|
|
|
El Congrés de CCOO vist per dins
|
|
|
per Antoni Ferret |
04 mai 2004
|
|
El Congrés de Catalunya |
El CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals) va fer una enquesta entre els delegats/des de CCOO de Catalunya en el seu Congrés. De l’enquesta esmentada en surt una radiografia de qui eren i com eren aquesta massa de delegats. La major part de les apreciacions semblen normals, o allò que se’n podria esperar, com, per exemple, que les delegades siguin exactament un terç, com un terç són les afiliades.
Ressalten, però, 5 dades que podrien ser qualificades d'«anomalies», és a dir, que revelen una configuració que no seria esperable, i que pot resultar perjudicial per a certs sectors de persones que representa el sindicat, pel fet de ser fortament subrepresentats en l’òrgan de decisió. Vegem-ho:
1. Un 76 per 100 dels delegats/des pertanyen a la forquilla d’edats dels 35-55 anys. És
a dir: molt baixa representació de joves i de «grans».
2. Un 59 per 100 eren del Barcelonès i del Baix Llobregat. Ja sabem que la població i
l’activitat econòmica estan molt concentrades a l’àrea barcelonina, però, com a mínim, sorprèn la baixa participació del Vallès Occidental (6’9).
3. El 57 per 100 pertanyia a empreses de més de 500 treballadors, i el 74 per 100 a
empreses de més de 250. Ara bé: aquest tipus d’empreses tenien (en dades de l’any 1998) el 18’5 per 100 dels afiliats. Molta desproporció, doncs, a favor de les empreses grans.
4. Molt sorprenentment, el 82’4 per 100 eren del sector Serveis, mentre que la
Indústria hi era representada només per un 15 per 100. Però el mateix any 1998, en el darrer estudi publicat, les proporcions dels afiliats del sindicat eren 55’1 per als Serveis i 41’9 per a la Indústria. Actualment és difícil de saber les proporcions, perquè les dades d'afiliació només consten per federacions, algunes de les quals barregen indústria i serveis, però, comptant només els afiliats de les federacions «uniformes», obtenim una relació molt semblant (57 per 100 a Serveis i 43 per 100 a Indústria). En un moment en què les multinacionals ataquen durament els drets dels treballadors industrials (i el sindicat hi pren sovint una actitud massa passiva) aquesta gran desproporció de «poder» podria ser extremament perillosa.
5. Finalment, un 39’6 per 100 de delegats i delegades eren persones «alliberades per
acumulació d’hores sindicals», és a dir: que cobren d’una empresa però treballen al sindicat. Cosa que vol dir: persones lliurades de ple al treball sindical, però, també, que no estan «al front de la lluita», sinó a la rereguarda, com si diguéssim. Sembla que el seu pes en la configuració del poder dins el sindicat sigui excessiu, i, fins i tot, que impliqui un perill d’esllavissament cap a posicions burocratitzants.
Em diuen que els delegats/des entraven i sortien constantment, i que quan van passar l'enquesta només n'hi havia una part, dins la sala. Això podria fer que l'exactitud dels resultats no fos fiable, però no crec que, de cap manera, pugui explicar els desequilibris esmentats: o sigui que fossin fora de la sala, en gran majoria, joves, industrials i gent de PIMES. Cal acceptar, si no es donen proves més convincents, que la massa de delegats/des no era prou representativa.
Antoni Ferret
http://www.terra.es/personal2/aferret |
This work is in the public domain |
|
Re: El Congrés de CCOO vist per dins
|
|
per anna erre dea |
04 mai 2004
|
company,
sobre el que et sobte de l'alt percentatge d'alliberats: que n'esperes d'un congrés fet a Tarragona durant 3 dies feiners entre setmana? |
|
Re: El Congrés de CCOO vist per dins
|
|
per observador/a |
05 mai 2004
|
N'hi a per llogar-hi cadires! CCOO no és salva: és una eina de la patronal per a explotar-nos pacificament a totes!
Fora sindicats grocs! |
