Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
Reporteros Sin Vergüenza, el Terrorismo Informativo en marcha
per L´ AVANC
Correu-e: antoniod17 ARROBA ono.com (no verificat!) 		09 mai 2004
Reporteros Sin Fronteras es una organización creada y mantenida con el único objetivo de dar cobertura a periodistas y medios afines al neoliberalismo. Puntualmente, en determinadas situaciones, mantienen posiciones de apoyo a ciertos casos para cubrir las apariencias.
Raúl Rivero: periodisme independent o colp d'estat mediàtic?


http://www.lavanc.com



El recentment premiat per la Unió de Periodistes Valencians és un personatge qualificat pels grans mitjans com a “periodista dissident� i “poeta maleit de la revolució�. Reporters Sense Fronteres, El País, Aznar, el Partit Popular, la FAES i el govern d’Estats Units són els seus grans suports. En contra, uns pocs mitjans independents denúncien que Raúl Rivero és un dels centres d’un colp d’Estat mediàtic dirigit per la CIA contra Cuba, com els que va sofrir el govern d’Allende i el de Chávez més recentment. Investigant durant mesos per esbrinar allò més fosc i ocult, ens hem trobat amb una inacabable xarxa de finançament i subversió amagades sota el paraigues de l’USAID, NED, Cubanet, Ràdio i Televisió Martí i RSF. Aquest és un gran exemple de com les guerres del futur es guanyen amb la batalla de la informació i el control de les ments i els cors. I com les mentides dels mitjans durant l’11M varen caure, aquesta manipulació del cas Raúl Rivero també caurà. Per això existeix el periodisme independent, per a dir el que altres no s’atreveixen.
Equip d’investigació L'Avanç / València

En l’art de la guerra, escrit aproximadament fa tres mil anys, Sun-Tzu afirma que la millor guerra és la que es guanya sense lluitar contra l’enemic�. És a dir derrotant la moral i la capacitat de combat del contrincant. Va ser Gobbels, el geni propagandista del III Reich, el primer que va aprofitar de manera sistemàtica els avanços tecnològics i els estudis de psicologia per manipular a les masses a través dels mitjans de comunicació. Durant la guerra freda, quan es forjà “l’equilibri del terror� nuclear, l’enfrontament entre les superpotències, va ser la guerra cultural o psicològica, “tractant de guanyar-se els cors i les ments dels enemics�. Com la historiadora Frances Stonor Saunders ens va descobrir al llibre “La CIA y la guerra fría cultural�, de l’editorial Debate, els Estats Units varen finançar a la dissidència soviètica, però sobretot varen manipular als intelectuals progressistes europeus per tal que defensaren les seues postures geopolítiques. Ara, i amb el record dels monstruosos atemptats i les gegantesques mentides de l’11M, ens trobem amb que es vol premiar a Raúl Rivero. Immediatament en tindre coneixement del fet ens vam posar en marxa, buscant en llibres i revistes, però sobretot navegant per internet per tal de descobrir qui és realment Rivero i qui hi darrere seu, quin gran joc es juga silenciosa i secretament. No és d’estranyar que aquells que defensen a Rivero, siguen els mateixos que publicaren que ETA era l’autora dels atemptats de Madrid, o que Sadam tenia armes de destrucció massives o que el colp d’Estat a Veneçuela era un rebel·lió cívica. Però el que és intolerable és que els periodistes progressistes es deixen enganyar i manipular per l’extrema dreta de caire colpista. Només per aportar un poc de llum a aquesta época de tenebres mediàtiques hem realitzat aquest dossier. No tenim cap veritat absoluta, sols dades que potser colpejaran les consciències i faran reflexionar sobre el paper del periodisme i la difícil lluita per mantindre la independència i una visió crítica.

Els dissidents del Pentàgon

Quan comencàrem a buscar respostes ens vam donar compte de que els Estats Units tenien desenvolupades des de fa dècades teranyines amb pressupostos sense límit per tal de fomentar la dissidència als països enemics. Camuflats sota o­nG i organitzacions d’ajuda al desenvolupament ens hi trobarem amb desenes de grups que compten amb milions de dòlars per tal de portar la democràcia a Cuba. Clar que poc a poc varem adonarse’n que aquests mètodes no són nous i ja es varen aplicar per desestabilitzar o reconduir a Polònia, Nicaragua, Xile, Brasil, Espanya, Itàlia, França, Veneçuela i moltíssims més països.

El que descobriren els dirigents nordamericans als anys cinquanta és que per tal de mantindre la façana democràtica era molt difícil donar suport a invasions militars, i si això era inevitable, calia un treball previ d’acondicionament de les consciències col·lectives, de l’anomenada opinió pública. Així que a partir d’eixe moment el treball a dur a terme havia de tindre dos camins: el primer basat en l’erosió interna fomentant tant el terrorisme armat com la dissidència aparentment pacífica, el segon basat en la manipularció de l’opinió pública internacional per tal de justificar les seues intervencions. En el cas cubà, el terrorisme i l’intent d’invasió han produit més de 3.000 morts. Els més recents, aprofitant la invasió d’Irak, varen ser els segrestos d’embarcacions i fa uns pocs anys els atemptats amb bombes contra hotels. Ara mateix hi han grups terroristes com els Comandos F-4 entrenant-se amb armes de guerra pesades en Florida, Estats Units, de manera pública i notòria, amb gabinet de premsa i web incloses.

En la creació i llançament d’una oposició interna lligada a les posicions nordamericanes els milions invertits són sorprenents. La Ràdio i Televisió Martí, lligades a Voice Of America, tenen presupostos annuals que arriben als 30 milions de dòlars. L’agència Cubanet ha rebut en els últims tres anys més d’un milió de dòlars. I sense dissimular un pèl, la Secció d’Interesos Nordamericans a La Havana ha organitzat tallers de “periodisme independent� i ha donat 100.000 dòlars per a la creació de biblioteques independents amb llibres estadounidencs. Però les majors aportacions econòmiques venen de la Fundació Nacional per a la Democràcia (NED) i l’Ajuda Internacional per al Desenvolupament (US AID). Entre 1997 i 2002 reconeixen destinar 22 milions de dòlars per a provocar un canvi polític a Cuba. El pressupost per al 2003 a Cuba de la USAID és de sis milions de dòlars. Aquests diners van destinat ,segons ells mateixos afirmen, a o­nG que “promoguen una transició pacífica a la democràcia a Cuba�. Amb la qual cosa reconeixen que un govern estranger finança la subversió interna per tal de provocar un canvi polític, operació encoberta i obviament prohibida per totes les lleis internacionals. Però això mai ha sigut un problema com s’ha vist a Irak.
Raúl Rivero, l’heroi mediàtic

Raúl Rivero, ha sigut condemnat recentment a presó, junt amb altres 75 persones, en el context d’una o­nada de segrestos i atemptats. Antic membre de les associacions d’escriptors i periodistes oficials, quan va caure el bloc soviètic es decidí a criticar al govern cubà. Però aleshores començà a a lligar-se als interesos d’Estats Units que poc a poc el captaren. Fou contractat pel diari d’extrema dreta El Nuevo Herald de Miami i catapultat a la presidència de la Societat Interamericana de Premsa (SIP), que agrupa als propietaris dels principals mitjans del continent americà i un dels principals suports d’Estats Units durant la Guerra Freda. També es va fer membre del Partit Solidaritat Democràtica, que dirigeix Humber Matos als Estats Units. Col·labora amb Cubanet, agència de Miami que està finançada pel govern d’Estats Units. Reporters Sense Fronteres, o­nG expulsada de l’ONU, també el finança i reconeix que li entregaren 900 dòlars. RSF, El Mundo i El País l’han covertit en icona del periodisme independent anomenant-lo dissident. L’UNESCO el va premiar amb 25.000 dòlars aquest any, clar que al jurat estaven María Carmen Gurruchaga Basurto, directora del Primer Café d’Antena 3 Televisión i Marvin Kalb del Shorenstein i el Kennedy School of Government dels Estats units. Per supost Raúl Rivero és amic personal de l’expresident espanyol José María Aznar i apareix en fotos donant-li la mà. Però quan les coses comencen a posar-se calentes és quan apareix en escena Carlos Alberto Montaner. Condemnat en en Cuba en 1961 per participar en atemptats terroristes amb explosius, es fugà a l’any següent i es va integrar en les forces especials cubanes de l’exèrcit dels Estats Units. En ple franquisme aparegué en Espanya fundant editorials i agències de notícies. En 1991 fundà la Concertació Democràtica amb Huber Matos, líder del partit de Rivero. El 22 de març del 2001 Montaner envià una carta a Osvaldo Alfonso a La Havana, en la que diu textualment “Mi querido Osvaldo, un amigo a quien conoces tiene la bondad de hacerte llegar 30 mil pesetas�. I afegeix " Muy pronto te llamarán unos amigos españoles de alto nivel para hablar del Proyecto Varela". Montaner precisa "sugerí cinco nombres para fundar esa nueva idea: Payá, Alfonso, Arcos, Raúl Rivero y Tania Quintero. Va un fuerte abrazo y una revista Encuentro. Carlos Alberto Montaner". Dos dies després apareix un altra carta que diu “Mi querido Osvaldo, un amigo común tiene la bondad de hacerte llegar estos 200 dólares y un recado personal que te dará Raúl. Llámame a España cuando veas esa nota. Un fuerte abrazo, Carlos Alberto Montaner�. Però clar, aquestes dades mai han arribat a ser publicades per les grans corporacions mediàtiques que estan lligades pels interesos econòmics i polítics. Sense voler jutjar, ja que no som, ni volem ser jutges, cal explicar l’altra cara, la fosca, de l’heroi mediàtic Raúl Rivero. Després ja podrem treure conclusions. La nostra xicoteta aportació és trencar la censura del Pensament Únic i mostrar el que no es pot.


Raúl Rivero ha treballat o col·laborat amb:


Cubanet / Estats Units

Publica els escrits dels “periodistes independents� de l’Associació de Premsa de Cuba, basada en La Havana i envia diners de la USAID als autors. El president de dita associació, Nestor Baguer, era un agent de la seguretat cubana infiltrat que va declarar al tribunal que el portal d’internet Cubanet, radicat a Miami, els pagava a través del sistema de targetes Transcard de Canadà, excepte les sumes majors que arribaven per correu. Cubanet va rebre en 2003 més de 833.000 dòlars de la USAID, així com altres quantitats de la NED. Baguer va declar que en la Secció d’Interesos d’EUA (SINA), ell i els seus col·legues rebien instruccions sobre els tòpics a cobrir, tals com l’escassesa de medicaments, el tractament dels pacients i el tractament a les presons. També reben diners de RSF.

Revista De Cuba / Cuba

La revista està també acusada de ser creada i controlada per la SINA. RSF la qualifica de “la primer revista independent privada publicada sobre territori cubà�, però ells mateixos reconeixen que “uns 500 exemplars es vav realitzar en la SINA�. La retòrica utilitzada, és casualment la mateixa que la de Cubanet i la redacció afirma col·laborar amb Radio Martí associada a la Voice of America.

Cuba Press / Cuba

Un certificat de la Secretaria Internacional de RSF, firmat per Robert Menard, s’assegura que “la nostra associació dona suport financer a l’agència de premsa independent Cuba Press. El passat 30 d’agost (1996) RSF va entregar la suma de 900 dòlars a Raúl Rivero, director de Cuba Press�.

Revista Encuentro / Espanya

Montaner és un dels impulsors del trimestral cultural i polític Encuentro de la Cultura Cubana, radicat a Madrid i finaçat per la NED amb 80.000 dòlars durant el 2001.

Periòdic El Nuevo Herald / Estats Units

Societat Interamericana de Premsa (SIP)

Colegio de Periodistas Independientes (CPI )

Asociación de Prensa Independiente de Cuba (APIC)


Ha rebut els següents premis:

Premi Reporters Sense Fronteres - Fundació de França en 1997

Premi Mundial UNESCO/Guillermo Cano a la llibertat de premsa dotat amb 25.000 dòlars.




[ Pròximament publicarem un dossier complet de més 50 pàgines sobre el cas Raúl Rivero i la guerra cultural i mediàtica d’Estats Units ]




www.usaid.gov/regions/lac/cu/upd-cub.htm

Quantits de diners otorgades per Estats Units a la “dissidència�


www.usaid.gov/locations/latin_america_caribbean/country/cuba

Informe de la USAID sobre Cuba


www.infoburo.org/palestra-27/proeyecion.htm

Fotografies i textos sobre els “dissidents� i el suport d’Aznar, Fox i Carter


www.lajiribilla.cu/2003/n112_06/112_25.html

Fotografies de Raúl Rivero amb Aznar i la SINA


www.cubasocialista.cubaweb.cu/texto/csdisi0.htm

Fotografies i documents sobre els pagaments i favors als “dissidents�, Aznar i la SINA




Raúl Rivero: periodisme independent o colp d'estat mediàtic? (II)

http://www.lavanc.com

En la primera part del dossier ens centravem en la figura de l’heroi mediàtic Raúl Rivero, ampliament premiat i reconegut pels poders fàctics, en aquesta segona entrega passem a analitzar part per part la oscura xarxa que Estats Units ha teixit a colp de dòlar per utilitzar els mitjans de comunicació i els grups “dissidents� cubans. Des de terroristes reconvertits a amics del govern del PP, fins televisions fantasmes multimilionàries. Entre totes les o­nG de la teranyina, destaca l’activa Reporters Sense Fronteres, peça clau en la guerra cultural i psicològica d’Estats Units i que apareix lligada a Saatchi&Saatchi, subsidiària de Publicis, una de les principals multinacionals de la publicitat i que treballa per l’exèrcit d’Estats Units. Finalment ens trobem amb l’oficina d’interesos nordamericans a La Havana, una mena d’embaixada i centre polític, o­n es realitzaven tallers de “periodisme independent� o es llançaven “partits polítics� cubans.


Equip d’investigació L’Avanç / València



La mà darrere de la “dissidència�:



Carlos Alberto Montaner


Condemnat a Cuba en 1961 per participar en una organització terrorista que camuflava explosius en paquets de tabac. Fugat del país durant la crisi dels missils es va enrolar a les forces especials cubanes de l’exèrcit estadounidenc. Fitxat per la CIA als anys seixanta, arribà a Espanya en 1970 fundant l’Editorial Playor i l’agència de premsa Firmas Press. Montaner fou l’encarregat de facilitar l’ingrés a França al terrorista Juan Felipe de la Cruz qui va morir al esclatar-li la bomba que transportava. Montaner és u dels defensors explícits de l’anexió de Cuba als EUA. En 1990 va constituir la Plataforma Democrática Cubana i a l’any seguent la Concertación Democrática Cubana (CDC), organització “dissident� a l’interior de la illa. Entre els membroes d’aquesta organització es troben Mª Cruz Varela, Hubert Matos, Jose Ignacio Rasco i Juan Suarez Rivas. Carlos Alberto Montaner fou, a més, membro fundador de la Fundació Hispano Cubana (FHC), radicada a l’Estat espanyol i vinculada a l’extrema dreta i el Partit Popular.



La carta enviada per Montaner amb data del 22 de març de l’any 2001 i, dirigida a Osvaldo Alfonso, un dels amics de Payá en La Habana, diu en forma textual "Mi querido Osvaldo, un amigo a quien conoces tiene la bondad de hacerte llegar 30 mil pesetas�. I, en la mateixa, agrega " Muy pronto te llamarán unos amigos españoles de alto nivel para hablar del Proyecto Varela". En eixe sentit, Montaner precisa al seu missatge "sugerí cinco nombres para fundar esa nueva idea: Payá, Alfonso, Arcos, Raúl Rivero y Tania Quintero. Va un fuerte abrazo y una revista Encuentro. Carlos Alberto Montaner".



El 24 de març del mateix any 2001, és a dir dos dies després de la carta anterior, torna a escriure una missatge o­n diu: "Mi querido Osvaldo, un amigo común tiene la bondad de hacerte llegar estos 200 dólares y un recado personal que te dará Raúl. Llámame a España cuando veas esa nota. Un fuerte abrazo, Carlos Alberto Montaner".



Reporters Sense Fronteres (RSF)


La Comissió Europea aporta aproximadament el 44% dels ingresos de RSF, amb el que es guanya el silenci en els abusos realitzats per les autoritats europees. El multimilionari François Pinault i el venedor d’armes Lagardére són altres dels contribuents. Segons un informe, presentat al IX Congrés de la Federació de Periodistes de Llatinoamérica, RSF va rebre diners del govern d’Estats Units, através de la NED i la USAID per a la seua campanya en defensa dels “periodistes dissidents� en Cuba. El Consell Econòmic i Social (ECOSOC) de la o­nU la va finançar fins l’any passat. Però allò més determinant és la seua vinculació amb la multinacional Saatchi&Saatchi Worldwide, que distribueix els seus comunicats de premsa. Aquesta transnacional de publicitat és subsidiària de Publicis Groupe SA, el primer grup publicitari d’Europa i per tant té un important control sobre la pràctica totalitat dels grans mitjans. En Estats Units és el tercer grup i el seu principal client és l’Exèrcit, seguit per MacDonald’s, Citybank, General Motors i Walt Disney.



De manera significativa, l’organització de Robert Ménard és una de las tres similars que disposen dels pressuposts més elevats i saturen el mercat global de la defensa de la llibertat de premsa. Curiòsament, les altres dues són nordamericanes: el Comitee for the Protection of Journalists (CPJ), de Nova York, i la Inter-American Press (SIP-IAP), de Miami. En Veneçuela, fa uns pocs mesos, Ménard, va defensar la premsa colpista, la del multimilionari Gustavo Cisneros i els seus amics, mentre ignorava la sort dels periodistes de la premsa comunitària i alternativa.



Al seu propi llibre Ménard reconeix que no critiquen als grans mitjans perquè “haciéndolo, tomamos el riesgo de disgustar a ciertos periodistas, enemistarnos con los grandes patrones de prensa y enfurecer al poder económico. Ahora bien, para mediatizarnos, necesitamos de la complicidad de los periodistas, el apoyo de los patrones de prensa y el dinero del poder económico".



Fa uns anys, Menard va confesar de manera implícita la seua participació en l’operació de distribució de diners a un important número dels seus “col·laboradors�, realitzada per la SINA. “Nosotros les damos cincuenta dólares mensuales a unos veinte periodistas para que puedan sobrevivir�, confirmava Menard als autors de ¿Disidentes o mercenarios?, els periodistes Hernando Calvo Ospina y Katlijn Declercq.



En un certificat de la Secretaria Internacional de RSF -firmat pel propi Ménard- s’asegura que "nuestra asociación apoya financieramente a la agencia de prensa independiente Cuba Press. El pasado 30 de agosto [de 1996] RSF entregó la suma de 900 dólares a Raúl Rivero, director de Cuba Press". En la mateixa línia es troba un altra carta, signada per dos “periodistes independents� de Cubanet, o­n es certifica l’entrega de 1.750 dólares provinents de RSF.


http://www.lavanc.com



http://www.lavanc.com
Mira també:
http://www.kaosenlared.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Reporteros Sin Vergüenza, el Terrorismo Informativo en marcha
per Orreagalari 10 mai 2004
Si, la actitud de estos impresentables cuando el refranquismo cerró el periodico vasco EGIN, y también - ¿o sobre todo? - cuando el cierre del único periódico en la más antigua lengua de europa, EGUNKARIA, con las asquerosas torturas que padecieron miembros de su dirección por parte de los españoles, nos indica hasta donde puede llegar su interesado conformismo. ¿Periodistas? ¿Profesionales? ¿Sin fronteras?
Puaj!
Re: Reporteros Sin Vergüenza, el Terrorismo Informativo en marcha
per Orreagalari 10 mai 2004
Si, la actitud de estos impresentables cuando el refranquismo cerró el periodico vasco EGIN, y también - ¿o sobre todo? - cuando el cierre del único periódico en la más antigua lengua de europa, EGUNKARIA, con las asquerosas torturas que padecieron miembros de su dirección por parte de los españoles, nos indica hasta donde puede llegar su interesado conformismo. ¿Periodistas? ¿Profesionales? ¿Sin fronteras?
Puaj!
discriminación
per otra prensa 10 mai 2004
acabaré desapareciendo :(

http://barcelona.indymedia.org/otherpress/
Re: Reporteros Sin Vergüenza, el Terrorismo Informativo en marcha
per bibliotecari 10 mai 2004
doncs hi ha una campanya en marxa a través de diferents foros i llistes de distribució bibliotecàries a internet, d'un tiu q es diu Kent d'una organització nordamericana més q sospitosa q es diu "Amigos de las Bibliotecas Cubanas", en defensa de Rivero... i en aquests mateixos foros ha sortit gent dient q el Rivero era poeta i periodista però q no era bibliotecari... es veu q els anticastristes han muntat una cosa q es diu "bibliotecas independientes" q pel q sembla son biblioteques particulars (o sigui els llibres dels participants en aquesta història), q a la pràctica no funcionen pero a les quals se lis dona mes propaganda fora de Cuba q a dins... Un muntatge propagandístic, pagat pel pentagon segurament, que per sort ja ha estat desacreditat per diferents col·lectius de bibliotecaris internacionals, com la Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris o gent de la mateixa American Libraries Association.
Re: Reporteros Sin Vergüenza, el Terrorismo Informativo en marcha
per Se han lucido los de la Unió de Periodistes Valencians 10 mai 2004
Informadores desinformados,en la Luna de Valencia...no saben aun que Raul Rivero (está documentado) está a sueldo de EEUU...y cobra excelentes dólares por ir contra su propio pueblo ¡un angelito!
Pero estos "progres" de pacotilla se tragan lo que dice Acebes,lo que manda Prisa ...y lo que intoxica Miami...
¡ENHORABONA!
Re: Reporteros Sin Vergüenza, el Terrorismo Informativo en marcha
per Wilmar Castaño
pcwj1@hotmail.com 		06 oct 2004
Necesitamos saber cuál es la página web de reporteros sin fronteras. Si no tienen web site favor contactárnos al mail pcwj1 ARROBA hotmail.com

atte

Asociación Colombiana de Periodístas de Provinncia
Sede Bogotá Colombia
Tel: 2849672
Libardo Guzmán Naranjo
Presidete
Wilmar Castaño
Director Ejecutivo
Av Jimenez No 4 - 90 Ofc 310 - 517
Bogotá Colombia
Sindicato Sindicat