Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Manifestació autobusos, demà dissabte
07 mai 2004
.
Demà, dissabte, a les 10h a rambla prim amb diagonal els treballadors d'autobusos de TMB amb la familia del nostre company mort i tota la gent solidaria ens manifestarem en contra de la prepotencia de la direcció de l'empresa.

Vine!

8 de maig, 10h rambla prim amb diagonal

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Manifestació autobusos, demà dissabte
07 mai 2004
Som catalans i volem treballar a Catalunya!

> Manifest del 1r de Maig, dia internacional de la classe treballadora

Podeu consultar el manifest del Partit Socialista d'Alliberament Nacional, amb motiu de la diada del Primer de Maig


Durant el segle XIX, una profunda transformació social es començà a materialitzar al nostre país fent-se constatable en tot un seguit de manifestacions pròpies de les nacions que han viscut una revolució burgesa. Aquestes són l’establiment de la propietat burgesa, la reforma agrària, la separació de poders i la consolidació de la unitat lingüística i cultural –en el nostre cas plasmada en la Renaixença i en la normativització del català i la creació del seu registre estàndard. Però també la necessitat d’una burocràcia estatal pròpia i d’una política exterior independent, que només es podien garantir amb la possessió d’un estat català. Aquí topem amb el primer problema, que marcarà fins a l’actualitat, el nostre desenvolupament nacional al sud dels Pirineus: el problema espanyol.
A diferència de la burgesia catalana, l’espanyola ha sigut incapaç de tirar endavant la seva revolució i s’ha basat en l’explotació de les nacions que oprimeix per contrarestar l’endarreriment de la seva estructura econòmica i tècnico-científica.
Per altra banda, al contrari del que se’ns fa creure tot sovint, els consumidors no som sobirans de l’economia. En capitalisme no es decideix el tipus de producció, la quantitat o el lloc on es produeix seguint un barem relacionat amb les necessitats socials, sinó que es fa en funció del marge de benefici que reporta. Aquesta lògica fa que constantment el capitalisme tendeixi cap a una sobreproducció, que en aquest cas s’ha fet palesa en anar-se concretant un nou escenari mundial i europeu.
De tot plegat també en som víctimes els treballadors catalans. Reduccions de plantilles (tota producció és malbaratament si no genera els beneficis esperats) i tancaments de plantes que marxen a altres països on l’explotació del treball és més rendible, són a l’ordre del dia.
Davant d’aquesta darrera situació els governants dels afectats, (ja siguin nominalment d’esquerres o de dretes) són unànimes alhora de culpar-ne els treballadors, als quals acusen de tenir poca formació, ser una mà d’obra massa cara i de no ser prou competitius.
Així doncs, aquestes són les dues principals crisis que afecten Catalunya. Per una banda el problema espanyol, la crisi d’un estat que només s’aguanta per mitjà de l’explotació de les nacions que oprimeix. Per l’altra, la crisi d’un sistema econòmic que camina cap a la destrucció.
La petita burgesia és a l’actualitat una classe disposada a agafar-se on calgui per sobreviure. La gran burgesia està en crisi i no fa sinó accentuar la lluita de classes contra els treballadors explotant-ne més i més el seu treball.
Per tant, som nosaltres, els treballadors, que hem d’encapçalar el moviment per superar de manera definitiva les dues traves de les quals hem parlat.
El problema espanyol només el resoldrem posant fi a la opressió que exerceix la classe dominant espanyola sobre la nació catalana. Ens cal la independència.
El sistema capitalista només el podrem superar bastint una nova societat on no es mesuri la producció i el treball pel seu marge de benefici sinó per la seva utilitat social; una societat on no hi hagi uns individus que visquin de l’esforç dels altres, en definitiva una societat d’homes i dones lliures; és a dir, una societat socialista.
VISCA CATALUNYA LLIURE I SOCIALISTA!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more