Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
鈥淎znar i Bush van donar el Colp d'Estat, esperem que Zapatero no segueixca aquesta via鈥?
16 mai 2004
Entrevista a David Velásquez dirigent polític i estudiantil veneçolà, membre del Partit Comunista, del Front Bolivarià d'Estudiants i de l'òrgan de coordinació dels moviments que donen suport el govern de Chávez: el Comando Ayacucho. En el marc de la segona Trobada Estatal de Solidaritat amb la Revolució Veneçolana, que s'ha celebrat els dies 14, 15 i 16 de maig a Granada i que ha reunit a colâ¢lectius bolivarians de tot l'Estat espanyol, s'ha realitzat aquesta entrevista. El dirigent popular parla sobre el paper dels governs espanyol i nordamericà en la desestabilització, així com sobre la situació veneçolana en el context de la lluita pel petroli mundial i la guerra de L'Iraq. Una de les línies preferents és que â渆l primer poder que deu tenir el poble és el coneixementâ?, prioritzant l'educació i la cultura.
David Segarra / Lâ橝vanç / Granada

Fins que punt va ser important la participació dels governs d'Aznar i Bush en el Colp d'Estat i en la desestabilització?

Mira, una de les anècdotes més gracioses és que la pròpia banda presidencial que va utilitzar Carmona va ser feta a Madrid. Al colp el que es va produir és la confluència de diversos sectors econòmics espanyols que van donar suport immediatament al colp i el govern de Carmona el breu. Però no sol ho van recolzar en aquest instant, sinó que el govern Aznar de la mateixa manera que va tenir una política seguidista a l'Iraq en el cas veneçolaà va succeir el mateix. va haver relació amb l'oposició, amb empresaris i militars, a més de que els grans mitjans com El País o El Mundo van llançar una campanya de desprestigi contra el govern, ridiculitzant al president Chávez amb titolars com â渏a sâ檋a anat el boigâ?. Aquesta campanya ve ja dels llaços que l'expresident Carlos Andrés Pérez manté amb sectors polítics i econòmics espanyols. Nosaltres hem denunciat després de la recent detenció de paramilitars i el decomís d'armes i explosius, que hi ha un pla conspiratiu internacional contra Veneçuela. I no es tracta de la invasió militar, sinó que el que tracta és de crear un clima de confrontació i inestabilitat, mitjançant el terrorisme, que permeteixca sostenir la campanya internacional. El canvi de govern a l'Estat espanyol pot suposar la possibilitat que s'obriguen noves relacions de major respecte i millor convivència. Però cal tindre en compte que el PSOE és membre de la Internacional Socialista i Acció Democràtica (de l'oposició) també ho és. Des d'aquesta Internacional s'han promogut actuacions contra el govern bolivarià. No pensem que Zapatero es vaja a convertir en â渃havistaâ?, però sí pensem que la situació política actual li obliga a una nova forma de relació entre els governs, més apegada a les lleis internacionals. El que sí ens preocupa és la colâ¢laboració militar amb Colòmbia, especialment en la frontera veneçolana, ja que augmenta la guerra i el paramilitarisme, així com accions de provocació. Però malgrat els intents per aïllar-nos, la situació de Brasil, d'Argentina i d'altres països d'Amèrica Llatina ho han impedit.

Com afecta a Veneçuela, la guerra a l'Iraq?

Ens afecta directament ja que es va intentar vincular al govern de Sadam i les seves armes de destrucció massiva amb el nostre govern. També se'ns va incloure en l'Eix del mal llatinoamericà, al costat de Cuba i les FARC. Però nosaltres sempre ens hem manifestat contra el terrorisme, i fins i tot hem solâ¢licitat l'extradició de dues dels responsables dels atemptats contra les ambaixades d'Espanya i Colòmbia que actualment viuen als Estats Units. Però no han accedit. I precisament eixe país que es declara defensor dels drets humans i la democràcia, està perdent la seva credibilitat amb les imatges de les tortures que estan arribant. Nosaltres demanem que acabe l'ocupació, basada en falses excuses.

Com és el paper de l'exèrcit? Segueix havent perill de colp militar?

El paper dels generals que van participar en el colp d'abril és producte d'una realitat de les relacions militars d'Amèrica Llatina, formades en l'Escola de Les Amèriques i forjades en una concepció de la seguretat nacional basada en els interessos exteriors d'Estats Units. Però durant els fets del colp dâ檃bril l'exèrcit va demostrar que està compromès amb la democràcia i amb el procés revolucionari. Això s'ha anat ratificant en els fets posteriors. La nova concepció de seguretat militar no és la d'una força d'ocupació del seu propi poble sinó la de la participació en el desenvolupament del país. Per exemple amb els plans de construcció d'habitatges i dels plans de desenvolupament ferroviari, de la distribució d'aliments i del creixement econòmic.

Quines millores i canvis ha portat el procés bolivarià a la societat?

La societat veneçolana està canviant molt si tenim en compte que en una societat amb un 80% de pobresa, avui tenim menys del 60%. El poble, a més, té un nivell de participació política com cap altre poble, perquè té un compromís permanent amb la Constitució com pla estratègic de desenvolupament. L'objectiu principal és crear un estat de justícia social. I això es construeix amb els Consells Locals de Planificació Pública i amb la participació popular per al control de l'Estat, així com amb la gestió de les comunitats de les polítiques municipals a través del pressupost participatiu. Es manifesta també en la campanya d'alfabetització: hem alfabetitzat en sis mesos a un milió de persones i estem plantejant-nos erradicar totalment l'analfabetisme a molt curt termini. De fet el 15 de juny, la UNESCO farà un reconeixement a Veneçuela pel seu paper en la lluita contra l'analfabetisme i per la inclusió de mig milió de joves en els plans universitaris a partir de setembre. Una de les línies fonamentals de l'acció de govern, com diu la Missió Robinson, és que â渆l primer poder que deu tenir el poble és el coneixementâ?, per a tots. També destaquem les polítiques de dur milers de metges cubans i veneçolans als barris pobres amb el Pla â淏arrio Adentroâ?. A través del suport a les cooperatives es fomenta altre model de producció econòmic. I per descomptat ens oposem a l'Ãrea de Lliure Comerç de les Amèriques impulsada per Estats Units. També cal denunciar que per la Llei de Terres han mort ja més de 120 llauradors, assassinats per sicaris i terratinents. Però a pesar d'això segueix el lliurament de títols de propietat i de crèdits. Fins que arribem a l'objectiu de sobirania agroalimentària. I el que et deia abans que la democràcia ha de ser participativa i â減rotagónicaâ? ja el poble ho ha assumit. Durant el colp es va veure com el poble va defensar la constitució i el seu vot. La classe obrera va ser la que es va mobilitzar durant el colp petrolier. I també els joves, les dones i els indígenes, ja que la Constitució els va reconèixer per primera vegada els seus drets. L'enfrontament amb el nostre enemic, que és l'imperialisme nord-americà va a seguir durant un temps, però el president ja li va llançar una aposta: a veure qui dura més si Chávez en Miraflores o Bush en la Casa Blanca. I ja li va guanyar l'aposta a Aznar.

Quins són els objectius de l'II Trobada de Solidaritat amb Veneçuela?

Les plataformes que han sorgit a l'Estat espanyol van realitzar l'any passat una primera trobada a Madrid. Ara han acordat formar una coordinadora permanent de solidaritat amb Veneçuela. Es plantegen plans de treball que busquen fonamentalment estrènyer relacions amb el poble i la revolució, impulsar mecanismes d'informació i comunicació alternatius als mitjans privats, així com generar espais d'intercanvi. Et posava el cas de diverses plataformes, com la de Granada, Madrid o Canàries, per citar algunes, on hi ha un treball permanent de solidaritat. A l'avançar en la coordinació, s'avança en eficiència i capacitat per a contrarestar la campanya que pretén justificar una intervenció a Veneçuela per part del govern nord-americà.

Quin paper tenen els moviments socials de base en el procés polític?

Classe Mitjana en Positiu, El Consell Nacional Indígena, les organitzacions estudiantils i juvenils, així com el moviment de dones estan molt presents en la participació. A nivell regional els moviments locals també s'han anat sumant al procés. El Comando Ayacucho, que reuneix tant als partits com el Moviment Cinquena República, Pàtria Per a Tots, el PCV i Podem, també agrupa als Cercles Bolivarians i al Front Francisco Miranda de lluitadors socials, és a dir a tota la gamma de moviments que donen suport a la revolució. També dins del sistema educatiu s'han recuperat els espais, i els sectors progressistes són majoritaris en les universitats.

Més informació:

www.aporrea.org

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa