Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Sobre la vaga de fam realitzada pel col•lectiu de presos Polítics a la presó d’Albacete
25 mai 2004
El passat 15 de març del 2004 el Col•lectiu de Presos Polítics de la Presó d’Albacete va iniciar una vaga de fam que va durar 32 dies, exactament fins el dijous 15 d’abril del 2004. Col•lectiu de Suport als Presos i Preses Polítiques Catalanes. (CE a KEKR)
El passat 15 de març del 2004 el Col•lectiu de Presos Polítics de la Presó d’Albacete va iniciar una vaga de fam que va durar 32 dies, exactament fins el dijous 15 d’abril del 2004.

Els motius que els van dur a realitzar aquesta desesperada protesta va ser la situació hostil per part dels funcionaris i Director de la presó contra els presos polítics i la retallada de drets que va acompanyar a aquesta situació. El dijous 11 de març un pres polític del mòdul 4 va ser agredit per dos presos de confiança dels funcionaris, anaven armats amb un pal i un punxó casolà. Després d’aquest fet tots els presos polítics van ser posats en situació d’aïllament iimmediatament se’ls hi va aplicar una retallada de drets que ja feia mesos que s’anava aplicant a tot el conjunt de presos polítics repartits per les presons espanyoles. Aquesta retallada de drets va consistir, principalment, en anular la llista de d’autoritzades per a visitar el presos i reduir-la a 10 persones, fent recaure els milers de quilòmetres mensuals de la dispersió en molt en un petit grup de familiars i amics. A més, la rotació d’aquestes 10 persones només es podria fer cada sis mesos. També els van prohibir el dret de poder realitzar trucades i els van restringir tot els objectes que podien tenir a la cel•la. Davant d’aquesta situació van decidir començar una vaga de fam indefinida sota les següents reivindicacions:

·L'agrupament de tots els presos polítics d'Albacete en un únic mòdul de la presó.

·L'augment del número de persones que poden fer les visites i que s'accepti un plaç més baix de rotació d'aquestes.

·Disposar de dues trucades, com a mínim, a la setmana.



El Col•lectiu de suport als Presos i Preses Polítiques RESCAT sabent de l’inici de la vaga es va posar a treballar juntament amb els familiars d’en Zígor Larredonda per tal de donar la màxima difusió de la situació a la presó d’Albacete i conscienciar al conjunt de moviments, col•lectius, associacions i entitats, i la societat catalana de la retallada de drets que estaven patint. D’aquesta manera es podria presionar a Institucions Penitenciaries i al Director de la Presó d’Albacete perquè aturés la repressió als companys presos i d’aquesta manera ells podrien abandonar la vaga que ja els començava a afectar a nivell de salut. Van ser 32 dies de mobilitzacions, actes, concentracions per les tardes i nocturnes a diversos llocs com Terrassa, Cornellà, Lleida, Girona, Manresa, Sabadell, Vilanova, a les Universitats,... Una manifestació a la rambla de Canaletes a Barcelona. Es van fer nombroses accions i es va fer un enviament de cartes, faxos, mails als Jutjats de Vigilància Penitenciaria, a Institucions Penitenciaries i al Director de la Presó. I també es va fer nombroses xerrades arreu.

Avui quan ja fa més d’un mes que es va acabar la vaga des de RESCAT volem comunicar els següents punts:

1.A nivell de salut l’estat de tots els presos ha millorat molt, dels quinze a vint quilos de pes perduts ja els han recuperat tots i en principi, segons els anàlisis mèdics que els presos s’han seguit fent, no caldrà lamentar cap lesió irreversibles en cap dels vaguistes.



2.Les actituds hostils per part del Director i dels funcionaris contra els presos polítics ha disminuït notablement.



3.La llista de persones autoritzades a visitar-lo continua sent de deu persones però amb una rotació de cada tres mesos en comptes de sis.



4.Al mòdul o­n es va produir la pallissa hi ha dos presos polítics junts.



5.La negació de trucades telefòniques ha finalitzat, en poden realitzar dues per setmana i l’estricte control i restricció d’objectes a la cel•la ha disminuït.



Des de RESCAT valorem que aquest canvi de situació a la presó d’Albacete s’ha degut a dos motius, el primer és la demostració de força esgrimida pels companys presos polítics alhora de realitzar la vaga de fam indefinida amb total fermesa i demostrant que anava de debò i que anirien fins al final. Un meravellós exemple de lluita i dignitat.

L’altre motiu ha estat la resposta social de totes les mobilitzacions i convocatòries realitzades. Malgrat el boicot per part dels mitjans (d’informació ????) l’agitació al carrer ha estat clau en el desenllaç de la vaga, totes les persones, col•lectius, entitats, assemblees, aquelles que van participar de les manis o concentracions, que van escriure cartes i faxos, que ho van difondre,...totes elles són les que han ajudat a que la retallada de drets no fos tan dura i que pogués finalitzar la vaga de fam.Recordem però que la lluita continua i la repressió també i que els nostres companys presos polítics catalans continuen dispersats a Badajoz, a Madrid, a Albacete i a l’estat francès a milers de quilometres del seu entorn social i familiar. Que se’ls nega el dret a poder estudiar a universitats catalanes i que tant ells com amics i familiars pateixen un estricte seguiment i control alhora de visitar-se i comunicar-se negant el dret a la intimitat i facilitant encara més l’aïllament i amagant el veritable motiu polític que és l’utilització de la presó com a eina per a castigar i silenciar la dissidència a l’actual ordre establert.



RESCAT. Col•lectiu de Suport als Presos i Preses Polítiques Catalanes.

A dimecres 19 de maig del 2004.
Mira també:
http://www.esfazil.com/kaos/noticia.php?id_noticia=2880

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa