|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : laboral |
|
El treball infantil en el món
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
21 mai 2004
|
|
|
Què és el treball infantil?
Segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), el treball infantil és
«tota activitat que impliqui la participació dels nens/es, qualsevol que sigui la seva condició laboral (assalariat, independent, treball familiar no remunerat) o la prestació de serveis que els impedeixin l'accés, el rendiment o la permanència en l'educació, que es realitzin en ambients perillosos, que produeixin efectes negatius immediats o futurs, o que es portin a terme en condicions que afectin el desenvolupament psicològic, físic, moral o social dels nens».
I segons la Convenció sobre els Drets del Nen de les Nacions Unides,
«s'entén per nen tot ser humà menor de divuit anys d'edat, tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit la majoria d'edat».
Magnitud del fenomen
250 milions de nens i nenes, amb una edat entre els 5 i els 14 anys, són empleats, tant en el sector formal com en l’informal, a temps parcial com a temps complet.
El 61 % dels 250 milions viu a Àsia,
el 32 %, a Àfrica i
el 7 %, a Amèrica Llatina.
El percentatge de nens/es treballadors respecte a la quantitat de nens/es existents a la zona és del 41 % a Àfrica,
del 22 % a Àsia i
del 17 % a Amèrica Llatina.
Al voltant de 180 milions de nens de 5 a 17 anys estan empleats en les pitjors formes de treball infantil, un nen de cada vuit a tot el món.
(Font: OIT)
674 milions de nens i nenes, una tercera part dels nascuts als països en via de desenvolupament, viuen en l'absoluta pobresa.
(Font: UNESCO)
Condicions
Segons UNICEF, el treball infantil es practica en condicions d'explotació quan es desenvolupa amb les característiques següents:
* treball a temps complet en una edat massa primerenca
* horari laboral prolongat
* feines que produeixen tensions indegudes de caràcter físic, social o psicològic
* treball i vida al carrer en males condicions
* remuneració inadequada
* massa responsabilitat
* feines que obstaculitzen l'accés a l'educació
* feines que soscaven la dignitat i l’autoestima dels nens, tals com l'esclavitud o el treball servil i l'explotació sexual
* feines que perjudiquen el ple desenvolupament social i psicològic
* feines que no deixen temps lliure per al joc i el repòs
* feines que substitueixen les dels adults.
Els sectors d'activitats en què més s'ha pogut observar l'ocupació de mà d'obra infantil són:
Les tasques agrícoles. A més a més dels nens i nenes emprats pels propis familiars, hi ha centenars de nens que treballen en les grans explotacions agrícoles, on els jornalers, pares d'aquests nens, cobren segons quin sigui el seu rendiment. Així, per poder assegurar el compliment de la quota, els adults necessiten també la mà d'obra dels fills, encara que aquests no tinguin vincles contractuals amb la plantació.
Les tasques industrials, com, per exemple, la indústria minera; les pedreres; la construcció; la indústria tèxtil; les activitats mecàniques i metal·lúrgiques; la indústria d'extracció del petroli; el sector de productes minerals no metàl·lics; les fàbriques de vidre, gres, porcellana, ceràmica; la fabricació del ciment i el treball de la pissarra; la indústria química; les activitats submarinistes i la indústria pesquera; la indústria de la fusta; la indústria de l'assaonat del cuir i la indústria de l'espectacle.
El treball forçós i servil. Els nens esclaus, segons la definició de l'OIT, són aquells en qui «algú pot exercir sobre ells els drets que es deriven del de propietat», i són considerats com a coses o objectes.
Se solen distingir 4 tipus o sectors en el comerç i la utilització que es fa d'aquests «béns»:
1) «els nens comprats o raptats per vendre'ls després com a treballadors»;
2) «els nens destinats a l'explotació sexual: la prostitució o la pornografia»;
3) «els nens destinats a adopcions il·legals»;
4) «els nens destinats a activitats diverses, com la mendicitat, el crim, l'exèrcit o, més recentment, el tràfic d'òrgans».
El servei domèstic. Nou de cada deu treballadors domèstics són nenes. Factors socials i econòmics, com l'entrada d'un nombre més gran de dones en el món del treball i els retalls pressupostaris dels serveis socials per part dels governs, han accelerat en els últims deu anys l'increment de nens emprats en aquest sector. Els treballadors domèstics treballen en mitjana més de 15 hores, i en general les nenes guanyen menys que els nens. A més a més, la majoria de les vegades aquest és un treball no remunerat. Reben, a canvi dels serveis prestats, les sobres del dinar i la roba rebutjada. Molts cops han de jeure al terra de la cuina, o dormir en un racó de l'habitació dels fills dels ocupadors. Molt pocs nens poden assistir a l'escola. Sofreixen d'aïllament familiar i social. I el més greu és que la seva feina no es percep com a treball perillós. Els nens treballadors domèstics estan exposats a abusos sexuals i emocionals, privats de l'afecte i del contacte amb la família i, freqüentment, humiliats per part dels nens que ells han de cuidar.
El treball al carrer. L'ONU, la UNICEF i l'OIT calculen que hi ha uns 100 milions de nens del carrer (un de cada 10 nens), la meitat a Amèrica del Sud, entre 25 i 30 milions a Àsia i altres tants a Àfrica i Europa oriental. La majoria d'ells té entre 5 i 16 anys, encara que són freqüents els casos de nens de 3 o 4 anys que segueixen els seus germans més grans.
L'explotació sexual. Sota aquesta definició, es poden entendre dues pràctiques odioses de les quals els nens són víctimes: la prostitució infantil i la pornografia. Aquestes activitats mouen cada any diversos milers de milions de dòlars, i cada any s'afegeix, a la ja llarga llista de la prostitució infantil, un milió de nois i noies. Gairebé 60 milions de nens, segons les xifres de les organitzacions no governamentals, en els últims vint anys han estat venuts amb fins d'explotació sexual.
Treball per a la família. Ja sigui treball agrícola, artesanal i domèstic, dins les seves pròpies famílies. Molts cops, les aparentment innòcues feines per a la família, com el desenvolupament de les tasques domèstiques, l'atenció del bestiar, la recollida d'aigua i de vegetals, la preparació dels aliments, l'atenció dels altres nens més petits, poden arribar a exigir massa hores de dedicació, que impedeixen anar a escola o desenvolupar qualsevol altra activitat. A més a més, aquest tipus de feina queda amagat i de difícil mesurament i regulació.
Els nens soldats. Des del començament dels 80, el reclutament dels nens en les files dels exèrcits va començar a ser una practica difosa. Segons estimacions internacionals, el nombre de nens que participava en els conflictes bèl·lics va passar a ser de 6.000/10.000 el 1996 a més de 200.000 el 1998. Tenen entre 10 i 16 anys, molts cops menys, i en els últims anys està creixent el nombre de noies, sobretot a Àfrica i Amèrica Llatina. L'edat mínima per a la incorporació a files, regulada pel dret internacional, és de 15 anys, malgrat els esforços de moltes organitzacions humanitàries, com per exemple UNICEF, la Creu Roja Internacional o la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, que intenten amb campanyes conjuntes elevar l'edat als 18 anys.
El treball de les nenes. Un esment particular mereixen les condicions de treball i de vida de les nenes. Les nenes, a més a més dels problemes i perills que també sofreixen els nens, tenen especificitats pròpies, com l'accentuat problema d'assetjament sexual i l'exclusió gairebé total de l'educació. Moltes d'elles ni entren en les llastimoses estadístiques sobre treball infantil, perquè les seves feines la majoria de les vegades són invisibles. Els matrimonis precoços i concertats, l'absoluta pobresa i la falta d'instrucció i de poder deixen les nenes inermes i desprotegides.
Causes del treball infantil
* La pobresa
* Les polítiques econòmiques elegides pels governs. Els anys vuitanta van ser un període molt dur per a molts països en via de desenvolupament, a causa del creixent problema del deute extern, de la recessió econòmica i de les reformes imposades pel FMI i el Banc Mundial, orientades a la promoció dels conreus per a l'exportació, l'increment de la inversió estrangera i els dràstics retalls de la despesa pública
* La violència intrafamiliar
* Els patrons culturals
* La permissivitat social
* La falta d'oportunitats
* La falta de cobertura, de qualitat i de compliment de l'obligatorietat de l'educació
* Les llacunes i contradiccions normatives
* La mala qualitat i l’escassetat de les infraestructures escolars, els plans d'estudis inadequats, la disciplina violenta i la insuficient preparació dels mestres
Les conseqüències de l'explotació laboral infantil:
Socials
* Aprofundeix la desigualtat
* Viola els drets humans fonamentals de la infància i l'adolescència
* Impedeix o limita l'adequat procés educatiu
* Provoca la pèrdua de l'autoestima, així com problemes d'adaptació social i traumes
Físiques i psíquiques
Provoca:
* Malalties cròniques
* Dependència de fàrmacs
* Retard en el creixement
* Esgotament físic
* Abusos físics i psíquics
* Ferides, cremades i amputacions
* Dolors a les articulacions i deformacions òssies
Econòmiques:
* La pèrdua mitjana de 2 anys d'escolaritat, a llarg termini, significa un 20 % menys de salari durant tota la seva vida adulta
* Provoca la pèrdua de poder adquisitiu del mercat nacional
* La pèrdua d'anys d'educació es tradueix en una qualitat inferior del capital humà disponible en una societat
* Té incidència negativa en el PIB
Escolarització
«Alfabetitzar és conscienciar» (Paulo Freire).
La ratificació gairebé universal de la Convenció sobre els Drets del Nen de les Nacions Unides significa que un 96 % dels nens del món viuen en països que estan legalment obligats a garantir el dret del nen i la nena a l'educació. Però…
125 milions de nens no assisteixen a l'escola —dels quals dos terços són nenes.
Altres 150 milions de nens deixen l'escola abans d'haver completat quatre anys d'ensenyament, considerat el mínim per adquirir les habilitats bàsiques d'alfabetització.
(Font: UNICEF)
Textos: Michela Albarello – Fundació Pau i Solidaritat |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
El treball infantil en el món
|
per Antonio Rosa
arosa ARROBA conc.es |
30 jun 2004
|
|
Exposició fotogràfica sobre les condicions de vida i de treball dels nenes i de les nenes de Centreamèrica.
www.conc.es/noesunjoc |
|
|
