|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : fòrum 2004 : especulació i okupació : guerra |
|
dossier "L'ALTRA CARA DEL 22@, les empreses de la guerra al Poblenou"
|
|
|
per C22@ |
06 mai 2004
|
Aquesta és la introducció del nou dossier editat per la Coordinadora contra el 22@ anomenat:
"L'ALTRA CARA DEL 22@, les empreses de la guerra al Poblenou". |
22@ i globalitazació del capital
Fent una repassada històrica, es pot veure com el barri barcelonà de Poblenou neix i es forja com un dels centres neurà lgics de la revolució industrial als Països Catalans, durant el segle XIX. Tant important va ser aquesta industrialització que Poblenou era anomenat el Manchester català , per la quantitat d’indústries i fabriques que hi havia i també pel teixit social de massa obrera que hi habitava. La crisi d’algunes de les indústries o sectors econòmics afincats al barri (com és el cas del tèxtil) o la simple relocalització de les empreses, fan que, a la segona meitat del segle XX, el Poblenou deixi de ser la punta de llança (o una d’elles) de la industrialització catalana. El capital marxa i, simptomà ticament, les institucions públiques es despreocupen totalment del barri, fent d’ell una zona marginal i continuament degradada, on l’activitat econòmica principal la realitzaven les empreses de transports, o els petits tallers i comerços. Però la saturació del sòl a Barcelona, torna a fer de Poblenou el caprici i deleit de l’empresa privada (és una de les poques zones per capitalitzar de la ciutat) i aixÃ, immobiliaries, bancs, empreses de sectors emergents, hotels, centres comercials,... s’implanten al barri amb total permissivitat i col·laboració municipal. És l’Ajuntament de Barcelona qui promou la Vil·la OlÃmpica, Glòries o Diagonal Mar, el 22@, l’obertura de la Diagonal i un seguit d’actuacions en benefici del sector privat
El pla urbanÃstic 22@ és aprovat i promogut per l’Ajuntament de Barcelona i pretén fer de Poblenou el barri de les noves tecnologies de la ciutat, pretensió que suposarà la transformació del paissatge, i el teixit i estructura socioeconòmica de la zona. Aquest pla municipal és alhora l’objectiu de grans empreses i transnacionals, molt interesades i amb grans possibilitats de treure’n suc. El 22@ respon, doncs, a interessos privats i no a una demanda de la població. El pastÃs ja està repartit, Telefónica, Retevisión, Indra, Agbar, Endesa, General Electric, T-Systems, La Caixa, Necso, Habitat, Realia,…
Però és necessari entendre que el 22@ no sorgeix per la voluntat espontà nia de polÃtics i grans empreses, sinó que respon a la lògica estructural del capitalisme, i la seva nova fase anomenada globalització. Aquesta, és la internacionalització del procés productiu, un augment impressionant del comerç internacional i de la inversió estrangera directa, i un augment encara més gran del moviment de capitals arreu del planeta (internacionalització de les finances).
Aquest procés té uns efectes colpidors sobre els pobles i les persones, alguns que emanen de l’essència del capitalisme i altres que es deriven de la seva nova fase. Cal destacar que la globalització no és un fenòmen ni espontani, doncs el capital sempre ha tendit a expandir-se a nivell internacional, ni allunyat ja que no només té efectes sobre els països de l’anomenat Tercer Món. Sigui com sigui, l’Ajuntament vol posar Barcelona a l’alçada de grans ciutats com Londres, Berlin, Nova York o Seattle, vol construir la ciutat global, i per fer-ho s’han de seguir les tendències productives i les dinà miques que marca el capitalisme. I és que si fem una repassada per algunes de les ciutats macro-econòmicament més actives, observem, que el 22@ no és l’única zona tecnològica, de les que podem destacar l’Atidim Park de Tel Aviv o, sobretot, el Silicon Valley de Califòrnia.
Per tal de mostrar el perquè parlem del 22@ com a fenomen estructural (que respon a la lògica del mode de producció capitalista) cal fixar-nos en dos elements clau per al Pla UrbanÃstic, com són les noves tecnologies i les transnacionals que s’instal·laran al barri, elements també clau de la mundialització.
Primer de tot, l’essència del 22@ són les noves tecnologies (sector bà sic dins l’economia mundial), i desenvolupar aquest sector a Barcelona significa adaptar la nostra economia a les tendències del neo-liberalisme internacionals. Les noves tecnologies són l’objecte i el subjecte de la globalització. La internacionalització del capital i del procés productiu ha estat i és possible grà cies a la revolució tecnològica, a un desenvolupament brutal de les telecomunicacions. Les noves tecnologies han permès una reducció de les distancies i fer del món un gran mercat, ara el món cap en un mocador i les transaccions comercials i financeres són instantà nies. A la vegada veiem com les noves tecnologies són un sector productiu en alça, perquè la resta de sectors (l’agrari, la indústria clásica i els serveis) estan forçats a avançar tecnològicament per augmentar la productivitat i afrontar la competència.
També s’ha d’apreciar un altre fenòmen: bona part de les empreses que s’instal·laran a Poblenou són de capital estranger. El 22@ sobreviu i és possible grà cies a la inversió estrangera que aporta el capital i la competitivitat al projecte.
La globalització ha comportat un augment del paper de les transnacionals dins l’economia (a través de grups de pressió en la polÃtica), i actualment mesurar el grau de mundialització és mesurar el grau d’inversió estrangera directa, que ha crescut molt des dels anys noranta. Aquest augment ha configurat una xarxa productiva global, el que anomenem globalització.
Un altre fet destacable, encara que implÃcit, té a veure amb la implementació i elaboració del 22@. A nivell internacional i des de la caiguda del bloc de l’Est s’ha fet hegemòmic el neoliberalisme, model de polÃtica econòmica que les administracions utilitzen per regular l’economia. Model que justifica i permet el desenvolupament de la globalització, que té una passió desmesurada cap al lliure mercat i una despreocupació (igualment desmesurada) per apropar l’economia a les persones, és a dir fer que l’economia sigui un instrument de desenvolupament social i no individual. El mercat ha de dictar els salaris, els preus i les tendències productives. L’Ajuntament de Barcelona utilitza aquest model per desenvolupar les actuacions urbanÃstiques (polÃtica econòmica sobre la que té competències), i veiem com en general, en els últims anys s’ha produït a la ciutat una liberalització importantÃsima del sòl que ha propiciat una gran escalada del seu preu i un augment de les prà ctiques especulatives (el mercat i només el mercat ha de regular el preu del sòl). Succeeix doncs, que l’Ajuntament enlloc de garantir el dret de l’habitatge per als ciutadans, el converteix en un negoci deixant-lo en mans privades. A més, els plans urbanÃstics destinats a millorar infraestructures o el desenvolupament econòmic responen normalment a interessos privats i per tant tenen una mancança democrà tica important. El 22@ i altres actuacions urbanÃstiques fetes a Poblenou no estan absents de totes aquestes caracterÃstiques, que posen en entredit el nostre sistema “democrà ticâ€?.
Amb tot això, es pot veure com el 22@ respon a una lògica estructural del mode de producció capitalista i com les institucions publiques preparen el terreny a les grans corporacions. Més enllà de les controvèrsies, molts cops superficials, que ha tingut el 22@ l’hem d’encabir dins les dinà miques que marca el capitalisme. AixÃ, al mateix temps hem de tenir present que aquest mode de producció genera un seguit de contradiccions (desigualtats socials, crisis cÃcliques, despreocupació pel medi ambient, precarietat, guerra); i aquestes contradiccions, a la vegada, apareixen en el si del 22@.
-si us interessa comuniqueu-ho a:
coordcontra22 ARROBA correucatala.com
Coordinadora contra el 22@ |
Mira també:
http://www.poblenou.org/c22
http://www.paisoscatalans.org/poblenou
|
This work is in the public domain |
