Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Accions per a Avui
Tot el dia
11:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: fòrum 2004
Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
06 mai 2004
El Fòrum Barcelona 2004 es presenta a si mateix amb el lemaâ? Una trobada que mourà el mónâ?.

No és casualitat que lâAjuntament de Barcelona recorri al tema del moviment. Ja ens han regalat altres voltes amb lemes publicitaris com âTots movem Barcelonaâ? o, simplement, âBarcelona: no parisâ?. Els gestors de Barcelona tenen lâobsessió del moviment perpetu, com ja va avançar lâalcalde Clos fa uns anys al declarar que la població havia dâacostumar-se al fet que la ciutat estaria permanentment en obres. El moviment continu, lâactivitat que no para, la mobilització de la ciutadania, la seva implicació en el funcionament dâaquesta màquina, sembla descriure avui la idea que els gestors de Barcelona tenen al cap.

El feixisme clàssic fou un moviment polític construït al voltant de la mobilització total de la població. Es mobilitzava als ciutadans per la consecució dels objectius del règim totalitari. El partit únic, les seves joventuts, el sindicat, les organitzacions de dones, el reclutament militar i laboral, totes les energies de la població es mobilitzaven. I es mobilitzaven de manera conscient i premeditada cap a la mort: la guerra, lâexpansió imperial, lâextermini dels diferents, les purgues polítiques.
Tots els individus havien dâestar disposats a sacrificar-se per lâestat totalitari, fins a lâúltima gota de sang, segons deia algun himne militar. La mobilització total de la població prenia la forma de la fàbrica dâarmament, del quarter, del front de guerra, del camp de concentració, i els ideals perseguits eren ideals de mort.

El feixisme postmodern també es construeix al voltant de la mobilització total de la població. Però, a diferència del feixisme clàssic, aquesta mobilització no es fa al voltant dâuns ideals de mort, sinó de vida. Sâintenta mobilitzar a la població en defensa dâuns ideals obvis difícilment rebutjables: lâecologia, la diversitat, el diàleg, la participació ciutadana...El discurs quarterer i xulesc del feixisme clàssic ha estat substituït pel discurs dâallò políticament correcte. Però lâobjectiu és el mateix de sempre: mobilitzar la població, mobilitzar les reserves dâenergia per posar-les a produir a la gran màquina de lâeconomia. En els manuals i cursos dâorganització empresarial es poden llegir i sentir coses de lâestil: â?és necessari reorganitzar lâempresa amb lâobjectiu de mobilitzar tot aquell potencial dâenergia, saber i intel.ligència que amaguen els treballadors; es tracta de que els treballadors sâidentifiquin totalment amb els objectius de lâempresa i sâimpliquin en ells totalmentâ?. Avui lâempresa transcendeix els límits de la fàbrica o de lâoficina. Avui una ciutat sencera pot funcionar com una gran empresa, una gran empresa on sâesborra la frontera entre el temps de vida i el temps de treball, on cada instant de la nostra quotidianitat afegeix valor al sistema econòmic. Una gran empresa a la que lliurem el nostre saber i afecte, i a la que difícilment podem boicotejar doncs els gests de la nostra vida quotidiana reprodueixen i alimenten aquesta societat.

Barcelona és un camp dâexperimentació pioner en aquest sentit Barcelona és una ciutat-empresa. No és un lloc per viure, només, sinó un centre de producció. I no només un centre de producció de terciari avançat, sinó un lloc on sâassagen les formes de la nova economia de la producció immaterial, nova economia que posa totes les nostres vides al seu servei. Ara ja no només produeixen valor els treballadors assalariats en el seu horari laboral. Ara tots, treballadors, aturats, precaris, tant els inclosos com els exclosos del sistema laboral produeixen valor en cadascun dels actes i gests quotidians de les seves vides, i es pretén que tots aportem la nostra intel.ligència, els nostres afectes, els nostres desitjos, per alimentar i reproduir cada dia aquest ordre de tristesa. En aquesta ciutat, aquest disseny rep el nom de âla marca barcelonaâ?. Barcelona no només és un model de gestió de la metròpoli, no només és una ciutat-empresa que vol posar a tots els seus ciutadans a produir, és una marca, i com a tal marca ha de publicitar-se i vendreâs.
El Fòrum Barcelona 2004 és lâespot publicitari que intenta vendre la marca barcelona. La ciutat del disseny, la ciutat moderna, la ciutat de la pau, la ciutat del civisme, la ciutat de la participació, en fi, la ciutat dels negocis, on la estupidesa es pot convertir en diner, i el diner en més estupidesa.

Després de la destrucció de les torres bessones de Nova York, lâonze de Setembre del 2001, algun gestor municipal va afirmar que el Fòrum 2004 era més necessari que mai.
Evidentment. La mentida era més necessària que mai. Rere la destrucció de les torres, es desvelà la forma que adopta lâestat en aquesta nova etapa: lâ Estat-Guerra. Ens han dit que des dâaleshores vivim en una guerra global permanent contra enemics invisibles als que genèricament sâanomena terroristes, i terroristes ho podem ser tots en el moment que convingui. Una guerra que, com va dir el vicepresident nordamericà Cheney, hem vist començar, però ningú que actualment estigui viu veurà acabar. Una guerra que no transcorre a lâAfganistan, a l'Irak, o on toqui en el pròxim capítol, sinó que també vivim en la nostra modèlica i xupiguai ciutat. Tots vivim una guerra quotidiana: la guerra de la precarietat laboral, de la solitud, de la tristesa, de la impotència, de lâespeculació, de la persecució dels sense papers, del control, de la videovigilància.

La modernitat era una època que es caracteritzava per la fe en el triomf de la raó humana en la recerca dâun món millor. Les utopies polítiques, els grans discursos emancipadors, la fe en el desenvolupament científicotècnic, constituïen un paradigma focalitzat en un horitzó històric de canvi i progrés. Les revolucions francesa i soviètica eren fites dâun mateix camí dâavenç cap a un futur millor: la humanitat, guiada per la seva sola raó, estava embarcada en un destí històric dâuna contínua millora i progrés, i només era qüestió de temps la construcció dâun món millor. El que caracteritza la postmodernitat en la qual hem entrat és la fi dâaquest projecte. Ja no es creu que la humanitat tingui un destí manifest de contínua millora i progrés, ja no es creu que la consecució dâun món millor sigui un procés històric inevitable. Els grans projectes polítics de canvi i transformació han mort. Els horitzons de revolució han desaparegut. El capitalisme sembla haver-se instal·lat en una espècie dâeterna joventut i el sentit comú ens diu a tots que no es veu a venir cap alternativa creïble en molt temps. La fi de la història. Quan alguns inventen el lema âun altre món és possibleâ?, és quan seâns imposa lâíntima convicció de que no hi ha més món que aquest. Davant les llums de la modernitat, en la que lâevolució històrica i les seves etapes semblaven estar clares i tot es veia il·luminat amb els potents focus de les ciències socials i els projectes polítics, estem ara a la nit, en una nit llarga i gèlida que no sabem quan acabarà. Però aquesta nit necessita ser il·luminada amb llums de fira, doncs els aparadors de les botigues han dâexhibir els seus productes. Aquesta globalització armada necessita tenyir-se amb els colors de lâarc de Sant Martí per tal que resulti una mica més simpàtica. El Poder necessita construir un consens social per projectar la imatge de que vivim en el millor dels móns possibles. La revolució ja no és possible, el canvi social no és necessari, ja vivim en un bonic món de colors. Això és el que ens ve a dir el Fòrum Barcelona 2004.

Tres grans eixos: pau, diversitat cultural i desenvolupament sostenible. La pau: és el que ve després de la guerra, la pau són les condicions que imposa el vencedor.
Quan es negocia la pau, el que es negocia és la rendició del que ha perdut. Pacificar un territori, una societat, és controlar-la fins anul·lar lâenemic. Barcelona es declara ciutat de la pau, és a dir, ciutat pacificada, ciutat controlada, ella que és un camp de control, amb les seves càmeres de videovigilància i la seva doctrina del civisme. El civisme és la versió barcelonina de la pau del vencedor després dâuna guerra. El civisme és la catequesi del bon ciutadà, que es dóna per satisfet amb el que té i accepta amb un somriure bobolicó el discurs de la participació ciutadana promogut per un ajuntament que especula, desallotja i expulsa als ciutadans més pobres.

La diversitat cultural. Una ciutat on els immigrants sense papers són assetjats sense pietat. Una ciutat lâajuntament de la qual, dâesquerres, organitzà una cacera dâimmigrants pels carrers de la ciutat per expulsaâls. Una ciutat on sâensorren grans edificis per tal que els multiculturals immigrants no puguin ocupaâls. Un país on la gent sâofega en el mar intentant arribar a ell. La diversitat cultural del Fòrum és la celebració dâun carnestoltes de les cultures, un ball de disfresses redreçat amb plats de menjar exòtic. Mentres, fora del recinte del Fòrum, fora de la pista dâaquell ball de disfresses, els immigrants sâamaguen, malviuen, moren.

El desenvolupament sostenible: lâeterna joventut del capitalisme. El sofriment suportable. El capitalisme és creixement continu, a una velocitat accelerada, intentant sempre conjurar els seus límits. El desenvolupament sostenible és la ciència del càlcul dâaquell límit que convé no traspassar: quina és la màxima velocitat possible de desenvolupament capitalista abans que el sistema exploti? Quin és el major ritme possible dâacumulació capitalista, el major ritme possible de realització de beneficis? Si traspassem certs límits, si accelerem massa la màquina, aquesta esclatarà. Tal cosa no ha de succeir, el capitalisme ha de durar sempre, el capitalisme ha de ser sostenible, i el sofriment que genera suportable.

En els fulletons publicitaris del Fòrum 2004 seâns diuen coses com âesdeveniment inèditâ?, âtrobada de diàleg i festaâ?, âcontribuir a crear un món millorâ?, âtâho perdràs?â?, âun espai singular de noves sensacionsâ?, âactivitats per tots els públicsâ?, âun lloc sorprenent, davant del marâ?, â?descobreix-loâ?, â?comprant abans la teva entrada et sortirà més baratâ?. Contràriament, la paraula capitalisme no apareix ni una sola vegada. Ens diuen que aquesta âtrobadaâ? és per debatre com construir un món millor, mentres ens diuen que si comprem les entrades anticipadament ens sortirà més barat...Què ens estan venent en realitat? Es pot prendre seriosament un carnestoltes com aquest? Ni a carnestoltes arriba, pobre ball de disfresses per amagar, rere una pantalla de llums de colors, tota la misèria dâaquest ordre de tristesa que ens volen imposar.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
06 mai 2004
nose si moura el món; però el que si qe esta movent es la de milions d'euros (en especulació en construccions) i mentides que ens diuen per a que hi anem! disabte a ls 19:00 hores...
Re: Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
06 mai 2004
somos 2 trabajadoras contratadas para el acontecimiento FORUM 2004 y estamos muy descontentas del trato recibido por parte de la empresa que contrata al personal ( RANDSTAD).
la gente debe saber que el FORUM ha sido cre<ado para la especulación urbana y para sacar dinero a todos!! No vayais!!! Es una MIERDA!!!!!
Re: Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
06 mai 2004
somos lasde antes: EL FORUM ES UNA MIERDA NO VAYAIS A GASTAR DINERO!!
Re: Fòrum 2004: que mourà el món?
06 mai 2004
el mon
mou
cada dia
i cada nit.
quan el mon no mourà,
vaig escruire un aviso x vosaltres.
;-)
estic molt preokupant de aquesta coses.
es mi natura.
Re: Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
06 mai 2004
Yo també he treballat al forum, i us puc dir que es una puta merda de montatge fals , amb milers de tonelades de formigo.BOICOT ACTIU A LA MERDA DEL FORUM!!!!
Re: Fòrum 2004: Una trobada que mourà el món?
06 mai 2004
Tots sóm el fòrum .Els xinesos que falsifiquen ,els moros que es dediquen a pasar merda ,els russos que monten màfies per a fer sagrestos ,els romanesos que es dediquen a buidar pisos ,els colombians que ens porten neu blanca. Però quina sort que tenim aquí en Super Clos per lluitar contra aquests tòpics i per això ha fet tots els impossibles per portaa la major merda que mou el món mitjançant una màfia creada per uns polítics que passen ,sovint ,les vacances de nadal en muntanyes enblanquinades gràcies a la recollida d'uns impostos que ens han deixat buit el rebost de casa i tot per deixar una imatge falsa ,davant un "públic entregat", en aquest Forum

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more