|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
L'Esquerra independentista contra la constitució europea
|
|
|
per Samuel |
07 mai 2004
|
|
L'ESQUERRA INDEPENDENSTISTA CONTRA LA CONSTITUCIÓ EUROPEA |
L'Esquerra Independentista davant la Constitució europea
Pel dret a l’autodeterminació, no a la Constitució europea
Moviment de Defensa de la Terra
1. De la perplexitat ingènua a la consciència polÃtica
Tot i l’estancament en què actualment es troba el projecte de Constitució europea a causa del repartiment de les quotes de vot entre els diferents Estats, és previsible que al llarg d’aquest any els caps d’Estat de la Unió Europea arribaran a un acord que no modificarà substancialment el text aprovat el 13 de juny de 2003 per la Convenció Europea, presidida per Valéry Giscard d’Estaing.
Un dels efectes més remarcables que aquest projecte de Constitució ha causat a la societat catalana ha estat la perplexitat amb què aquest text ha estat rebut. Una perplexitat que ha generat des de planys de despit per un suposat amor amb Europa no correspost, a crÃtiques d’una duresa variable
Aquesta perplexitat es deu que la ideologia del catalanisme polÃtic respecte a Europa s’ha basat en una idealització desenvolupada durant el règim franquista, segons la qual Europa representava el progrés i la democrà cia enfront d'una dictadura. Aquesta idealització va fer pensar que es podria arribar a una Europa de les Nacions seguint una simple lògica democrà tica... La decepció ha estat molt gran entre alguns sectors a causa de la manca d'anà lisi de les forces realment dominants al continent i de la incapacitat d’entendre que qualsevol estructura polÃtica és el resultat de l'equilibri d’aquestes forces.
Per tant, davant aquesta nova agressió jurÃdico-polÃtica, un dels primers objectius de l’Esquerra Independentista és fer evolucionar les espurnes de rebuig crÃtic en una flama estable i consistent de consciència polÃtica.
2. Una Constitució en el marc de la reestructuració de l’espai capitalista europeu
Aquesta presa consciència polÃtica i estable passa, en primer lloc, per copsar que l’Europa que s’està acabant de configurar ha estat des del primer moment un projecte econòmic que ha calgut anar revestint posteriorment d'estructures polÃtiques. Per tant, la Constitució europea no és fruit d’una casualitat, sinó que és l’expressió de la culminació d’un procés que abasta des de fa anys el conjunt del continent. Encara que fins i tot alguns sectors dominants no ho sà piguen o no ho vulguin reconèixer, ens trobem des de fa anys en ple procés de reestructuració de l’espai capitalista europeu amb l’objectiu de consolidar i estendre la seva influència. Però per a assolir aquest objectiu, el capitalisme europeu ha d’intentar “endreçar la casaâ€?, la qual cosa vol dir:
-Aturar les reivindicacions socials (de classe, de gènere...), estabilitzant el sistema d’hegemonies que ha de permetre la direcció de l’economia i de la societat.
-Jerarquitzar les diferents burgesies regionals (o estatals).
-Establir sistemes d’admissió (i, per tant, d’exclusió) a Europa i als cercles de poder.
La reestructuració intercapitalista de l’espai europeu en una situació internacional de mundialització té lloc dins una dinà mica de pugna en un doble front: a nivell interior (d’Europa), en què les diferents burgesies rivalitzen per l’hegemonia; i a nivell exterior, en què el conjunt de les burgesies europees s’enfronten al poder dels EUA per tal d’intentar disputar-li el mà xim de quotes de dominació internacional.
En aquesta dinà mica de reestructuració interna dels poders de les burgesies locals al si d’Europa s’està produint una certa polarització entre un nucli central, format per Alemanya i França, que preconitza una diferenciació respecte del model americà en qüestions significatives polÃticament com el posicionament contra la guerra d’Iraq; i una altre eix, constituït fonamentalment per Gran Bretanya, Ità lia i Espanya, que s’han subordinat més clarament, en qüestions de polÃtica internacional, als designis del capitost de referència.
Alguns analistes polÃtics han volgut veure, en aquesta divisió, una prova taxativa d’una crisi de la unitat europea. No creiem que aquesta divergència es pugui analitzar d’aquesta manera pel fet que cada Estat ha abraçat l’aliança amb Bush per raons diferents i també perquè aquest aspecte de geoestratègia militar no pressuposa pas un comportament paral·lel en els aspectes econòmics.
En aquest sentit podem observar que, per exemple, la burgesia italiana prossegueix la seva expansió europea (especialment per l’est d’Europa) i els capitalistes brità nics mantenen el seu mercat mundial reforçant les xarxes establertes pel seu antic imperi, sense subordinar-se directament als interessos americans. I, pel que fa als diferents sectors capitalistes de l’Estat espanyol, és força clar que els interessos dominants són essencialment europeistes.
I, pel que fa als diferents sectors capitalistes de l’Estat espanyol, els interessos dominants defensen el projecte europeu actual, tot i que una anà lisi més aprofundida ha de tenir en compte que una fracció de la burgesia espanyola aposta per un projecte transatlà ntic, del qual formen part tant l'intent de crear un eix d'infrastructures de transport i relacions econòmiques Madrid-Lisboa com les inversions a Sud-amèrica.
Les preses de posició en aspectes de geoestratègia militar són degudes fonamentalment a “qüestions d’Estat� en sentit estricte, és a dir, a la manera com l’aparell d’Estat pot mantenir el seu estatuts en un context marcat per dos factors: les incerteses que desvetllava el desenvolupament del procés d’unitat europea i l’ascens dels moviments d’alliberament nacional (si més no en els casos dels Països Catalans, Euskal Herria i Irlanda). Aquests interessos de la burocrà cia burgesa d’Estat només coincideixen amb les altres fraccions de la burgesia en la mesura que els Estats són els organismes encarregats de mantenir el clima d’estabilitat social tan recercat per al bon funcionament dels seus negocis.
Al si de l’Estat espanyol, per exemple, podem dir que el PP s’identifica més clarament amb els interessos de la burocrà cia burgesa d’Estat i estatalista, mentre que les burgesies i fraccions burgeses més il·lustrades i perifèriques es mouen amb una certa independència d’aquest pol de poder, tot cercant principalment un “encaix dins Europaâ€?. De fet tota l’elit polÃtica de l’Estat espanyol (i amb més força encara a l’Estat francès), com a expressió de la “petita burgesia burocrà ticaâ€?, tendeix a percebre l’estructura de l’Estat com a necessà ria per tal de mantenir el seu estatus polÃtic i social.
3. Un projecte antidemocrà tic del Capital i dels Estats
El primer que es pot dir del projecte actual de Constitució europea és que, malgrat que és una exigència en aquesta mena d’esdeveniments, no hi ha hagut cap mena de procés constituent que encaminés de manera conscient un debat adequat. Es tracta d’un document elaborat més aviat amb secretisme per un nombre molt reduït de notables encapçalat per Valéry Giscard d’Estaing. Per tant, el procediment és clarament antidemocrà tic.
Pel que fa als continguts, cal tenir en compte que un projecte d’aquesta mena, que ha necessitat l’acord dels diferents sectors de les elits econòmiques i polÃtiques, és en gran part un text ple de generalitats. Si l’examinem globalment, veurem que només s’hi defineixen de manera sòlida els aspectes econòmics, judicials i policials. Les finances, la banca i la seguretat són els terrenys més minuciosament elaborats i es veu clarament que són les qüestions que interessen més els prohoms europeus, en la mesura que són indispensables per a la reestructuració de l’espai capitalista europeu. En canvi, l’apartat dedicat a les polÃtiques socials, molt reduït en comparació al dedicat, per exemple, al mercat interior, constitueix, en el millor dels casos, un catà leg d’intencions sense explicitar-hi els instruments adequats per dur-les a terme.
Un examen més detallat de l’articulat del projecte, que caldrà aprofundir quan disposem del text definitiu, permet copsar més clarament les raons per rebutjar aquesta Constitució:
-Es tracta d’un projecte dels Estats i per als Estats, que té com a finalitat mantenir les fronteres dels estats actuals. No només no s’hi reconeix el dret d’autodeterminació (reconegut pel Pacte de Drets Civils i PolÃtics de 1966), sinó que explÃcitament s’hi afirma que la Unió “respectarà les funcions essencials de l’Estat, en particular les que tenen com a objectiu garantir-ne la integritat territorial...â€? (article I.5.1). El tarannà estatalista d’aquesta constitució es fa evident amb la identificació barroera de les nacions (o dels pobles) amb els Estats actuals, la suposada “identitat nacionalâ€? dels quals ha de ser respectada i preservada per la Unió (article I.5.1 i preà mbul de la II part).
-El projecte de Constitució europea converteix en llei, és a dir, en obligació, els postulats del liberalisme econòmic, de manera que la competència i el lliure mercat únic esdevenen objectius principals de la Unió (article I.3.2-3). La preeminència d’aquests objectius sobre el carà cter social de l’economia queda palesa quan a l’article III-103 es prescriu que, a l’hora d’implementar les mesures per assolir els objectius de les polÃtiques socials (foment de l’ocupació, millora de les condicions de vida i de treball, etc.), la Unió i els Estats membres han d’actuar tenint en compte la «necessitat de mantenir la competitivitat de l’economia de la Unió». D’altra banda, en una mena de cabriola lògica, l’article I.3.3 pretén fer compatible el desenvolupament sostenible i l’economia social amb una economia de “mercat altament competitivaâ€?.
-La Constitució revela el seu carà cter patriarcal en la mesura que la igualtat home-dona no hi és esmentada explÃcitament com un valor fundador de la Unió i, sobretot, en la mesura que, tret de l’à mbit laboral (d'una manera molt tÃmida), no s’hi aprofundeix en els mitjans i procediments per garantir aquesta igualtat en “tots els à mbitsâ€?, tal com proclama l’article II.23. AixÃ, la problemà tica el treball domèstic, una de les fonts de l’explotació sexo-econòmica, o la desigualtat de poder dels dos gèneres no mereix cap consideració al text constitucional.
-Pel que fa al capÃtol de drets fonamentals, que ocupa la segona part del projecte de Constitució europea, hi destaca l’absència de drets socials com el dret al treball o dels drets col·lectius, especialment el dret a l’autodeterminació. A més, com passa sovint en textos d’aquesta mena, no s’hi preveu cap mitjà de control del compliment dels drets individuals que enuncia. Per exemple, a hores d’ara ja sabem que només es pot evitar la tortura si es proposen mitjans de possible control o arbitratge neutral o que difÃcilment es pot garantir la llibertat d’expressió amb uns mitjans de comunicació com més va, més concentrats. Tampoc no s’ha d’oblidar que, en els darrers anys, aquests mateixos drets i llibertats que tan solemnement diu defensar aquesta Constitució han sofert a Europa una retallada considerable.
-Encara que l’article I.3.3 (parà graf 4) proclama solemnement que “respectarà â€? la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüÃstica, a la prà ctica desenes de milions d’europeus, com ara els i les catalanes, patiran una mena d’exclusió lingüÃstica ja que només es podran adreçar a les institucions europees i rebre’n resposta en una de les llengües de la Constitució, és a dir, les oficials dels Estats membres (articles II.41.4, III-12 i IV-10). Es tracta d’un total de 21 llengües, de les quals almenys 11 són igual o menys parlades que el català , com ara el danès, l’irlandès, el finès, l’eslovè, el lituà , el maltès...
-En relació a les institucions de la Unió (Parlament, Consell de Ministres, Consell Europeu, Comissió Europea i Tribunal de JustÃcia), el text preveu un marc institucional que no respecta la separació de poders (tan reivindicat pel mateix liberalisme). AixÃ, tot i ampliar les competències del Parlament, el Consell de Ministres exercirà també la funció legislativa (article I.22.1) i decidirà les “intervencionsâ€? militars (article III.198, parà graf 1). En la mateixa lÃnia de preeminència de l’â€?executiuâ€?, hi ha el fet que els i les membres del Tribunal de JustÃcia seran nomenats pels governs dels Estats (I.28.2, parà graf 3).
-El projecte de Constitució europea aposta tant per la militarització com per l’intervencionisme. D’una banda, un article inaudit en una Constitució (el I.40.1, parà graf 3) obliga els Estats membres de la Unió “a millorar progressivament les seves capacitats militarsâ€?. Es tracta d'una mesura que no es pren amb la intenció que determinats països es desvinculin definitivament de l’OTAN (i, per tant, dels Estats Units), sinó que s’hi afirma explÃcitament que la “polÃtica comuna de defensa i seguretatâ€? de la Unió serà compatible amb la de l’organisme transatlà ntic (article I.40.1, parà graf 2). D’altra banda, el parà graf 1 de l’article I.40 permet que les forces militars europees intervinguin arreu del món, decisió que segueix l’estela iniciada per la mateixa OTAN el 1999.
-Finalment, el text tracta la immigració com un problema d’ordre públic, en comptes de veure-la com l’efecte de les desigualtats que està generant la mundialització capitalista, raó per la qual s’hi aposta per bunqueritzar la Unió Europea davant l'augment dels fluxos migratoris (vegeu la II secció de III part).
4. El NO a la Constitució en el camà de la Ruptura Democrà tica Nacional i Popular
Sens dubte, els diferents sectors de la classe dominant als estats espanyol i francès (des de la burgesia industrial a l’especulativa; i des de la burgesia burocrà tica a la majoria de l’elit polÃtica) promouran la defensa de la Constitució Europea en la seva formulació actual de simple confluència dels poders dels Estats preexistents, perquè fora d’aquesta Constitució, només hi poden veure el “caosâ€? (és a dir, unes condicions socials poc favorables per al manteniment dels seus interessos).
D’altra banda, entre els sectors populars contraris als Estats capitalistes i a la seva polÃtica interna i internacional, s’estan desenvolupant processos importants de conscienciació i de mobilització que poden fins i tot arrossegar amb el poble treballador català sectors de la petita i mitjana burgesia, crÃtics amb la situació actual per raons de consciència polÃtica o de rebuig ètic.
La defensa de la Constitució Europea dels Estats i del Capital es portarà a terme (ja s’està fent) amb un gran aparellatge ideològic i medià tic i amb el desplegament sistemes d’aliances polÃtiques que portin a una mena de “consens de l’adhesióâ€?. Cal que la resistència a aquesta allau de propaganda i de coacció psicològica compti amb una activitat de debat i de lluita ideològica de gran abast, capaç de frenar i contrarestar les tècniques d’intoxicació de masses que es desplegaran.
Cal desenvolupar una sòlida consciència polÃtica que aporti a la lluita de les classes populars catalanes diferents elements com els següents:
-Que posi en evidència el veritable carà cter de la Constitució Europea com a instrument doble del capitalisme europeu: amb una funció interna de classe, de reestructuració del poder de les oligarquies capitalistes del continent; i amb una funció externa, com a instrument per a mantenir les formes de dominació preexistents.
-Que permeti descobrir les contradiccions del projecte dominant, tant a nivell europeu com a nivell internacional.
-Que permeti articular de manera adequada les diferents lluites i els diferents sectors que s’hi aniran adherint.
Ara bé, el no a aquesta Constitució europea no s’acaba amb el posicionament massiu en el moment del Referèndum (si arriba a convocar-se). Des del nostre punt de vista, és un pas més en la presa de consciència nacional i un primer avanç cap el reconeixement dels nostres drets col·lectius.
Un rebuig massiu a la Constitució Europea pot constituir un pas important cap al nostre alliberament nacional i social que hem de procurar que no es quedi en una simple presa de posició, sinó que es tradueixi en avanços polÃtics.
Un avanç s’ha de produir en la conquesta d’un espai polÃtic de masses per a l’Esquerra Independentista. Les condicions en què es desplegarà el debat entorn de la Constitució Europea forçarà sectors molt amplis de l’esquerra nacional parlamentà ria actual a mantenir posicions ambigües i indecises, de manera que l’Esquerra Independentista pot tenir l’oportunitat de recuperar uns espais polÃtics de masses que no hauria d’haver perdut mai. Això vol dir consolidar i estendre la seva presència a nivell ideològic i cultural, medià tic, institucional, etc.
Un altre tipus d’avanç a aconseguir s’hauria de reflectir a nivell de l’alternativa polÃtica, posant unes primeres pedres de la Ruptura Nacional i Popular, és a dir, d’aquella alternativa polÃtica que es fonamenta en el rebuig de la dominació espanyola i francesa i en el respecte dels drets col·lectius de la Nació Catalana reconeguda com a font de sobirania polÃtica.
1. Un primer element en aquesta direcció hauria de ser la impulsió d’una Assemblea de representants electes dels Països Catalans. Aquest organisme, format per representants elegits a nivell municipal o regional compromesos en la defensa de la nació catalana, s’hauria de constituir com a òrgan de pressió en defensa dels drets individuals, socials i col·lectius al si d’Europa i dels diferents organismes internacionals. Paral·lelament, és possible de desenvolupar assemblees comarcals que poden esdevenir òrgans de dinamització de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) i d'altres iniciatives, arreu del territori.
2. Un altre element favorable també a aquesta alternativa fóra la constitució d’un Fòrum Social dels Països Catalans, és a dir, d’abast nacional, amb la funció de dinamitzar les lluites contra el sistema de dominació europeu i internacional, i la defensa dels drets individuals, nacionals i socials (de classe, de gènere, etc.).
3. Amb una perspectiva més a llarg termini, un tercer element seria treballar per algun tipus de coordinació i interacció d’aquestes i d’altres entitats que permeti recollir, almenys, els punts següents: 1) L’estudi de la forma concreta de les opressions sexo-econòmica, nacional i de classe als Països Catalans i els nous passos que es donaran amb l’entrada de la Constitució Europea; 2) L’explicitació d’aquests elements a la resta de la societat; 3) La coordinació amb les lluites d’altres pobles; 4) La generació d’alternatives en un marc europeu més enllà de la defensa dels drets, és a dir, la generació de propostes concretes, segons avanci la lluita contra la Constitució, de noves formes d’actuar i de viure per a la superació del nou marc que se’ns vol imposar.
Totes aquestes iniciatives i activitats han de representar un avanç importantÃssim per a la lluita per la independència i el socialisme. D’altra banda, deixar passar aquesta conjuntura sense intentar una incidència polÃtica en profunditat com la que proposem podria representar relegar la lluita independentista en la marginalitat.
Moviment de Defensa de la Terra, gener de 2004 |
Mira també:
http://estelnet.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: L'Esquerra independentista contra la constitució europea
|
|
per Rubinach |
07 mai 2004
|
Bona teca.
Ara cal fer feina. Però molta feina. |
|
DIGUEM NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA
|
|
per un |
08 jun 2004
|
Els motius del NO:
Ens nega el dret a l’autodeterminació.
La Constitució Europea garanteix la unitat dels estats i els permet seguir negant el dret a l’autodeterminació dels pobles fins i tot amb la força. Per tant, Espanya i França reforçaran l’opressió sobre els Països Catalans.
L’Europa dels estats margina gran part de les nacions i cultures que formen la realitat d’Europa.
El seu dèficit democrà tic.
Retalla encara més la capacitat dels i les treballadores de prendre part en les decisions que afecten el nostre futur. Els principals cà rrecs de les institucions europees no seran escollits per sufragi universal sinó per pactes entre estats i grups de poder financers i industrials.
Manté en la il•legalitat bona part de la població treballadora immigrant.
Es reforcen les mesures restrictives i repressives que condemnen a aquestes persones a esdevenir força de treball barata i sense drets, en una situació propera a l’esclavatge.
El Català no serà oficial a la Unió Europea.
El no reconeixement de la nostra llengua, parlada per deu milions de persones, suposa un pas enrera respecte la ja precà ria i parcial oficialitat del català , per la qual tant hem lluitat.
La UE és el projecte de la burgesia per consolidar i incrementar el seu domini de classe.
Permetrà als empresaris intensificar la retallada de drets socials i laborals, i limitarà la capacitat de resposta dels i les treballadores davant les contÃnues agressions.
Estableix el capitalisme com a únic sistema econòmic possible.
No es contempla la possiblitat d’aplicar cap altre sistema econòmic que el regit per l’economia de mercat. Tot i que cada cop es fa més palès que el capitalisme és insostenible a nivell social, econòmic, polÃtic i ecològic i que el socialisme no només és possible sinó que és imprescindible per assegurar una vida digna per a tothom.
Perpetua l’opressió de les dones
Tot i que la Constitució Europea reconeix formalment la igualtat de drets entre homes i dones, acabar amb la discriminació i opressió real de les dones passa necessà riament per la destrucció del sistema capitalista i patriarcal sobre el que es fonamenta l'estructura econòmica i social i polÃtica de la UE.
A més a més, les dones pagaran el desmantellament de l'Estat del Benestar i les prestacions socials a Europa. Seran les que hauran de cobrir com sempre les mancances de l'Estat en assistència social.
Manté un model de creixement insostenible ecològicament.
La Constitució Europea es limita a fer una declaració de bones intencions en matèria mediambiental sense entrar en el problema de fons: la incompatibilitat entre els criteris productivistes, consumistes i mercantilistes derivats de l’economia capitalista i l’equilibri ecològic del planeta.
Ens aboca a una Unió Europea cada cop més militarista i imperialista.
La Constitució europea reforça el paper de l’Euroexèrcit i promou una polÃtica exterior comuna més agressiva, per defensar arreu del món els interessos econòmics de les classes dominants europees, assumnit polÃtiques de rearmament i intervencionisme en l’estela dels EUA.
Dóna mans lliures a la repressió i a la vulneració de drets humans dels estats.
La nova Unió Europea es regirà pel “principi de confiança mútuaâ€?, segons el qual cap estat europeu pot qüestionar el que faci un altre en el camp repressiu. Permetrà a governs antidemocrà tics com l’espanyol o el turc augmentar impunement les retallades de drets civils i les vulneracions de drets humans. La Constitució Europea no només no aturarà els abusos repressius, sinó que suposa un reforç mutu de les polÃtiques repressives dels estats opressors en tots els conflictes polÃtics i allunya qualsevol solució polÃtica i democrà tica.
Retalla les llibertats i augmenta el control social
La nova Unió Europea augmentarà el control sobre la població, incrementant el poder de cossos policials sense control democrà tic, retallant la llibertat de moviments i de comunicacions, construïnt una Europa fortalesa per a les persones i només lliure per a les mercaderies.
Per una Europa dels pobles i dels i les treballadores:
Construïm una alternativa d’esquerres a l’Europa dels Estats, del Capital i de la Guerra.
Endavant. Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Països Catalans
Novembre de 2003.
http://www.endavant.org |
|
Re: L'Esquerra independentista contra la constitució europea
|
|
per construint la unitat popular |
10 jun 2004
|
Tres lluites paral·leles (per Teresa Jordan i Rosa Maresma)
L’Esquerra Independentista ha de tenir clars els seus eixos de lluita: cap a la independència, el socialisme i l’alliberament de la dona. I cap d’aquests eixos és més important que un altre. Les tres lluites han de ser en paral·lel. O és que potser encara hi ha algú que pensa que quan siguem independents ja alliberarem les dones? Algú encara pensa que amb l’absència de la meitat de la població, les dones, aconseguirem la revolució?
Ningú qüestiona el tema de la independència, ni el del socialisme (llevat d’amb quin nom l’anomenem). La qüestió de la dona és això, una lluita que hem de mantenir les dones. Durant massa temps hem estat educades en el món de la invisibilitat. Se’ns obvia als llibres de text, als diaris; només sortim a les notÃcies fent el paper de vÃctima; apareixem a la televisió com a objecte sexual. Se’ns educa perquè tinguem cura de la famÃlia, una famÃlia patriarcal, amb relacions de poder i jerarquies, que sustenta el sistema capitalista que ens ofega; una famÃlia que se’ns diu que nosaltres hem de crear, mantenir, i perpertuar. Curiós.
Evidentment, l’única cosa que diu la Constitució Europea (CE) sobre el tema de la dona és que s’han d’evitar les discriminacions per raó de gènere. Au, problema solucionat. Passem al tema de la privatització dels serveis socials, de la competitivitat en el mercat i a la militarització. El fet que la CE no parli dels problemes de les dones i ofereixi mesures per a solucionar-los ens deixa clar, una vegada més, que als Estats capitalistes ja els va bé aquesta situació, que la volen mantenir i, encara més, accentuar. Serem les dones les que patirem més la lÃnia polÃtica i econòmica que tiraran endavant. Com s’ho faran per privatitzar els serveis socials? Potenciant la famÃlia. Com s’ho faran per reduir despeses a les empreses? Acomiadant les dones, que tenen cura dels membres de la famÃlia que es posen malalts, dels avis i les à vies i dels fills i les filles. O sia, de la passada, present i futura mà d’obra que necessita el capitalisme. I aquesta constitució, i les lleis que se’n derivin ens suposarà una cà rrega durant molt de temps.
I davant d’això què hem de fer les dones? Qui més qui menys, ja porta una lluita dià ria en el seu món de relacions, en l’à mbit laboral, etc. L’Esquerra Independentista ha fet un pas endavant amb les CUP, però ara n’ha de fer un altre: la presa de poder de les dones. L’empoderament de les dones. Les dones hem de ser presents amb veu tant en l’à mbit privat com en el públic. Quan parlem d’anà lisi de conjuntura, d’estratègia i de tà ctica hi hem de ser presents. Quan parlem de l’organització del Moviment Català d’Alliberament Nacional hi hem de ser presents. Ens hem d’organitzar com a dones. I això no ha de fer por a ningú. Ningú hauria de tenir problemes per lluitar contra l’opressió, la discriminació i l’explotació de la dona. Podem i hem de debatre molt sobre com ho hem fer, però el que és obvi és que ens hem d’autoorganitzar.
Avortament legal, gratuït i inserit en la xarxa sanità ria pública. Llibertat de la dona a decidir sobre el seu cos i la reproducció, a decidir sobre el tipus de relacions sexo-afectives que volem mantenir. Llibertat sexual. Dret a treballar pel que som i no “per qui tenim al nostre cà rrecâ€?. Dret a la independència econòmica. Som el que som i no “en relació aâ€?. Educació no sexista. I un llarguÃssim etcètera que entre totes hem d’analitzar per a aconseguir la nostra fita: uns Països Catalans lliures, socialistes i no sexistes.
Teresa Jordan i Rosa M. Maresma |
|
Re: L'Esquerra independentista contra la constitució europea
|
|
per enllaç |
11 jun 2004
|
enllaç a la campanya de la Candidatura d´Unitat Popular CUP, a les elecions europees 2004:
http://www.cup-europees.org |
|
Re: L'Esquerra independentista contra la constitució europea
|
|
per participa contra la Constitució europea |
13 jun 2004
|
|
molt bé |
|
|
