Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Manifest ANTICAPITALISTA per una altra Europa
23 mai 2004
Manifest ANTICAPITALISTA per una altra Europa
Traducció de Lluís Rabell


Social i democràtica, ecològica i feminista, pacífica i solidària

El 15 de febrer de 2003 ha marcat una data històrica: representats per desenes de milions de manifestants, arreu del mó els pobles es van dreçar per impedir la guerra. Aquesta mobilització sense precedents traduïa una intensa voluntat política: imposar a les classes dominants la pau universal, una justícia equitable, la solidaritat internacional, la igualtat social.
Aquell dia va significar també el sorgiment dâuna altra Europa. A partir dâara, aquesta nova Europa dâa baix sâoposa a la Unió Europea, instrument estatitzat de lâoligarquia financera i industrial.

El món del treball sâha tornat a mobilitzar. Gairebé a tots els països, les classes treballadores sâhan compromès en manifestacions i vagues sectorials, interprofessionals i generals. Després dâItàlia, dâEspanya, de Grècia i França... que han estat capdavanters, altres països com ara Alemanya i Ãustria han mostrat una combativitat exemplar i han sacsejat les burocràcies sindicals més poderoses i monolítiques. LâAgenda 2010 topa amb una tossuda resistència i Schröder, desacreditat, ha hagut dâabandonar la presidència del SPD per mirar de salvar el partit de cara a les futures eleccions.
Lâonda de xoc del moviment contra la guerra encara és lluny dâhaver-se esvaït. Un any després de lâinici de la guerra de Bush, les manifestacions han estat un cop més molt nombroses, sobretot a Espanya, a Itàlia i a Anglaterra. I segueixen pesant sobre la âpolítica oficialâ?. Contra pronòstic, Aznar, lâamic de Bush, ha estat derrotat a les últimes eleccions al Parlament, a través dâuna espectacular intervenció del poble: era la revenja de la gent davant la flagrant violació de la seva massiva oposició a la guerra i davant la mentida dâEstat.
La conclusió és prou clara: la política de âguerra permanentâ? i la política neoliberal són impopulars i rebutjades. Als governs de dretes expulsats pel vot popular, succeeixen governs de centre-esquerra, però que no trenquen amb la política neoliberal i imperialista. La força social dels moviments contra la guerra i del Fòrum Social Europeu hauria dâestendreâs al terreny polític, a través de les eleccions i la formació dâun moviment polític anticapitalista, ampli i pluralista.

Les eleccions europees del mes de juny de 2004 seran lâocasió de lluitar per les reivindicacions i propostes en favor de les quals amb tanta insistència sâha mobilitzat el moviment altermondista: contra la Constitució de la UE â reaccionària, antidemocràtica i antisocial; contra la guerra imperialista i el militarisme europeu, per la pau i el desarmament general, començant pels nostres propis països; contra la política neoliberal i per un programa social anticapitalista.

1.Una vida decent per a tots i totes, a Europa i al món
La qüestió social condiciona la vida de milions de persones; és llur prioritat. Cada home, cada dona té dret a: un treball complet i estable, un salari decent, uns ingressos substitutius viables (en cas dâatur, de malatia o dâinvalidesa, de jubilació), un habitatge, educació i formació professional, serveis sanitaris de qualitat.
Això implica també un increment i una recuperació pel que fa als retrocessos imposats aquests vint darrers anys en diferents aspectes. Això implica també redreçar radicalment la posició dâinferioritat que segueixen patint les dones dins de la societat des del punt de vista social, polític, legal, institucional. Les condicions mediambientals formen part del nostre benestar. No es pot dissociar la política econòmica dels criteris indispensables de desenvolupament sostenible, de la gestió del territori, de la mobilitat i els sistemes de transport, de lâexplotació racional dels recursos naturals, de lâagricultura i la seguretat alimentària.
A la recerca del màxim profit, la patronal i els governs pretenen que tot això âno es pot pagarâ? i, a més, és âimpracticableâ?. Però, des de 1970, la riquesa produïda dins la UE (abans de lâampliació) ha doblat, amb una població demogràficament estable. El gran salt endavant de la productivitat del treball (progrés tècnic, intensitat del treball, reorganització del procés productiu) ha beneficiat a la classe propietària. Cal atacar lâenorme desigualtat social mitjançant una redistribució radical de la riquesa a favor del món del treball i dâun rellançament del sector públic. Cal aturar la insidiosa privatització de la biosfera, que subordina les nostres vides al profit capitalista.
En aquestes condicions podrem dir: sí, la nostra societat està generant benestar per a tothom, a Europa i al món.

2. Trencar amb la política neoliberal: les nostres vides valen més que els seus profits
La UE ha establert, mitjançant el Tractat de Maastricht, un sistema institucional que imposa una fèrria limitació pressupostària. El Banc Central Europeu sâha erigit en una mena de gos guardià dâaquesta ortodòxia monetarista neoliberal. Això permet reduir radicalment les prestacions socials, alhora que impedeix una política econòmica alternativa. Empobrint la massa de la població i el sector social i públic de lâEstat. La privatització esdevé inevitable. El Capital hi troba un ampli terreny dâallò més lucratiu. El seu objectiu no és pas el rellançament de lâeconomia, sinó el restabliment de la taxa de profit dels capitals.
Aquesta política econòmica i els seus suports institucionals han dâésser desmantellats. Cal suprimir els criteris de Maastricht i el Pacte dâEstabilitat. Nosaltres militem, com el moviment social internacional, per una Taxa Tobin que posi en qüestió el capitalisme neoliberal i les seves institucions internacionals (FMI, BM...) així com lâespeculació financera, i permeti una altra política social.
Lluitarem en els nostres països i a nivell europeu per la igualtat social mitjançant la plena ocupació, el desenvolupament dels serveis públics, les inversions socials, el salari mínim garantit.

3. Una Europa pacífica contra lâEuropa-potència
La cimera de Lisboa (març de 2000) va fixar com a objectiu de la UE esdevenir lâeconomia més avançada del món! Això només pot basar-se en la força â econòmica, monetària, tecnològica, política, cultural, mediàtica i militar - enfront de les dues altres grans potències, els Estats-Units i el Japó, enfront dels països perifèrics i també enfront del món del treball en el si de la pròpia UE. La UE es presenta com un imperialisme pacífic, civilitzat, legal, humanitari, multilateralista, onusià. I, per primera vegada, les classes dominants més identificades amb la construcció dâEuropa han assolit, entre les poblacions europees, una certa legitimitat oposant-se a la classe dominant americana i a la política de Bush de âtot sâhi valâ?.
No ens fem cap mena dâil.lusió sobre els plans que prepara la UE. Diem:
- No a la guerra! La UE ha de rebutjar la guerra com a mitjà per resoldre els conflictes internacionals.
- Ruptura amb els USA i la seva política de guerra permanent preventiva âcontra el terrorismeâ?; sortida de lâOTAN.
- No a lâeuromilitarisme en via de constitució! Retirada de totes les tropes euroimperialistes ( de la UE i del seus països membres)! No volem âintervencions militars ràpidesâ? en nom dâuna pretesa acció humanitària. Dissolució de lâeuroexèrcit i de les brigades especials!
- Liquidació de totes les armes de destrucció massiva (nuclears i químiques)!
- No a la indústria dâarmament europea, no a lâexportació dâarmes; tancament de les empreses exitents i transformació en empreses de producció civil.

4. Defensar les nostres llibertats democràtiques
Lâestratègia de la âguerra infinitaâ? ha estat un potent mecanisme per atacar les llibertats democràtiques i restringir lâespai dâactivitat de les masses populars. Creant una atmosfera permanent dâincertesa i de por, les classes dominants ens volen imposar aquesta alternativa: âper tal de garantir la vostra seguretat, cal reduir les vostres llibertatsâ?. En nom de la lluita contra el terrorisme, Bush ha legalitzat el terrorisme dâEstat. I Sharon sâapressa a seguir el mateix camí.
Dâençà setembre de 2001, la UE ha utilitzat la âlluita contra el terrorismeâ?, no pas per atacar grups terroristes inexistents aleshores a Europa, sinó per posar fora de la llei, en el moment oportú, els moviments sindicals, socials, feministes, ecologistes, antiracistes, polítics... i llurs activitats democràtiques i públiques, qualificant-les dââ?infraccions comeses intencionadament per un individu o bé un grup contra diferents països, les seves institucions o les seves poblacions amb la voluntat de malmetre o destruir les estructures polítiques, econòmiques i socials dâun paísâ?. Des dâaleshores, la UE reforça, a nivell europeu, la panòplia repressiva: lâordre de detenció europeu, Europol, els intercanvis més ràpids i complets dâinformació, intervencions repressives coordinades, acostament a la CIA, repressió dâimmigrants, creació dâespais de âbuit jurídicâ?, etc., tot i que les rivalitats entre els diferents aparells dâEstat dels països membres puguin alentir aquest procés.
El capitalisme es troba en dificultat. A nivell popular, es veu desacreditat i, un cop més, oberta i massivament contestat. Aleshores, limita, val a dir reprimeix els moviments i les mobilitzacions. Defensar i ampliar les llibertats democràtiques amenaçades esdevé una altra vegada una important necessitat.

5. Defensar els i les immigrants i el dret dâasil! Contra lâEuropa-fortalesa, contra lâextrema dreta!
Milions de treballadores i de treballadors dâarreu del món són víctimes de la globalització capitalista o de la repressió dels Estats. Sobreviuen en condicions que no paren de degradar-se. Alguns miren dâentrar clandestinament dins les ciutadelles imperialistes. La UE, mitjançant el Tractat de Schengen, va dreçar una veritable fortalesa. Arran dâaquella data, les patronals de la UE han demanat i obtingut una immigració legal seleccionada segons les seves necessitats de mà dâobra mal.leable. Es tracta dâuna escandalosa negació de ciutadania. I dâun mecanisme dâexclusió pel que fa a lâaccés als drets i serveis.
El resultat de tot plegat és una situació humanament insuportable per a les treballadores i els treballadors que entren al país. Alhora, es desenvolupa una competència exacerbada entre els treballadors autòctons més pobres i els immigrants sense drets ni defensa. Ãs el conflicte latent que explota lâextrema dreta (i, ocasionalment, els partits tradicionals de dreta i dâesquerra) per escampar la xenofòbia, el racisme i lâodi.
- Nosaltres propugnem la lliure circulació de les persons i lâanulació del Tractat de Schengen; volem els mateixos drets (sindicals, electorals i ciutadans...) per als immigrants, tornant a desenvolupar una infraestructura social i serveis de qualitat;
- Ens oposem a qualsevol forma de xenofòbia i de racisme, tant si sorgeixen de lâEstat com si tenen arrels populars. Cal lluitar per tal que els immigrants â homes i dones â no hagin de patir discriminació pel que fa als salaris, a les condicions de vida i de treball. Vet aquí una prioritat social i política, i també moral del moviment social i sindical...
- Som solidaris dels sol.licitants dâasil, de tots aquells homes i dones reprimits i perseguits per haver lluitat per la llibertat, pels seus drets, per conviccions ideològiques o religioses, per les seves condicions de vida, per la democràcia, per llurs aspiraciosn socials i revolucionàries.

6. No a la Constitució antidemocràtica del Capital multinacional
La batalla per la Constitució de la UE pretén acabar amb les incoherències de lâaparell dâEstat de la pròpia Unió. Ãs la voluntat de lâologarquia financera i industrial i dâalguns grans Estats imperialistes.
Car, primer de tot, necessiten assolir una forta âgovernabilitatâ? al servei de lâEuropa-potència. Aquest aparell dâEstat és impregnat dâuna mena de democràcia semi-autoritària, el poder executiu europeu no elegit (Consell de ministres, Comissió, Banc Central Europeu) domina totalment el Parlament, elegit per sufragi universal, però que resta sota tutela. Aquest poder soscava totes les normes i institucions democràtiques.
En segon lloc, aquesta Constitució fixa, per molts anys, els principis del capitalisme dâavui: preponderància absoluta del mercat, de la protecció a la propietat privada dels mitjans de producció i bescanvi, així com de la política mentarista i neoliberal. Per contra, queden exclosos, a nivell europeu, el dret al treball, les normes socials obligatòries i les negociacions col.lectives interprofessionals. Les polítiques financeres, monetàries i econòmiques seran fortament centralitzades i sostingudes, des de dalt, a nivell europeu. Tot plegat comportarà com a conseqüència una contínua competència entre les classes treballadores dels països membres, empenyent dâuna manera âespontàniaâ? a la degradació de les condicions de vida i de treball.
En tercer lloc, obre i organitza la via de lâeuromilitarisme, aspecte indispensable per a lâimperialisme europeu: augment sistemàtic de les despeses militars, indústria dâarmament europea, manteniment dels lligams amb lâOTAN però inici dâuna autonomia militar europea; inserció en la lluita ininterrompuda âcontra el terrorismeâ?.
En quart lloc, lâenfortiment de lâexecutiu europeu (la Comissió europea, el Consell europeu, la Conferència intergovernamental, el BCE) agreuja el déficit democràtic i la jerarquia institucional. Lâexecutiu europeu controlarà molt més els aparells executius nacionals, els grans Estats membres imposaran els seus criteris als petits i mitjencs, i cada Estat nacional seguirà tenint les mans lliures per tractar els seus propis âpetitsâ? pobles.
Aquesta Constitució antidemocràtica correspon perfectament al mètode de treball que ha estat emprat per elaborar-la: a porta tancada, amb un personal curosament triat i fiable i sota la direcció dâalgunes âeminències dâEstatâ?. Ãs ben cert: aquesta Constitució no emana de cap manera de la voluntat dels pobles. Per totes aquestes raons, nosaltres estem en contra dâaquesta Constitució de la UE. Ãs il.legítima, no democràtica i profundament antisocial! No es pot reformar; cal rebutjar-la!
Per això, reclamem la convocatòria de referèndums populars.
Treballem per una altra societat i una altra Europa: social i democràtica, ecologista i feminista, pacífica i solidària. Correspon als pobles i nacions dâEuropa decidir com i segons quins principis socials i institucionals volen viure plegats. Per a nosaltres, tots els poders emanen del poble sobirà.
Reconeixem el dret democràtic de les ânacions sense Estatâ? de determinar el seu futur, i som solidaris de les forces dâesquerra que lluiten en aquest sentit, sense fer-ne un judici polític.
Atès que la campanya electoral coincidirà amb la preparació a porta tancada de la Conferència intergovernamental âconstituentâ?, tindrem una ocasió per denunciar aquesta pseudoconstitució i presentar les nostres alternatives.

7. Trencar amb el social-lliberalisme! Una altra Europa és possible!
Sí, però això exigeix una extraordinària mobilització de totes les forces progressistes. Car, per bé que els governs siguin afeblits, la UE ha esdevingut, tot i les seves nombroses crisis, una força imperialista temible en lâarena mundial i capaç de destruir les conquestes socials i democràtiques, fruit de 150 anys de lluites de les classes treballadores. Aquesta UE és, en primer lloc, un projecte de la burgesia i dels seus partits. Però, mai no hauria triomfat sense la col.laboració activa de Blair, Schröder, Jospin, González..., val a dir, de la socialdemocràcia europea. Aquesta gent ha estat molts anys al poder. Plegats, han dominat durant un bon grapat dâanys els governs nacionals i les instàncies de la UE (la Comissió, el Consell, i àdhuc el BCE). Però, en lloc de trencar amb el neoliberalisme, sâhan tornat ells mateixos social-lliberals! Res no fa pensar que canviïn dâorientació.
No sortirem pas gradualment del sistema neoliberal i imperialista. Caldrà una ruptura política radical, una estratègia i un programa alternatius, anticapitalistes.
Aquest combat correspon als i a les âde sotaâ?, a lâaltra Europa. Aquesta Europa que va madurant a través de les manifestacions contra la guerra, de les iniciatives ciutadanes, socials i ecologistes, de les marxes de les dones. Progressa gràcies a nombrosos moviments i forces militants: els sindicats, les organitzacions camperoles, els grups ecologistes, el moviment dels âsenseâ? (-treball, -sostre, -papers, -drets), els comitès anti-racistes, els moviments de refugiats, els grups universitaris, les ONG...
El sorgiment del Fòrum Social Europeu ofereix un marc europeu, democràtic i unitari, per a un nou moviment dâemancipació a nivell de tot Europa. Ja representa una força social, que haurà dâimposar-se en el terreny polític. Sota la seva pressió, els sindicats tradicionals (i, concretament, la CES) que, durant vint anys, sâhan adaptat a la UE i la seva política neoliberal, retroben el camí de lâacció, sense desenvolupar nogensmenys una estratègia coherent i convincent per canviar radicalment de direcció i presentar una autèntica alternativa.
Sí, una altra Europa és possible, però a condició que totes les forces radicals es mobilitzin al carrer i a les urnes, lluitin a les mobilitzacions i a les conteses electorals. Car, una altra esquerra europea és necessària: anticapitalista i ecologista, anti-imperialista i anti-guerra, feminista i ciutadana, anti-racista i internacionalista. Lâalternativa al capitalisme torna a aixecar el cap: una societat socialista i democràtica, autogestionada, sense explotació del treball i sense opressió de les dones, basada en un desenvolupament sostenible i oposat a un model de creixement que amenaça el planeta.

Brussel.les, 29 dâabril de 2004

Firmen aquest document:

Bloc dâesquerres (BE, Portugal), Aliança Roja i Verda (RGA, Dinamarca), Partit Socialista Escocès (SSP, Escòcia), RESPECT-Unity List (Anglaterra, País de Gal.les), Partit Socialista dels Treballadors (SWP, Regne Unit), Lliga Comunista Revolucionària (LCR, França), LâEsquerra (DL/LG, Luxemburg), EUiA (Catalunya), Espacio Alternativo (Espanya), Coalició de lâesquerra radical (Grècia).
Mira també:
http://www.euia.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Manifest ANTICAPITALISTA per una altra Europa
23 mai 2004
¿EUiA son Anticapitalistas?...hostia que no me habia enterao.
Re: Manifest ANTICAPITALISTA per una altra Europa
23 mai 2004
El nostre poble ha lluitatdes de fa molt de temps pel dret a l´exercici de la seva sobirania nacional, que avui es concreta en la reivindicació del dret d´autodeterminació i el reconeixement dels Països Catalans per part de les institucions europees.

Aquesta exigència històrica és l´expressió de la necessitat que com a poble tenim tots els que aquí vivim i treballem de decidir nosaltres mateixos sobre tot el que afecta al nostre present i al nostre futur. Això ens permetrà de cercar la solució dels nostres problemes econòmics, socials i culturals. I també d´afrontar des de dins els problemes de les comarques i dels barris, i de fer-ho fora del pensament únic, creant així el nostre futur.

Volem el dret d´autodeterminació, perquè així, des de la nostra lluita contribuirem, com ja contribuim amb les nostres reivindicacions, a la construcció d´una Europa al servei dels treballadors i dels pobles, amb convivència i justícia social. Hem de fer d´aquesta exigència un motiu de debat arreu: a tots els centres de treball, als barris, al camp, a totes les localitats.

SI ALS PAÃ?SOS CATALANS
NO A LA CONSTITUCIÃ EUROPEA
Re: Manifest ANTICAPITALISTA per una altra Europa
23 mai 2004
debat La Constitució europea a oliva

debat
Oliva (La Safor)
La Constitució europea
dia Divendres,
21 de maig
hora 20:00 h
lloc Casal Jaume I d'Oliva (La Safor)
amb
• PSPV
• Bloc
• ERPV
• i, en representació de la CUP, Toni Infante
Sindicat