Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anunci :: mitjans i manipulació
La manipulació informativa a debat
24 mai 2004
· L’Associació Ràdio Ripollet convida a Martxelo Otamendi i Eduard Voltas, coautor i editor del llibre 11-M El Periodisme en Crisi, a parlar sobre la cobertura mediàtica dels atemptats de l’11 de març a Madrid
Martxelo Otamendi, exdirector del diari basc Egunkaria i director del diari Berria, i Eduard Voltas, director de continguts editorials Critèria i professor de periodisme escrit a la Universitat Ramon Llull, seran a Ripollet el 27 de maig per presentar el llibre L’11-M El Periodisme en crisi, editat per Ara Llibres.L’obra és una anàlisi crític del periodisme i de la cobertura informativa que es va fer dels atemptats de Madrid l’11 de març. En forma de diàleg, el llibre vol ser una reflexió sobre les relacions entre el poder, el periodisme i la societat.L’Associació Ràdio Ripollet aprofita la recent publicació de L’11-M El Periodisme en crisi per debatre el paper actual que juguen els mitjans de comunicació en la societat. És per això que convida als responsables de l’obra i a professionals i ciutadans interessats, a debatre sobre el periodisme.Les conseqüències polítiques, socials i mediàtiques de l’11-M van ser moltes. Entre d’altres la ciutadania va buscar la informació al marge de les versions oficials i es va mobilitzar per protestar, no solament contra el poder polític, sinó també de l’aliança d’aquest amb els mitjans. Data i hora: 27/05/2004 a les 20.30Lloc: Centre Cultural de Ripollet, Rambla Sant Jordi núm. 2
Mira també:
http://www.revistaderipollet.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La manipulació informativa a debat
24 mai 2004
Reflexions sobre l'onze de març

"11-M. Tres días que engañaron al mundo" és el títol d'un llibre col·lectiu que partint d'una anàlisi dels esdeveneiments desfermats pels atemptats de l'11-M, posa de manifest la manipulació mediàtica quotidiana, enmarcada en el context de l'ordre imperant estatal i internacional.

La matança de lâonze de març va produir una conmoció enorme en la societat espanyola, que es va transformar en rebelió popular a causa de la manipulació barroera i cínica que va perpetrar en aquells dies el govern de José María Aznar, i que fins i tot sâhavia cobrat dos morts: Ã?ngel Berrueta i Kontxi Sanchiz.
Però, com assenyala Rui Pereira, el govern tenia raons per a creure que la manipulació funcionaría. De fet, si fins ara se nâhavien dit de més grosses en relació al conflicte basc i no havia passat res, lâexecutiu podria pensar que també aquesta vegada seân sortirien, aplicant lâesquema habitual. Però no comptaven amb que, en aquesta ocasió, hi havia molta gent interessada en saber la veritat, començant per la pròpia oposició política (habitualment còmplice en les operacions manipuladores del PP) i continuant per la resta dels països occidentals, per als quals, òbviament, era una questió vital saber si lâautor havia estat ETA o Al-Qaeda ( i malgrat tot, el govern espanyol va insistir en la mentida, fins i tot davant serveis policials de països aliats). Com assenyala Pereira âConvertit en zona militar, el discurs no es produeix, sâadministra (â¦) Tota la escenificació pel que fa a ETA i els bascos deriva en un moment inicial dâeixe factor: la repetició durant anys construida i socialment reproduida (repetida a cops de martell) de lâindependentisme basc a la premsa i a la societatâ?. També Ã?ngel Rekalde remarca com la imatge que sâha creat durant molts anys dels bascos com a éssers monstruosos, facilitava la operació intoxicadora.
â11-M. Tres días que engañaron al mundoâ?, editat per Txalaparta, és un llibre imprescindible per a entendre les causes profundes dâuns esdeveniments de gran trascendència i que encara no estan del tot aclarits. Jabier Salutregi ofereix una crònica dels fets en que, entre altres coses, es demostra que des del primer moment tant el govern com el PSOE sabien que no havia estat ETA. Els periodistes Rui Pereira i Ã?ngel Rekalde analitzen el comportament dels mitjans de comunicació en aquells dies. Lâhistoriador Giovanni Giacopuzzi busca les claus a la història contemporània dâEspanya i el filòsof Santiago Alba Rico, bon coneixedor del món àrab, fa una lectura de lâactual âordre mundialâ?. En una reflexió de reminiscència kantiana, remarca que âla mentida pública destrueix el llenguatge mateix, les condicions de tot marc de credibilitat; és a dir, la forma mateixa de tot âcontracte socialâ?. La mentida impossibilita la democràcia, i precisament és aquest lâobjectiu dels Aznar i els Bush. Alba descriu
El llibre inclou un annex amb les coses que determinats polítics i periodistes van arribar a dir aquells dies, i amb les denúncies de manipulació que van formular alguns colâ¢lectius detreballadors dels mitjans de comunicació. Els uns i els altres han quedat retratats per a la història.
Re: La manipulació informativa a debat
24 mai 2004
La Gran Mentida
Lâeditorial Txalaparta ha tret un llibre col·lectiu que recull cinc anàlisis escrites per especialistes entorn dels fets succeïts a Madrid lâ11 de març del 2004. Cinc treballs que, segons lâeditor, â (...) contràriament al que es podria pensar, parteixen dâuna maduresa fora de lâhabitualâ?, tot i el poc temps passat, ja que com hagués dit García Márquez, lâ11-M ha estat la crònica dâuna mort anunciada.

El llibre porta com a títol â11-M, Tres días que engañaron al mundoâ?. Els diferents textos es centren en lâestudi de lâengany que va sofrir lâopinió pública al voltant de lâautoria dels brutals atemptats. Lâ11-M quedarà en la memòria col·lectiva pels centenars de morts i ferits de Madrid, però també per lâescandalosa maniobra que ordí el Govern de José María Aznar per distraure la responsabilitat en lâorigen de lâatemptat.

Quan Aznar va jurar el seu càrrec, va prometre que tornaria al seu país lâantic esplendor, la seua glòria dâantic imperi i gran potència. Es va aliar amb Bush, connectà lâestat espanyol amb la Història i immediatament van saltar pels aires dues-centes persones. En el seu paper de virrei, Aznar descobrí massa tard amb quines forces jugava, i no se li va ocórrer millor excusa que assenyalar amb el dit al cap de turc basc.

Joseba Salutregi, director del periòdic Egin fins al seu tancament per ordre del jutge Baltasar Garzón, realitza una crònica dels fets titulada â11-M: Tres días de engaño que cambiaron un Gobiernoâ?. En un estil clar i amè, Salutregi segueix les diferents fases de la trama com si es tractés dâuna pel·lícula de suspens amb resultats fatals. Recull les primeres versions del Ministeri dâInterior que, des dâun primer moment, apuntà a ETA com a possible autora dels atemptats.

Arnaldo Otegi va ser el primer en fer unes declaracions en aquelles primeres hores negant de manera rotunda la hipòtesi de lâautoria dâETA. A la presó dâAlgesires, segons publicava el diari ABC, diferents presos entre el que sâhi trobava Iñaki de Juan Chaos, âdeien als educadors i funcionaris, i a tots els qui volgueren escoltar-los que ETA no havia estatâ?.

Malgrat les primeres declaracions del Govern espanyol, lâombra del dubte va començar lentament a estendreâs. Finalment, la veritat es va obrir pas i les societats espanyola, basca, catalana i dâaltres nacionalitats de lâestat espanyol va rugir de ràbia i dâindignació davant de la supeditació dels interessos humans als interessos electorals. Es van succeir manifestacions davant de les seus del PP, qualificades dâil·legals per part del candidat a la presidència espanyola del PP, Mariano Rajoy.

Rui Pereira, periodista portuguès especialitzat en el tema basc, porta a terme una anàlisi del tractament informatiu dels atemptats de Madrid per part del diari francès Le Monde, lâanglès The Guardian, el portuguès Público i el nord-americà The Washington Post. Arriba a la conclusió que quan més allunyat geogràficament de lâestat espanyol és el diari estudiat més fidedigna i contrastada va ser la informació proporcionada. La veritat es trobava allunyada de les fronteres espanyoles. En canvi, la mentida sâapropava. Així el diari portuguès Público va reproduir fil per randa la versió oficial sense donar cap mena de credibilitat i dâespai a les versions alternatives. Els diplomàtics intel·lectuals Jon Juaristi i Antonio Elorza escriuen articles el dia 13 de març a Público i Le Monde que no tindran la mínima validesa el dia següent. La Plus Ultra del periodisme oficial mai reconeixerà els errors ni demanarà disculpes per la manipulació comesa.

Segons Pereira, la manipulació sâha entronitzat com una tècnica de regulació aplicable a tots els temes del discurs social. Ve a ser â (...) com lâaplicació no declarada de lâestat dâexcepció ja no sols a zones geopolítiques de crisi de poder, sinó al mateix discurs reproduït socialmentâ? (p. 63). I afegeix: âTota lâescenificació respecte a ETA i als bascos en el context de lâ11-M deriva dâun moment inicial: la definició durant anys construïda i socialment reproduïda (...) de lâindependentisme basc en la premsa i en la societat espanyola, sense contradicció algunaâ? (p. 63).

Giovanni Giacopuzzi, periodista italià autor del conegut llibre ETA, historia política de una lucha armada (1992), retrata en el seu escrit âLa España del PPâ? la lògica del sistema polític dominant a lâestat espanyol: âGovern i oposició sâha mogut en el marc de lâentramat institucional de la reforma política plasmada a la Constitució del 1978 i definida com a modèlica. Modèlica a Europa perquè havia permès mantenir una jerarquia de poders que la dictadura franquista havia consolidat en quaranta anys de vigència. Elements de continuïtat, un rei, un exèrcit, uns poders econòmics que adaptaren el seu paper a les exigències que les democràcies europees demanaven (...) Ãs sorprenent comprovar que els que estaven satisfets amb el règim de Franco semblen estar-ho amb el nou Govern democràticâ? (pp. 69-70).

En parer de Giacopuzzi, lâestat espanyol està dominat per dos pols polítics. Dâuna banda, els pactes de la Moncloa amb els seus marcs polítics i econòmics, la LOAPA, els pactes antiterroristes, la idea de construir una Espanya moderna, homogènia i gran. De lâaltra banda, un vassallatge respecte els Estats Units que es perllonga des de lâèpoca franquista. La UCD, el PP i el PSOE han construït una filosofia comuna amb lâobjectiu de bastir la carcassa ideològica per suportar â(...) la presència dâEspanya en el context de lâenfrontament entre els mercats, acompanyat amb la construcció dâuna filosofia aglutinant entorn el concepte unívoc dâEspanya. El concepte de âseguretat nacionalâ? definit per EEUU, és a dir, la imposició del propi model econòmic, social i cultural a tot el món, és assumit i plasmat en la concepció de âpatriotisme constitucionalâ? defensada pel Partit Popularâ? (pp. 70-71).

Santiago Alba Rico escriu un brillant text titulat âLa vida en el planeta Tierra: el 11-M cotidianoâ?. Destaca la pèrdua de legitimitat política de les democràcies occidentals: âLa mentida pública destrueix el llenguatge mateix, les condicions de tot marc de credibilitat; és a dir, la forma mateixa de tot âcontracte socialâ? (p. 107). Analitza el fenomen de caiguda dâAznar com el propi de les caigudes dels dictadors a causa de les mobilitzacions socials i dâun malestar públic que va donar-li la volta a un fatalisme anunciat.

Per a Alba Rico, capitalisme i democràcia són termes radicalment incompatibles: â(...) En el millor dels casos, el capitalisme sols pot permetreâs una gestió democràtica en uns pocs països i a expenses de les llibertats de la major part del mónâ? (p. 110). A lâigual que Pereira, qualifica lâestat de la democràcia actual com a il·lusori: â(...) la âformaâ? democràcia sols és lâeufemisme ensucrat amb el que alguns privilegiats occidentals ens engolim sense piular un ininterromput estat dâexcepcióâ? (p. 111).

Per últim, Ã?ngel Rekalde escriu â11-M: El otro nervio de la guerraâ?, un estudi del tractament periodístic de la realitat política. Denuncia que âels mitjans de comunicació sâhan posat en evidència en tot aquest procés, apareixent com a mers canals o transmissors del discurs i la propaganda del poder, que descendeix de les instàncies del Govern als ciutadansâ? (p. 160).

Ens descriu a lâanterior president espanyol Aznar fent trucades als directors dels principals rotatius perquè avalaren la versió governamental sobre els fets. I el més greu del tot: lâacatament per part dels directors de la voluntat dâAznar. Els mitjans van convertir-se en amplificadors de la versió del poder col·laborant en la construcció dâuna espill deformant sobre la realitat dels fets.

El llibre conclou amb un capítol dedicat a cites i un altre dâannex que recull informació complementària sobre algunes de les declaracions més tronades que es van fer i quasi ningú va desmentir posteriorment quan es va saber la veritat.
Sindicat