|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat |
|
sistemes microsoft i accés de la CIA
|
|
|
per shin shan |
12 mai 2004
|
|
Eeeiiiii: "L'inventor" del software lliure avisa de les conexions entre la cia i microsoft. |
Conferència de Richard Stallman a Girona
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Guillem Alsina (guillem ARROBA imatica.org) - Amb motiu del setze aniversari de
la implantació dels Estudis d'Informà tica a la UdG (Universitat de
Girona), aquesta institució va convidar l'inventor del concepte del
programari lliure per a què donés una xerrada el passat dia 30 d'abril.
Aquest és el resum de la conferència.
Stallman: el personatge
Richard M. Stallman és tot un nom propi dins del món de la informà tica;
investigador del MIT (Massachusetts Institute of Technology), fou en
aquesta prestigiosa institució on va encunyar el terme "programari
lliure" i tota la filosofia que aquest comporta, deslligant-se
completament del programari propietari i dels contractes de
confidencialitat a l'ús en totes les grans companyies informà tiques,
almenys a principis de la dècada dels 70 del segle passat (i encara
vigents en l'actualitat en la majoria d'aquestes empreses). Des de
llavors, Stallman ha viscut el que ell en anomena una "vida ètica",
compromès en la lluita no només per la llibertat del programari, si no
per les llibertats civils en general.
L'anècdota
El moviment del programari lliure va néixer gairebé de casualitat, quan
Stallman va voler implementar millores en el programari d'una impressora
là ser que Xerox havia cedit al MIT. Però per a això necessitava el codi
font del controlador de la impressora, que no li va ser facilitat per la
companyia fabricant. Aquesta i altres circumstà ncies van portar Stallman
a una profunda reflexió sobre el paper de l'usuari enfront de les
companyies informà tiques i el seu programari, i en l'estat d'indefensió
que aquest es trobava en dependre de la companyia fabricant per a
qualsevol cosa.
Aquesta circumstà ncia va portar Stallman a construir tota una nova
filosofia que permetés a l'usuari no dependre d'una companyia concreta,
si no a poder modificar personalment el programari (arribant fins i tot
al sistema operatiu), o en el seu defecte contractar la modificació a un
informà tic que pogués treballar sense cap mena de restricció.
GNU
Stallman va definir la llibertat en el programari com la suma de tres
llibertats: en primer lloc la de poder instal·lar el programari que
vulguem al nostre ordinador, ja que malgrat que el programa objecte del
nostre desig estigui disponible per a una altra arquitectura, sempre
podrem recompilar-lo a la nostra mà quina o crear un clon adequat per al
nostre sistema informà tic.
En segon lloc, la ja comentada de modificar el programari segons
vulguem, i finalment la llibertat de distribució, per a què tothom pugui
gaudir dels programes.
Tot aquest ideal es va materialitzar en l'organització GNU (acrònim
recursiu de GNU is Not Unix; Stallman també va explicar el perquè
d'aquestes sigles recursives com un simple joc de mots) i el model de
llicència GPL.
Temes d'actualitat
Però a la conferència de Girona, Stallman no només va parlar sobre el
passat del moviment GNU, si no que també va tractar sobre el seu present
i futur, tocant diversos temes d'actualitat. Va ser el cas de les
patents de software.
Stallman va advocar en contra d'aquestes, al·legant que la Unió Europea
sembla haver-les adoptat només perquè ja existien amb anterioritat als
Estats Units. Els sistemes de protecció de la propietat intel·lectual,
DRM de Digital Rights Management van ser parodiats per l'informà tic
anomenant-los “Digital Restrictions Manager� (Gestió de Restriccions
Digitals en comptes de Gestió de Drets Digitals).
Stallman va comparar els programes informà tics amb una simfonia,
argumentant que les idees no són patentables, i que és molt fà cil que
dos programadors arribin a solucions idèntiques partint de posicions
diferents. Finalment, va demanar el suport dels assistents a la campanya
contra les patents de programari que es du a terme en el site ffii.org.
Microsoft i Linux també van tenir la seva part. De la companyia de
Redmond va denunciar la inseguretat que, al seu parer, tenen els seus
productes ja que segons va explicar, aquests contenen portes posteriors
que faciliten l'accés dels serveis d'intel·ligència nord-americans, i
fins i tot poden contenir portes posteriors desconegudes per a la
companyia. Per a exemplificar aquesta última situació, va esmentar
l'exemple d'uns programadors de Microsoft que treballaven a una planta
que la companyia té a l'�ndia, i que van ser detinguts sota l'acusació
de col·laborar amb Al Qaeda, després de què intentessin introduir en el
sistema operatiu de l'empresa de Redmond, una porta posterior no
documentada, que hagués pogut ser usada pels terroristes per aconseguir
informació o controlar determinats ordinadors.
Sobre Linux, va reclamar l'ús de les sigles GNU al costat del seu nom,
GNU/Linux, ja que tot i que el kernel del sistema fou desenvolupat per
Linus Torvalds (a qui Stallman va començar referint-se com “un estudiant
finlandès�, malgrat que em va semblar que més aviat ho feia sense cap
intencionalitat), la resta es va basar en molts programes desenvolupats
pel moviment GNU. De fet, es va queixar visiblement que la seva feina i
la de la fundació GNU no han estat prou reconegudes, i va instar els
assistents a parlar sempre de GNU/Linux i no només de Linux.
L'espectacle
És ben sabut per totes aquelles persones que han acudit algun cop a una
conferència de Richard Stallman, que el final d'aquestes és un veritable
xou on el protagonista desplega les seves dots humorÃstiques, i aquest
cop no va ser cap excepció.
Stallman va acabar l'acte abillat amb una túnica i un vell disc dur
posat com una aurèola per a coronar-se com “Sant GeNUcio�, i convocant
els presents a “exorcitzar� les nostres mà quines eliminant d'aquestes
tot el programari propietari. Fou, sense dubte, un bon final per a una
conferència que en tot moment va ser molt distesa.
Des d'aquestes lÃnies vull agrair la col·laboració de la UdG amb el
nostre mitjà , malgrat que lamentablement no vaig poder entrevistar el
senyor Stallman a causa de la seva ajustada agenda. |
This work is in the public domain |
|
Re: sistemes microsoft i accés de la CIA
|
|
per j |
12 mai 2004
|
|
i linux, si té el codi obert, no és vulnerable, també? vull dir, que qualsevol que en sap una miqueta, si té accés al codi, bé que podrà trobar els forats, o no? |
|
Re: sistemes microsoft i accés de la CIA
|
|
per q |
12 mai 2004
|
si es clar, i podrà arreglar-los o fer-los servir per fer el mal.
l'últim forat o vulnerabilitat que va ser utilitzat de manera maliciosa va ser detectat en qüestió d'hores i no va causar practicament cap problema
la seguretat per foscor (ocultar el codi) és un mite
pd. no n'has de saber una miqueta per poder trobar un forat en un GNU/Linux, n'has de saber molt, molt, molt
salut! |
|
Re: sistemes microsoft i accés de la CIA
|
|
per niqmad |
12 mai 2004
|
|
D'això es tracta, com que tothom pot trobar els forats, quan se'n troba un es fa públic i s'arregla. D'aquesta manera els forats desapareixen i si n'hi ha almenys ho saps. |
|
Re: sistemes microsoft i accés de la CIA
|
per Josep
josepls@gmail.com |
18 jul 2004
|
Si, pero jo crec que si tothom se n'entera, tambe un hacker se'n pot enterar i en questio de segons enviar a la merda Linux.
Jo crec en Windows.
Codi tancat = Seguretat
El codi de Windows, que només el tingui Microsoft |
