|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : ecologia |
|
BASF: NO MARXEU! Nota de premsa. GEPEC Ecologistes de Catalunya
|
|
|
per GEPEC |
03 mai 2004
|
|
BASF: NO MARXEU! Nota de premsa. GEPEC Ecologistes de Catalunya |
El GEPEC vol denunciar les tàctiques arxiconegudes d'amenaces, xantatges i pressió promogudes per la Indústria Química de Tarragona cada vegada que una Administració promou qualsevol iniciativa per millorar les condicions de salut i seguretat dels seus ciutadans. És així que, després de molts anys contaminant a pleret l'atmosfera, l'aigua i el sòl a causa de la permissivitat de l'administració catalana, una estricta llei (Sistema Reach) vinguda de l'Europa assenyada, nord enllà, on diuen que la gent és més "noble, culta, desvetllada i feliç" els està fent perdre els estreps, fins al punt d'afirmar sense vergonyes, i amb la cara més dura que el ciment, que "es veuran obligats a deslocalitzar els centres de producció química a la Unió Europea i traslladar-los a Àsia i Amèrica on els reglaments ambientals no són tan estrictes". És a dir, ni més ni menys, allà on podran contaminar a l'engròs i amb el mínim control, amb la mateixa llibertat de què han pogut gaudir al polígon de Tarragona durant dècades, a canvi del "plat de llenties" que en forma de llocs de treball han estat repartint a molts ciutadans.
La tan odiada normativa europea del Sistema Reach consisteix ni més ni menys a aplicar la filosofia més lògica sobre la Salut: que una empresa avaluï la seguretat dels productes que treu al mercat amb els estudis i assaigs que siguin necessaris. L'absurditat en la informació i l'ús de les 200000 substàncies químiques que avui dia poden haver als mercats és tan gran que si es vol demostrar la responsabilitat de qualsevol d'aquestes substàncies en l'augment de malalties tan greus com el càncer, l'asma, les al·lèrgies ... o d'alteracions genetiques i hormonals en éssers vius, els costos de la investigació els ha d'assumir exclusivament l'administració pública, en el nostre cas, la Generalitat de Catalunya: tots nosaltres. És a dir, les empreses estaven exemptes de demostrar la toxicitat de cap dels productes que es van generar en les èpoques que la laxa legislació ambiental permetia la sortida al mercat de productes sense els assaigs ni els controls necessaris per demostrar la seva innocuïtat.
Així doncs, mentre al Camp de Tarragona les altes instàncies estan discutint de temes tan transcendentals com les olors, els olfactòmetres i els mapes pudorífics, a la Unió Europea, com al GEPEC, el que ens preocupa de veritat és que substàncies com acrilonitril, benzè, dicloretà, òxid d'etilè, tetraclorur de carboni, aminodifenil, clorometil metil, naftilamina, bencidina, aldrin, carbaryl, dicofol, endosulfan, lindà, TBT, metoprè, PCBs ... i centenars més, pul·lulin a cor que vols pels aires, per les cadenes alimentàries i pel nostre sistema circulatori, a l'espera d'algun error del sistema immunològic per desencadenar eliminació d'espècies, alteracions mutàgenes o malalties estranyes que ningú no sap per què s'han produït.
Cada vegada que el GEPEC ha al·legat contra una indústria del polígon petroquímic al Departament de Medi Ambient per exigir la reducció d'emissions a mar, a riu o a l'aire, o la minimització dels seus productes més tòxics, la resposta ha estat el silenci administratiu. El Sistema Reach, pel qual s'esquincen les vestidures els grans gurús de BASF, acaba amb el silenci i exigeix el més estricte control de tots els compostos generats, i sobretot dels més sospitosos de toxicitat. Si tenim en compte que España és el cinquè país del món en fabricació de productes químics i que, segons algunes fonts, més del 40 % surt del polígon de Tarragona; si tenim en compte que segons estudis de la Unió Europea l'aplicació del Sistema Reach sols suposarà una despesa durant onze anys del 0,1 % de la facturació anual de la Indústria Química; si tenim en compte tot l'anterior i més, creiem que els tarragonins, els europeus, els éssers vius del món ens mereixem una mica més de respecte per la nostra salut i per la nostra seguretat.
Senyors de BASF: Us demanem sisplau que no marxeu de Tarragona ni de la Unió Europea, no pas per nosaltres, sinó sobretot pels pobres asiàtics, sudamericans i altres afamats del món, que no tindran altre remei que rebre-us amb els braços oberts.
Reus, 04 de maig de 2004 |
Mira també:
http://www.gepec.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: BASF: NO MARXEU! Nota de premsa. GEPEC Ecologistes de Catalunya
|
|
per un ganxet |
04 mai 2004
|
es podria saber d'alguna manera l'index de mortalitat per càncer a l'Estat espanyol? i a la les contrades del Camp de Tarragona? Hi hauria alguna manera de poder accedir a aquestes dades?
em consta que fa uns anys la URV va fer un intent de fer algun estudi però l'estudi es va veure pressionat per les químiques i la pròpia administració... és va fer al final?
salut |
