|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Prou tancaments i deslocalitzacions. Prou expedients de regulació d'ocupació.
|
|
per CGT Catalunya
Correu-e: baixc-p ARROBA cgt.es (no verificat!) |
12 mai 2004
|
En aquesta situació d'atac frontal contra els treballadors, la patronal més reaccionària ha trobat una fòrmula màgica per augmentar els seus beneficis: el xantatge!
Lluitem contra els tancaments, els ERO i les deslocalitzacions. |
Durant l'any 2003 més de 10.000 treballadors/es directes, majoritàriament amb feina estable, van ser acomiadats mitjançant Expedients de Regulació d'Ocupació. En alguns casos va significar el tancament de l'empresa, a d'altres, l'acomiadament d'una part de la plantilla.
Durant els mesos que portem d'aquest any 2004, la tendència va cap a l'increment dels acomiadaments, la llista d'empreses augmenta dia rera dia i on no s'han presentat ERO, els
rumors són constants.
L'ERO COM A XANTATGE
En aquesta situació d'atac frontal contra els treballadors, la patronal més reaccionària ha trobat una fòrmula màgica per augmentar els seus beneficis: el xantatge.
Fent servir les negociacions de conveni, les direccions de les empreses plantegen d'una manera molt crua que, o es firma la destrucció de les condicions de treball i es rebaixa directament el salari, o s'acomiada a molts treballadors en uns casos, i a d'altres, l'amenaça és el tancament directe de l'empresa.
Amb aquesta coacció sobre la taula, els mecanismes mediàtics dels diferents poders comencen a treballar sobre la voluntat del treballador i, sobre tot, per sobre dels seus representants. Les paraules "responsabilitat", "negociació", "flexibilitat", "salvar llocs de treball", etc, s'esdevenen en un martell que va donant cops al cap del treballador/a fins que s'auto-convenç de què ha de treballar més i per menys salari, com a única solució.
Anys i anys de lluita llançats a les escombraries per tal de què, els beneficis del Capital continuïn augmentant.
EL PAPER DELS TREBALLADORS/ES I DELS SEUS REPRESENTANTS DAVANT ELS TANCAMENTS I DESLOCALITZACIONS
Fins avui està sent un paper passiu, tots estem atrinxerats a les nostres feines esperant que no ens toqui, i quan ens toca, sempre hi ha un "representant dels treballadors/es" que no signarà res "per sota dels 45 dies per any".
No pot ser. Els sindicats no poden existir única i exclusivament per negociar i gestionar la misèria, embutxacant-se a sobre, un munt de diners per gestionar-la. No podem esperar que ens toqui a nosaltres per indignar-nos i lluitar, perquè llavors serà massa tard.
No pot ser que el darrer dia de feina a Samsung (per exemple), els treballadors/es vagin a prendre una cervesa i unes olivetes amb la Direcció i amb els representants dels sindicats que han fet malbé una planta, en la qual els treballadors/es han deixat el seu esforç diari durant anys i que té beneficis, cremant algunes bates de treball a la sortida, quan el que es mereixien era que es cremés alguna cosa més.
A vegades ens sembla que la sang dels treballadors i d'alguns dels seus representants s'ha convertit en orxata i d'això són més responsables alguns dels representants que no pas els treballadors/es.
Allò que és "políticament correcte" ens està portant a la ruïna com a grup social, apartant-nos de l'estat del benestar, que queda reservat a certs grups privilegiats.
A tots ens correspon jugar un altre paper, molt més transgressor i de pressió cap als diferents poders a través de la solidaritat i les mobilitzacions "preventives" que estan tan de moda.
La CGT ha estat, està i estarà en una línia de confrontació i de rebuig a les solucions pactistes que signifiquen pa per avui i gana per demà, però és necessari que els propis treballadors/es modifiquin l'actual mentalitat, passant del conformisme a la indignació.
EL PAPER DE L'ADMINISTRACIÓ I ELS DIFERENTS GOVERNS
És obligatori que des de les diferents administracions facin el seu treball, que no és un altre que legislar i fer complir la legislació, han d'impedir que les multinacionals tanquin o acomiadin per "reial decret".
Els actuals governs autonòmic i central, que s'autoanomenen "progressistes", no poden defraudar als seus votants, ni tirar en un sac trencat les seves promeses electorals.
Els treballadors hem d'estar al carrer recordant-los-hi i exigint-los-hi.
DESPERTEM
La CGT està convençuda de què la situació ha de donar un gir i considera que és una bona eina per tal de què els treballadors la utilitzin amb dignitat.
Les solucions clàssiques i individualitzades ja no són possibles en l'actual situació, a mig i llarg termini els treballadors hem de plantejar-nos solucions imaginatives i "polÌticament incorrectes", gestionar directament les empreses hauria de començar a veure's com una solució i no com una utopia.
La indignació i la ràbia han de fer-se públiques i col·lectives, canalitzant-se cap a la solidaritat entre empreses on els treballador/es siguin acomiadats, els hi facin xantatge, etc.
La CGT continuarà mantenint el seu criteri: resistència a les empreses on estem (FISIPE, VALEO, NISSAN, SEAT, FUNOSA, etc.) ja que són casos que plantegen una voluntat de canviar el rumb, independentment del resultat final.
QUAN MÉS ORGANITZATS ESTEM ELS TREBALLADORS/ES,
MÉS GRAN SERÀ LA CAPACITAT DE RESISTÈNCIA.
LA CGT ESTÀ DISPOSADA A ACCEPTAR EL REPTE.
ORGANITZA'T AMB LA CGT
Confederació General del Treball (CGT)
www.cgt.es/cgtcatalunya |
This work is in the public domain |
