|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Camps gira al regionalisme per salvar-se de la crema el 2007
|
|
|
per un |
15 mai 2004
|
|
El president de la Generalitat valenciana dissenya una barreja de victimisme, anticatalanisme i reivindicacions clàssiques del valencianisme polític per fer front a l’impuls de l’esquerra plural. |
Guillem Carreras | L'Avanç
Des que Zapatero guanyà les eleccions del 14-M mai un govern de la Generalitat valenciana s’havia mostrat tan reinvindicatiu front a Madrid com l’actual de Francisco Camps, ni tan se vol durant els mesos que el medià tic Zaplana hagué de cohabitar amb Felipe González, i molt menys durant els dòcils mandats del PSPV-PSOE de Joan Lerma.
El president del Consell valencià està perfilant la seua estratègia polÃtica de cara a les eleccions del 2007 en clau netament regionalista. Junt amb el victimisme per la paralització del PHN i la demanda fantasma dels 15.000 milions d’euros d’inversions que teòricament el govern del PP havia compromès al PaÃs Valencià , Camps està desplegant tot un rosari de reivindicacions que no va gosar esmentar ni de passada quan José MarÃa Aznar ocupava La Moncloa, i que la majoria absoluta del PP segueix paralitzant a les Corts valencianes sempre que són plantejades per l’oposició.
La fòrmula, ara, és passar-li el mort a Zapatero. Si el PP valencià rebutja la creació d’un fons autonòmic per localitzar assessinats pel franquisme, el mateix dia cursa una iniciativa copiada literalment on se li demana al Govern de Madrid que siga ell qui pose els diners. Si l’oposició promou la iniciativa d’indemnitzar els homosexuals represaliats, l’opusdeÃsta Camps la veta afirmant que la recolzaria si Madrid es compromet a pagar el compte. Si el que es demana és la gratuïtat dels llibres escolars, que siga Zapatero qui pague. La qüestió es donar la imatge que totes les mancances del PaÃs Valencià tenen un únic culpable: el govern del PSOE a Madrid, i visibilitzar la Generalitat valenciana com una barricada imaginà ria en defensa dels hipotètics interessos del poble valencià . Una recepta que acostuma a donar èxits allà on s’ha aplicat, amb els exemples de Manuel Chaves a Andalusia o els 23 anys de Jordi Pujol a Catalunya.
>> Canvi de discurs
La victòria sobre les hosts zaplanistes està permetent-li a Camps aprofundir en el canvi de discurs que protagonitzà tÃmidament a l’inici del seu mandat, i que es troba entre les claus de l’enfrontament amb el seu predecessor al cà rrec, que hi va veure l’indici que el fill volia matar el pare. Un missatge de caire regionalista on apareixen actualitzats els tòpics de l’anticatalanisme tradicional de la burgesia valenciana, que tan bé va saber aprofitar Zaplana, amb reivindicacions pròpies del món valencianista com ara l’ignorat “decà leg pel valencià â€? o la reforma de l’Estatut. Fins i tot ha arribat a córrer el rumor, escampat durant el moment més à lgid de la crisi interna del partit, que el cap del Consell s’ha arribat a plantejar transformar el PP valencià en una espècie d’Unión del Pueblo Navarro (UPN), amb marca electoral pròpia però que seguiria depenent del carrer Gènova.
Camps no és el trepa cartaginer arrelat a Benidorm i totalment desconnectat de la realitat social i cultural valenciana que era el seu predecessor. El president de la Generalitat valenciana prové de la burgesia conservadora més il·lustrada del PaÃs Valencià , i forma part del nucli democratacristià del PP, una famÃlia que als temps de la primera UCD mirava amb enveja Unió Democrà tica de Catalunya.
Juntament amb el seu amic i company Fernando Villalonga, el flamant nou president del PP valencià va assistir a finals dels 80 i principis dels 90 a les tertúlies valencianistes organitzades per la plataforma cultural Tirant lo Blanc, a l’Hotel Inglés de la ciutat de València, per on desfilaren tots els sectors nacionalistes del PaÃs Valencià , des d’Acció Cultural fins UV, i que van servir-li a la vella Unitat del Poble Valencià (UPV) per impulsar el canvi d’estratègia que ha acabat desembocant en el Bloc. El president sembla haver-se après la lliçó d'aquells temps, alhora que segueix subvencionant entitats seccessionistes i posant traves al reconeixement dels tÃtols de filologia catalana. Per la seua banda, Villalonga, que va ser el primer conseller de d'Educació i Cultura de Zaplana i actualment presideix la Fundació Telefònica, és un dels impulsors de la Institució Ignasi Villalonga, situada a l’òrbita del mateix Eliseu Climent (ACPV), i que tracta d’impulsar al PaÃs Valencià l’eurorregió de la Mediterrà nia.
http://www.lavanc.com |
Mira també:
http://www.lavanc.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: Article d'opinió de Xavi Oca ( CUP )
|
|
per indpt |
15 mai 2004
|
El diumenge 13 de juny tindran lloc eleccions al Parlament Europeu, a les quals l'esquerra independentista catalana es presenta de forma unitària sota les sigles CUP (Candidatura d'Unitat Popular).
Amb la nostra presentació en un àmbit general i arreu dels Països Catalans, la CUP vol convidar el conjunt de la societat del nostre país a contribuir en la construcció d'un poble lliure, en una Europa i un món solidaris.
Les candidatures municipals de la CUP són iniciatives que, en diferents viles i ciutats, han anat agrupant les persones identificades amb un projecte polític de sobirania i justícia social. Persones que, amb la seva feina diària i les seves propostes programàtiques, han demostrat que l'Esquerra Independentista és capaç de tirar endavant projectes reals de transformació de la societat, de millora de les condicions de vida de la majoria, d'aprofundiment democràtic, de defensa d'un model econòmic respectuós amb el territori i la seva gent.
Ara calia un nou pas. Calia ser presents en el debat polític general amb veu pròpia, defensant la ruptura democràtica respecte de l'Estat espanyol i la
construcció d'una Europa i un Món basats en la justícia i la cooperació. No podem seguir delegant la nostra veu i la dels moviments socials i la societat civil en unes opcions polítiques que no ens representen, que no comparteixen els nostres horitzons de llibertat.
Les eleccions europees són un moment idoni per fer arribar al conjunt del territori el projecte de les CUP i afavorir-ne així la consolidació com a referent de l'Esquerra Independentista en la lluita institucional i -alhora- per internacionalitzar el fet nacional català, donant a conèixer la lluita històrica del nostre poble per avançar cap a nous horitzons de llibertat.
Pel que fa al programa amb què la CUP concorre a aquestes eleccions, l'objectiu polític fonamental i absolutament irrenunciable és avançar cap a un procés que condueixi a la consecució de la plena sobirania política dels Països Catalans. La independència. La CUP mai ha renunciat ni amagarà aquest objectiu polític. I és que no pretenem buscar un "encaix " forçós ni amb Espanya, ni amb França, sinó trobar el nostre lloc a Europa i al Món com a poble lliure. Per això entenem que la construcció d'una Europa democràtica només és possible a partir de l'exercici del Dret d'Autodeterminació: els Països Catalans i la resta de nacions tenen dret a decidir lliurement el seu futur.
El vot a la CUP ha de servir també per deixar constància que els Països Catalans són el nostre àmbit nacional, lingüístic i cultural. La CUP mostrarà la voluntat de potenciar el català com a instrument de cohesió social i per aconseguir el seu reconeixement oficial a la Unió Europea.
Amb tot, davant l'actual model econòmic que entén Europa com a un espai per al negoci d'unes minories a costa de la precarietat i l'explotació laborals i la
retallada dels drets socials de la majoria, la CUP defensa que una altra Europa i un altre Món són possibles. Volem construir una societat en què el treball digne sigui la base d'un desenvolupament sense exclusions socials, on la diversitat de gènere, d'origen o de qualsevol mena d'opció sigui un valor per conviure i no pas un motiu per excloure.
Enfront l'aliança entre els nostres governs i els sindicats amb els empresaris del totxo i el ciment que destrueix el territori, entenem que cal engegar polítiques de desenvolupament que parteixin del respecte i la defensa del territori, els seus recursos i la seva gent. Defensem la terra perquè és un patrimoni natural i cultural col·lectiu i no acceptem que estigui a disposició de l'afany d'uns pocs per especular i amuntegar diners.
No podem ni volem participar en un projecte europeu que es faci d'esquena a la Mediterrània. El món que volem, un món sense guerres ni opressions, passa per la construcció d'un espai euromediterrani basat en la justícia i la cooperació entre pobles lliures, amb sistemes polítics representatius i democràtics, i alliberats del control dels EUA i de les potències colonials que n'impedeixen el desenvolupament.
Per tot això, la CUP i el conjunt de l'Esquerra Independentista ens oposarem amb fermesa a un projecte de Constitució Europea que atempta contra els nostres drets polítics, lingüístics i socials. Cada suport a la CUP serà una contribució, des d'aquí, a la construcció d'una Europa i un món on, enfront del diner i la guerra, hi prevalgui la justícia, la pau i la solidaritat. La CUP portarà endavant un projecte d'alternativa a aquesta constitució Europea pensada i ideada en benefici dels grans estats i el capital de les multinacionals. El 13 de juny la CUP demostrarà que existeix una altra manera de fer política. |
|
Re: Camps gira al regionalisme per salvar-se de la crema el 2007
|
|
per almassorà |
15 mai 2004
|
|
endavant CUP! |
|
Re: Camps gira al regionalisme per salvar-se de la crema el 2007
|
|
per CUP |
16 mai 2004
|
|
CAMPS BOTIFLER CATALUNYA INDEPENDENT |
|
Re: Camps gira al regionalisme per salvar-se de la crema el 2007
|
|
per CUPA |
16 mai 2004
|
|
no entenc la proclama, si tens una estona, em pots dir que té a veure una cosa amb l´altra? a reveure |
