|
|
|
Notícies :: laboral |
|
L'Ajuntament de Barcelona retalla a la meitat el nombre d'educadores a les escoles bressol
|
|
|
per males |
08 mai 2004
|
|
Pel col·lectiu de mestres de les escoles afectades, que pertanyen a una llista independent de la CGT, la proposta municipal rebaixa de dos a un el nombre d'educadores per aula i això implica una pèrdua evident de la qualitat en l'atenció als infants i una precarització de la feina d'educadora. |
Mestres i pares de les guarderies afectades denuncien que el nou model anirà en detriment de la qualitat
El consistori decideix prioritzar la creació de noves places i unificar els dos models que conviuen a la ciutat
Les escoles bressol que gestiona l'Ajuntament de Barcelona canviaran radicalment el model de qualitat reconegut internacionalment i implantat els últims 25 anys. El consistori, a través de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), ha decidit unificar en els pròxims dos anys la xarxa de 52 guarderies municipals i universalitzar un polèmic model que ja s'aplica en les onze últimes guarderies obertes i que, per al sector de mestres i les associacions de pares, comportarà una pèrdua de qualitat. Per al curs que ve, l'Ajuntament ja vol estendre el model a les 12 escoles bressol de Nou Barris i Sants-Montjuïc, que perdran un educador fix per aula.
El Punt - 07/05/2004
MARCEL BARRERA Barcelona
L'anunci de tocar una estructura educativa que les últimes dècades havia estat un exemple de model ha causat un enorme rebombori entre els mestres i els pares de les prop de 40 escoles afectades, que consideren que l'Ajuntament de Barcelona pretén desballestar un model de qualitat i que és justament la pressió social i política de crear noves escoles el que ha fet decantar l'Ajuntament a rebaixar la qualitat de l'educació en unes edats, dels quatre mesos als tres anys, que requereixen una atenció individualitzada. El nou model, que ja va ser aprovat en una comissió de govern fa dos anys, quan es va començar a implantar a les escoles de nova creació, és previst que sigui únic a partir del curs 2005/2006.
Nou Barris i Sants
De moment, el curs que ve s'estendrà a totes les escoles bressol de Nou Barris i Sants-Montjuïc, i en quatre més que de manera voluntària han demanat avançar-se a la transició. La crítica que es fa des de les associacions de pares, vint en total, i del professorat mobilitzat, que es va presentar com a independents a les llistes de la CGT, és que amb la mateixa inversió econòmica que ara es volen crear 1.000 places noves, i que és del tot inversemblant que això no afecti la qualitat de les guarderies. Per l'Ajuntament, el model està avalat pels mestres i pels pares que l'han experimentat els últims dos anys. El sistema que s'implanta significarà canvis molt importants. El més destacat és el que afecta el nombre d'educadores fixes per aula, que passaran de dues a una. Amb el nou sistema, en una escola bressol de sis grups, per exemple, es reduiran les educadores de 12 a 6. Una setena educadora, anomenada de suport, farà de comodí i anirà a les aules en funció de les necessitats. Aquesta figura és una novetat respecte al sistema nou. Una segona novetat important és l'horari dels mestres, que fins ara feien horari intensiu i a partir d'ara hauran de fer horari partit de matí i tarda. Durant algunes hores del dia, a les
aules hi haurà personal auxiliar, un fet que els mestres critiquen pel que suposa de precarització de la feina d'educadora i perquè és una figura que respon als interessos de centres universitaris com Blanquerna i la Fundació Pere Tarrés. El nou horari, segons els mestres afectats, implicarà que a partir d'ara es perdi el contacte entre les famílies i els educadors, ja que quan els pares portin a les vuit del matí els infants a l'escola bressol es trobaran el personal auxiliar i no l'educadora.
A més, pel grup de mestres que s'oposen a aquest nou model, l'Ajuntament de Barcelona ressuscita el fantasma de la reforma que fa uns anys va proposar l'aleshores regidora Eulàlia Vintró i que finalment va retirar per l'oposició de la comunitat educativa i pels resultats d'un referèndum entre els treballadors que, encara que per molts pocs vots de diferència, va tombar les propostes del consistori barceloní.
Normes de seguretat per a llars d'infants i ludoteques
El Departament d'Ensenyament prepara una normativa sobre qualitat per obrir escoles bressol i ludoteques que estarà enllestida al setembre. Així ho va anunciar el mes de febrer passat l'aleshores conseller de l'àrea, Josep Bargalló. La norma afectarà sobretot els centres privats. Les ràtios de les llars d'infants municipals són de set alumnes per aula per a nadons de 4 mesos a 1 any; 11, d'un a dos anys, i 18, de dos a tres anys.
Dotze milions per construir escoles bressol a Barcelona
La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona invertiran en els pròxims dos anys dotze milions d'euros en la construcció d'escoles bressol a la ciutat. Amb aquests diners -que aporten al 50% les dues administracions- es crearan mil places públiques més. A Barcelona, actualment hi ha 2.972 places públiques de fins a 3 anys, i amb el preacord que han firmat la Generalitat i l'Ajuntament es vol arribar a les 4.000 places el 2006.
L'Ajuntament assumeix el 64% del finançament de les guarderies
El cost mitjà d'una plaça en una escola bressol municipal és de 7.491,40 euros. D'aquesta quantitat, l'Ajuntament es fa càrrec de la part més gran, concretament, 4.755 euros, quantitat que representa el 64%; la Generalitat n'assumeix el 15% (1.129,90 euros), i la resta l'han de pagar pares i mares, és a dir, 1.606 euros (el 21%). Això vol dir que les famílies hauran de pagar el curs que ve 233 euros mensuals, dels quals 128 corresponen a l'escolarització i 105, al servei d'alimentació.
Un model d'excel·lència que per a alguns és massa car
La prioritat és la creació de noves places d'escoles bressol per pal·liar l'escandalós dèficit de places que pateix Barcelona. Tothom coincideix a treure's el barret per un model que ha donat la volta a Europa, però no hi ha coincidències -davant les noves necessitats de la societat- de si el model que hi ha hagut fins ara és sostenible per a l'Ajuntament de Barcelona. Pels sindicats CCOO i USTEC-STES, el model de dues educadores per aula és massa car i no es pot mantenir; mentre que pel col·lectiu de mestres de les escoles afectades, que pertanyen a una llista independent de la CGT, la proposta municipal rebaixa de dos a un el nombre d'educadores per aula i això implica una pèrdua evident de la qualitat en l'atenció als infants i una precarització de la feina d'educadora, ja que temen la proliferació de contractes temporals, sous del personal auxiliar baixos i molt poca relació entre educadores i pares, un extrem que la regidora Marina Subirats nega perquè el personal auxiliar que atendrà els pares a les vuit del matí formarà part de l'equip de mestres. Els mestres també lamenten la manera com es vol recol·locar els mestres de les escoles bressol, i qualifiquen de «xantatge» el concurs de trasllats ja que premien els mestres que han sol·licitat el trasllat aquest curs. El mateix col·lectiu de mestres demana que, si s'ha de fer un canvi de model, es faci amb consens i no de manera unilateral i critica que la regidora Marina Subirats vulgui implantar amb passos de formiga una proposta que el sector ja va rebutjar
La regidora d'Educació assegura que es manté la qualitat i que no hi ha marxa enrere
Marina Subirats atribueix la polèmica als mestres que no volen canviar el seu horari «còmode»
La regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Marina Subirats, va negar ahir que el nou model perjudiqui la qualitat de les llars d'infants municipals ja que s'ha demostrat que «funciona molt bé», i va atribuir les crítiques a «interessos corporatius» dels mestres afectats, que amb les reformes hauran de canviar el seu horari laboral i la jornada intensiva que feien fins ara passarà a ser partida. «Mostren reticències als canvis perquè el seu horari és molt còmode; però això és inacceptable», segons Subirats, que va afegir que «el canvi ja està introduït» i, a més, s'hi han fet millores.
Amb el nou model, moltes de les educadores que fins ara tenien les guarderies no tindran lloc en els seus centres. Seran substituïdes per personal auxiliar que farà tasques en hores puntuals, com de vuit a nou del matí o bé d'una a tres del migdia. Aquestes educadores sobrants es recol·locaran en altres escoles bressol, moltes de les quals seran de nova creació i necessàries per complir la promesa de crear 1.000 noves places d'aquí al 2006.
«No hi ha dret i és una injustícia que es posi en dubte unes escoles que funcionen bé i que no baixen la qualitat; l'antic model comporta un cost molt elevat i el primer objectiu que tenim és augmentar el nombre de places», va comentar ahir la regidora, que va explicar la necessitat de crear noves places per a uns pares que ara es queden al carrer i que no estan representats. El sector dels mestres de les escoles bressol, que vol quedar en l'anonimat per evitar represàlies, subratlla també la necessitat de crear noves places de 0 a 3 anys però demana que es mantingui un model que ha provocat l'admiració d'experts europeus, alguns dels quals han visitat in situ les escoles bressol de Barcelona per observar un mètode educatiu que, si es compleixen les previsions de l'Ajuntament de Barcelona, té els dies comptats.
Escoles voluntàries
La regidora Marina Subirats va acusar el sector de mestres de «voler embolicar la troca» i va posar tres exemples per reforçar el que qualifica d'un bon model. D'una banda, la ràtio d'alumnes per aula, que tot i augmentar els darrers anys, està molt per sota del màxim que indica la LOGSE, i la millora en el nombre d'educadores -s'introdueix la figura de l'educador de reforç- i, de l'altra, les quatre escoles que s'han ofert voluntàries per abandonar el model d'excel·lència que hi havia fins ara i acceptar el canvi. Les quatre escoles bressol que canviaran de model de manera voluntària són les llars d'infants Canigó, de Ciutat Vella; Barrufets, de l'Eixample; Palomar,
de Sant Andreu; i Xarlot, d'Horta.
El sector de mestres crític amb la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, que a la pràctica desballesta un model avalat en els seus inicis pel Moviment de Renovació Pedagògica, demana que s'aturi la renovació i que es faci d'una «manera democràtica», que inclogui tots els sectors, no només els sindicats CCOO i UGT que ja fa dos anys van firmar un preacord amb l'Ajuntament, que es va comprometre a pagar els dinars i un suplement econòmic.
L'extensió del nou model no passarà pel govern de la ciutat de Barcelona. Ja ho va fer fa tres anys, quan es va decidir mantenir el model a les escoles on estava implantat però modificar-lo en les noves llars d'infants. El canvi es va aprovar a l'IMEB abans que la regidora Marina Subirats reunís el 19 d'abril passat totes les direccions de les escoles bressol i representants dels pares de la FAPAC, la Federació d'Associacions de Veïns i la Plataforma de Defensa de l'Escola Bressol Pública |
This work is in the public domain |
