|
|
|
Notícies :: fòrum 2004 |
|
L'esperit del Fòrum
|
|
|
per wuming |
03 mai 2004
|
MAIL OBERT per Xavier Montanyà
03/05/2004 http://www.vilaweb.com |
De moment, l’esperit del Fòrum se’ns manifesta espontà niament en boca de l’alcalde de Barcelona Joan Clos qui, fa pocs dies, referint-se a la brutal agressió d’un grup d’skins contra una parella d’homosexuals, ha dit: “aquests atacs sempre són inacceptables; però, ara, a un pas del Fòrum, encara ho són mésâ€?. Com que som els creadors del magnÃfic esdeveniment haurem de dissimular els nostres problemes reals per contribuir a debats que solucionin els problemes que hi ha a Bangla Desh. Ocultem la nostra realitat i siguem servils amb el visitant com correspon a una ciutat que s’ha convertit en reducte hoteler per ramats de turistes grassos i suats que parlen idiomes ignots, més aviat poc conscienciats pel debat global.
Quan érem petits, feiem grans boles de paper de plata de la xocolata per ajudar als negrets que eren més pobres que nosaltres. ¿Què se’n va fer d’aquelles boles i d’aquell esperit solidari incipient?. De boles, pel que m’han dit alguns dels suposats beneficiaris, no els en va arribar mai cap. En canvi, d’aquell esperit han nascut moltes de les ONGs actuals. Creiem que podem ajudar amb idees tan peregrines com inútils o sense continuitat. Per exemple -s’ha fet i és un error- portar tones d’uralita a un paÃs on tenen sostres de palla, perquè si l’utilitzen, en climes on hi ha un promig de quaranta graus de temperatura, moriran rostits com conills. És un error fer campanyes temporals de vacunació sense garanties de continuitat, ja que el problema es dissimula mentre som allà , però s’agreuja després quan marxem perquè s’ha acabat el pressupost. Però, ¿són realment aquests els problemes que podem solventar i aquesta la forma d’ajuda? ¿Cal que ajudem aixà o és millor que ens estiguem quiets, d’una vegada? ¿El Fòrum servirà per a reflexionar sobre els nostres errors? ¿Ens canviarà l’actitut?
A més de l’ajuda material, ara hi ha el debat de conceptes universals, una cosa que no existia quan fèiem les boles de plata. I que, en principi, té l’objectiu d’ajuda però més postmodern, més en abstracte. Si amb la globalització ha augmentat el turisme barroer, de baix cost, també ha augmentat, en paral.lel al turisme sexual, el turisme social, i amb ell, les nostres inquietuts per a lluitar pels problemes d’arreu del món. Abans es deia que hi havia molta misèria al món, que aquella gent feien una olor diferent, i que els nens sempre demanaven diners. Ara diem que hi ha molts problemes i que, si en parlem, els arreglarem. La nostra actitut sempre ha estat prepotent.
Nosaltres no ens hem descolonitzat de les veritats absolutes de l’època colonial, només les modifiquem per la via de l’eufemisme. Estem, per tant, en inferioritat de condicions per a pontificar sobre els seus problemes -que són els nostres, per activa o per passiva- si no tenim la valentia i la honestedat de llençar al foc el casc de colonitzador que encara portem posat. Però el turisme social, que té l’avantatge de poder-se praticar sense sortir de casa, mirant la tele o anant, per exemple, a una manifestació contra el “burkaâ€?, és útil, ens fa més bons i, com feien antigament les dames de la caritat, ens permet esquivar plà cidament els problemes reals que tenim aquÃ. Algunes preocupacions solidà ries segueixen, a més, les modes que dicten els grans mitjans de comunicació. ¿Per què ens hem desconscienciat, aparentment, del problema del “burkaâ€? de les afganeses des que els nordamericans han envait aquell paÃs?
Si dels dià legs del Fòrum no surten propostes interessants que puguin actuar, i no només formalment, sobre el poder polÃtic, el Fòrum serà a la idea de debat el que el turisme de vol charter és a la idea de viatge. I tots anirem a manifestacions contra les guerres del món disfressats de calavera i fent la onada amb les manetes blanques encarades al cel. Tocarem la caçola deu minuts cada dia i anirem a dormir tan tranquils, si ens ho permeten els problemes nostres: la hipoteca o el plaç del quatre per quatre. I en el Fòrum escoltarem als grans pensadors, adquirirem més consciència, farem reverències als turistes, i els deixarem, amb un somrÃs dement, que possin els peus suats sobre les taules dels nostres cafés, i caminarem pel carrer amb el cap ben alt, els pulmons a petar de solidaritat global. I si algún skin pega o mata a algú, li direm que no és el moment de fer-ho, que ara encara és pitjor.
De moment, però, l’esperit del Fòrum se’ns revela, únicament, en les paraules de Joan Clos. Confiem que aviat es manifesti en forma de llengües de foc damunt les ments dels seus deixebles i dels participants i que ells aconsegueixin trobar un mÃnim d’orientació en el laberint de conceptes abstractes i bonics en què ens pretenen embarcar. Esperem que serveixi d’alguna cosa. Mentrestant, Clos, close-your-mouth, que nosaltres ens contindrem, impertèrrits, fent exercicis de sostenibilitat mental. |
Mira també:
http://www.vilaweb.com
|
This work is in the public domain |
