Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: fòrum 2004
Antropòlegs contra el Fòrum 2004
07 mai 2004
article orginal
Antropologos contra el Forum 2004
stef (copy & paste)
http://barcelona.indymedia.org/front.php3?article_id=27325
Antropòlegs contra el Fòrum 2004

*by *stef (*copy & *paste) 12:41*pm *Tue *Oct 1 '02 (*Modified *on 4:23*pm *Wed *Oct 2 '02)



Per tot això, els antropòlegs i les antropòlogues reunits en aquest IX Congrés a Barcelona, la primera setmana de setembre de 2002, volem expressar el nostre rebuig a la utilització de les diferències culturals com justificació d'unes polítiques d'immigració discriminatòries i negadoras de drets humans fonamentals, així com la nostra preocupació davant la possibilitat que el Fòrum 2004 acabi esdevenint un espectacle tan grandilocuente com buit, al servei dels interessos polítics i econòmics dels seus promotors.

La primera setmana de setembre de 2002, i organitzat pel Institut Català dâAntropologia, es va reunir a Barcelona l'IX Congrés d'Antropologia de la Federació d'Associacions d'Antropologia de l'Estat Espanyol. Durant quatre dies, més de sis-cents professionals procedents de tot l'Estat i d'altres dinou països, van estar debatent entorn de les relacions entre política i cultura. En l'acte de clausura del Congrés, celebrat en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a última hora de la tarda del 7 de setembre de 2002, els congresistas van aprovar la present


DECLARACIÃ


Fou des de l'antropologia que, fa ja diverses dècades, es va reclamar per a la noció de cultura --l'objecte central de la nostra disciplina- un paper protagonista en els debats sobre les causes de la diversitat i, per extensió, de la desigualtat humanes. Amb això vam voler contribuir, al costat dels avanços de la genètica, a desautoritzar científicament la pretensió que existia algun fonament âracialâ? en la varietat de formes humanes de pensar, fer i dir i molt menys en la seva qualificació com âsuperiorsâ? o âinferiorsâ?. L'origen de l'heterogeneïtat humana quedava instal·lat, de la mà d'aquesta noció de cultura -com entitat canviant, dinàmica, determinant, però també determinada per la història- en la capacitat dels éssers humans no només de viure en societat, sinó de generar i transformar constantment la societat que vivien.

Han passat els anys i aquest IX Congrés d'Antropologia s'ha plantejat com tasca central la de fer un balanç dels usos polítics que aquella noció de cultura ha acabat rebent. La idea de cultura s'empra avui per a fins molt distintes, per no dir antagònics, a aquells que l'antropologia va desitjar veure realitzats quan va cridar l'atenció sobre la seva importància en l'explicació de la diversitat. Lluny de servir per a impugnar la irrevocavilitat de les diferències humanes, la cultura s'ha convertit avui en un mer succedani de la desprestigiada idea de raça i serveix, molt més subtilment, per als mateixos fins, que no són altres que els de la naturalització de les asimetries socials i la justificació ideològica de l'exclusió social.

La discriminació, la segregació i la marginació són, avui, en essència, âculturalsâ?. On un dia es va parlar de âraces inferiorsâ? es parla ara de cultures âincompatibles amb els nostres valorsâ?. Els partits xenòfobs ja no clamen en favor de la puresa racial, sinó que adverteixen dels perills que sofreix la âintegritat culturalâ? de les seves respectives nacions. Al seu torn, les grans institucions polítiques i els partits majoritaris empren la idea de cultura per a justificar la inferiorització de milers d'éssers humans, promulgant lleis que els neguen l'accés a la justícia i la igualtat. Aquestes mateixes instàncies poden, no obstant, proclamar públicament la seva adhesió a valors de âtolerància entre culturesâ?, convertits en les seves mans en una retòrica buida i demagògica. En aquest mateix marc, âmulticulturalismeâ? i âinterculturalitatâ? serveixen per a designar amb freqüència polítiques que no es basen en la pluralitat mòbil d'estils de vida presents en una mateixa societat, sinó en l'existència d'un suposat mosaic de compartiments hermètics que tanquen a cada individu en âla seva identitatâ? ètnica i dels quals s'insinua que no és possible escapar. Els mitjans de comunicació empren una vegada i una altra la noció de cultura per a trivialitzar i simplificar determinats conflictes socials, insinuant que les seves causes tenen a veure amb les adhesions culturals dels seus protagonistes. L'antirracisme oficial assumeix com propi aquest discurs, basat en una apropiació distorsionadora de la noció de cultura, i dóna a entendre que és una major âcomprensió entre les culturesâ? el que permetrà superar les brutals injustícies que són víctimes tantes persones. En aquest ordre de coses, no se sembla percebre fins quin punt l'exaltació del âmestissatge culturalâ? amaga una premissa racista: la que és possible -encara que es proclami indesitjable- que puguin existir en algun lloc cultures pures.

Un exemple de tot això ho constitueix el que està succeint avui en l'Estat espanyol en matèria d'immigració. Aquí, aquesta ús de la diferència cultural per a justificar tot tipus d'atropellaments apareix associat amb polítiques anomenades âd'estrangeriaâ? que vulneren de manera escandalosa drets humans bàsics. La diversitat cultural és mostrada una vegada i una altra com allò que impossibilita que un Estat que se suposa âde dretâ? ho sigui de debó, com si l'heterogeneïtat humana fora un obstacle insalvable perquè es realitzessin els principis democràtics bàsics d'igualtat i llibertat. Les conductes institucionals reals en relació amb els treballadors i treballadores vinguts d'altres països i les seves famílies -insistentment mostrats com procedents de cultures de difícil integració en la nostra societat- consisteixen en sotmetre'ls a condicions d'arribada i d'estada moltes vegades atroces. Un vague discurs oficial sobre la âintegració dels immigrantsâ? es combina amb la condemna a milers d'éssers humans -culpables senzillament d'haver arribat fins aquí i ser pobres- a formes inconcebibles d'explotació laboral, a un tracte legal que no els reconeix com persones i a un setge policial que es tradueix en detencions arbitràries, deportacions sense garanties i, en ocasions, -i si els informes de diferents organismes internacionals referent a això són certs- als maltractaments i fins i tot, en alguns casos, a la mort. Aquesta és, en aquest moment, la realitat del âmulticulturalismeâ? en l'Estat espanyol.

En aquest context -marcat per lleis i pràctiques institucionals que sistematitzen i generalitzen la injustícia, la brutalitat i l'explotació contra els immigrants-, ens inquieta que Barcelona, la ciutat que acull el nostre Congrés, estigui preparant una exaltació al màxim nivell de les âculturesâ? com tema polític i com espectacle mediàtic. La perspectiva d'un gran esdeveniment com el Fòrum Universal dels Cultures 2004 ens fa preguntar-nos sobre si servirà, com pretén, per a fer l'elogi de la convivència fèrtil entre distints i de la necessitat i la possibilitat de generar marcs igualitaris que permetin superar les diferències sense negar-les, ni si sabrà denunciar els abusos i les desigualtats que es produiran davant els seus ulls. El projecte apareix massa carregat de compromisos institucionals i d'implicacions immobiliàries i urbanístiques com per a no contemplar-lo com sotmès a plans de promoció de la ciutat destinats a turistes i a inversors i a estratègies de autolegitimació política de cara a la pròpia ciutadania.

Per tot això, els antropòlegs i les antropòlogues reunits en aquest IX Congrés a Barcelona, la primera setmana de setembre de 2002, volem expressar el nostre rebuig a la utilització de les diferències culturals com justificació d'unes polítiques d'immigració discriminatòries i negadoras de drets humans fonamentals, així com la nostra preocupació davant la possibilitat que el Fòrum 2004 acabi esdevenint un espectacle tan grandilocuent com buit, al servei dels interessos polítics i econòmics dels seus promotors.

/per a difussió -- difussió -- difussió

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Antropòlegs contra el Fòrum 2004
08 mai 2004
Potser no m'expresarè massa bé en català escrit: disculpeu. Sóc infermer i antropòleg, i vaig treballar a Can Tunis fins l'estiu de 2003. Crec que, com que es troba més a prop, aquests dies es parla més de La Mina, i tothom s'oblida d'allò que passa a Can Tunis. Us heu fixat que no surt a la premsa des de fa anys (tret de quan hi han 'succeïts')? Sabeu que totes les informacions sobre aquest barri són censurades des de l'Ajuntament des de l'inici de les 'negociacions' per tornar els terrenys al Port?

Avui mateix, l'Ajuntament encara no ha decidit què farà amb aquest barri: si l'enderrocarà ja, o si s'esperen fins que el Fòrum s'acabi. El que més els hi preocupa és que Can Tunis faci soroll quan caigui, no si algú es trobarà a sota. Qui podria estar a sota, em direu? Bé: potser uns pocs milers de drogodependents, en situacions d'extrema marginalitat molts d'ells/elles.

Can Tunis concentra el 65% de totes les intervencions de reducció de danys associats al consum de drogues de tota Catalunya, sent Catalunya la C.A. amb més alta mortalitat per sobredosis de tot l'Estat. Actualment, l'Ajuntament encara no ha previst res amb la dispersió de la gent que acudeix a Can Tunis. Aquesta, entre altres, va ser una de les raons per les quals hem anat dimitint tot l'equip social i sanitari que haviem treballat a CT. Com passa sempre, tot això s'ha mantingut ocult mitjançant les consignes de silenci imposades pel 'progressista' Ajuntament que patim.

Tot allò és només l'aperitiu. Si creieu que caldria, estic (estem, crec) dispossat(s) a proporcionar més informacions al respecte, en privat o en públic.

Salut i endavant, amics!
Can Tunis contra el Fòrum 2004 (correcció)
08 mai 2004
Potser no m'expresarè massa bé en català escrit: disculpeu. Sóc infermer i antropòleg, i vaig treballar a Can Tunis fins l'estiu de 2003. Crec que, com que es troba més a prop, aquests dies es parla més de La Mina, i tothom s'oblida d'allò que passa a Can Tunis. Us heu fixat que no surt a la premsa des de fa anys (tret de quan hi han 'succeïts')? Sabeu que totes les informacions sobre aquest barri són censurades des de l'Ajuntament des de l'inici de les 'negociacions' per tornar els terrenys al Port?

Avui mateix, l'Ajuntament encara no ha decidit què farà amb aquest barri: si l'enderrocarà ja, o si s'esperen fins que el Fòrum s'acabi. El que més els hi preocupa és que Can Tunis faci soroll quan caigui, no si algú es trobarà a sota. Qui podria estar a sota, em direu? Bé: potser uns pocs milers de drogodependents, en situacions d'extrema marginalitat molts d'ells/elles.

Can Tunis concentra el 65% de totes les intervencions de reducció de danys associats al consum de drogues de tota Catalunya, sent Catalunya la C.A. amb més alta mortalitat per sobredosis de tot l'Estat. Actualment, l'Ajuntament encara no ha previst res amb la dispersió de la gent que acudeix a Can Tunis. Aquesta, entre altres, va ser una de les raons per les quals hem anat dimitint tot l'equip social i sanitari que haviem treballat a CT. Com passa sempre, tot això s'ha mantingut ocult mitjançant les consignes de silenci imposades pel 'progressista' Ajuntament que patim.

Tot allò és només l'aperitiu. Si creieu que caldria, estic (estem, crec) dispossat(s) a proporcionar més informacions al respecte, en privat o en públic.

Salut i endavant, amics!
Sindicat