|
|
|
|
|
Notícies :: fòrum 2004 |
|
Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
|
|
|
per repu |
06 mai 2004
|
|
|
El Fòrum Barcelona 2004 es presenta a si mateix amb el lema� Una trobada que mourà el món�.
No és casualitat que l’Ajuntament de Barcelona recorri al tema del moviment. Ja ens han regalat altres voltes amb lemes publicitaris com “Tots movem Barcelona� o, simplement, “Barcelona: no paris�. Els gestors de Barcelona tenen l’obsessió del moviment perpetu, com ja va avançar l’alcalde Clos fa uns anys al declarar que la població havia d’acostumar-se al fet que la ciutat estaria permanentment en obres. El moviment continu, l’activitat que no para, la mobilització de la ciutadania, la seva implicació en el funcionament d’aquesta mà quina, sembla descriure avui la idea que els gestors de Barcelona tenen al cap.
El feixisme clà ssic fou un moviment polÃtic construït al voltant de la mobilització total de la població. Es mobilitzava als ciutadans per la consecució dels objectius del règim totalitari. El partit únic, les seves joventuts, el sindicat, les organitzacions de dones, el reclutament militar i laboral, totes les energies de la població es mobilitzaven. I es mobilitzaven de manera conscient i premeditada cap a la mort: la guerra, l’expansió imperial, l’extermini dels diferents, les purgues polÃtiques.
Tots els individus havien d’estar disposats a sacrificar-se per l’estat totalitari, fins a l’última gota de sang, segons deia algun himne militar. La mobilització total de la població prenia la forma de la fà brica d’armament, del quarter, del front de guerra, del camp de concentració, i els ideals perseguits eren ideals de mort.
El feixisme postmodern també es construeix al voltant de la mobilització total de la població. Però, a diferència del feixisme clà ssic, aquesta mobilització no es fa al voltant d’uns ideals de mort, sinó de vida. S’intenta mobilitzar a la població en defensa d’uns ideals obvis difÃcilment rebutjables: l’ecologia, la diversitat, el dià leg, la participació ciutadana...El discurs quarterer i xulesc del feixisme clà ssic ha estat substituït pel discurs d’allò polÃticament correcte. Però l’objectiu és el mateix de sempre: mobilitzar la població, mobilitzar les reserves d’energia per posar-les a produir a la gran mà quina de l’economia. En els manuals i cursos d’organització empresarial es poden llegir i sentir coses de l’estil: â€?és necessari reorganitzar l’empresa amb l’objectiu de mobilitzar tot aquell potencial d’energia, saber i intel.ligència que amaguen els treballadors; es tracta de que els treballadors s’identifiquin totalment amb els objectius de l’empresa i s’impliquin en ells totalmentâ€?. Avui l’empresa transcendeix els lÃmits de la fà brica o de l’oficina. Avui una ciutat sencera pot funcionar com una gran empresa, una gran empresa on s’esborra la frontera entre el temps de vida i el temps de treball, on cada instant de la nostra quotidianitat afegeix valor al sistema econòmic. Una gran empresa a la que lliurem el nostre saber i afecte, i a la que difÃcilment podem boicotejar doncs els gests de la nostra vida quotidiana reprodueixen i alimenten aquesta societat.
Barcelona és un camp d’experimentació pioner en aquest sentit Barcelona és una ciutat-empresa. No és un lloc per viure, només, sinó un centre de producció. I no només un centre de producció de terciari avançat, sinó un lloc on s’assagen les formes de la nova economia de la producció immaterial, nova economia que posa totes les nostres vides al seu servei. Ara ja no només produeixen valor els treballadors assalariats en el seu horari laboral. Ara tots, treballadors, aturats, precaris, tant els inclosos com els exclosos del sistema laboral produeixen valor en cadascun dels actes i gests quotidians de les seves vides, i es pretén que tots aportem la nostra intel.ligència, els nostres afectes, els nostres desitjos, per alimentar i reproduir cada dia aquest ordre de tristesa. En aquesta ciutat, aquest disseny rep el nom de “la marca barcelona�. Barcelona no només és un model de gestió de la metròpoli, no només és una ciutat-empresa que vol posar a tots els seus ciutadans a produir, és una marca, i com a tal marca ha de publicitar-se i vendre’s.
El Fòrum Barcelona 2004 és l’espot publicitari que intenta vendre la marca barcelona. La ciutat del disseny, la ciutat moderna, la ciutat de la pau, la ciutat del civisme, la ciutat de la participació, en fi, la ciutat dels negocis, on la estupidesa es pot convertir en diner, i el diner en més estupidesa.
Després de la destrucció de les torres bessones de Nova York, l’onze de Setembre del 2001, algun gestor municipal va afirmar que el Fòrum 2004 era més necessari que mai.
Evidentment. La mentida era més necessà ria que mai. Rere la destrucció de les torres, es desvelà la forma que adopta l’estat en aquesta nova etapa: l’ Estat-Guerra. Ens han dit que des d’aleshores vivim en una guerra global permanent contra enemics invisibles als que genèricament s’anomena terroristes, i terroristes ho podem ser tots en el moment que convingui. Una guerra que, com va dir el vicepresident nordamericà Cheney, hem vist començar, però ningú que actualment estigui viu veurà acabar. Una guerra que no transcorre a l’Afganistan, a l'Irak, o on toqui en el pròxim capÃtol, sinó que també vivim en la nostra modèlica i xupiguai ciutat. Tots vivim una guerra quotidiana: la guerra de la precarietat laboral, de la solitud, de la tristesa, de la impotència, de l’especulació, de la persecució dels sense papers, del control, de la videovigilà ncia.
La modernitat era una època que es caracteritzava per la fe en el triomf de la raó humana en la recerca d’un món millor. Les utopies polÃtiques, els grans discursos emancipadors, la fe en el desenvolupament cientÃficotècnic, constituïen un paradigma focalitzat en un horitzó històric de canvi i progrés. Les revolucions francesa i soviètica eren fites d’un mateix camà d’avenç cap a un futur millor: la humanitat, guiada per la seva sola raó, estava embarcada en un destà històric d’una contÃnua millora i progrés, i només era qüestió de temps la construcció d’un món millor. El que caracteritza la postmodernitat en la qual hem entrat és la fi d’aquest projecte. Ja no es creu que la humanitat tingui un destà manifest de contÃnua millora i progrés, ja no es creu que la consecució d’un món millor sigui un procés històric inevitable. Els grans projectes polÃtics de canvi i transformació han mort. Els horitzons de revolució han desaparegut. El capitalisme sembla haver-se instal·lat en una espècie d’eterna joventut i el sentit comú ens diu a tots que no es veu a venir cap alternativa creïble en molt temps. La fi de la història. Quan alguns inventen el lema “un altre món és possibleâ€?, és quan se’ns imposa l’Ãntima convicció de que no hi ha més món que aquest. Davant les llums de la modernitat, en la que l’evolució històrica i les seves etapes semblaven estar clares i tot es veia il·luminat amb els potents focus de les ciències socials i els projectes polÃtics, estem ara a la nit, en una nit llarga i gèlida que no sabem quan acabarà . Però aquesta nit necessita ser il·luminada amb llums de fira, doncs els aparadors de les botigues han d’exhibir els seus productes. Aquesta globalització armada necessita tenyir-se amb els colors de l’arc de Sant Martà per tal que resulti una mica més simpà tica. El Poder necessita construir un consens social per projectar la imatge de que vivim en el millor dels móns possibles. La revolució ja no és possible, el canvi social no és necessari, ja vivim en un bonic món de colors. Això és el que ens ve a dir el Fòrum Barcelona 2004.
Tres grans eixos: pau, diversitat cultural i desenvolupament sostenible. La pau: és el que ve després de la guerra, la pau són les condicions que imposa el vencedor.
Quan es negocia la pau, el que es negocia és la rendició del que ha perdut. Pacificar un territori, una societat, és controlar-la fins anul·lar l’enemic. Barcelona es declara ciutat de la pau, és a dir, ciutat pacificada, ciutat controlada, ella que és un camp de control, amb les seves cà meres de videovigilà ncia i la seva doctrina del civisme. El civisme és la versió barcelonina de la pau del vencedor després d’una guerra. El civisme és la catequesi del bon ciutadà , que es dóna per satisfet amb el que té i accepta amb un somriure bobolicó el discurs de la participació ciutadana promogut per un ajuntament que especula, desallotja i expulsa als ciutadans més pobres.
La diversitat cultural. Una ciutat on els immigrants sense papers són assetjats sense pietat. Una ciutat l’ajuntament de la qual, d’esquerres, organitzà una cacera d’immigrants pels carrers de la ciutat per expulsa’ls. Una ciutat on s’ensorren grans edificis per tal que els multiculturals immigrants no puguin ocupa’ls. Un paÃs on la gent s’ofega en el mar intentant arribar a ell. La diversitat cultural del Fòrum és la celebració d’un carnestoltes de les cultures, un ball de disfresses redreçat amb plats de menjar exòtic. Mentres, fora del recinte del Fòrum, fora de la pista d’aquell ball de disfresses, els immigrants s’amaguen, malviuen, moren.
El desenvolupament sostenible: l’eterna joventut del capitalisme. El sofriment suportable. El capitalisme és creixement continu, a una velocitat accelerada, intentant sempre conjurar els seus lÃmits. El desenvolupament sostenible és la ciència del cà lcul d’aquell lÃmit que convé no traspassar: quina és la mà xima velocitat possible de desenvolupament capitalista abans que el sistema exploti? Quin és el major ritme possible d’acumulació capitalista, el major ritme possible de realització de beneficis? Si traspassem certs lÃmits, si accelerem massa la mà quina, aquesta esclatarà . Tal cosa no ha de succeir, el capitalisme ha de durar sempre, el capitalisme ha de ser sostenible, i el sofriment que genera suportable.
En els fulletons publicitaris del Fòrum 2004 se’ns diuen coses com “esdeveniment inèdit�, “trobada de dià leg i festa�, “contribuir a crear un món millor�, “t’ho perdrà s?�, “un espai singular de noves sensacions�, “activitats per tots els públics�, “un lloc sorprenent, davant del mar�, �descobreix-lo�, �comprant abans la teva entrada et sortirà més barat�. Contrà riament, la paraula capitalisme no apareix ni una sola vegada. Ens diuen que aquesta “trobada� és per debatre com construir un món millor, mentres ens diuen que si comprem les entrades anticipadament ens sortirà més barat...Què ens estan venent en realitat? Es pot prendre seriosament un carnestoltes com aquest? Ni a carnestoltes arriba, pobre ball de disfresses per amagar, rere una pantalla de llums de colors, tota la misèria d’aquest ordre de tristesa que ens volen imposar. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
|
|
per nose |
06 mai 2004
|
|
nose si moura el món; però el que si qe esta movent es la de milions d'euros (en especulació en construccions) i mentides que ens diuen per a que hi anem! disabte a ls 19:00 hores... |
|
Re: Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
|
|
per elsa |
06 mai 2004
|
somos 2 trabajadoras contratadas para el acontecimiento FORUM 2004 y estamos muy descontentas del trato recibido por parte de la empresa que contrata al personal ( RANDSTAD).
la gente debe saber que el FORUM ha sido cre<ado para la especulación urbana y para sacar dinero a todos!! No vayais!!! Es una MIERDA!!!!! |
|
Re: Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
|
|
per elsa |
06 mai 2004
|
|
somos lasde antes: EL FORUM ES UNA MIERDA NO VAYAIS A GASTAR DINERO!! |
|
Re: Fòrum 2004: que mourà el món?
|
|
per newton i llull ramon i ptolemy del mapa |
06 mai 2004
|
el mon
mou
cada dia
i cada nit.
quan el mon no mourà,
vaig escruire un aviso x vosaltres.
;-)
estic molt preokupant de aquesta coses.
es mi natura. |
|
Re: Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
|
|
per merda de forum |
06 mai 2004
|
|
Yo també he treballat al forum, i us puc dir que es una puta merda de montatge fals , amb milers de tonelades de formigo.BOICOT ACTIU A LA MERDA DEL FORUM!!!! |
|
Re: Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
|
|
per pol |
06 mai 2004
|
|
Tots sóm el fòrum .Els xinesos que falsifiquen ,els moros que es dediquen a pasar merda ,els russos que monten màfies per a fer sagrestos ,els romanesos que es dediquen a buidar pisos ,els colombians que ens porten neu blanca. Però quina sort que tenim aquí en Super Clos per lluitar contra aquests tòpics i per això ha fet tots els impossibles per portaa la major merda que mou el món mitjançant una màfia creada per uns polítics que passen ,sovint ,les vacances de nadal en muntanyes enblanquinades gràcies a la recollida d'uns impostos que ens han deixat buit el rebost de casa i tot per deixar una imatge falsa ,davant un "públic entregat", en aquest Forum |
|
|
