Intervenció de M. Delgado al Pati de Lletres

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: fòrum 2004
Intervenció de M. Delgado al Pati de Lletres
per Manuel Delgado	09 mai 2004
Aquest és el text de la meva intervenció a la presentació de "La otra cada del Fòrum de les Cultures, S.A.", al Pati de Lletre, el 30 de maig de 2004.
BARCELONA 2004: VERS UNA CIUTAT SENSE CIUTAT Manuel Delgado Ã�s ben cert que sâ��ha volgut i sâ��ha aconseguit fer de Barcelona un model. El FÃ²rum Universal de les Cultures ho confirma un cop mÃ©s. PerÃ², un model, de quÃ¨? La resposta Ã©s que Barcelona ha estat un model de projecte alÂ·lucinat i visionari de ciutat, joguina en mans de planejadors que han cregut que els seus designis i la voluntat ordenadora de les institucions a les que servien eren suficients per superar i fer desaparÃ¨ixer els conflictes, les desigualtats, els malestars, els fracassos... Model dâ��una vocaciÃ³ fanÃ tica de transparÃ¨ncia, el destÃ de la qual ha estat constituir una ciutat llegible i, per tant, obeible i obedient. Model de simplificaciÃ³ identitÃ ria, a la recerca dâ��una personalitat colÂ·lectiva estandarditzada que serveixi al mateix temps per crear cohesiÃ³ ciutadana entorn els valors polÃtics hegemÃ²nics i lâ��esquematitzaciÃ³ prÃ²pia dâ��un producte comercial com qualsevol altre. Model dâ��un intervencionisme tecnocrÃ tic que concep el pla urbÃ com a pla moral. Model de despotisme centralitzador, que ha fet ben poc per promocionar la democrÃ cia participativa, que seâ��n ha aprofitat de lâ��afebliment del moviment veÃ¯nal i que sâ��ha mostrat hostil contra uns moviments socials cada cop mÃ©s actius. PerÃ² el mÃ©s important Ã©s que totes les polÃtiques urbanÃstiques desenvolupades a Barcelona han estat guiades, en els darrers vint-i-cinc anys, per la voluntat de modelar la ciutat i modelar-la no sols per fer-ne dâ��ella un model, sinÃ³ per fer-la modÃ¨lica, Ã©s a dir exemple exemplaritzant, referent a seguir del que ha de ser una ciutat plegada als llenguatges que lâ��ordenaven ordenar-se i mostrar-se ordenada. Barcelona ha estat definida des de lâ��anomenada transiciÃ³ polÃtica per la voluntat tant dels polÃtics com dels planificadors de concebre-la exclusivament en termes de propostes, dâ��accions immediates, de plans generals, de projectes, de decrets, de tipificacions... Hem viscut determinats polÃticament per un conjunt de concepcions que semblen guiades per un afany al mateix temps especulador i espectacularitzador, que es desentenen de la que hauria de ser la principal missiÃ³ de tota administraciÃ³ urbana, que Ã©s la de crear, gestionar i mantenir en bon estat els escenaris dramatÃºrgics per a la vida democrÃ tica â��no per forÃ§a desconflictivitzadaâ�� de la societat civil. No tenim raons per estar segurs que la finalitat de les millores que ha experimentat Barcelona en les darreries del segle XX no hagi estat la de garantir les bases escenogrÃ fiques i legitimadores dâ��un gran procÃ©s de centralitzaciÃ³ polÃtica, que ha vist en qualsevol expressiÃ³ dâ��espontaneÃ¯tat ciutadana una font de perill, a mÃ©s de vendre millor â��i mÃ©s caraâ�� la ciutat als propis ciutadans, aixÃ com als turistes i als inversors estrangers, Ã©s a dir en estimular el consum de ciutat i afavorir les expectatives especuladores. Com si a una voluntat sincera de servei pÃºblic se li haguÃ©s imposat la prioritat de generar pura mercadotÃ¨cnia i de rendibilitzar polÃticament les postes en escena urbanÃstiques, els nous equipaments i els assoliments en matÃ¨ria infraestructural. Barcelona, en tant que projecte, ha fet lâ��efecte de ser-ho mÃ©s de mercat que no de convivÃ¨ncia. Ã�s raonable sospitar que les polÃtiques urbanÃstiques que ha conegut Barcelona han estat, en bona mesura, la continuaciÃ³ dâ��una vella obsessiÃ³ per controlar el que d'incontrolable sâ��esdevÃ© als carrers. Les planificacions, les mapificacions, les delineacions viÃ ries, les zonificacions, han tornat aquÃ â��amb nova virulÃ¨nciaâ�� a estar instruments que procuren â��sense acabar dâ��aconseguir-ho maiâ�� monitoritzar el que realment succeeix a lâ��espai pÃºblic, lâ��Ã mplia gamma de les apropiacions tan sovint imprevisibles i errÃ tiques a les que Ã©s sotmÃ¨s pels seus propis usuaris, les colonitzacions tantes vegades insÃ²lites que constantment lâ��afecten, i que en fan lâ��espai natural de les expressions de llibertat, en la mesura que la prÃ ctica de lâ��espai nomÃ©s es pot donar sobre la base dels usos diversos de les colÂ·lectivitats. Al capdavall, potser Barcelona estÃ sent lâ��Ãºltim gran experiment dâ��aquella concepciÃ³ de la ciutat que sâ��iniciÃ al final del segle XVIII i que apareix entestada des dâ��aleshores a regular i codificar la troca de realitats humanes en quÃ¨ consisteix tota concentraciÃ³ urbana. En seria el seu objectiu inconfessat el dâ��aturar lâ��aflorament dels esquemes paradoxals i en filigrana de la ciutat, mitjanÃ§ant lâ��aplicaciÃ³ de principis de reticularitzaciÃ³ i de vigilÃ ncia que posessin fi o atenuessin lâ��opacitat i la confusiÃ³ a la que sempre tendeix lâ��urbÃ . La celebraciÃ³ del FÃ²rum ens permet veure com sâ��acompleixen les intuÃ¯cions de les poques veus que, al moment culminant de lâ��anomenat â��esperit olÃmpicâ�?, el van saber reconÃ¨ixer com un dispositiu purament retÃ²ric al servei de la terciaritzaciÃ³ i tematitzaciÃ³ de Barcelona, de la seva conversiÃ³ en un parc del consum i per el consum i del seu plegament als requeriments del capital internacional en matÃ¨ria immobiliÃ ria i turÃstica. IncorporaciÃ³ a la mundialitzaciÃ³, noves perifÃ¨ries socials, refuncionalitzaciÃ³ de lâ��espai urbÃ , reapropiaciÃ³ capitalista de la ciutat... Tot plegat utilitzant tÃ¨cniques empresarials que han fet de Barcelona un paradigma dâ��allÃ² que avui es coneix com a mÃ rqueting urbÃ , una estratÃ¨gia de promociÃ³ i venda lâ��objecte de la qual no Ã©s cap altre sinÃ³ la ciutat mateixa. Barcelona exemplifica tambÃ© com aquest tipus de mercaderia exigeix una adequada combinaciÃ³ de teoritzaciÃ³ de les aparences i dâ��un vocabulari degudament trufat dâ��invocacions a valors abstractes, com hem vist en el cas del FÃ²rum 2004: â��sostenibilitatâ�?, â��pauâ�?, â��diversitat culturalâ�?, etc. Hem vist igualment com aquesta comercialitzaciÃ³ de la ciutat com a tal demana una certa lÃ²gica del gran esdeveniment, disposiciÃ³ dâ��oportunitats especials o successos mitjanÃ§ant els quals Barcelona sâ��exhibeix com el que Ã©s ara per ara: un objecte sotmÃ¨s als principis estupefaents de qualsevol altre objecte de consum. Com el llenguatge oficial mateix reconeix: una marca de ciutat. Sembla com si del que es tractÃ©s fos de liquidar de cop una de les ciutats mÃ©s excitants del sud dâ��Europa, en nom dâ��un projecte politicourbanÃstic que no preveu lâ��existÃ¨ncia una societat naturalment alterada, en nom de la quimera impossible dâ��una ciutat arquitectÃ²nica, estÃ¨tica i plenament polititzada â��en el sentit de submisa a la polis o control centralitzat sobre lâ��urbÃ â��, que ignora les agitacions que lâ��animen. Lâ��oposiciÃ³ no es produeix entre una ciutat vella i una ciutat nova, ni entre una ciutat lletja i una ciutat bonica, sinÃ³ entre una ciutat socialitzada i una ciutat de la qual, de sobte, sâ��ha expulsat la complexitat humana, el malestar de les classes, tota contradicciÃ³. Lâ��objectiu: una ciutat urbanÃstica, Ã©s a dir desurbanitzada, dotada de poderosos mecanismes antipassionals, tranquilÂ·litzada... Somni daurat dâ��una ciutat sense rÃ bia, sense lloc on amagar-se, sense vertÃgens, sense ciutat. Lâ��urbanisme, com una de les fases de la polititzaciÃ³ de la ciutat, sovint es comporta com una projecciÃ³ que pretÃ©n orientar les percepcions i les conductes tant dels grups com dels subjectes psicofÃsics, i que pressuposa els seus destinataris com una mena de massa passiva que es plega submisament als seus designis. Als plÃ nols i a les maquetes dels planificadors de ciutats no hi ha persones, sinÃ³ sols formes pures, virginals, no contaminades per altres fites que no siguin les de contribuir entusiÃ sticament a un assossec absolut, sense turbulÃ¨ncies, sense alteracions, sense ensurts, tret de les excepcions que correspongui i quan correspongui. La Barcelona dels arquitectes i els urbanistes Ã©s una ciutat on regna la pau eterna, la conformitat i on tothom que hi viu sâ��avÃ© a colÂ·laborar. Ocultant el veritable nucli de les dinÃ miques urbanes al llarg de la histÃ²ria, el debat entre els interessos implÃcits dâ��una majoria i la normativitzaciÃ³ social per mitjÃ de la qual sâ��expressen els interessos dâ��una minoria. Els ciutadans: una mena dâ��excipient sobre el qual sâ��apliquen fÃ²rmules i projectes. La Barcelona ha volgut assolir la quimera dâ��un espai racional higiÃ¨nic i desproblematitzat, habitat per ciutatadans que sâ��avenen en tot moment a colÂ·laborar i que assisteixen entusiasmats a les postes en escena en les que els poders que els administren de manera equitativa i amable sâ��exhibeixen en tot la seva esplendor. A Barcelona podem contemplar els efectes dâ��una convicciÃ³ que els urbanistes i arquitectes solen tenir de que la disposiciÃ³ conceptual de les construccions determina de manera poc menys que irrevocable la manera com es desenvoluparan en elles o al seu voltant les activitats socials. La descripciÃ³ minuciosa dels elements, la seva configuraciÃ³ final, veuen atribuÃ¯des virtualitats mÃ giques, en el sentit que sâ��estÃ dissuadit que â��a la manera com es diu que li passava als pintors rupestres de la prehistÃ²riaâ�� les representacions projectuals es convertiran en realitat i establiran indefectiblement els significats mentals i prÃ ctics del paisatge produÃ¯t. Un cop aconseguida la coherÃ¨ncia dels plÃ nols i de les maquetes, un cop disposats els ornaments i les proclamacions, ja sols cal esperar que la ciutat aixÃ concebuda sâ��imposi victoriosa sobre la societat urbana de debÃ², la real, la que estÃ feta de fragmentacions, incongruÃ¨ncies i lluites. Hi ha prou amb una bona planificaciÃ³ perquÃ¨ lâ��ordre de l'imaginari sâ��imposi sobre el desordre del real. AixÃ² Ã©s el FÃ²rum 2004, lâ��encarnaciÃ³ dramatÃºrgica dâ��un projecte de ciutat harmÃ²nica, congruent amb si mateixa i del tot intelÂ·ligible; una ciutat governada des de pressupÃ²sits en darrera instÃ ncia despÃ²tics, respecte dels quals el ciutadÃ sâ��ha de limitar a mantenir una posiciÃ³ passiva i colÂ·laboradora, limitada a usar de manera adient les infraestructures disposades pels administradors i els dissenyadors al seu servei i acudir a les celebracions autolaudatÃ²ries ciclicament organitzades per les autoritats. Somni daurat dâ��una ciutat feta ideologia, o, potser encara millor, dâ��una ideologia feta ciutat. Tota ella discurs, en el sentit de que en ella el discurs sâ��encarna de forma literal, i, com tot discurs, sense contradiccions, sense paradoxes, pura linealitat, pura reversibilitat. Ciutat erigida per ser al mateix temps exemplar i inviable, dâ��esquenes i indiferent a la ciutat real que sâ��estÃ©n al seu voltant, com assetjant-la. IlÂ·lusiÃ³ dâ��una absoluta coincidÃ¨ncia entre lâ��organicitat planificada i el que esdevindran les relacions socials reals desprÃ©s de la intervenciÃ³, instrument autoritari que no es conforma ni es limita a projectar la forma urbana ni a tenir â��com resulta necessariâ�� un projecte general per la ciutat, sinÃ³ que aquesta forma i aquest projecte pretenen confondreâ��s amb les relacions socials reals i modelar-les a la imatge i semblanÃ§a dâ��una perfecciÃ³ en quÃ¨ no hi caben lâ��atzar ni el conflicte.
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Intervenció de M. Delgado al Pati de Lletres
per Xarrup	09 mai 2004
Delgado una abraçada, lluny dels intel·lectuals que parlen molt i no actuen mai, ahir estaves fent soroll amb la teva cassola. A molts d'altres se'ls troba a faltar.

Re: Intervenció de M. Delgado al Pati de Lletres
per Ets el millor Delgado !!!	09 mai 2004
Delgado ès un d'els pocs intel.lectuals catalans amb veu propia (cal escoltar-li en La Ventana de la SER)...Contra una ciutat de "disseny",bonica però sense anima,sense Barris,sense calidessa humana,sense cor! Un objecte,joguina d'els arquitectes "moderns"...sense olrs,colors ni vida. Una ciutat sense història ni records.

Re: Intervenció de M. Delgado al Pati de Lletres
per Carcelona	09 mai 2004
Em recorda eixes cases,de disseny ultramodern...aon no saps aon ficar-t'en ni si aixó ès una cadira o un cendrer!

Re: Intervenció de M. Delgado al Pati de Lletres
per Delgado ,et votaria com a alcalde !	09 mai 2004
Manolo,endavant amb la teua bicicleta...la teua ciutat ès la meua !!!

Re: sobre idolatries intelectuals
per jon	09 mai 2004
Malauradament sols el Delgado se'l va veure. I espres estavem els de sempre. Pero, i tots els universoitaris que d'antropologia i urbanistes adherits mitomans de delgados? on estaven? Molt intelectual de salo i poc activisme... A veure si ens deixem de tanta idolatria pels liders i arriemem l'hombro com en Delgado Salut

molt bo
per trad	09 mai 2004
lo he ficat a la pagina d traduccions per a difussió internacional http://docs.indymedia.org/view/Local/BcnForumTradux a vore si esta nit tinc temps i ho paso a espanyol molarie q la gent s'animare i fera la versio anglesa :)

Re: Intervenció de M. Delgado al Pati de Lletres
per josep	11 mai 2004
Trad, passa-ho en castellà millor que en espanyol, així ho puc passar a companys d'Andalusia que no són espanyols. Mercès

Re: Intervenció de M. Delgado al Pati de Lletres
per A Jon	11 mai 2004
Pensa que hi ha gent que treballa, també el dissabte per la tarda, i no només estudiants d'antropología o urbanistes. Molta gent ho fa, no ho sabíes? Molt bó l'article del Delgado, com s'ha dit a mí també em sembla dels pocs intelectuals catalans amb veu pròpia. Combativa i coherent. De mitòman res, sembla que per alguns només es pugui enviar tot a la merda. Doncs no, hi han moltes coses positives i interessants que cal fer conèixer.

Re: Intervenció de M. Delgado al Pati de Lletres
per Marbra marbra ARROBA wanadooadsl.net	18 mai 2004
Saludos a todos. Por favor, ¿se podría tradicir el texto al castellano? Gracias

On sigueu?
per Damià astragal ARROBA ono.com	08 jun 2004
Aquesta vesprada us he descobert, buscaba altra intervenció d'En Manuel en un congrés d'antropologia al 2.002, per donar noves visions a uns amics. Ara us afegeix a favorits

Re: Intervenció de M. Delgado al Pati de Lletres
per Assistent	17 jul 2004
"En un mundo unificado, no es posible exiliarse" Debord, 1990) Yo estaba en el Pati de Lletres, pero creo que fue el 30 de abril y no el 30 de mayo. Artículo-bala, pero bala entristecida. Han triunfado: "s’ha volgut i s’ha aconseguit fer de Barcelona un model". Plegándose a los "requeriments del capital internacional en matèria immobiliària i turística". Con el arma de destrucción masiva de la "convicció que els urbanistes i arquitectes solen tenir de que la disposició conceptual de les construccions determina de manera poc menys que irrevocable la manera com es desenvoluparan en elles o al seu voltant les activitats socials". Acabado el producto resta la fase de comercialización: "Barcelona s’exhibeix com el que és ara per ara: un objecte sotmès als principis estupefaents de qualsevol altre objecte de consum. Com el llenguatge oficial mateix reconeix: una marca de ciutat" Seguramente el proceso de destrucción de la ciudad histórica había comenzado mucho antes, pero en 1972 era muy visible en Paris. Como es notorio, Londres ya no está habitada por londinenses, sino por una marea de todos los continentes, turistas permanentes de sus propias calles. Encontré un ex-tendero de Oxford Street que vivía en ... España; una jóven sajona del área metropolitana, de padres londinenses, que me preguntó como ir a determinado teatro muy céntrico; también un hindú, qué seguía mentalmente en Nueva Delhi. Hace 15 años aproximadamente Debord escribía: "Viví en Italia y en España, principalmente en Florencia y Sevilla -en Babilonia, como decían en el Siglo de Oro-, aunque también en otras ciudades aún vivas, y hasta en el campo. De esa manera me gané unos cuantos años agradables. Mucho más tarde, cuando la marea de destrucciones, contaminaciones y falsificaciones alcanzó a toda la faz de la tierra y la hubo penetrado casi en toda su profundidad, pude volver a las ruinas que subsisten de París, porque para entonces ya no quedaba nada mejor en ninguna parte. En un mundo unificado, no es posible exiliarse." ("Panegirico". Tomo II) El 8 de julio, en "Fora de control", programa de BTV, se reunían políticos y técnicos artífices de la marca Barcelona para hablar del Fòrum 2004. No pudieron esconder su frustración por el fracaso de legitimación ciudadana. Los periodistas apuntaron los ejes de la nueva campaña: los errores de la "oficina de prensa" no han sabido mostrar la parte no visible, las infraestructuras de la depuradora, los páneles solares, el tranvia y no recuerdo que más. Los políticos relativizaron las cifras. Los técnicos arremetieron contra "los profesores" (sin citarlos) tratándolos de ignorantes y otras lindezas. No falto, como Beth Galí, la mujer de Oriol Bohigas, quien tratáse de legitimar la función de la crítica, guardándose sin embargo de concretar que críticas. El nivel de agresividad que transparentaban los contertulios contra la ciudadanía era notable. Digo ciudadanía, porqué el relativo fracaso no tiene otro verdadero protagonista que la indiferencia mayoritaria con que los ciudadanos de Barcelona han acogido el Fòrum.