Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: globalització neoliberal
L'Esquerra independentista contra la constitució europea
07 mai 2004
L'ESQUERRA INDEPENDENSTISTA CONTRA LA CONSTITUCIÓ EUROPEA
L'Esquerra Independentista davant la Constitució europea
Pel dret a lâautodeterminació, no a la Constitució europea

Moviment de Defensa de la Terra


1. De la perplexitat ingènua a la consciència política

Tot i lâestancament en què actualment es troba el projecte de Constitució europea a causa del repartiment de les quotes de vot entre els diferents Estats, és previsible que al llarg dâaquest any els caps dâEstat de la Unió Europea arribaran a un acord que no modificarà substancialment el text aprovat el 13 de juny de 2003 per la Convenció Europea, presidida per Valéry Giscard dâEstaing.

Un dels efectes més remarcables que aquest projecte de Constitució ha causat a la societat catalana ha estat la perplexitat amb què aquest text ha estat rebut. Una perplexitat que ha generat des de planys de despit per un suposat amor amb Europa no correspost, a crítiques dâuna duresa variable

Aquesta perplexitat es deu que la ideologia del catalanisme polític respecte a Europa sâha basat en una idealització desenvolupada durant el règim franquista, segons la qual Europa representava el progrés i la democràcia enfront d'una dictadura. Aquesta idealització va fer pensar que es podria arribar a una Europa de les Nacions seguint una simple lògica democràtica... La decepció ha estat molt gran entre alguns sectors a causa de la manca d'anàlisi de les forces realment dominants al continent i de la incapacitat dâentendre que qualsevol estructura política és el resultat de l'equilibri dâaquestes forces.

Per tant, davant aquesta nova agressió jurídico-política, un dels primers objectius de lâEsquerra Independentista és fer evolucionar les espurnes de rebuig crític en una flama estable i consistent de consciència política.

2. Una Constitució en el marc de la reestructuració de lâespai capitalista europeu

Aquesta presa consciència política i estable passa, en primer lloc, per copsar que lâEuropa que sâestà acabant de configurar ha estat des del primer moment un projecte econòmic que ha calgut anar revestint posteriorment d'estructures polítiques. Per tant, la Constitució europea no és fruit dâuna casualitat, sinó que és lâexpressió de la culminació dâun procés que abasta des de fa anys el conjunt del continent. Encara que fins i tot alguns sectors dominants no ho sàpiguen o no ho vulguin reconèixer, ens trobem des de fa anys en ple procés de reestructuració de lâespai capitalista europeu amb lâobjectiu de consolidar i estendre la seva influència. Però per a assolir aquest objectiu, el capitalisme europeu ha dâintentar âendreçar la casaâ?, la qual cosa vol dir:

-Aturar les reivindicacions socials (de classe, de gènere...), estabilitzant el sistema dâhegemonies que ha de permetre la direcció de lâeconomia i de la societat.
-Jerarquitzar les diferents burgesies regionals (o estatals).
-Establir sistemes dâadmissió (i, per tant, dâexclusió) a Europa i als cercles de poder.
La reestructuració intercapitalista de lâespai europeu en una situació internacional de mundialització té lloc dins una dinàmica de pugna en un doble front: a nivell interior (dâEuropa), en què les diferents burgesies rivalitzen per lâhegemonia; i a nivell exterior, en què el conjunt de les burgesies europees sâenfronten al poder dels EUA per tal dâintentar disputar-li el màxim de quotes de dominació internacional.

En aquesta dinàmica de reestructuració interna dels poders de les burgesies locals al si dâEuropa sâestà produint una certa polarització entre un nucli central, format per Alemanya i França, que preconitza una diferenciació respecte del model americà en qüestions significatives políticament com el posicionament contra la guerra dâIraq; i una altre eix, constituït fonamentalment per Gran Bretanya, Itàlia i Espanya, que sâhan subordinat més clarament, en qüestions de política internacional, als designis del capitost de referència.

Alguns analistes polítics han volgut veure, en aquesta divisió, una prova taxativa dâuna crisi de la unitat europea. No creiem que aquesta divergència es pugui analitzar dâaquesta manera pel fet que cada Estat ha abraçat lâaliança amb Bush per raons diferents i també perquè aquest aspecte de geoestratègia militar no pressuposa pas un comportament paral·lel en els aspectes econòmics.

En aquest sentit podem observar que, per exemple, la burgesia italiana prossegueix la seva expansió europea (especialment per lâest dâEuropa) i els capitalistes britànics mantenen el seu mercat mundial reforçant les xarxes establertes pel seu antic imperi, sense subordinar-se directament als interessos americans. I, pel que fa als diferents sectors capitalistes de lâEstat espanyol, és força clar que els interessos dominants són essencialment europeistes.

I, pel que fa als diferents sectors capitalistes de lâEstat espanyol, els interessos dominants defensen el projecte europeu actual, tot i que una anàlisi més aprofundida ha de tenir en compte que una fracció de la burgesia espanyola aposta per un projecte transatlàntic, del qual formen part tant l'intent de crear un eix d'infrastructures de transport i relacions econòmiques Madrid-Lisboa com les inversions a Sud-amèrica.

Les preses de posició en aspectes de geoestratègia militar són degudes fonamentalment a âqüestions dâEstatâ? en sentit estricte, és a dir, a la manera com lâaparell dâEstat pot mantenir el seu estatuts en un context marcat per dos factors: les incerteses que desvetllava el desenvolupament del procés dâunitat europea i lâascens dels moviments dâalliberament nacional (si més no en els casos dels Països Catalans, Euskal Herria i Irlanda). Aquests interessos de la burocràcia burgesa dâEstat només coincideixen amb les altres fraccions de la burgesia en la mesura que els Estats són els organismes encarregats de mantenir el clima dâestabilitat social tan recercat per al bon funcionament dels seus negocis.

Al si de lâEstat espanyol, per exemple, podem dir que el PP sâidentifica més clarament amb els interessos de la burocràcia burgesa dâEstat i estatalista, mentre que les burgesies i fraccions burgeses més il·lustrades i perifèriques es mouen amb una certa independència dâaquest pol de poder, tot cercant principalment un âencaix dins Europaâ?. De fet tota lâelit política de lâEstat espanyol (i amb més força encara a lâEstat francès), com a expressió de la âpetita burgesia burocràticaâ?, tendeix a percebre lâestructura de lâEstat com a necessària per tal de mantenir el seu estatus polític i social.

3. Un projecte antidemocràtic del Capital i dels Estats

El primer que es pot dir del projecte actual de Constitució europea és que, malgrat que és una exigència en aquesta mena dâesdeveniments, no hi ha hagut cap mena de procés constituent que encaminés de manera conscient un debat adequat. Es tracta dâun document elaborat més aviat amb secretisme per un nombre molt reduït de notables encapçalat per Valéry Giscard dâEstaing. Per tant, el procediment és clarament antidemocràtic.

Pel que fa als continguts, cal tenir en compte que un projecte dâaquesta mena, que ha necessitat lâacord dels diferents sectors de les elits econòmiques i polítiques, és en gran part un text ple de generalitats. Si lâexaminem globalment, veurem que només sâhi defineixen de manera sòlida els aspectes econòmics, judicials i policials. Les finances, la banca i la seguretat són els terrenys més minuciosament elaborats i es veu clarament que són les qüestions que interessen més els prohoms europeus, en la mesura que són indispensables per a la reestructuració de lâespai capitalista europeu. En canvi, lâapartat dedicat a les polítiques socials, molt reduït en comparació al dedicat, per exemple, al mercat interior, constitueix, en el millor dels casos, un catàleg dâintencions sense explicitar-hi els instruments adequats per dur-les a terme.

Un examen més detallat de lâarticulat del projecte, que caldrà aprofundir quan disposem del text definitiu, permet copsar més clarament les raons per rebutjar aquesta Constitució:

-Es tracta dâun projecte dels Estats i per als Estats, que té com a finalitat mantenir les fronteres dels estats actuals. No només no sâhi reconeix el dret dâautodeterminació (reconegut pel Pacte de Drets Civils i Polítics de 1966), sinó que explícitament sâhi afirma que la Unió ârespectarà les funcions essencials de lâEstat, en particular les que tenen com a objectiu garantir-ne la integritat territorial...â? (article I.5.1). El tarannà estatalista dâaquesta constitució es fa evident amb la identificació barroera de les nacions (o dels pobles) amb els Estats actuals, la suposada âidentitat nacionalâ? dels quals ha de ser respectada i preservada per la Unió (article I.5.1 i preàmbul de la II part).
-El projecte de Constitució europea converteix en llei, és a dir, en obligació, els postulats del liberalisme econòmic, de manera que la competència i el lliure mercat únic esdevenen objectius principals de la Unió (article I.3.2-3). La preeminència dâaquests objectius sobre el caràcter social de lâeconomia queda palesa quan a lâarticle III-103 es prescriu que, a lâhora dâimplementar les mesures per assolir els objectius de les polítiques socials (foment de lâocupació, millora de les condicions de vida i de treball, etc.), la Unió i els Estats membres han dâactuar tenint en compte la «necessitat de mantenir la competitivitat de lâeconomia de la Unió». Dâaltra banda, en una mena de cabriola lògica, lâarticle I.3.3 pretén fer compatible el desenvolupament sostenible i lâeconomia social amb una economia de âmercat altament competitivaâ?.

-La Constitució revela el seu caràcter patriarcal en la mesura que la igualtat home-dona no hi és esmentada explícitament com un valor fundador de la Unió i, sobretot, en la mesura que, tret de lâàmbit laboral (d'una manera molt tímida), no sâhi aprofundeix en els mitjans i procediments per garantir aquesta igualtat en âtots els àmbitsâ?, tal com proclama lâarticle II.23. Així, la problemàtica el treball domèstic, una de les fonts de lâexplotació sexo-econòmica, o la desigualtat de poder dels dos gèneres no mereix cap consideració al text constitucional.

-Pel que fa al capítol de drets fonamentals, que ocupa la segona part del projecte de Constitució europea, hi destaca lâabsència de drets socials com el dret al treball o dels drets col·lectius, especialment el dret a lâautodeterminació. A més, com passa sovint en textos dâaquesta mena, no sâhi preveu cap mitjà de control del compliment dels drets individuals que enuncia. Per exemple, a hores dâara ja sabem que només es pot evitar la tortura si es proposen mitjans de possible control o arbitratge neutral o que difícilment es pot garantir la llibertat dâexpressió amb uns mitjans de comunicació com més va, més concentrats. Tampoc no sâha dâoblidar que, en els darrers anys, aquests mateixos drets i llibertats que tan solemnement diu defensar aquesta Constitució han sofert a Europa una retallada considerable.

-Encara que lâarticle I.3.3 (paràgraf 4) proclama solemnement que ârespectaràâ? la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística, a la pràctica desenes de milions dâeuropeus, com ara els i les catalanes, patiran una mena dâexclusió lingüística ja que només es podran adreçar a les institucions europees i rebreân resposta en una de les llengües de la Constitució, és a dir, les oficials dels Estats membres (articles II.41.4, III-12 i IV-10). Es tracta dâun total de 21 llengües, de les quals almenys 11 són igual o menys parlades que el català, com ara el danès, lâirlandès, el finès, lâeslovè, el lituà, el maltès...

-En relació a les institucions de la Unió (Parlament, Consell de Ministres, Consell Europeu, Comissió Europea i Tribunal de Justícia), el text preveu un marc institucional que no respecta la separació de poders (tan reivindicat pel mateix liberalisme). Així, tot i ampliar les competències del Parlament, el Consell de Ministres exercirà també la funció legislativa (article I.22.1) i decidirà les âintervencionsâ? militars (article III.198, paràgraf 1). En la mateixa línia de preeminència de lââ?executiuâ?, hi ha el fet que els i les membres del Tribunal de Justícia seran nomenats pels governs dels Estats (I.28.2, paràgraf 3).

-El projecte de Constitució europea aposta tant per la militarització com per lâintervencionisme. Dâuna banda, un article inaudit en una Constitució (el I.40.1, paràgraf 3) obliga els Estats membres de la Unió âa millorar progressivament les seves capacitats militarsâ?. Es tracta d'una mesura que no es pren amb la intenció que determinats països es desvinculin definitivament de lâOTAN (i, per tant, dels Estats Units), sinó que sâhi afirma explícitament que la âpolítica comuna de defensa i seguretatâ? de la Unió serà compatible amb la de lâorganisme transatlàntic (article I.40.1, paràgraf 2). Dâaltra banda, el paràgraf 1 de lâarticle I.40 permet que les forces militars europees intervinguin arreu del món, decisió que segueix lâestela iniciada per la mateixa OTAN el 1999.

-Finalment, el text tracta la immigració com un problema dâordre públic, en comptes de veure-la com lâefecte de les desigualtats que està generant la mundialització capitalista, raó per la qual sâhi aposta per bunqueritzar la Unió Europea davant l'augment dels fluxos migratoris (vegeu la II secció de III part).

4. El NO a la Constitució en el camí de la Ruptura Democràtica Nacional i Popular

Sens dubte, els diferents sectors de la classe dominant als estats espanyol i francès (des de la burgesia industrial a lâespeculativa; i des de la burgesia burocràtica a la majoria de lâelit política) promouran la defensa de la Constitució Europea en la seva formulació actual de simple confluència dels poders dels Estats preexistents, perquè fora dâaquesta Constitució, només hi poden veure el âcaosâ? (és a dir, unes condicions socials poc favorables per al manteniment dels seus interessos).

Dâaltra banda, entre els sectors populars contraris als Estats capitalistes i a la seva política interna i internacional, sâestan desenvolupant processos importants de conscienciació i de mobilització que poden fins i tot arrossegar amb el poble treballador català sectors de la petita i mitjana burgesia, crítics amb la situació actual per raons de consciència política o de rebuig ètic.

La defensa de la Constitució Europea dels Estats i del Capital es portarà a terme (ja sâestà fent) amb un gran aparellatge ideològic i mediàtic i amb el desplegament sistemes dâaliances polítiques que portin a una mena de âconsens de lâadhesióâ?. Cal que la resistència a aquesta allau de propaganda i de coacció psicològica compti amb una activitat de debat i de lluita ideològica de gran abast, capaç de frenar i contrarestar les tècniques dâintoxicació de masses que es desplegaran.

Cal desenvolupar una sòlida consciència política que aporti a la lluita de les classes populars catalanes diferents elements com els següents:

-Que posi en evidència el veritable caràcter de la Constitució Europea com a instrument doble del capitalisme europeu: amb una funció interna de classe, de reestructuració del poder de les oligarquies capitalistes del continent; i amb una funció externa, com a instrument per a mantenir les formes de dominació preexistents.
-Que permeti descobrir les contradiccions del projecte dominant, tant a nivell europeu com a nivell internacional.
-Que permeti articular de manera adequada les diferents lluites i els diferents sectors que sâhi aniran adherint.
Ara bé, el no a aquesta Constitució europea no sâacaba amb el posicionament massiu en el moment del Referèndum (si arriba a convocar-se). Des del nostre punt de vista, és un pas més en la presa de consciència nacional i un primer avanç cap el reconeixement dels nostres drets col·lectius.

Un rebuig massiu a la Constitució Europea pot constituir un pas important cap al nostre alliberament nacional i social que hem de procurar que no es quedi en una simple presa de posició, sinó que es tradueixi en avanços polítics.

Un avanç sâha de produir en la conquesta dâun espai polític de masses per a lâEsquerra Independentista. Les condicions en què es desplegarà el debat entorn de la Constitució Europea forçarà sectors molt amplis de lâesquerra nacional parlamentària actual a mantenir posicions ambigües i indecises, de manera que lâEsquerra Independentista pot tenir lâoportunitat de recuperar uns espais polítics de masses que no hauria dâhaver perdut mai. Això vol dir consolidar i estendre la seva presència a nivell ideològic i cultural, mediàtic, institucional, etc.

Un altre tipus dâavanç a aconseguir sâhauria de reflectir a nivell de lâalternativa política, posant unes primeres pedres de la Ruptura Nacional i Popular, és a dir, dâaquella alternativa política que es fonamenta en el rebuig de la dominació espanyola i francesa i en el respecte dels drets col·lectius de la Nació Catalana reconeguda com a font de sobirania política.

1. Un primer element en aquesta direcció hauria de ser la impulsió dâuna Assemblea de representants electes dels Països Catalans. Aquest organisme, format per representants elegits a nivell municipal o regional compromesos en la defensa de la nació catalana, sâhauria de constituir com a òrgan de pressió en defensa dels drets individuals, socials i col·lectius al si dâEuropa i dels diferents organismes internacionals. Paral·lelament, és possible de desenvolupar assemblees comarcals que poden esdevenir òrgans de dinamització de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) i d'altres iniciatives, arreu del territori.

2. Un altre element favorable també a aquesta alternativa fóra la constitució dâun Fòrum Social dels Països Catalans, és a dir, dâabast nacional, amb la funció de dinamitzar les lluites contra el sistema de dominació europeu i internacional, i la defensa dels drets individuals, nacionals i socials (de classe, de gènere, etc.).

3. Amb una perspectiva més a llarg termini, un tercer element seria treballar per algun tipus de coordinació i interacció dâaquestes i dâaltres entitats que permeti recollir, almenys, els punts següents: 1) Lâestudi de la forma concreta de les opressions sexo-econòmica, nacional i de classe als Països Catalans i els nous passos que es donaran amb lâentrada de la Constitució Europea; 2) Lâexplicitació dâaquests elements a la resta de la societat; 3) La coordinació amb les lluites dâaltres pobles; 4) La generació dâalternatives en un marc europeu més enllà de la defensa dels drets, és a dir, la generació de propostes concretes, segons avanci la lluita contra la Constitució, de noves formes dâactuar i de viure per a la superació del nou marc que seâns vol imposar.

Totes aquestes iniciatives i activitats han de representar un avanç importantíssim per a la lluita per la independència i el socialisme. Dâaltra banda, deixar passar aquesta conjuntura sense intentar una incidència política en profunditat com la que proposem podria representar relegar la lluita independentista en la marginalitat.

Moviment de Defensa de la Terra, gener de 2004
Mira també:
http://estelnet.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'Esquerra independentista contra la constitució europea
07 mai 2004
Bona teca.

Ara cal fer feina. Però molta feina.
DIGUEM NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA
08 jun 2004
Els motius del NO:

Ens nega el dret a lâautodeterminació.

La Constitució Europea garanteix la unitat dels estats i els permet seguir negant el dret a lâautodeterminació dels pobles fins i tot amb la força. Per tant, Espanya i França reforçaran lâopressió sobre els Països Catalans.

LâEuropa dels estats margina gran part de les nacions i cultures que formen la realitat dâEuropa.

El seu dèficit democràtic.

Retalla encara més la capacitat dels i les treballadores de prendre part en les decisions que afecten el nostre futur. Els principals càrrecs de les institucions europees no seran escollits per sufragi universal sinó per pactes entre estats i grups de poder financers i industrials.

Manté en la ilâ¢legalitat bona part de la població treballadora immigrant.

Es reforcen les mesures restrictives i repressives que condemnen a aquestes persones a esdevenir força de treball barata i sense drets, en una situació propera a lâesclavatge.

El Català no serà oficial a la Unió Europea.

El no reconeixement de la nostra llengua, parlada per deu milions de persones, suposa un pas enrera respecte la ja precària i parcial oficialitat del català, per la qual tant hem lluitat.

La UE és el projecte de la burgesia per consolidar i incrementar el seu domini de classe.

Permetrà als empresaris intensificar la retallada de drets socials i laborals, i limitarà la capacitat de resposta dels i les treballadores davant les contínues agressions.

Estableix el capitalisme com a únic sistema econòmic possible.

No es contempla la possiblitat dâaplicar cap altre sistema econòmic que el regit per lâeconomia de mercat. Tot i que cada cop es fa més palès que el capitalisme és insostenible a nivell social, econòmic, polític i ecològic i que el socialisme no només és possible sinó que és imprescindible per assegurar una vida digna per a tothom.

Perpetua lâopressió de les dones

Tot i que la Constitució Europea reconeix formalment la igualtat de drets entre homes i dones, acabar amb la discriminació i opressió real de les dones passa necessàriament per la destrucció del sistema capitalista i patriarcal sobre el que es fonamenta l'estructura econòmica i social i política de la UE.
A més a més, les dones pagaran el desmantellament de l'Estat del Benestar i les prestacions socials a Europa. Seran les que hauran de cobrir com sempre les mancances de l'Estat en assistència social.

Manté un model de creixement insostenible ecològicament.

La Constitució Europea es limita a fer una declaració de bones intencions en matèria mediambiental sense entrar en el problema de fons: la incompatibilitat entre els criteris productivistes, consumistes i mercantilistes derivats de lâeconomia capitalista i lâequilibri ecològic del planeta.

Ens aboca a una Unió Europea cada cop més militarista i imperialista.

La Constitució europea reforça el paper de lâEuroexèrcit i promou una política exterior comuna més agressiva, per defensar arreu del món els interessos econòmics de les classes dominants europees, assumnit polítiques de rearmament i intervencionisme en lâestela dels EUA.

Dóna mans lliures a la repressió i a la vulneració de drets humans dels estats.

La nova Unió Europea es regirà pel âprincipi de confiança mútuaâ?, segons el qual cap estat europeu pot qüestionar el que faci un altre en el camp repressiu. Permetrà a governs antidemocràtics com lâespanyol o el turc augmentar impunement les retallades de drets civils i les vulneracions de drets humans. La Constitució Europea no només no aturarà els abusos repressius, sinó que suposa un reforç mutu de les polítiques repressives dels estats opressors en tots els conflictes polítics i allunya qualsevol solució política i democràtica.

Retalla les llibertats i augmenta el control social

La nova Unió Europea augmentarà el control sobre la població, incrementant el poder de cossos policials sense control democràtic, retallant la llibertat de moviments i de comunicacions, construïnt una Europa fortalesa per a les persones i només lliure per a les mercaderies.

Per una Europa dels pobles i dels i les treballadores:

Construïm una alternativa dâesquerres a lâEuropa dels Estats, del Capital i de la Guerra.

Endavant. Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Països Catalans
Novembre de 2003.

http://www.endavant.org
Re: L'Esquerra independentista contra la constitució europea
10 jun 2004
Tres lluites paral·leles (per Teresa Jordan i Rosa Maresma)


LâEsquerra Independentista ha de tenir clars els seus eixos de lluita: cap a la independència, el socialisme i lâalliberament de la dona. I cap dâaquests eixos és més important que un altre. Les tres lluites han de ser en paral·lel. O és que potser encara hi ha algú que pensa que quan siguem independents ja alliberarem les dones? Algú encara pensa que amb lâabsència de la meitat de la població, les dones, aconseguirem la revolució?


Ningú qüestiona el tema de la independència, ni el del socialisme (llevat dâamb quin nom lâanomenem). La qüestió de la dona és això, una lluita que hem de mantenir les dones. Durant massa temps hem estat educades en el món de la invisibilitat. Seâns obvia als llibres de text, als diaris; només sortim a les notícies fent el paper de víctima; apareixem a la televisió com a objecte sexual. Seâns educa perquè tinguem cura de la família, una família patriarcal, amb relacions de poder i jerarquies, que sustenta el sistema capitalista que ens ofega; una família que seâns diu que nosaltres hem de crear, mantenir, i perpertuar. Curiós.

Evidentment, lâúnica cosa que diu la Constitució Europea (CE) sobre el tema de la dona és que sâhan dâevitar les discriminacions per raó de gènere. Au, problema solucionat. Passem al tema de la privatització dels serveis socials, de la competitivitat en el mercat i a la militarització. El fet que la CE no parli dels problemes de les dones i ofereixi mesures per a solucionar-los ens deixa clar, una vegada més, que als Estats capitalistes ja els va bé aquesta situació, que la volen mantenir i, encara més, accentuar. Serem les dones les que patirem més la línia política i econòmica que tiraran endavant. Com sâho faran per privatitzar els serveis socials? Potenciant la família. Com sâho faran per reduir despeses a les empreses? Acomiadant les dones, que tenen cura dels membres de la família que es posen malalts, dels avis i les àvies i dels fills i les filles. O sia, de la passada, present i futura mà dâobra que necessita el capitalisme. I aquesta constitució, i les lleis que seân derivin ens suposarà una càrrega durant molt de temps.

I davant dâaixò què hem de fer les dones? Qui més qui menys, ja porta una lluita diària en el seu món de relacions, en lâàmbit laboral, etc. LâEsquerra Independentista ha fet un pas endavant amb les CUP, però ara nâha de fer un altre: la presa de poder de les dones. Lâempoderament de les dones. Les dones hem de ser presents amb veu tant en lâàmbit privat com en el públic. Quan parlem dâanàlisi de conjuntura, dâestratègia i de tàctica hi hem de ser presents. Quan parlem de lâorganització del Moviment Català dâAlliberament Nacional hi hem de ser presents. Ens hem dâorganitzar com a dones. I això no ha de fer por a ningú. Ningú hauria de tenir problemes per lluitar contra lâopressió, la discriminació i lâexplotació de la dona. Podem i hem de debatre molt sobre com ho hem fer, però el que és obvi és que ens hem dâautoorganitzar.

Avortament legal, gratuït i inserit en la xarxa sanitària pública. Llibertat de la dona a decidir sobre el seu cos i la reproducció, a decidir sobre el tipus de relacions sexo-afectives que volem mantenir. Llibertat sexual. Dret a treballar pel que som i no âper qui tenim al nostre càrrecâ?. Dret a la independència econòmica. Som el que som i no âen relació aâ?. Educació no sexista. I un llarguíssim etcètera que entre totes hem dâanalitzar per a aconseguir la nostra fita: uns Països Catalans lliures, socialistes i no sexistes.

Teresa Jordan i Rosa M. Maresma
Re: L'Esquerra independentista contra la constitució europea
11 jun 2004
enllaç a la campanya de la Candidatura d´Unitat Popular CUP, a les elecions europees 2004:

http://www.cup-europees.org
Re: L'Esquerra independentista contra la constitució europea
13 jun 2004
molt bé

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more