|
Notícies :: fòrum 2004 |
espeCULació al foro2004-bcn
|
|
per trad x + j |
07 mai 2004
|
Reprodueixo un dels textos que l'Associació d'Arquitectes Pilar Prim (Barcelona) està divulgant per a plantar cara a la farsa especuladora del Fòrum 2004 a Barcelona. |
Algunes idees per al 2004: un projecte.
Han passat ja uns mesos des de la "Gran Crisi" del Forum 2004 i fa l'efecte que l'única vacuna que s'ha intentat aplicar ha estat el formigó. Les obres segueixen i la indefinició dels continguts també. No ens enganyem, encara ningú sap què és, o pitjor, què ha de ser el Forum. Dividir el seu contingut en àrees i nomenar als seus diferents responsables no fa més que mostrar el calat real d'aquesta crisi. Aquesta situació pot il·lustrar-se amb una pregunta: En què consistirà el Grec 2004?. Ens la fem perquè sembla que el Forum consistirà en un parell d'exposicions i en un Grec més gran. Un Grec que necessitarà immensos edificis que l'actual no necessita. En canvi els continguts que se'ns diu que haurà de tenir el Forum sembla més adequat debatre'ls en llocs que la comunitat internacional ja té i utilitza.
Si Barcelona s'ha presentat freqüentment com un laboratori urbanístic en el qual han pogut experimentar-se models formals de ciutat, ara creiem arribat el moment de desenvolupar el problema en altre camp. Ens semblaria més adequat que els continguts d'aquesta reunió es dediquessin a tractar dels problemes de la vida en les ciutats. Barcelona els té tots i és per tant un lloc adequat per a fer-ho.
Pilar Prim creu que el defecte del 2004 és doble: li sobra arquitectura i li falta arrelar-se en la vida. Entenem que en un món en el qual el creixement de les ciutats és imparable són els seus problemes els que en gran mesura defineixen els paràmetres de la nostra vida, de la pau i de la sostenibilitat.
Proposem, com substitutiu al 2004, organitzar una "ciutat oberta" que no necessita ni de malabarismes en la definició del seu contingut, ni de les expo-construccions previstes. El seu contingut és la seva celebració i el seu escenari no és altre que la ciutat sencera redefinida per un marc únic i irrepetible en el qual es modifiquin algunes de les seves actuals circumstàncies. La nostra proposta consta de tres punts: la eliminació del tràfic de vehicles privats, l'absència de programació televisiva durant la seva celebració i la utilització de qualsevol espai de reunió existent avui en la ciutat per a allotjar les activitats suscitades.
Partim que una "ciutat oberta" ha de ser una experiència urbana i ciutadana, i que per a això la iniciativa ha de sorgir de la ciutat que s'aplica a si mateixa el que predica, és a dir, es reuneix i parla. Creiem que es deu fugir de prendre com a referents, esdeveniments mediàtics esportius o culturals, com olimpíades o capitalitats culturals, que deixen, després de la seva celebració, massa residus que alteren inevitablement el paisatge urbà creant bosses buides comparables a parcs temàtics o a centres comercials.
Siguem capaços d'imaginar la nostra ciutat sense tràfic privat durant l'esdeveniment. Immediatament les distàncies i els espais públics prendran dimensions i usos diferents. Descobrirem que els carrers i les places no són solament els llocs pels quals circulen i aparquen els cotxes. Descobrirem també una relació diferent amb la calor, amb el fred o amb la pluja.
Siguem capaços d'imaginar una ciutat en la què busquem la notícia al carrer, en la què per exemple els
noticiaris puguin seguir-se en el saló d'actes d'un museu o en una gran sala de cinema. Pensem en les nostres pròpies llars, en les noves relacions familiars que es generaran sense l'existència del televisor o en l'ocasió de reflexionar de manera distinta sobre la societat de la informació i de la seva relació amb la ciutat.
Siguem capaços de descobrir en la nostra pròpia ciutat l'immens nombre de locals de reunió que ja disposem. Associacions privades, auditoris públics, col·legis professionals, escoles, universitats, cases ocupades, teatres, cinemes, bingos, fàbriques i un llarguíssim etc., sense valorar els espais religiosos, les discoteques, les casernes, o les estacions de tren desafectades, que poden habilitar-se fàcilment, senyalitzant-les, dotant-les dels mitjans tant humans com tècnics per a permetre la reunió de gent vinguda de llocs diferents, amb costums diferents, amb religions diferents, que parlen idiomes diferents i, sobretot, que tenen una idea diferent del que és cultura.
Els temes a tractar seran els provocats per aquestes noves circumstàncies en les quals es veurà immersa tant la vida en la ciutat, com la mateixa ciutat i les activitats que en ella s'hi desenvolupen. Aquestes activitats no necessiten de cap edifici singular, ni de cap nova àrea específica, perquè utilitzaran el que ja tenim, distribuint-se per tant, de manera homogènia per la ciutat sent la mateixa Barcelona la què es singularitza tota ella.
No es tracta ni d'un suggeriment ni d'una consigna: es tracta d'un projecte. Que ningú pensi que les conseqüències d'aquest Fòrum serien el motiu de la ruïna de la ciutat. Tot projecte necessita d'un equip humà i d'un treball executiu que ho faci possible, només que en aquest cas aplicat a aconseguir no emetre televisió i a eliminar el trànsit privat dels carrers en comptes de construïr obres públiques. Cal localitzar els problemes, buscar solucions, avaluar costs, buscar finançament, donar publicitat a la idea i concretar el seu calendari.
Aquesta "ciutat oberta" podria celebrar-se, per exemple, l'any 2003, o potser l'any 2005. De cap manera al 2004. D'una banda si ens decidim a debatre sobre els problemes de la vida en les ciutats el millor és fer-ho com més aviat possible i per una altra no creiem convenient comprometre tota acció de futur de Barcelona amb l'operació 2004, data massa propera que obligarà -si vol finalment acomplir-se- a arribar a aquesta traient forces d'on no hi han. La Barcelona que se'ns proposa per a després del 2004 serà doncs una ciutat extenuada i sense capacitat de reacció enfront del futur. A més l'operació 2004 tal com fins el moment s'està plantejant destil·la una nova concepció del colonialisme per a aquest nou segle XXI, que és el colonialisme cultural: el pitjor que avui podem proposar si volem actuar en l'aprofundiment de la democràcia, de la pau i de la solidaritat.
Una ciutat capaç d'organitzar aquesta "ciutat oberta" es veurà recompensada amb la visita de milers de persones de tot el món que vindran a viure l'experiència i que voldran comprovar si iniciatives com aquesta no haurien de repetir-se també en les seves ciutats d'origen, demostrant amb això que solament amb les eines que subministra l'arquitectura no se solucionen els problemes de la vida en les ciutats.
Pilar Prim. Novembre de 2001.
El col.lectiu d'arquitectes de Barcelona Pilar Prim, opina sobre el procés urbanitzador de la ciutat de Barcelona. Pensen que Barcelona té un problema dimensional. Després de dates com el 1888, 1929, 1952 i 1992 en les què es van produir operacions què conferiren a la ciutat uns apèndixs què després, segons ells han estat difícils de digerir, el Forum del 2004, encara què insistentment defès per l'ajuntament, s'enfronta amb els recents fracassos en les seves edicions anteriors de Londres o Hannover.
Estan convençuts de què el Forum 2004 no és gens diferent de la nova economia i una forma diferent de definir la globalització. Per quina raó envelleixen tan rápidament les glorioses arquitectures d'aquests esdeveniments extraordinaris, tan celebrades per polítics i moderns en la jornada de la seva inauguració?
Se sugereix una altra qüestió...On són, per posar un exemple, els usuaris, ahir nombrosos del Moll de la Fusta i dels bars de moda (Gamba de Mariscal inclosa)?. Quinze anys han estat suficient per a que aquestes formes quedessin reduïdes a material d'enderroc. Se'ns ha fet creure que els canvis i les transformacions de la nostra ciutat són el resultat de la traducció dels nostres desigs com a ciutadans per part dels partits polítics o mitjançant la iniciativa privada què vol dirigir el nostre consum.
El col.lectiu pensa què els ciutadans sóm més "propietaris" dels edificis de la nostra ciutat, què els promotors d'aquest tipus de grans negocis immobiliaris. D'aquesta manera, es defenen els llocs primigenis d'una ciutat; el carrer, la plaça, el comerç proper, l'autobús i el metro, les escoles o els bars són els llocs idonis per a la producció de la cultura que nosaltres volem.
/////article original en espanyol :: http://barcelona.indymedia.org/front.php3?article_id=25554 |
This work is in the public domain |