que rota, habla en cristiano, unidad de destino en lo universalo......si us plau no amaguem el que va ser obvi per qüestions presents que ens incomoden, m'estranya realment que fent un anàlisi tan acurat i seriòs ningú hagi caigut en aquest detall, que no és petit per cert.

Per tota la resta estic absolutament d'acord.
Re: EL HOLOCAUSTO ESP�ÑOL
per Lo gaiter 26 mai 2004
Per cert abans de que algú em salti dient que si que s'esmenta en el punt número 6, vull dir que em refereixo a una importància que no té dins d'aquest text i que es bàsica per entendre des del punt número 1 al final de tot. Aquest problema també ha de tenir una solució que en cap cas s'esmenta com a futurible, simplement de passada. Tinc la sensació que hi ha una sensibilitat centralista en tot plegat i és per això que ho comentava.

Res més, salut.
Re: EL HOLOCAUSTO ESP�ÑOL
per ... 26 mai 2004
Sense ser un expert en franquisme vull afegir alguna cosa, precisament ara, que s'esta parlant de la revisió del procés a Companys.
No s'ha d'oblidar que la primera cosa que va fer el franquisme al posar la bota al Principat, va ser derogar l'Estatut. Hom ha parlant de Nova Planta franquista. L'antiseparatisme i l'ultraespanyolisme és un eix central del franquisme. La prohibició de la llengua i cultura nacionals (fins i tot una manifestacio tan conservadora d'aquesta cultura com la sardana "La Santa Espina" estava prohibida) esta força documentat.

"Si queremos ser dignos de esa redención y honrar a quién nos ha redimido, todos los españoles debemos hacer tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que, hablando, naturalmente, en el idioma nacional, ha
impuesto su Victoria..."
L. Galinsoga
"La Vanguardia", Barcelona, 8-VII-1939

Pel que fa a la repressió del catalanisme politic no s'ha d'oblidar que aquest era transversal a la societat catalana i podia anar des de sectors burgesos i catòlics (afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera) fins a sectors d'esquerra obrera (el PSU -amb USC i PCP [declaració d'en Comorera al final de la guerra: "Catalunya unida es redrecerà"]- o el BOC i el POUM -sempre m'ha semblat obvi veure que aquesta creuada anticatalana del franquisme es una de les bases del gir autodeterminista de la majoria d'aquest partit per a passar a crear -amb altres sectors- l'MSC el 1948). Per tenir només una referencia encara que crec molt incompleta -a més de nomes detallar els afusellaments legals, crec que esta força superada- les dades que proporcionà al seu moment Solé i Sabate fan equivalents a un grup qualificat pel regim com a separatista (ERC- 739 afusellaments) als afusellats de la CNT-FAI-JJLL (848)

No va ser fins els anys 60 que aquesta politica d'etnocidi cultural i polític del poble català a més de generalitzada repressió va frenar-se i tenir certa obertura al mateix temps que en altres camps [es l'epoca de un "regionalismo bien entendido" de poca incidència pràctica per la por al fantasma separatista -vg. SANTACANA, Carles, El Franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento (1961-1971)]

Alguna bibliografia.
BENET, J. Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i de la cultura de Catalunya. Edicions Catalanes de París. París, 1963 / Blume. Barcelona, 1978.
BENET, J. L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995
SOLÉ I SABATÉ, J.M. La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62. Barcelona, 1985.
RIQUER, B. DE i SANTACANA, C. (dir.) La llarga postguerra, 1939-1960. Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, vol. X. Enciclopèdia Catalana.  Barcelona, 1997.
Re: EL HOLOCAUSTO ESP�ÑOL
per (A) 27 mai 2004
La historiografia nacionalista catalana no té en compte que ERC tenia una implantacio considerable a catalunya?
i que també tenia un sentiment anticlerical considerable molta de la seva gent?
i que molts d'ERC i Estat Català (les joventuts d'ERC del moment) van participar en execucions de capellans? (com també a les patrulles de control)

potser creieu que la causa de que es carreguessin tantes i tants anarquistes com nacionalistes era per qüestió de la creuada espanyola?

Que facil és carregar tot el mort als anarcosindicalistes i anarquistes (CNT-FAI) i no voler reconeixer tota la realitat
Re: EL HOLOCAUSTO ESP�ÑOL
per + (A) 27 mai 2004
amb tot això vull dir que els afusellaments venien de repressalies (en molts casos) i aquestes es van donar pels fets que he comentat abans.

(un dels meus besavis era un declarat nacionalista català i no li van fer res pq no era afi a cap tendencia esquerranosa i no va fer res contra els feixistes durant la guerra)
Re: EL HOLOCAUSTO ESP�ÑOL
per + (A) 27 mai 2004
(... fins i tot va ser tinent d'alcalde i alcalde en funcions del poble a principis del franquisme...)

Les classes treballadores, anarquistes, socialistes, comunistes, són les que més van patir les conseqüències, l'objecte pel qual es va donar aquesta guerra civil
Re: EL HOLOCAUSTO ESP�ÑOL
per ... 27 mai 2004
Crec que tu mateix et respons en una questio: ERC tenia una implantació generalitzada al Principat pel fet que el catalanisme era un fet general (per aixo et poso els comentaris sobre el PSU i el POUM -pots veure tb les resolucions sobre la llengua d'aquest darrer, no se si a www.fundanin.org estan publicades; a més que liders del separatisme d'origen obrer militaren en ambdues organitzacions -el cas més paradigmatic per mi es Josep Rovira, que d'Estat Català i despres de col·laborar amb la guerrilla guatemalteca va passar per la direcció del POUM, dirigí les columnes d'aquest partit a l'Aragò, per ser finalment un dels principals animadors de l'MSC i el comentat gir autodeterminista)
Per altra banda, t'equivoques de ple al dir que els afussellats ho eren per delictes de sang (al menys provats). Desgraciadament, et comentaria forces cassos que l'afusellament fou dura i simplement per la militancia política. A qualsevol organització obrera o a ERC.(una altra cosa es l'embolcallament legal amb el que es fes; i una altra cosa és que les dades comentades són del tot insuficients, doncs, tot i que s'esta avançant en el tema, no conec cap estudi definitiu sobre els assassinats indiscriminats o les fosses)
I molt comentat, potser perque interessava a qui interessava pero ben real, és el cas de Carrasco i Formiguera.
És mes sense aquest component catalanista de la classe treballadora del Principat ha estat explicat i requetexplicat que seria impossible d'entendre els successius triomfs electorals d'ERC mentre el Peiro declarava que si Catalunya es separava, la CNT sortiria al carrer. Una cosa era l'afiliació sindical i l'altre les diferents actituds politiques. Veure les realitats socials sota un sol prisma ideologic o ideologitzat o com li vulguis dir, crec que no ens ajuda a entendre res.
Re: EL HOLOCAUSTO ESP�ÑOL
per ... 27 mai 2004
Per cert, aqui ningu carrega res contra ningu. Es més pots trobar valoracions que atribueixen un paper popular i de primer ordre a les patrulles de control, fetes en aquells anys, posicio que no em sembla tant erronia (la www.fundanin.org va publicar darrerament els debats que tingueren lloc al 39 al Poum, i aquesta era la posicio que defensava l'Enric Adroher Gironella, algu molt discrepant de la FAI)
Re: EL HOLOCAUSTO ESP�ÑOL
per Lo gaiter 27 mai 2004
No crec que ningú hagi carregat el mort als anarcosindicalistes i anarquistes (?), encara no he aconseguit trobar aquesta part en els comentaris, de veritat!!!!.

Segons el teu comentari van matar-los pel que van fer durant les patrulles i això no és del tot cert, tot i que alguns si que van ser assenyalats pel seu paper en aquestes, la raó venia de molt abans. Si no haguessin existit les patrulles creus que no se'ls haurien carregat igualment?. Els assassinats i afusellaments formaven part d'un pla previ, com molt bé esmenta el text que obre la notícia, un pla previ per netejar la seva "España" de tot bitxo indesitjable pel feixisme, i aquí és on no entenc que s'obvii esmentar una de les besties negres tradicionals d'aquest feixisme, els catalans i bascos. Pel simple fet de ser-ho i de parlar una llengua diferent: "rojoseparatistas". No se perque et molesta que es sumi això? Perque ningú estar restant ni minimitzant la repressió als obrers afirmant això. Simplement als feixistes espanyols els van moure moltes ràbies atàviques de l'espanyolisme integrista, principalment els que consideraven atacs contra la seva pau social exemplificada pels obrers i la revolució social, i també els atacs contra la seva nació unida i indestructible que exemplificaven principalment catalans i bascos.

Les classes treballadores van patir les conseqüències principalment, però és que entre aquests treballadors no hi havia catalans i bascos? En definitiva, l'únic que s'ha dit és que la idea del genocidi cultural estava en la base de l'aixecament amb igual força que la de destrossar el moviment obrer, per tant el genocidi no és només social, polític i religiòs (jueus, maçons, protestants), també és cultural, simplement es deia això.

Em sembla que no s'ha dit res més, ni s'ha buscat culpar a anarquistes ni res d'això. No se, de veritat, perque no vols veure aquesta repressió cultural o vols minimitzar-la??????
Sindicat Terrassa