|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Manifest ANTICAPITALISTA per una altra Europa
|
|
|
per comuniska |
23 mai 2004
|
|
|
Manifest ANTICAPITALISTA per una altra Europa
Traducció de LluÃs Rabell
Social i democrà tica, ecològica i feminista, pacÃfica i solidà ria
El 15 de febrer de 2003 ha marcat una data històrica: representats per desenes de milions de manifestants, arreu del mó els pobles es van dreçar per impedir la guerra. Aquesta mobilització sense precedents traduïa una intensa voluntat polÃtica: imposar a les classes dominants la pau universal, una justÃcia equitable, la solidaritat internacional, la igualtat social.
Aquell dia va significar també el sorgiment d’una altra Europa. A partir d’ara, aquesta nova Europa d’a baix s’oposa a la Unió Europea, instrument estatitzat de l’oligarquia financera i industrial.
El món del treball s’ha tornat a mobilitzar. Gairebé a tots els països, les classes treballadores s’han compromès en manifestacions i vagues sectorials, interprofessionals i generals. Després d’Ità lia, d’Espanya, de Grècia i França... que han estat capdavanters, altres països com ara Alemanya i Àustria han mostrat una combativitat exemplar i han sacsejat les burocrà cies sindicals més poderoses i monolÃtiques. L’Agenda 2010 topa amb una tossuda resistència i Schröder, desacreditat, ha hagut d’abandonar la presidència del SPD per mirar de salvar el partit de cara a les futures eleccions.
L’onda de xoc del moviment contra la guerra encara és lluny d’haver-se esvaït. Un any després de l’inici de la guerra de Bush, les manifestacions han estat un cop més molt nombroses, sobretot a Espanya, a Ità lia i a Anglaterra. I segueixen pesant sobre la “polÃtica oficialâ€?. Contra pronòstic, Aznar, l’amic de Bush, ha estat derrotat a les últimes eleccions al Parlament, a través d’una espectacular intervenció del poble: era la revenja de la gent davant la flagrant violació de la seva massiva oposició a la guerra i davant la mentida d’Estat.
La conclusió és prou clara: la polÃtica de “guerra permanentâ€? i la polÃtica neoliberal són impopulars i rebutjades. Als governs de dretes expulsats pel vot popular, succeeixen governs de centre-esquerra, però que no trenquen amb la polÃtica neoliberal i imperialista. La força social dels moviments contra la guerra i del Fòrum Social Europeu hauria d’estendre’s al terreny polÃtic, a través de les eleccions i la formació d’un moviment polÃtic anticapitalista, ampli i pluralista.
Les eleccions europees del mes de juny de 2004 seran l’ocasió de lluitar per les reivindicacions i propostes en favor de les quals amb tanta insistència s’ha mobilitzat el moviment altermondista: contra la Constitució de la UE – reaccionà ria, antidemocrà tica i antisocial; contra la guerra imperialista i el militarisme europeu, per la pau i el desarmament general, començant pels nostres propis països; contra la polÃtica neoliberal i per un programa social anticapitalista.
1.Una vida decent per a tots i totes, a Europa i al món
La qüestió social condiciona la vida de milions de persones; és llur prioritat. Cada home, cada dona té dret a: un treball complet i estable, un salari decent, uns ingressos substitutius viables (en cas d’atur, de malatia o d’invalidesa, de jubilació), un habitatge, educació i formació professional, serveis sanitaris de qualitat.
Això implica també un increment i una recuperació pel que fa als retrocessos imposats aquests vint darrers anys en diferents aspectes. Això implica també redreçar radicalment la posició d’inferioritat que segueixen patint les dones dins de la societat des del punt de vista social, polÃtic, legal, institucional. Les condicions mediambientals formen part del nostre benestar. No es pot dissociar la polÃtica econòmica dels criteris indispensables de desenvolupament sostenible, de la gestió del territori, de la mobilitat i els sistemes de transport, de l’explotació racional dels recursos naturals, de l’agricultura i la seguretat alimentà ria.
A la recerca del mà xim profit, la patronal i els governs pretenen que tot això “no es pot pagar� i, a més, és “impracticable�. Però, des de 1970, la riquesa produïda dins la UE (abans de l’ampliació) ha doblat, amb una població demogrà ficament estable. El gran salt endavant de la productivitat del treball (progrés tècnic, intensitat del treball, reorganització del procés productiu) ha beneficiat a la classe propietà ria. Cal atacar l’enorme desigualtat social mitjançant una redistribució radical de la riquesa a favor del món del treball i d’un rellançament del sector públic. Cal aturar la insidiosa privatització de la biosfera, que subordina les nostres vides al profit capitalista.
En aquestes condicions podrem dir: sÃ, la nostra societat està generant benestar per a tothom, a Europa i al món.
2. Trencar amb la polÃtica neoliberal: les nostres vides valen més que els seus profits
La UE ha establert, mitjançant el Tractat de Maastricht, un sistema institucional que imposa una fèrria limitació pressupostà ria. El Banc Central Europeu s’ha erigit en una mena de gos guardià d’aquesta ortodòxia monetarista neoliberal. Això permet reduir radicalment les prestacions socials, alhora que impedeix una polÃtica econòmica alternativa. Empobrint la massa de la població i el sector social i públic de l’Estat. La privatització esdevé inevitable. El Capital hi troba un ampli terreny d’allò més lucratiu. El seu objectiu no és pas el rellançament de l’economia, sinó el restabliment de la taxa de profit dels capitals.
Aquesta polÃtica econòmica i els seus suports institucionals han d’ésser desmantellats. Cal suprimir els criteris de Maastricht i el Pacte d’Estabilitat. Nosaltres militem, com el moviment social internacional, per una Taxa Tobin que posi en qüestió el capitalisme neoliberal i les seves institucions internacionals (FMI, BM...) aixà com l’especulació financera, i permeti una altra polÃtica social.
Lluitarem en els nostres països i a nivell europeu per la igualtat social mitjançant la plena ocupació, el desenvolupament dels serveis públics, les inversions socials, el salari mÃnim garantit.
3. Una Europa pacÃfica contra l’Europa-potència
La cimera de Lisboa (març de 2000) va fixar com a objectiu de la UE esdevenir l’economia més avançada del món! Això només pot basar-se en la força – econòmica, monetà ria, tecnològica, polÃtica, cultural, medià tica i militar - enfront de les dues altres grans potències, els Estats-Units i el Japó, enfront dels països perifèrics i també enfront del món del treball en el si de la pròpia UE. La UE es presenta com un imperialisme pacÃfic, civilitzat, legal, humanitari, multilateralista, onusià . I, per primera vegada, les classes dominants més identificades amb la construcció d’Europa han assolit, entre les poblacions europees, una certa legitimitat oposant-se a la classe dominant americana i a la polÃtica de Bush de “tot s’hi valâ€?.
No ens fem cap mena d’il.lusió sobre els plans que prepara la UE. Diem:
- No a la guerra! La UE ha de rebutjar la guerra com a mitjà per resoldre els conflictes internacionals.
- Ruptura amb els USA i la seva polÃtica de guerra permanent preventiva “contra el terrorismeâ€?; sortida de l’OTAN.
- No a l’euromilitarisme en via de constitució! Retirada de totes les tropes euroimperialistes ( de la UE i del seus països membres)! No volem “intervencions militars rà pides� en nom d’una pretesa acció humanità ria. Dissolució de l’euroexèrcit i de les brigades especials!
- Liquidació de totes les armes de destrucció massiva (nuclears i quÃmiques)!
- No a la indústria d’armament europea, no a l’exportació d’armes; tancament de les empreses exitents i transformació en empreses de producció civil.
4. Defensar les nostres llibertats democrà tiques
L’estratègia de la “guerra infinitaâ€? ha estat un potent mecanisme per atacar les llibertats democrà tiques i restringir l’espai d’activitat de les masses populars. Creant una atmosfera permanent d’incertesa i de por, les classes dominants ens volen imposar aquesta alternativa: “per tal de garantir la vostra seguretat, cal reduir les vostres llibertatsâ€?. En nom de la lluita contra el terrorisme, Bush ha legalitzat el terrorisme d’Estat. I Sharon s’apressa a seguir el mateix camÃ.
D’ençà setembre de 2001, la UE ha utilitzat la “lluita contra el terrorismeâ€?, no pas per atacar grups terroristes inexistents aleshores a Europa, sinó per posar fora de la llei, en el moment oportú, els moviments sindicals, socials, feministes, ecologistes, antiracistes, polÃtics... i llurs activitats democrà tiques i públiques, qualificant-les d’â€?infraccions comeses intencionadament per un individu o bé un grup contra diferents països, les seves institucions o les seves poblacions amb la voluntat de malmetre o destruir les estructures polÃtiques, econòmiques i socials d’un paÃsâ€?. Des d’aleshores, la UE reforça, a nivell europeu, la panòplia repressiva: l’ordre de detenció europeu, Europol, els intercanvis més rà pids i complets d’informació, intervencions repressives coordinades, acostament a la CIA, repressió d’immigrants, creació d’espais de “buit jurÃdicâ€?, etc., tot i que les rivalitats entre els diferents aparells d’Estat dels països membres puguin alentir aquest procés.
El capitalisme es troba en dificultat. A nivell popular, es veu desacreditat i, un cop més, oberta i massivament contestat. Aleshores, limita, val a dir reprimeix els moviments i les mobilitzacions. Defensar i ampliar les llibertats democrà tiques amenaçades esdevé una altra vegada una important necessitat.
5. Defensar els i les immigrants i el dret d’asil! Contra l’Europa-fortalesa, contra l’extrema dreta!
Milions de treballadores i de treballadors d’arreu del món són vÃctimes de la globalització capitalista o de la repressió dels Estats. Sobreviuen en condicions que no paren de degradar-se. Alguns miren d’entrar clandestinament dins les ciutadelles imperialistes. La UE, mitjançant el Tractat de Schengen, va dreçar una veritable fortalesa. Arran d’aquella data, les patronals de la UE han demanat i obtingut una immigració legal seleccionada segons les seves necessitats de mà d’obra mal.leable. Es tracta d’una escandalosa negació de ciutadania. I d’un mecanisme d’exclusió pel que fa a l’accés als drets i serveis.
El resultat de tot plegat és una situació humanament insuportable per a les treballadores i els treballadors que entren al paÃs. Alhora, es desenvolupa una competència exacerbada entre els treballadors autòctons més pobres i els immigrants sense drets ni defensa. És el conflicte latent que explota l’extrema dreta (i, ocasionalment, els partits tradicionals de dreta i d’esquerra) per escampar la xenofòbia, el racisme i l’odi.
- Nosaltres propugnem la lliure circulació de les persons i l’anulació del Tractat de Schengen; volem els mateixos drets (sindicals, electorals i ciutadans...) per als immigrants, tornant a desenvolupar una infraestructura social i serveis de qualitat;
- Ens oposem a qualsevol forma de xenofòbia i de racisme, tant si sorgeixen de l’Estat com si tenen arrels populars. Cal lluitar per tal que els immigrants – homes i dones – no hagin de patir discriminació pel que fa als salaris, a les condicions de vida i de treball. Vet aquà una prioritat social i polÃtica, i també moral del moviment social i sindical...
- Som solidaris dels sol.licitants d’asil, de tots aquells homes i dones reprimits i perseguits per haver lluitat per la llibertat, pels seus drets, per conviccions ideològiques o religioses, per les seves condicions de vida, per la democrà cia, per llurs aspiraciosn socials i revolucionà ries.
6. No a la Constitució antidemocrà tica del Capital multinacional
La batalla per la Constitució de la UE pretén acabar amb les incoherències de l’aparell d’Estat de la pròpia Unió. És la voluntat de l’ologarquia financera i industrial i d’alguns grans Estats imperialistes.
Car, primer de tot, necessiten assolir una forta “governabilitat� al servei de l’Europa-potència. Aquest aparell d’Estat és impregnat d’una mena de democrà cia semi-autorità ria, el poder executiu europeu no elegit (Consell de ministres, Comissió, Banc Central Europeu) domina totalment el Parlament, elegit per sufragi universal, però que resta sota tutela. Aquest poder soscava totes les normes i institucions democrà tiques.
En segon lloc, aquesta Constitució fixa, per molts anys, els principis del capitalisme d’avui: preponderà ncia absoluta del mercat, de la protecció a la propietat privada dels mitjans de producció i bescanvi, aixà com de la polÃtica mentarista i neoliberal. Per contra, queden exclosos, a nivell europeu, el dret al treball, les normes socials obligatòries i les negociacions col.lectives interprofessionals. Les polÃtiques financeres, monetà ries i econòmiques seran fortament centralitzades i sostingudes, des de dalt, a nivell europeu. Tot plegat comportarà com a conseqüència una contÃnua competència entre les classes treballadores dels països membres, empenyent d’una manera “espontà niaâ€? a la degradació de les condicions de vida i de treball.
En tercer lloc, obre i organitza la via de l’euromilitarisme, aspecte indispensable per a l’imperialisme europeu: augment sistemà tic de les despeses militars, indústria d’armament europea, manteniment dels lligams amb l’OTAN però inici d’una autonomia militar europea; inserció en la lluita ininterrompuda “contra el terrorisme�.
En quart lloc, l’enfortiment de l’executiu europeu (la Comissió europea, el Consell europeu, la Conferència intergovernamental, el BCE) agreuja el déficit democrà tic i la jerarquia institucional. L’executiu europeu controlarà molt més els aparells executius nacionals, els grans Estats membres imposaran els seus criteris als petits i mitjencs, i cada Estat nacional seguirà tenint les mans lliures per tractar els seus propis “petits� pobles.
Aquesta Constitució antidemocrà tica correspon perfectament al mètode de treball que ha estat emprat per elaborar-la: a porta tancada, amb un personal curosament triat i fiable i sota la direcció d’algunes “eminències d’Estatâ€?. És ben cert: aquesta Constitució no emana de cap manera de la voluntat dels pobles. Per totes aquestes raons, nosaltres estem en contra d’aquesta Constitució de la UE. És il.legÃtima, no democrà tica i profundament antisocial! No es pot reformar; cal rebutjar-la!
Per això, reclamem la convocatòria de referèndums populars.
Treballem per una altra societat i una altra Europa: social i democrà tica, ecologista i feminista, pacÃfica i solidà ria. Correspon als pobles i nacions d’Europa decidir com i segons quins principis socials i institucionals volen viure plegats. Per a nosaltres, tots els poders emanen del poble sobirà .
Reconeixem el dret democrà tic de les “nacions sense Estatâ€? de determinar el seu futur, i som solidaris de les forces d’esquerra que lluiten en aquest sentit, sense fer-ne un judici polÃtic.
Atès que la campanya electoral coincidirà amb la preparació a porta tancada de la Conferència intergovernamental “constituent�, tindrem una ocasió per denunciar aquesta pseudoconstitució i presentar les nostres alternatives.
7. Trencar amb el social-lliberalisme! Una altra Europa és possible!
SÃ, però això exigeix una extraordinà ria mobilització de totes les forces progressistes. Car, per bé que els governs siguin afeblits, la UE ha esdevingut, tot i les seves nombroses crisis, una força imperialista temible en l’arena mundial i capaç de destruir les conquestes socials i democrà tiques, fruit de 150 anys de lluites de les classes treballadores. Aquesta UE és, en primer lloc, un projecte de la burgesia i dels seus partits. Però, mai no hauria triomfat sense la col.laboració activa de Blair, Schröder, Jospin, González..., val a dir, de la socialdemocrà cia europea. Aquesta gent ha estat molts anys al poder. Plegats, han dominat durant un bon grapat d’anys els governs nacionals i les instà ncies de la UE (la Comissió, el Consell, i à dhuc el BCE). Però, en lloc de trencar amb el neoliberalisme, s’han tornat ells mateixos social-lliberals! Res no fa pensar que canviïn d’orientació.
No sortirem pas gradualment del sistema neoliberal i imperialista. Caldrà una ruptura polÃtica radical, una estratègia i un programa alternatius, anticapitalistes.
Aquest combat correspon als i a les “de sota�, a l’altra Europa. Aquesta Europa que va madurant a través de les manifestacions contra la guerra, de les iniciatives ciutadanes, socials i ecologistes, de les marxes de les dones. Progressa grà cies a nombrosos moviments i forces militants: els sindicats, les organitzacions camperoles, els grups ecologistes, el moviment dels “sense� (-treball, -sostre, -papers, -drets), els comitès anti-racistes, els moviments de refugiats, els grups universitaris, les ONG...
El sorgiment del Fòrum Social Europeu ofereix un marc europeu, democrà tic i unitari, per a un nou moviment d’emancipació a nivell de tot Europa. Ja representa una força social, que haurà d’imposar-se en el terreny polÃtic. Sota la seva pressió, els sindicats tradicionals (i, concretament, la CES) que, durant vint anys, s’han adaptat a la UE i la seva polÃtica neoliberal, retroben el camà de l’acció, sense desenvolupar nogensmenys una estratègia coherent i convincent per canviar radicalment de direcció i presentar una autèntica alternativa.
SÃ, una altra Europa és possible, però a condició que totes les forces radicals es mobilitzin al carrer i a les urnes, lluitin a les mobilitzacions i a les conteses electorals. Car, una altra esquerra europea és necessà ria: anticapitalista i ecologista, anti-imperialista i anti-guerra, feminista i ciutadana, anti-racista i internacionalista. L’alternativa al capitalisme torna a aixecar el cap: una societat socialista i democrà tica, autogestionada, sense explotació del treball i sense opressió de les dones, basada en un desenvolupament sostenible i oposat a un model de creixement que amenaça el planeta.
Brussel.les, 29 d’abril de 2004
Firmen aquest document:
Bloc d’esquerres (BE, Portugal), Aliança Roja i Verda (RGA, Dinamarca), Partit Socialista Escocès (SSP, Escòcia), RESPECT-Unity List (Anglaterra, PaÃs de Gal.les), Partit Socialista dels Treballadors (SWP, Regne Unit), Lliga Comunista Revolucionà ria (LCR, França), L’Esquerra (DL/LG, Luxemburg), EUiA (Catalunya), Espacio Alternativo (Espanya), Coalició de l’esquerra radical (Grècia). |
Mira també:
http://www.euia.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Manifest ANTICAPITALISTA per una altra Europa
|
|
per manolito |
23 mai 2004
|
|
¿EUiA son Anticapitalistas?...hostia que no me habia enterao. |
|
Re: Manifest ANTICAPITALISTA per una altra Europa
|
|
per guillemet |
23 mai 2004
|
El nostre poble ha lluitatdes de fa molt de temps pel dret a l´exercici de la seva sobirania nacional, que avui es concreta en la reivindicació del dret d´autodeterminació i el reconeixement dels Països Catalans per part de les institucions europees.
Aquesta exigència històrica és l´expressió de la necessitat que com a poble tenim tots els que aquà vivim i treballem de decidir nosaltres mateixos sobre tot el que afecta al nostre present i al nostre futur. Això ens permetrà de cercar la solució dels nostres problemes econòmics, socials i culturals. I també d´afrontar des de dins els problemes de les comarques i dels barris, i de fer-ho fora del pensament únic, creant aixà el nostre futur.
Volem el dret d´autodeterminació, perquè aixÃ, des de la nostra lluita contribuirem, com ja contribuim amb les nostres reivindicacions, a la construcció d´una Europa al servei dels treballadors i dels pobles, amb convivència i justÃcia social. Hem de fer d´aquesta exigència un motiu de debat arreu: a tots els centres de treball, als barris, al camp, a totes les localitats.
SI ALS PAÃ?SOS CATALANS
NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA |
|
Re: Manifest ANTICAPITALISTA per una altra Europa
|
|
per debat |
23 mai 2004
|
debat La Constitució europea a oliva
debat
Oliva (La Safor)
La Constitució europea
dia Divendres,
21 de maig
hora 20:00 h
lloc Casal Jaume I d'Oliva (La Safor)
amb
• PSPV
• Bloc
• ERPV
• i, en representació de la CUP, Toni Infante |
|
|
