|
|
|
Notícies :: fòrum 2004 |
|
Carta oberta. El Fòrum com a element de debat ciutadà
|
|
|
per TAIFA |
05 mai 2004
|
|
Després d'anys de sentir-ne parlar, ara veiem com el Fòrum, o com a mínim la seva infrastructura física, es va materialitzant. Però, qué és exactament el Fòrum 2004? Qué significa? Quin paper juga en el model de Barcelona i quines conseqüències te per a la ciutadania? Entenem que és important el debat entorn una opció que sembla transcendent per a la ciutat, i voldríem potenciar l'efectiva aparició d'un contrast d'opinions que fins ara no acaba de reeixir. |
El Fòrum 2004 se'ns presenta com una gran festa cultural i un esdeveniment que proporcionarà importants infrastructures a la ciutat, suposarà l'obertura al mar del darrer espai de litoral que quedava al municipi, i donarà a conèixer Barcelona arreu del món, atraient a milions de turistes, creant milers de llocs de treball.... La propaganda és atractiva: els eixos temàtics proposats (diversitat cultural, desenvolupament sostenible, les condicions per la Pau), així com l'anunciada presència de personatges emblemàtics dels plantejaments socials alternatius (Saramago, Menchu, Esquivel) i crítics destacats del sistema social actual (Chomsky, Vandana Shiva), la pretensió que hi participin multitud de grups alternatius. Es diu que Barcelona es convertirà en un referent mundial, o com a mínim europeu, de la cultura.
Les institucions públiques (el Fòrum 2004 ha sigut organitzat de forma conjunta per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Administració Estatal amb uns principis i valors compartits) fan un gran esforç per vendre el Fòrum a la ciutadania. També el món empresarial demostra el gran interés que té en aquest esdeveniment.
Tanmateix, la participació de la població en la decisió d'organitzar el F�rum, o quin tipus de Fórum ens interessa, ha sigut absolutament obviada. En la iniciativa del Fórum la població ha estat absent. La forma com s'ha presentat la iniciativa, aparentment beneficiosa per a tothom, i les substancioses ajudes econòmiques promeses a les institucions i grups que hi vulguin participar, han portat a una falta d'anàlisi crítica i a l'acceptació de l'esdeveniment per part de molts agents socials (partits, sindicats, part dels moviments socials, ONGs). S'han sentit poques reflexions cr�tiques sobre el Fòrum 2004, i aquestes es troben molt desconnectades entre si. I moltes persones, entre elles les que presentem aquesta Carta oberta, voldríem pensar i debatre entorn qué aporta el F�rum a la ciutadania, apart d'un estiu 2004 amb la ciutat plena de gom a gom i una sèrie d'esdeveniments culturals als quals podrem participar, pagant.
El primer element que dóna un autèntic marge pel debat és a quin tipus de ciutat es dirigeix Barcelona amb l'adopció d'una iniciativa com el Fòrum 2004. La ciutadania està desconcertada davant la manca d'explicació sobre quin és el criteri que està impulsant la transformació general de Barcelona. El Fòrum 2004 és part d'un model de creixement de la ciutat basat en el turisme? O potser, a falta d'un criteri propi, les institucions es limiten a rebre diverses iniciatives (privades), com més espectaculars millor, i viabilitzen la seva execució sense més?
No tenim clara la resposta. En tot cas, volem posar sobre la taula les següents reflexions:
SOBRE EL TURISME I ELS SERVEIS: amb la pèrdua de pes industrial de la ciutat, fracassat el projecte de convertir Barcelona en un centre financer del sud d'Europa, i també el model de desenvolupament potenciant les noves tecnologies (que ha fallat rotundament als països més rics: EEUU, Japó i la resta de la UE), Barcelona s'està transformant d'una ciutat basada en el desenvolupament d'activitats productives, avançades i innovadores, en una ciutat turística i de serveis i oci. Ens hem de demanar si aquesta opció condueix a una sostenibilitat econòmica que garanteixi que els seus habitants puguin guanyar-se la vida a nivells adequats, amb ocupació estable, sous decents. El model que s'està implantant ens permetrà construir una societat amb més igualtat, solidaritat, llibertat col·lectiva i individual, que faci la nostra ciutat més justa, harmoniosa i agradable?
Entenem que el turisme com a motor de desenvolupament presenta importants problemes, ja que és molt arriscat (centenars de ciutats de tot el món s'estan preparant per al mateix i competeixen entre si; alhora, el turisme és també una activitat molt sensible als canvis de preferències, als problemes econòmics, a la conjuntura internacional...), planteja importants deficiències socials (genera pocs llocs de treball estables i qualificats, i molts de temporals, de baixa qualificació i ingressos: per tal de ser competitiu el sector turístic necessita pagar sous baixos als treballadors), es presta a convertir la ciutat en un escenari en el que és impossible viure-hi (sorolls, oblit de les necessitats socials dels habitants en pro de les dels turistes, etc.) i, a més, donar prioritat a aquest model suposa una important mobilització de recursos que d'aquesta manera no s'estan invertint en la millora del teixit productiu.
SOBRE EL CREIXEMENT URBÀ: Barcelona està vivint una reestructuració urbana important: entorn dels espais recuperats amb motiu del Fòrum 2004 s'estan construint habitatges de preus molt elevats, als quals molt pocs ciutadans poden accedir; s'alcen impressionants centres comercials difícilment recuperables per a l'ús dels ciutadans quan aquest model entri en crisi; i es remodelen els barris cèntrics amb la idea que tornin a ser atractius per als sectors més acomodats de la societat i que convé tenir en condicions per l'atractiu turístic que suposen, però expulsant d'aquests barris els seus habitants de mitjans més modestos, que són els qui varen patir el previ procés de degradació del seu entorn.
No existeix cap control ni s'aprecia cap sensibilitat entorn la greu problemàtica generada pels preus immobiliaris i l'especulació urbana, com la dificultat per accedir a una vivenda o la reducció d'equipaments en pro de projectes rentables, etc. Molts joves han d'abandonar la ciutat per instal.lar-se a zones cada vegada més allunyades del centre on no arriben uns transports públics que son clarament insuficients. S'ha comptat amb aquests factors en la definició de sostenibilitat que s'atribueix al Fòrum?
SOBRE EL CAPITAL PRIVAT I LA COL·LABORACIÓ AMB L'ADMINISTRACIÓ: Els socis capitalistes d'aquest fòrum són el Grup Endesa, Telefònica i El Corte Ingl�s, i els patrocinadors, fins ara, IBM, INDRA, IBERIA, DAMM, MEDIA PRO, NESTLÉ i NUTREXPA. Podem veure aquí la forma que pren la cooperació entre el capital privat i la iniciativa pública: aquesta legitima i potencia els interessos privats, disposats a finançar projectes sempre que incloguin la oportunitat d'obtenir-ne importants beneficis.
Però cal no oblidar l'elevat cost que té el Fòrum per als contribuents, ja que gran part de la despesa que exigeix la transformació la suporta l'Administració. Està bé que la iniciativa pública millori la ciutat, i no ens sembla malament que s'hagin de pagar impostos amb aquesta finalitat, però estem realment davant una millora social de la ciutat? És aquesta la forma adequada de modernitzar el seu teixit econòmic? O consisteix més aviat en un mecanisme de redistribució de la renda cap als negocis i les classes altes que surten beneficiats del procès?
SOBRE EL CONCEPTE DE CULTURA: Mostrem preocupació per la perversió que la iniciativa del Fòrum 2004 està generant entorn el concepte "cultura": la cultura com a imatge, com a logotip de la ciutat, com a gran espectacle; l'aparença buida de substància i a més estandaritzada; la cultura com a mercaderia, com estratègia de venda. Cultura, a més, esponsoritzada de forma hipòcrita per empreses que defineixen la seva "cultura" a cop d'acomiadaments massius (Telef�nica), d'imperialisme empresarial (Endesa) i de venda d'armes (Indra).
SOBRE LA PRESA DE DECISIONS: Finalment, no podem obviar una breu referència a un estil de prendre decisions sobre la ciutat que s'està imposant i el qual denunciem. Cada cop més les opcions sorgeixen d'un conjunt limitat de persones i entitats properes al poder, que influeixen en les decisions de forma privilegiada: algunes promotores, constructores, hotelers, professionals, artistes..... Aquesta pràctica està creant un abisme entre la ciutadania i el poder, que es tradueix en manca de transparència i de comunicació, de sensibilitat social i desconeixement sobre quin és l'estat real de la ciutat.
En definitiva, apreciem que la ciutat de Barcelona es decanta cap un model que no compartim, i que el Fòrum 2004 és un fidel reflex d'una opció que ens allunya d'una ciutat equilibrada, igualitària, culta i lliure. Voldríem contribuir a una discussió oberta entorn aquesta qüestió, la complexitat de la qual no hauria de suposar una dificultat per a la participació de tots.
Juliol 2003
Observatori Crític de l'Habitatge i l'Urbanisme a Barcelona (OCHUB) del Seminari d'Economia Crítica TAIFA |
This work is in the public domain |
