Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Les diverses cares del nou model docent
22 mai 2004
Article publicat a el queixal
Les diverses cares del nou model docent


Implantació del sistema de crèdits ECTS en la creació de lâEspai Europeu dâEnsenyament Superior
Miquel Raventós Filosofia-UB

Ja el tenim aquí; lâEspai Europeu dâEnsenyament Superior âEEESâ ja ha començat a implantar-se a les universitats catalanes i a la resta de lâEstat espanyol. Graus, postgraus, suplement al títol, crèdits ECTS són termes que ja circulen per les nostres facultats, realitats que ja sâestan instaurant als nous plans dâestudi, fets que ja es contemplen al funcionament de la universitat. No obstant això, la intervenció i participació dels estudiants en el seu procés de conformació i aplicació es limita a contestar passivament enquestes o a fer de rata de laboratori en les proves pilot que ja sâestan realitzant en diverses titulacions.

La convergència europea dâestudis superiors té com un dels seus principals pilars dâexecució lâaplicació dâun nou model docent basat en la instauració del sistema de crèdits ECTS (European Credit Transfer System). Entre els objectius dâincrement de la mobilitat, de millora de la competitivitat, dâaccés més immediat al món laboral, dâadaptació, en definitiva, a âles necessitats de la societatâ?, el model dâaprenentatge i la formació continuada que lâestudiant pot rebre cobren un paper molt important. Aquest nou sistema ha de ser lâeina que faciliti que els diferents sistemes dâeducació que existeixen a Europa, amb característiques molt variades a cada país, es facin més transparents i comparables, i siguin equiparables tant pel seu contingut com per la seva avaluació. Dâaquesta manera es facilitarà el reconeixement de les qualificacions professionals arreu dâEuropa.

La nova âfilosofiaâ? pretén que lâestudiant no tan sols vagi a la universitat a aprendre, sinó que en ella adquireixi la metodologia necessària per tal dâadaptar-se fàcil, immediata i econòmicament a la composició del mercat laboral i a les relacions que en ell es donen. La formació de la persona es concep com a integral i il·limitada en el temps de manera que cada persona vagi âactualitzantâ? els seu currículum segons les exigències del món del treball. La formació especialitzada, la introducció en tasques dâinvestigació i lâaprofundiment temàtic queden així relegats, com es pot veure també en les propostes de Reials Decrets de Grau i Postgrau, on aquests aspectes queden relegats als estudis de màster.

Si els crèdits actuals es basen en un model magistral de docència amb classes teòriques o pràctiques (1 crèdit = 10 hores), el model estructurat a partir de lâaplicació dels crèdits ECTS sâarticula a partir de la comptabilització i avaluació de la totalitat del treball que fa lâalumne, ja siguin classes, pràctiques, hores dâestudi, treballs en grup, treballs de camp, tutories o lectures. Segons un dels decrets ja aprovats, 1 crèdit equivaldrà a 25 hores i lâany lectiu constarà de 60 crèdits âsi feu els comptes, dâaixò surt a una mitjana de 7 o 8 hores diàriesâ. La intenció és potenciar un model no presencial, amb un esforç més pronunciat per part de lâalumne en la configuració dâallò que aprèn. Un altre aspecte a destacar és lâimportant paper que tindran les noves tecnologies i les noves eines pedagògiques (e-learning): recerques per internet o dossiers electrònics en són alguns dels elements més destacats.

Normalment, lâeducació superior està considerada com una formació addicional i voluntària. No obstant això, lâaccés universal a ella és un dret que lâEstat ha de garantir. Lâeducació sâha de contemplar en conjunt, ja que molts dels problemes que afecten els seus nivells (primària, secundaria o superior) tenen causa directa en algun dâanterior. El protagonisme que lâestudiant agafa amb lâactual model també sâha de fer extensible als altres nivells. El professor ha de continuar sent una peça essencial de lâensenyament, però fomentant el debat i combinant-ho amb una participació molt més activa dels estudiants en el desenvolupament de la matèria. La realització de seminaris, la partició de classes per treballar temàtiques més concretes, la creació de grups de treball tutoritzats per professors i el foment i millora de lâeficàcia de les hores de consulta poden ser elements que ajudin a desenvolupar el nou model docent.

Ãs necessari, per assolir el canvi de model, reestructurar els plans dâestudis per adaptar els continguts de les assignatures i la seva avaluació. Les mesures que es prendran no poden limitar-se a augmentar la quantitat de treballs que hem de fer, com tampoc no poden passar per un augment indiscriminat de les classes no presencials, continuant amb avaluacions de tipus final. Sâhan dâestablir mecanismes eficaços per avaluar i qualificar les hores de treball no presencial que contempla el sistema ECTS.

Amb les mesures proposades, lâestudiant ha de tenir una dedicació exclusiva als estudis, i sâimpossibilita així que pugui compaginar els estudis amb la feina. A més, la formació pràctica i els coneixements útils sâanteposen a lâeducació crítica i humanista; es passa dâun model basat en la docència a un model basat en lâaprenentatge on la universitat es contempla com una inversió i els seus continguts estan supeditats a les demandes que realitza el mercat.

Donada la ridícula quantitat i dotació pressupostària de les beques universitàries, avui en dia no és admissible que sâobligui a lâalumne a estudiar a temps complet, i és totalment hipòcrita voler impulsar la seva mobilitat i la gairebé institucionalització dâestudis a lâestranger sense un programa de beques de mobilitat quantitativa i qualitativament decent. La universitat ha de garantir que lâestudiant pugui escollir entre horaris de matí o de tarda, podent compatibilitzar estudis i feina (hem de tenir en compte que un ja comença a ser grandet i potser vol emancipar-se). De no fer-ho així, la convergència europea minarà directament les possibilitats de que les persones amb pocs recursos econòmics puguin accedir a la universitat. Dâaltra banda, en cap cas es contempla que els costos addicionals que comporta cursar una carrera prendran una nova dimensió (transport, allotjament, alimentació o materials com ara dossiers, fotocòpies o llibres). Per això, és tan important que els serveis que ofereix la universitat, les fonts financeres de les quals es nodreix i les ajudes econòmiques que dóna garanteixin el seu caràcter públic, social i just. No pot ser que la universitat compensi la manca de recursos públics accedint a fonts alienes de finançament ja que això suposa una pèrdua essencial de la seva autonomia.

Molts dels elements nous que es volen implantar han dâanar acompanyats dâuna adequació dels recursos materials que lâestudiant té a la seva disposició. Ãs necessari un salt en la qualitat i la quantitat dels espais de treball, dels materials didàctics, de les biblioteques i els fons bibliogràfics i dels equipaments informàtics. Ãs imprescindible la igualtat entre els estudiants a lâhora dâaccedir als recursos necessaris per al seguiment dels estudis per garantir una veritable igualtat dâoportunitats.
daus.gif

Si es vol que lâavaluació sigui objectiva, cal que es faci un seguiment molt més personalitzat per part del professor del treball de lâalumne; cal doncs que disminueixi la massificació a les aules i per tant calen polítiques de contractació de professorat més decidides, garantint que tota aquesta feina extra no recaigui en personal precari com són els becaris (hem de recordar que tan sols la meitat del professorat és funcionari). Sense voler ser pessimista, la majoria de les mesures proposades amb lâEEES es limiten a adoptar models de funcionament, continguts i criteris que poden transformar la universitat definitivament en una fàbrica de produir persones qualificades, acrítiques i amb uns coneixements, uns valors i uns models dâaprenentatge adaptats a les necessitats del lâactual sistema capitalista. Lâeducació superior es converteix així en una inversió, els beneficis de la qual són: precarietat, individualisme i utilitarisme.


Més informació a:

www.aep.pangea.org

www.posicionament.tk

http://www.gatswatch.org/education.html

http://www.education-is-not-for-sale.org

http://www.asu.edu/educ/epsl/ceru.htm

http://www.ub.es/ub/europa/

http://www.eees.ua.es/
Mira també:
http://www.aep.pangea.org
http://www.posicionament.tk

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Les diverses cares del nou model docent
23 mai 2004
Qui vol ser avaluat?
Jo no vull que ningú m'evalui.

Mètode objectiu d'avaluació?
Les persones ens possiconem per tot, com a molt pot existir un mètode pactat d'avaluació, potenciar la memòria i l'aprenentatge sistemàtic no és objectiu en cap sentit (entre altres coses no tothom té una gran capacitat memorísitca i per tant queda apartada dels circuits tradicionals "quina sort el haver-ho estat").

Dotar-nos de + recursos?
Més encara? A la UB hi ha certs catedràtics que es canvien el portàtil cada any !!! Dotar-nos de + recursos tampoc ha de servir de gaire ja que no s'apronfundeix gaire en el que ja es té. Més aprendre a gestionar el que ja existeix que no anar pel món demanant més per a la elit universitària (elit que quan ja s'aha endollat a un bon lloc de treball que li fotin a la resta)

La universitat està encorsetada i segueix apretant. Autogestió del coneixement, i no ser com els alumnes de la Pompeu Harvard que demanen que a la seva biblioteca només puguin entrar ells i elles, per cert en Josep Fontana (conegut esquerranós) s'apunta a la moguda de que els llibres només siguin accessibles als slumnes dalmats de la terra de la UPF.
Sindicat