Ús i adquisició del programari informàtic a l'Administració Pública Autonòmica i Municipal
Montxo Vicente i Sempere (

montxovs@terra.es)

Ã?ndex de continguts:

• Introducció.
• El codi font d’un logical.
• Llicències d’ús i garanties.
• Tecnologia oberta i transparent.
• Aspectes socials del programari.
• Personalització i llengua pròpia.
• Desenvolupament local econòmic i tecnològic.
• Dades personals, privacitat i seguretat.
• Situació política al voltant del programari lliure.
• Conclusions.
• Sobre aquest informe.

Introducció:

Les administracions públiques, bé en el seu funcionament intern com en la seua relació amb els ciutadans i les ciutadanes, a hores d’ara ja no es pot entendre sense els processos informàtics que existeixen en la gestió i processament de dades, i cada vegada és fa més palesa la possibilitat i la creixent tendència de prestar atenció al ciutadà envers els nous sistemes que ens ofereixen les noves tecnologies. Per altra banda, el desenvolupament de la societat ja és estretament subjectada amb la informàtica, bé en el terreny científic i formatiu, com en el terreny econòmic i lúdic.

[Tornar a l'índex]

El codi font d’un logical:

Qualsevol aplicació informàtica està formada per l’elaboració textual del programador d’un conjunt d’instruccions (codi font) i que, convenientment processat, genera el programa que l’ordinador pot executar (binari executable). Sense accés al codi font no és possible fer cap canvi en el programa ni veure com ha estat dissenyat, només es pot executar.

Les últimes dècades, algunes empreses de programari, les més importants, amb l’objectiu d’impedir el desenvolupament d’aplicacions similars, han amagat el seu codi font, o han utilitzat mecanismes de protecció de la propietat intel·lectual com ara els seus drets d’autor o les patents de programari. A aquest tipus de programari se l’anomena programari propietari, en contraposició al programari lliure, on els mecanismes de propietat intel·lectual s’utilitzen per garantir els drets que hom tenen sobre els logicals i no per impedir-ne la competència o limitar-ne l’ús.

Així, el programari lliure garanteix l’accés al codi font del programa, hom permet la distribució de l’aplicació lliurement, utilitzar-la per a qualsevol propòsit, i fer-hi modificacions per a adaptar-lo a qualsevol necessitat. Aquestes característiques fa del programari lliure una opció tecnològica amb una vessant especialment social i ètica, perquè no permet a tercers apropiar-se’n de la versió modificada i, d’aquesta manera, se’n garanteix que el codi font continuarà sent de patrimoni públic.

[Tornar a l'índex]

Llicències d’ús i garanties:

En la indústria del programari, quan un usuari adquireix programari prèviament ha d’acceptar una sèrie de condicions, recollides en una llicència d’ús, que determina en quines condicions l’usuari pot utilitzar-lo i quines obligacions hi adquireix pel seu ús. Gairebé en totes les llicències d’ús dels seus productes, els desenvolupadors declinen qualsevol responsabilitat, i no inclouen cap mena de garantia, en un cas d’un mal funcionament dels seus logicals.

En el cas del programari lliure, la seua llicència més important, coneguda com General Public License (GPL)¹, almenys compensa aquesta manca de garanties amb una llibertat d’ús del producte fonamentades en les “quatre llibertatsâ€?: llibertat d’accés al codi font del logical (1), de còpia en més d’un ordinador (2), de modificació del seu codi font (3), i de distribució de les modificacions, si porten llicència GPL (4). A més a més, no existeix responsabilitat particular sobre el logical perquè el model de desenvolupament del programari lliure implica una responsabilitat col·lectiva i comuna que garanteix la qualitat del producte, ja que s’escriu de manera pública i cooperativa per programadors a través d’Internet, moltes vegades voluntaris².

Per l’altra banda, en el món del programari propietari, la immensa gran majoria de llicències³ d’ús dels seus logicals que subscriuen els seus clients, expressa clarament que allò que hi adquireix és la facultat d'utilitzar el logical, i el nombre de còpies exactes en ordinadors diferents depenent de la quantitat abonada. En aquest sentit, la llicència estipula que el programa continua sent de propietat exclussiva del productor, i no permet, entre d’altres nombroses prohibicions, ni modificar-lo, ni distribuir-lo, ni usar-lo en més ordinadors, ni traduir-lo a altres llengües, ni buscar errades que hi continguen, ni transferir la titularitat de la llicència a tercers. Per contra, l’acceptació del client d’aquesta gran restricció d’usos no comporta cap mena de compromís per part de l’empresa en el bon funcionament dels seus productes, com seria d’esperar, sinó que hi porten clàusules específiques en què es declina qualsevol responsabilitat causada per un mal funcionament (ni tan sols per errors propis) i no donen cap garantia del logical, i limiten el cost de qualsevol possible indemnització.

[Tornar a l'índex]

Tecnologia oberta i transparent:

Així, el model del programari lliure dóna molt d’avantatge i dinamisme en la trobada de errors del programa, i la seua conseqüent resolució amb més eficàcia, moltes vegades en qüestió de poques hores. Mentre que en el món del programari propietari no existeix l’escrutini públic, i només el fabricant pot solucionar els problemes que puguen sorgir, i això dependrà exclusivament de la capacitat i disponibilitat del seu departament de desenvolupament. Per tant, l’accessibilitat i la transparència del codi font sempre comporta una major garantia d’eficiència i seguretat per al logical.

De la mateixa manera que en el programari lliure els logicals són de codi font obert, els seus fitxers de dades i documents (textos, imatges, sons, etc.) també són de format lliure (de format estàndard o de format no estàndard però obert), per a garantir la llibertat dels usuaris per intercanviar i/o recuperar la informació independentment de l’aplicació que utilitzen. Per l’altra banda, el programari propietari sempre ha estat trencant contínuament els estàndards perquè tracten de monopolitzar el mercat. Si per exemple, utilitzem Microsoft Power Point per a un fitxer de presentació de diapositives només tenen garantit l’accés amb totes les particularitats del document els usuaris d’aquest programa.

Davant la utilització general hui en dia de la informàtica en tots els àmbits de l’Administració Pública és necessari assegurar-se d’emmagatzemar-ho en formats estàndards públics, i no en pretesos estàndards de facte, ja que aquestos poden ser canviats en qualsevol moment pel seu creador. Les últimes llicències noves del programari propietari impedeixen expressament l’estudi de formats i protocols per a qualsevol finalitat.

Però aquesta restricció en l’accés de la informació a un determinat format representa una discriminació contra els usuaris d’altres plataformes tecnològiques, i la legislació espanyola ho permet per a finalitats docents i d’interoperabilitat. Les administracions públiques han de vetllar per no discriminar cap plataforma tecnològica de l’usuari i no afavorir cap fabricant especialment, tal com ho ha regulat el Consell Superior d’Informàtica, envers un Reial Decret⁴ amb l’objectiu d’assegurar el compliment dels estàndards informàtics.

[Tornar a l'índex]

Aspectes socials del programari:

El programari lliure també ha introduït un model de negoci molt més just per a l’usuari, que el de propietari, ja que introdueix un nou concepte on el codi font passa a ser un bé comú i, a més, necessari per fer-ne un negoci. Les empreses poden usar programari lliure ja existent, escriure el seu propi o participar en el procés de desenvolupament, però les fonts d’ingressos es troben en el valor afegit que es donen al producte, especialment el suport tècnic, la formació, i la personalització dels logicals.

D’aquesta manera es preval el coneixement, ja que els usuaris més experts poden prescindir dels serveis, els més neòfits o amb necessitats de personalització del programari poden contractar els serveis necessaris. De fet, el programari propietari ha demostrat ser poc sensible amb les economies menys afavorides, per a les quals el preu de llicència es fa inassolible; amb els seus propis usuaris, que moltes vegades han sofert preus desorbitats o han hagut de pagar pegats que solucionen problemes del mateix producte que han comprat; o amb les llengües minoritàries, que l’han arraconat amb l’argument de que no “són rendibles�.

El preus generalment desorbitats que estableix el programari propietari per als seus productes condueixen al foment de la còpia il·legal (pirateria) en les regions econòmicament més desfavorides, i no tan desfavorides, on els ciutadans no renuncien sumar-se a les noves tecnologies però veuen que els seus recursos econòmics els fan gairebé impossible adquirir una còpia legal⁵. De fet, en l’any 2002 entre el 70% i el 95% del programari propietari dels països en vies de desenvolupament tenen un origen il·legal, i en el cas d’Espanya l’índex és del 47%, resultant ser el segon més alt de la UE (35%), i per damunt de la mitjana mundial (39%)⁶.

Per això, quan els seus respectius governs han de planificar la societat de la informació i l’apropament de les noves tecnologies als ciutadans, no només cal pensar en els costos de les infrastructures de comunicació i maquinari sinó també en els costos de programari. Si el preu d’un programari propietari molt bàsic per a un ordinador personal costa 683€⁷ per ordinador i la mitjana mundial això suposaria quasi 3 mesos del sou sencer d'una persona⁸, resulta que el programari lliure és probablement l’única opció que es té per a evitar la còpia il·legal o, d’altra manera, una fractura tecnològica i digital de la societat.

No és d'extranyar, aleshores, que comencen a proliferar nombrosos informes institucionals que advoquen per l'ús del programari lliure com una opció universal per al desenvolupament de la Societat de la Informació i el Coneixement de qualsevol comunitat. Així ja ho han fet diversos informes de la UNESCO i PNUD⁹, de la UNCTAD¹⁰, o l'informe del Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica (2004-2007) on es posa especial esment en promocionar el programari lliure en el Programa Nacional de Tecnologies de Serveis de la Societat de la Informació¹¹.

[Tornar a l'índex]

Personalització i llengua pròpia:

A més, el programari propietari habitualment es ven en forma de paquet estàndard, que moltes vegades no s’adapta a les necessitats específiques de les administracions, mentre que el programari lliure permet personalitzar els logicals, gràcies a la disposició del codi font, tot el que siga necessari fins que cobrisquen exactament les nostres necessitats. La personalització és una àrea molt important on el programari lliure pot respondre molt més bé que el programari propietari a uns costos molt més raonables.

Una de les personalitzacions més importants del programari és la personalització lingüística i, actualment, les llengües minoritàries com la nostra han tingut poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari propietari, i quan se’n fa, el pressupost resulta injustificadament desorbitat¹², com és el cas del català o de l’èuscar, amb les traduccions de sistemes operatius i paquets d’ofimàtica de Microsoft. Per contra, en el món del programari lliure les llengües minoritàries gaudeixen d’una bona salut, i una bona mostra és que els principals projectes lliures, com ara Open Office, KDE, Mozilla, o GNOME¹³, tenen nombroses traduccions, així com moltes altres aplicacions.

[Tornar a l'índex]

Desenvolupament local econòmic i tecnològic:

Actualment, en l’àmbit de l’administració pública, una part important de la inversió en programari es fa en llicències de sistemes operatius, servidors, i paquets d’ofimàtica, que són produïts en la seua totalitat a l’estranger i que només tenen repercussió econòmica al País en els marges de distribució. Lamentablement, hi ha poca indústria pròpia del programari estàndard al nostre país, i fonamentalment es basa a distribuir i donar suport i formació a productes fora de les nostres fronteres.

A més a més, un dels grans problemes en la indústria del programari és la dependència que es crea entre el fabricant i el client, accentuant-se de manera especialment greu quan el fabricant no lliura el codi font. Només el desenvolupador de l’aplicació pot donar tots els serveis, però sovint els proveïdors de programari propietari es veuen obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dràstic de les condicions del mercat, o simplement perquè consideren que ja no podran rendibilitzar la inversió.

Per tant, la millor manera de generar a la societat valor i coneixement, de créixer tecnològicament, i de fer-se independent en aquest sentit, és amb l’accés profund dels sistemes informàtics, la possibilitat de millorar-los, i utilitzar-los sense impediment. Això assegura la disponibilitat local d’enginyers més qualificats i, per tant, una major probabilitat de què els problemes es resolguen més ràpidament. Així també s’aconsegueix independència del proveïdor, i qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a una aplicació, fins que el client decidisca que és el moment adequat de migrar a un nou sistema informàtic.

A més a més, com que en el programari lliure no hi ha cost de llicència a causa del dret a còpia i, al disposar del codi font de l’aplicació, és possible desenvolupar internament les modificacions necessàries, o fomentar l’economia local amb projectes tecnològics, en voltes d’encarregar-les a empreses d’altres països que treballen amb sistemes operatius propietaris. D’aquesta manera, es contribueix a la formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament local sota els propis plans estratègics.

També, cal destacar que totes les millores que es facen no tenen restriccions i es poden compartir amb qualsevol altra administració, empresa, institució o organisme que les necessite. En el programari propietari aquestes millores no es poden fer o queden en mans de l’empresa creadora, que normalment es reserva els drets d’ús i de propietat intel·lectual i estableix en quines condicions les comercialitzarà.

Per últim, està la garantia del logical, inexistent en el programari propietari en no haver responsabilitat per part del productor pels defectes que hi pugueren haver, ni garanties de la seua aplicabilitat per a cap finalitat determinada, la qual cosa comporta que l'usuari queda impossibilitat de realitzar cap mena d'acció contra el proveïdor davant l'eventuailtat què hi hagueren perjudicis, ja siga per indisponibilitat dels seus sistemes informàtics, pèrdua d'informació, pèrdua de la confidencialitat de les dades, etc.. Per altra banda, malgrat que els productors de programari lliure generalment tampoc no ofereixen cap garantia del producte, la pròpia naturalesa del logical fa possible que s'estiga en posició d'oferir un servei de garantia i assistència tècnica de qualitat, bé per part de la pròpia Administració, o bé per part de qualsevol altre professional, cosa impossible en el cas del programari propietari.

[Tornar a l'índex]

Dades personals, privacitat i seguretat:

Malgrat que a Espanya hi ha la Llei Orgànica de Regulació del Tractament Automatitzat de les Dades de Caràcter Personal (LORTAD) que regula la protecció de dades de les persones individuals¹⁴, hi ha aspectes que no estan regulats per la llei que han de preocupar a les Administracions Públiques.

Per començar, el fet de que la manipulació de dades de sensible confidencialitat de l’Administració, o que puguen comprometre aspectes de la seguretat nacional, es realitze amb eines del programari propietari, dels quals es desconeix realment el seu funcionament intern, i que a més pertanyen a entitats privades dels quals la majoria, a més a més, són ubicades en altres països, és, sens dubte, una irresponsabilitat que hauria de ser corregida d’immediat.

De fet, no es tracta d’una qüestió política, sinó d’una qüestió d’Estat, perquè degut a les restriccions de les llicències propietàries mai podrem saber si els programadors originals van introduir a títol personal, o per encàrrec de l’empresa, funcions fraudulentes en l’aplicació que posen en perill la seguretat del sistema o la privacitat de les dades. Ja hi ha hagut constància de que alguns fabricants de programari propietari han col·laborat amb agències governamentals per incloure accessos secrets¹⁵ al programari per a poder accedir-hi.

L’única solució passaria perquè els sistemes d’emmagatzematge i la recuperació de la informació, amb el programari lliure, siguen públics i que qualsevol programador puga veure i entendre com s’emmagatzemen les dades en un determinat format o sistema, i això fa que hom garantisca la durabilitat de la informació i la seua posterior migració en un altre sistema informàtic, quan calgue.

En el cas de la seguretat i privacitat de les dades, l’escrutini públic d’un codi font obert dificulta la introducció de codi maliciós, espia, o de control remot, per la seua banda, el client pot afegir lliurement encriptació addicional a l’aplicació que use per a protegir les seues dades. No és d’estranyar, doncs, que pandèmies com el virus “Melisa� o “I love you� no siguen possibles sistemes oberts basats en UNIX (GNU/Linux, xBSD's, etc.). En resum, amb només el fet de poder comprovar que l’eina fa només allò que diu fer és una característica determinant quan parlem de seguretat.

[Tornar a l'índex]

Situació política al voltant del programari lliure:

Degut dels seus múltiples avantatges, nombroses autoritats governamentals i polítiques de tot arreu el món com Alemanya¹⁶, França¹⁷, Xina¹⁸, Perú, Brasil¹⁹, Finlàndia²⁰, Argentina²¹, o Mèxic, han apostat sense cap mena de dubtes per implantar-lo i promoure’l des de les Administracions Públiques. Fins i tot la Unió Europea²² està donant suport activament el desenvolupament de codi obert finançant projectes europeus d’interès. Al nivell estatal tenim l’exemple paradigmàtic d’Extremadura²³ que, gràcies al desplegament de la Xarxa Tecnològica Educativa i el Pla d’Alfabetització Tecnològica, la Junta d’Extremadura calcula que ha tingut un estalvi directe de 48.000€ per cada unitat docent, que està formada per 22 ordinadors²⁴. Un cost gens menyspreable, si tenim en compte que el programari s’ha instal·lat en més de 60.000 ordinadors en comptes del corresponent programari propietari.

L’èxit indiscutible aconseguit per aquest Pla pioner d’Extremadura en els aspectes socials, tècnics, i econòmics ha encoratjat a les administracions públiques d’altres Comunitats Autònomes a prendre mesures en aquest camí, com es detallarà a continuació:

• Andalusia: en l’abril del present any, la Junta d’Andalusia que ha signat un acord amb la Junta d’Extremadura, no sols per a implantar la distribució extremenya del sistema operatiu GNU-Linux, “LinExâ€?, a la Junta d’Andalusia, sinó que també estableix un protocol per a compartir i difondre el coneixement²⁵;
• Castella la Manxa: la Junta de Castella La Manxa, de fer servir aquest mateix sistema operatiu en el seu Servei de Sanitat (SESCAM), on l’han implantat a 189 centres de salut, i 1085 consultoris locals, amb 1500 metges usuaris, conclou que si bé en un primer moment la qüestió de l’estalvi era atractiva (previst en un milió d’euros), la qüestió tècnica finalment n’ha esdevinguda en la part més interessant i determinant²⁶;
• País Valencià: tenim la iniciativa duta a terme per la Generalitat Valenciana²⁷, on el Conseller d’Educació i Cultura, N’Esteban González Pons, ha anunciat la implantació del programari lliure a les escoles públiques, a l’administració autonòmica mitjançant una distribució pròpia de GNU/Linux anomenada “LliureXâ€?²⁸, i de considerar programari lliure desenvolupat al País Valencià com a patrimoni cultural pùblic dels ciutadans valencians en la futura reforma de la Llei Autonòmica del Patrimoni Cultural.

Al nivell municipal també hi ha hagut un gran nombre de mocions i iniciatives a favor del programari lliure, tenint com a pioneres Sant Bartomeu del Grau²⁹ a Catalunya, i les localitats asturianes de Navai³⁰ i Villaviciosa³¹. Segons el “Libro Blanco del Software Libre en Españaâ€?³², 13 ajuntaments de l’Estat ja utilitzen programari lliure amb normalitat, entre els quals destaca l’Ajuntament de Benicarló, del qual Àrea d’Informàtica fa servir programari lliure des de l’any 1998. En el mes de setembre d’enguany, per unanimitat de tots els seus grups polítics (Bloc, PSPV, i PP) han acordat adoptar com a plataforma de programari lliure comú per a treballs d'ofimàtica la combinació GNU/Linux, OpenOffice i Mozilla per a totes les seccions administratives, la qual cosa significarà un estalvi en concepte d'adquisició i actualització de llicències per a una durada estimada de 6 anys serà superior als 80.000€³³.

[Tornar a l'índex]

Conclusions:

La Informàtica és, probablement, l’eina més poderosa que la Humanitat ha tingut mai en la seua història, i en aquest moment intervé de forma directa o indirecta en pràcticament totes les activitats humanes. Deixar que aquesta eina siga controlada i restringida per agents només interessats en el seu propi lucre suposa un perjudici per a la nostra societat. L’Administració Pública no ha d’acceptar ni les condicions i les dificultats legals i econòmiques que imposa la indústria del programari propietari, quan no són les seues seductores rebaixes i “subvencionsâ€?³⁴, perquè només busquen l’impediment del normal desenvolupament de la Societat de la Informació i el Coneixement lliure.

El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de la societat de la informació gràcies a la llibertat i el control que hi proporciona per a fer modificacions, distribuir-les i desvincular-se de proveïdors amb tendència natural cap el monopoli i contra la competivitat tecnològica i econòmica locals. Exemples d’administracions públiques que comencen a combinar programari propietari amb lliure o exclusivament aquest últim, seran cada vegada més freqüents, i els representants polítics als Ajuntaments no han d’endarrerir més temps per plantejar-se de quina manera volen sumar-se a la Societat de la Informació i el Coneixement Lliure.

[Tornar a l'índex]

Sobre aquest informe:

Aquest informe s’ha elaborat a partir del contingut dels següents documents:

• “Programari lliure en el sector públicâ€?, de Jordi Mas i Hernàndez (jmas@softcatala.org).
• “Libro blanco del software libre en España 2003â€?, de A. Abellà, J. Sánchez, R. Santos, y M.A. Segovia.
• Extractes de “Software Libre versus Software Propietarioâ€?, de Javier Smaldone (javier@smaldone.com.ar).
• Extracte del document “Moción sobre Software Libreâ€?, de Izquierda Asturiana.

Aquest document és © 2003 Montxo Vicente i Sempere (montxovs@terra.es), i es permet la seua distribució d’acord amb la llicència GFDL versió 1.2 o superior, el qual text complet de la llicència GFDL pot obtenir-se en el següent enllaç: http://www.gnu.org/licenses/fdl.html, i sempre que s’inclogue l’apartat de “Sobre aquest informe� com a "Secció Invariable".

Referències:

1. http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html
2. Vegeu per exemple l’assaig The Cathedral and the Bazaar: http://www.catb.org/~esr/writings/cathedral-bazaar.
3. Vegeu per exemple la llicència de Microsoft Internet Explorer.
4. http://www.cde.ua.es/boe/frame.htm?boe20030613_22890.gif
5. Per exemple, un ciutadà de Vietnam, on hi ha una renda per càpita de 2.100$ a l’any, hauria de dedicar el seu sou sencer durant sis mesos per a poder adquirir legalment Windows XP i Microsoft Office.
6. 8th Annual Software Piracy Study (2002), de IPR Corp. per a la Business Software Alliance (http://www.bsa.org).
7. Cost d’un Windows XP i Microsoft Office XP depenent si la versió és professional.
8. “Licenses fees and GDP per capita: The case for open source in developing countries�, per Rishab Aiyer Gosh. (http://firstmonday.org/issues/issue8_12/ghosh/)
9. “UNDP/UNESCO Free and Open Source Software Consultation (24-25 November 2003)�: http://www.apesol.org.pe/noticias/gen.php3/2003/11/25/110,0,1,10,0.php3.
10. “E-Commerce and Development Report 2003�, al capítol IV de “Free and Open Source Software: Implications for ICT Policy and Development�, de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament: http://www.unctad.org/Templates/webflyer.asp?docid=4228&intItemID=1634
11. “Plan Nacional de I+D+I (2004-2007)� del Ministeri de Ciència i Tecnologia al “�rea temática de Tecnologías de la Sociedad de la Información�: http://www.plannacional.info/doc/areas.pdf
12. La traducció de Windows 98 al català va costar 80’5 milions de les antigues pessetes. Per a la traducció de Windows 2000, Microsoft va demanar originalment més de 500 milions de pessetes al govern basc i català per a les respectives traduccions (Vegeu http://www.softcatala.org/windows).
13. http://developer.gnome.org/projects/gtp/status o http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp_status.html.
14. http://www.uniondeconsumidores.org/legislacion/lotard.htm
15. http://www.cnn.com/TECH/computing/9909/03/windows.nsa.02/ i http://www.heise.de/tp/english/inhalt/te/5263/1.html
16. http://www.heise.de/english/newsticker/news/25255
17. http://www.senat.fr/consult/loglibre/texteloi.html
18. http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/1749441.stm
19. http://www.softwarelivre.org
20. http://www.helsinki-hs.net/news.asp?id=20020311IE5
21. http://www.grulic.org.ar/proposicion/proyecto/ley-dragan/index.html
22. http://europa.eu.int/ISPO/ida/jsps/index.jsp?fuseAction=showDocument&parent=news&documentID=1647
23. http://www.linex.org
24. Vegeu article Software Libre en Extremadura: LinEx publicat al número 162 de la revista Novática.
25. http://www.andaluciajunta.es/SP/AJ/CDA/ModulosComunes/MaquetasDePaginas/AJ-vMaqCanalNot-00/0,17657,214288_214367_31266,00.html
26. http://www.elmundo.es/navegante/2003/11/14/softlibre/1068814621.html
27. http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276202742.html o vegeu notícia en Diario Levante EMV 28 /06/2003.
28. http://www.lliurex.net
29. http://www.softcatala.org/admpub/grau.htm
30. http://www.lavozdeasturias.com/noticias/noticia.asp?pkid=38817
31. http://www.ias.as/sll.htm. O, també, vegeu “La Nueva España�, data de 28/11/2002.
32. http://www.libroblanco.com
33. http://www.ajuntamentdebenicarlo.org/adi/padi-llibreblanc.php3?g_idioma=v
34. http://www.el-mundo.es/navegante/2003/05/09/empresas/1052474480.html