Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
L'Islam i les dones
per Antoni Ferret	14 mai 2004
Explicat per dues dones: una de catalana i una de marroquina
(Redactat amb idees tretes de les intervencions de les companyes Yaratullah Monturiol i Fàtima Ahmed, en una trobada interreligiosa esdevinguda el dia 24 d'abril) L'Alcorà és el més «feminista» (relativament) dels textos sagrats de les grans religions. No hi ha cap base a l'Alcorà perquè la dona estigui sotmesa ni discriminada en relació a l'home. Altra cosa és el fet que les civilitzacions àrabs i orientals presenten un masclisme «social» per motius històrics, i que, dins aquest ambient social, l'estudi de l'Alcorà i el desenvolupament teològic de l'Islam s'hagin fet quasi només per part d'homes... que han tirat l'aigua cap al seu molí. Un desenvolupament teològic fet per dones, com ja es comença a fer, donarà, amb tota seguretat, altres perspectives. Precisament, a diferència d'altres religions, en l'Islam no hi ha una «autoritat» que defineixi una interpretació «oficial» que pretengui ser «la veritable», sinó que cada fidel pot interpretar els textos segons la seva consciència. Cada fidel, en certa manera, és un «califa». Les interpretacions femenines seran diferents de les masculines. I una cosa és l'Islam i una altra les teologies fetes per homes en una societat masclista. Les dones musulmanes que viuen a Catalunya desitjarien que els catalans i les catalanes tinguessin ben clara aquesta diferència. Diuen Yaratullah i Fàtima que, quan les dones musulmanes arriben a Catalunya, es queden sorpreses i indignades dels estereotips que els mitjans de comunicació han elaborat sobre el concepte de «dona musulmana»: dona submisa, ignorant, tancada a casa, dependent... Diuen que, en qualsevol país musulmà, per exemple al Marroc (la Fàtima és d'aquest país), hi ha una gran varietat de «dones musulmanes», segons que siguin rurals o urbanes, d'una classe social o d'una altra, o d'un tipus o altre de família o d'una edat o d'una altra. Una varietat similar a la que podríem establir entre dones catalanes de diferents localitats o situacions socials o edats. De fet, entorn del concepte de la «dona musulmana», els nostres mitjans de comunicació han fabricat un estereotip similar al cas conegut de l'Espanya dels toros i la pandereta. I això és indigne i s'ha de rebutjar amb energia. Hi ha dones musulmanes que estan acostumades, als seus països o ciutats, que la gent entri a casa seva amb una gran llibertat, i que, en un barri, tothom es conegui i la gent, eventualment, s'ajudi. I quan arriben a una ciutat catalana es troben amb un ambient individualista, en què tothom corre d'un lloc a l'altre i no es para a parlar amb ningú, i les sorprèn i estranya que aquesta societat s'atreveixi a etiquetar-les a elles d'una manera homogèniament negativa. Desitjarien comunicar-se, conèixer i ser conegudes, però hi ha dos grans inconvenients. Per una banda, han de lluitar per sobreviure, enmig de grans dificultats. Per una altra, tenen por que l'única manera que la societat receptora entengui d'«integrar-se» sigui la renúncia a la seva identitat i als seus valors. Antoni Ferret http://www.terra.es/personal2/aferret
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more