|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Reflexions sobre l'onze de març
|
|
|
per klj |
20 mai 2004
|
|
"11-M. Tres días que engañaron al mundo" és el títol d'un llibre col·lectiu que partint d'una anàlisi dels esdeveneiments desfermats pels atemptats de l'11-M, posa de manifest la manipulació mediàtica quotidiana, enmarcada en el context de l'ordre imperant estatal i internacional. |
|
La matança de l’onze de març va produir una conmoció enorme en la societat espanyola, que es va transformar en rebelió popular a causa de la manipulació barroera i cÃnica que va perpetrar en aquells dies el govern de José MarÃa Aznar, i que fins i tot s’havia cobrat dos morts: Ã?ngel Berrueta i Kontxi Sanchiz.
Però, com assenyala Rui Pereira, el govern tenia raons per a creure que la manipulació funcionarÃa. De fet, si fins ara se n’havien dit de més grosses en relació al conflicte basc i no havia passat res, l’executiu podria pensar que també aquesta vegada se’n sortirien, aplicant l’esquema habitual. Però no comptaven amb que, en aquesta ocasió, hi havia molta gent interessada en saber la veritat, començant per la pròpia oposició polÃtica (habitualment còmplice en les operacions manipuladores del PP) i continuant per la resta dels països occidentals, per als quals, òbviament, era una questió vital saber si l’autor havia estat ETA o Al-Qaeda ( i malgrat tot, el govern espanyol va insistir en la mentida, fins i tot davant serveis policials de països aliats). Com assenyala Pereira “Convertit en zona militar, el discurs no es produeix, s’administra (…) Tota la escenificació pel que fa a ETA i els bascos deriva en un moment inicial d’eixe factor: la repetició durant anys construida i socialment reproduida (repetida a cops de martell) de l’independentisme basc a la premsa i a la societatâ€?. També Ã?ngel Rekalde remarca com la imatge que s’ha creat durant molts anys dels bascos com a éssers monstruosos, facilitava la operació intoxicadora.
“11-M. Tres dÃas que engañaron al mundoâ€?, editat per Txalaparta, és un llibre imprescindible per a entendre les causes profundes d’uns esdeveniments de gran trascendència i que encara no estan del tot aclarits. Jabier Salutregi ofereix una crònica dels fets en que, entre altres coses, es demostra que des del primer moment tant el govern com el PSOE sabien que no havia estat ETA. Els periodistes Rui Pereira i Ã?ngel Rekalde analitzen el comportament dels mitjans de comunicació en aquells dies. L’historiador Giovanni Giacopuzzi busca les claus a la història contemporà nia d’Espanya i el filòsof Santiago Alba Rico, bon coneixedor del món à rab, fa una lectura de l’actual “ordre mundialâ€?. En una reflexió de reminiscència kantiana, remarca que “la mentida pública destrueix el llenguatge mateix, les condicions de tot marc de credibilitat; és a dir, la forma mateixa de tot “contracte socialâ€?. La mentida impossibilita la democrà cia, i precisament és aquest l’objectiu dels Aznar i els Bush.
El llibre inclou un annex amb les coses que determinats polÃtics i periodistes van arribar a dir aquells dies, i amb les denúncies de manipulació que van formular alguns col•lectius detreballadors dels mitjans de comunicació. Els uns i els altres han quedat retratats per a la història. |
Mira també:
http://www.txalaparta.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: Reflexions sobre l'onze de març
|
|
per jfk |
20 mai 2004
|
Que no era Eta era evident.
Que no son els arabs no ho es tant, pero la mentida és mes grossa. |
|
Re: Reflexions sobre l'onze de març
|
|
per Durruti |
20 mai 2004
|
Jo soc dels de la conspiració mundial
Si va funcionar el 11-s
Perque no el 11-m?
Doncs perque la penya ja coneixia la llauna,
A fer la mà tant de pijoxota!
Els assassins sempre son els mateixos... oi que si ? |
