|
|
|
|
|
Notícies :: dones |
|
Violència de gènere: quan els plans que es proposen són insuficients
|
|
per CUP
Correu-e: cup ARROBA llibertat.com (no verificat!) |
09 mai 2004
|
|
|
|
El 18 d'Abril es va publicar en la secció de Debat del diari El País dos articles relacionats amb la violència contra les dones signats per Na Montserrat Comas("Dret a la vida i a la llibertat") i N'Amparo Moreno Sardà ("Violència viril").
L'article de Montserrat Comas es fa ressò de les mesures engegades contra la violència domèstica (modificacions penals, ordre de protecció, el proper seguiment dels agressors mitjançant polseres electròniques.) i ressalta que totes aquestes mesures no van acompanyades de dotacions econòmiques suficients ni augment de personal que les facen realment efectives.
Per la seva banda, l'article d'Amparo Moreno feia referència que les reaccions violentes d'alguns homes contra les dones estan relacionades amb el model de masculinitat valorat com a superior, el que ella anomena "la mentida primigènia", és a dir, l'afirmació que existeixen uns éssers humans superiors a uns altres per raça, sexe, edat, religió, llengua. Aquesta "mentida primigènia" de superioritat que nomena Amparo Moreno, va originar, al nostre entendre, el que anomenem el sistema patriarcal, sostingut sobre l'asimetria de poder entre homes i dones i inculcat de generació en generació a través dels mecanismes tradicionals socialització.
Moltes i molts dels/lrs professionals que treballen diàriament amb la violència domèstica comparteixen l'opinió d'aquestes dues autores. Nosaltres considerem, a més, que si indaguem una mica en la gènesi d'aquest sistema patriarcal arribem inexcusablement a l'existència d'un model social, econòmic, ideològic i polític que és el que el manté i perpetua: la mercantilització a través de diferents etapes (esclavatge, feudalisme.) fins arribar al sistema capitalista i imperialista actual; sistema que sosté el seu poder mitjançant l'opressió, explotació i dominació d'unes persones sobre unes altres, d'uns pobles sobre uns altres, d'unes religions sobre unes altres i, no cal dir-ho, d'un gènere sobre un altre.
Aquest sistema capitalista és el que consenteix i perpetua: que s'utilitze la mà d'obra femenina quan al sistema li calga incrementar la productivitat, rebaixar els salaris i augmentar la taxa de benefici del gran capital; que es considere que només és important el treball remunerat; que el treball que la dona realitza destinat al manteniment i reproducció dels/les treballadors/es no es considere "treball" malgrat que és ella qui manté la vida i el funcionament de totes les comunitats; que fins i tot aquelles dones que accedeixen a llocs de treball remunerat ensopeguen amb el sostre de vidre que els impedeix la formació i la promoció dintre de l'empresa; que la conciliació de la vida laboral i familiar siga en realitat paper mullat en la majoria de les empreses i organismes.
Però existeix actualment un altre tema important que fa del sistema capitalista actual la principal trava per a la superació de l'asimetria entre gèneres. Es tracta de les constants retallades pressupostaries en inversió social: educació, sanitat, serveis socials, atenció de persones majors, atenció de persones amb capacitats diferents, centres especialitzats per a tractament de toxicomanies. Aquestes retallades i eliminació de recursos per part d'un sistema econòmic sense cap trellat per als/les usuaris/es, però amb un objectiu econòmic clar, provoquen que de nou les dones romanguem a casa per falta de recursos públics i gratuïts per a la cura d'ancians, menors, persones amb discapacitats, persones amb addiccions, etc. Si la dona torna a la llar per a ocupar-se de les tasques de les quals caldria que s’ocupés l'administració pública, torna a dependre econòmicament de la seva parella i a estar de nou sotmesa.
L'atenció social que tant propugnava publicitàriament l'incipient estat de benestar al qual preteníem arribar ha estat avortada en mans de mercantilistes que no presten cap atenció a les necessitats humanes, llevat que els produesquen beneficis, i deixen les necessitats a les mans de les famílies, concretament de la dona.
Però no n’hi ha hagut prou amb les retallades de pressupost i l'eliminació de recursos i professionals en l'atenció social. Molt més perniciós és el que ells anomenen l’externalizació dels serveis, que no és cap altra cosa que una privatització dels recursos socials. D'un temps ençà, les/els professionals de l'àmbit social (sanitat, educació, mesures judicials, centres de menors, centres de dones, centres de discapacitats, serveis socials.) es troben que, de cop i volta, passen a formar part d'una empresa privada que, en la majoria de les ocasions, ni tan sols prové del camp professional de què s'ha d'ocupar. A més, aquestes empreses es beneficien del treball de les/els professionals gestionant un servei pagat per tota la ciutadania però sense reinvertir els beneficis de nou en aquest mateix servei.
És a dir, detrauen d'un servei públic un benefici que no reinverteixen a millorar la qualitat de l'atenció al/la ciutadà/na i espolien, per tant, el servei. Això mateix ocorre també en l'àrea de l'atenció i tractament a dones víctimes de violència domèstica, on els recursos que estan funcionant (cases d'acollida, centres d'informació, residències materno-infantils.) passen a les mans d'empreses privades que poden provenir perfectament de l'àmbit de la construcció o la informàtica.
Qualsevol persona amb dos dits de front pot pensar ¿i d'on trauran el benefici aquestes empreses si el seu "negoci" no produeix beneficis?. L'Administració els paga una quantitat mitjançant una subcontrata i l'empresa gestiona el servei, el qual funciona únicament gràcies a la professionalitat de les/els treballadores/és. Per a l'obtenció del benefici empresarial només hi ha l’opció de reduir els costos del servei i costos salarials, perquè s'entén que a les usuàries d'aquests serveis no se'ls pot cobrar.
Com a resultat de tota aquesta maniobra, que també rep el nom de Nous Models de Gestió dels Serveis Socials, ens trobem amb professionals d'àmplia experiència i currículum en matèria de la violència de gènere que reben un salari i unes condicions laborals inferiors a les que rebrien si formassen part directament de l'administració per a la qual, en definitiva, treballen. Han d'adaptar el seu quefer en la intervenció i la seva ètica professional a les directrius d'uns gerents que només volen entendre de costos i beneficis i que molt sovint tenen objectius que no van a l'una amb l'atenció que es duu a terme amb les usuàries.
Aquesta mercantilització de les necessitats i els problemes humans provoca que, d'una banda, a les professionals els resulte impossible realitzar la seva feina correctament, apareix la síndrome de bournout (síndrome del professional cremat), molt típica de professionals que treballen en aquests camps amb limitacions i que es veuen impotents per a solucionar les demandes plantejades (limitacions que, d'altra banda, són impossibles de superar perquè són consubstancials a la lògica mercantilista) Aquestes professionals acaben abandonat aquest camp de treball després de molts anys d'experiència, i les empreses en contracten d’altres que de segur hi tindran menor experiència i formació i que també acaben abandonant. Es trenca així el principi necessari de creació d'equips interdisciplinaris especialitzats i consolidats per a la lluita contra aquest flagell que tant preocupa, en teoria, l'Administració.
Per altra banda, no hi ha cap dubte que sota aquestes condicions de retallades, directrius empresarials en lloc de professionals, riscs psicosocials a nivell de salut laboral i fugida de professionals, els serveis d'atenció a víctimes de violència domèstica poden empitjorar la seva atenció notablement. Per tant, en parlar de mesures per a combatre la violència de gènere i els femicidis, compartim com tots/es la idea que cal engegar mesures que, des de la perspectiva del model ecològic, abasten totes les àrees del sistema/problema: prevenció primària, secundària i terciària, modificacions jurídiques, mesures punitives, sistemes d'alarma, tractament per a agressors, suports per a les víctimes. Però sobretot considerem que calen recursos, serveis i prestacions que permeten actuar sobre les víctimes, els seus fills i la seva xarxa social en general. Recursos que han de ser gestionats públicament perquè l'atenció social és un dret social adquirit i han de ser finançats pel conjunt de la població.
Les professionals d’aquest serveis de qualitat han de tenir unes condicions laborals dignes que els permeten mantenir-se econòmicament i els eviten els riscos psicosocials característics de les persones que treballen amb usuaris/es en situacions d'estrès i risc. Partim de la idea bàsica que en la vigència del sistema patriarcal i de l'asimetria de poder entre gèneres, es troba el sistema social i econòmic capitalista i que es concreta en opressió, explotació i dominació d'un sexe sobre l'altre (com a treballadora, com mestressa, com a objecte sexual, com a ciutadana subordinada, com a reproductora de mà d'obra.)
Per tant, per a lluitar contra els femicidis, a més d'atacar el sistema patriarcal des de les seves arrels, no hi ha res millor que evitar qualsevol besllum de mercantilització capitalista en el tractament, prevenció i rehabilitació de les víctimes de la violència de gènere. No es pot atallar un problema buscant com a solució el mateix element que l’origina.
Aprofitant la futura elaboració d'una Llei Integral contra la violència de gènere proposada pel nou govern espanyol del PSOE, i mentre no disposem del contrapoder nacional i de gènere suficient, proposaríem com a millora en aquest àmbit que a més de crear-se nous serveis d'atenció i dotar-los de personal i mitjans econòmics suficients, es realitze una avaluació i seguiment de les condicions dels serveis i de les professionals que ja existeixen. Proposem també que si realment es vol acabar amb la violència de gènere s'acabe primer amb les privatitzacions dels serveis públics (inclosos els d'atenció a dones), que poden arribar a produir l'anomenat maltractament institucional, i es pose fi a la mercantilització dels drets socials dels/les ciutadans/es.
Encarna Canet Benavent
Treballadora Social especialitzada en violència domèstica.
Antoni Infante
Candidatura d'Unitat Popular (CUP) |
Mira també:
http://www.llibertat.com/cup
|
This work is in the public domain |
Comentaris
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
|
CUP
|
|
per Libero |
09 mai 2004
|
Només un parell de breus:
- En veure l'enciclopèdic paràgraf, ja fa por de llegir.
- Sense haver-lo llegit, el dibuix em fa pensar que això és un intent d'utilitzar indymedia per a fer propaganda electoral, com si aqui hi haguéssin d'haver insercions similars al telediario. |
|
|
