Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: criminalització i repressió : laboral
Okupació de la comissaria de Via Laietana
03 mai 2004
Dels últims minuts del meu Primer de Maig, explicaré una experiència que, com qualsevol experiència personal, no ho veu ni ho valora tot.
------------------------------------------------
Desconvocada ja la gran manifestació arran de mar, m'adhereixo a un gran grup de persones que comença a circular fent xerinola per carrerons d'un barri ben antic (no conec detalladament Barcelona). Es fa molta percussió, entre d'altres coses es crida "Mayday, Mayday, jo no arribo a fi de mes", músics es creuen i dediquen unes entusiasmades estrofes, i de forma espectacular es travessa la Plaça de l'Ajuntafem de corredissa.
Les cares de la policia demostren que estan descolocats.

S'arriba justament davant un edifici de la Via Laietana, i entre el cúmul de gent veig unes portes grosses que es mouen al ritme de l'entrada de moltes persones, cap a un local que, preguntant, em diuen que és una ex-comissaria de policia molt important.

Quins mantenen la negra porta oberta repeteixen "ràpid, ràpid, cap a dins!", i tal i com jo, totes les cares de la rua de persones expressen la indecisió sense temps de pensar adequadament quina és la millor aposta.

Fer costat és MOLT i MOLT important. La solidaritat és un valor que intento respectar, i admiro el coratge de moltes persones que pateixen l'assetjament policial per haver alliberat immobles retinguts per l'especulació.
Però en aquell moment faig en va un intent per a tenir clar, havent vist els lleters al carrer aguantant el mal d'ous, quines conseqüències puc patir si traveso aquella porta.

Només em ve la idea de la detenció, la qual cosa me la responc en què l'endemà diumenge és festiu, i els següents dies sóc a l'atur i no m'haig de presentar a treballar.

Avançar unes poques passes em serveix per a què les demés companyes i companys m'arrosseguin sense empentes cap a dins, mentre no acabo de distingir si sona o no una estranya sirena (podria ser una alarma de l'immoble?). A l'entrada interior trepitjo el què sembla runa, i observo algun moble d'oficina tombat, com si fes temps que tot està regirat.

Sentir crits de fora avisant de l'arribada dels lleters em fa fer un tímid intent de tornar a sortir, però em veig en l'absurd: seria la primera persona en caure a mans de gent àvida de violència blava.

Som ben pocs per a aguantar la porta, quan se senten els forts cops de les armadures contra el gruixut vidre de la porta. La velocitat d'aquests instants, i la meva novetat en la situació, em fa prendre la pitjor de les meves decisions del dia, i potser de l'any: no ajudar a bloquejar la porta i buscar un amagatall.

No tinc idea de cap a on ha anat majorment la gent, però no m'agrada la idea d'endinsarme com d'altres per una porta que podria dur massa cap a l'interior d'una casa del terror, amb el rastreig de sàdics cavallers d'espasa negra.

Des del meu humit i sol amagatall, ja només espero el meu torn: les mans de la porta deuen haver cedit a la força policial, perquè començo a sentir un macabre ritme de cops secs, xiscles, cops sords, i plors esgarrifosos sota la foscor.

Una aparent pausa del patiment no em fa entendre que les víctimes deuen ser fora.

En sentir, entre les passes cruixents sobre la runa, el crit de "HAY M?S DENTRO. TRAED LA LINTERNA!!", ja només calculo el moment exacte d'aguantar la respiració perquè arriba el meu torn.

De forma estranya el meu cos manté l'absoluta tranquilitat, potser perquè la meva ment no dubta: saben perfectament on sóc jo, i escollir-me és fàcil... per proximitat.

No sembla que arribi la llanterna, i ja vaig veient que ells tampoc tenien gaire prevista una situació així.

Sense esperança de què pugui salvar ni una pestanya, faig la prova de sortir amb les mans ben enlaire, travesso amb pas ferm aquesta mena de rebedor buit i cruixent, i m'obro delicadament pas cap al món exterior, entre 2 o 3 cossos de l'ordre cuirassat, que semblen massa pendents de quelcom de fora el rater.

Mentre uns cedeixen uns centímetres per al meu pas, veig el què semblaria un marró pal d'escombra, però en realitat porra de fusta, que s'allunya de la meva esquena amb una clara tendència a agafar força per al càstig.

La meva concentració en els meu entorn corporal fa que no em perdi cap detall, però sembla que altres estímuls torben aquell braç sense cervell i només noto l'amorosa carícia d'una fusta molt ben polida.

Bé una ordre, o bé adonar-se de la lletja escena a la porta principal d'una comissaria picant una persona amb les mans clarament enlairades, fan que em senti amb una immensa llibertat i incredulitat caminant cap al grup de persones amb cara i ulls.

Jo segueixo sense conèixer absolutament a ningú, però busco els homes i les dones que no poden haver deixat de sentir el dolor de la violència protegida amb casc negre.
No entenc que pot haver-se evacuat els ferits, i només trobo una noia amb un dolorós bony al front, a qui acaricio l'espatlla amb ganes de fer una abraçada com cal.

La meva atenció no pot seguir aïllada, doncs veig com a l'avinguda s'acumulen fileres de furgons d'aquell bestiar blau. Objectes són llançats contra un front de policies, i aleshores sento les veus amigues que s'oposen i criden "HAY M?S GENTE DENTRO!".
Aquesta frase és la què em torna a despertar el terror, i posa en marxa un dels primordials mecanismes de qualsevol comunitat civilitzada: l'auxili i el rescat.

Veure sortir persones per una finestra del nostre costat em fa agraïr que comparteixo la fortuna amb d'altres companyes i companys, i ja només cal treballar per la velocitat i per la pressió de la multitud mantenint l'estret carrer i la finestra de la nostra part.

Finalment pregunto i demano absoluta confirmació a l'últim de saltar, que amb tota tranquilitat assegura que no queda ningú més a dins. Només em resta difondre l'aliviadora notícia, i assumir que mantenir-se en aquella zona no tindria altre sentit sinó fer créixer l'adrenalina de l'amorosa policia. Una policia que ja dóna el senyal de sortida per a què la població apreti a córrer.

Mentre no arribo a casa d'éssers estimats, tot és fer veure que no mires enrera i caminar depressa, amb por a la persecució oberta o secreta.

Aquest Primer de Maig per a mi ha estat TOT UN DIA de lluita, tant en els moments de discussió contra els nens que trencaven vidres de Caixa Catalunya, com en situacions excepcionals en què la policia somriu amb la cara tapada.


------------------------------------------------


No sé res de cap detenció, i em preocupa que la incertesa sigui sota el control de la policia.
Des d'aquí, la més carinyosa abraçada cap a les sis persones que no han tingut la meva sort.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Okupació de la comissaria de Via Laietana
03 mai 2004
hola present amb fortuna, soy el último precario que salió de comisaría por la ventana.

tengo un sentimiento algo más contradictorio que tú sobre la acción de comisaría, que yo creo que fur bastante errónea. pero sí te diré algo: entré sin convicción por acompañar a l*s compas, y a pesar de la sensación de que nos estábamos equivocando con aquella ocupación, dentro mantuvimos la calma entre tod*s. y al salir por la ventana, despuér de haber evacuado a tod*s las precari*s en el interior de la ex comisaría, y haber lanzado al exterior todas las mochilas y ropa que la gente se había dejado, fue una sensación increible de alegría y confianza ver que había mucha gente esperándonos para recogernos al saltar, a pesar de las cargas policiales.

no recuerdo vuestras caras, las de quienes me cogísteis al salir el último por la ventana. pero me alegro de leer tu post porque me permite daros muchas gracias a tod*s, compas.

y ahora adelante, a seguir! mayday, mayday, no llegamos a fin de mes!
Re: Okupació de la comissaria de Via Laietana
03 mai 2004

L'acció fou un error, tant per l'objectiu escollit, no disposem encara de la força suficient per ocupar una comissaria abandonada, com per la seguretat de les persones que van participar-hi, ja que no va funcionar cap de les precaucions que s'haurien d'haver activat per garantir-ne la seguretat, tant la de les persones que hi participaren directament com de les que les recolzaven.

Per sort, no hi va haver cap detenció, malauradament sis persones van ser greument ferides per l'extrema brutalitat policial; que davant les ordres d'evitar detencions, ja se sap: proximitat del fòrum, canvi de govern,... es van ensanyar amb les persones que la recolzaven.

Tanmateix, i malgrat algunes malaurades escenes de discussió entre companyes fruit dels nervis i el cansament, cal felicitar a totes les persones que cadascuna de la manera que va considerar més oportuna van donar el millor de sí mateixa per defensar els companys i companyes que estaven dins. Una abraçada molt forta a totes les persones ferides, que cal continuar recolzant econòmicament així com en les accions legals contra la brutalitat policial que es vulguin dur a terme. Una abraçada també a totes les persones que van demostrar que malgrat les crítiques que a voltes es fan al moviment de Barcelona, han demostrat que sense grans argúcies intel·lectuals ningú ha de donar-nos lliçons de generositat i saber estar. La lluita contra la precarietat no s'esgota en un dia, sinó que és una tasca que entre totes i tots tirem endavant de forma horitzontal conjuntant esforços, sense necessitat de cap direcció política, per què en darrera instància allò que realment compta són les companyes i companys que han fet possible aquest May Day (des de les que organitzaren el bloc negre fins a les associacions d'immigrants, passant per tots els col·lectius i persones que s'hi sumaren) i que quotidianament continuen obrint espais de llibertat i lluita.

Re: Okupació de la comissaria de Via Laietana
03 mai 2004
hola jordi. molan tus agradecimientos a la peña que se ha sumado a la mani. hubiera molado más que agradecieses a toda la gente/colectivos que se han comido un curro brutal bajo una presión enorme y con un cuestionamiento constante del proyecto mayday, para acabar construyendo un espacio de intervención política que seguramente va a resultar crucial en barcelona, y lo han/hemos abierto sin sectarismos, sin recelos hacia nadie, trabajando con generosidad.

ya que a ti se te ha pasado, seguramente porque eres un poco olvidadizo, lo digo yo.

au
Re: Okupació de la comissaria de Via Laietana
03 mai 2004
Gràcies, "present amb fortuna", per la crònica que has fet d'allò que vas viure. És importantíssim que l'eina Indymedia serveixi per això: per comunicar-nos experiències, opinions, vivències i no només convocatòries (que també) o insults més o menys disfressats de debat polític.
Re: Okupació de la comissaria de Via Laietana
03 mai 2004
sincerament, sou una secta.
Meidei.
Re: Okupació de la comissaria de Via Laietana
04 mai 2004
jo vaig estar al llarg de tota la manifestació i vull felicitar a tots els col·lectius i gent que va anar individualment, per la currada que es van muntar, amb les seves furgonetes, la música, les disfresses, les pancartes, les accions (pintades, desplegament de pancartes!) un OLE!! per tota la penya que su ha currat i ha assistit al MayDay! i als que no hi han pogut anar a veure si hi anem tots l'any k ve k sarem mols més!!
també vaig estar a l'acció de l'okupació de l'antiga comissaria, i va ser tot... a mi m'havien dit k es volia fer una acció d'okupar un edifici emblemàtic ... vam anar tirant pels carrers davant la incertesa de molts policies al passar per pl. sant jaume i de la gent que flipava molt, vam arribar al lloc i encara falta gent per arribar. hi havia quatre lleteres a l'altra assera de Via Laietana, i quan van veure que la porta s'havia obert es van tirar sobre qualsevol que estigués davant i sense poder veure molt que passava, van passar uns segons i em veia a pocs metres del putu mamón de blau am el seu escut i la seva porra màgica k trenca tot el k toka. anava am bici i era dificil anar per allà entre la multitud k korria, la gent queia i llavors paravem i tornavem enrrera pq enkara kdava gent a dins i tornaven a carregar fins k ens van dir k a dins ja no hi kedava ningú, i vam decidir anar a portal de l'àngel per parlar am més trankilitat de la situació, i més tard vam anar a les rambles ja que era més segur, creck l'acció necessitava més gent però entenc que tot això com menys gent ho sàpiga millor. També es van voler fer unes barricades en aquell carrer tan estret per on corriem per frenar la policia, però les tensions van fer que uns diguessin de fer-les i altre k deien k no, nose perquè.
Enviu la meva solidaritat amb la penya que no va tenir la sort k vam tenir molts de no rebre! anims penya!

apa Salut i seguim resistint i combatinc!!! k no passaran

aupa amb la quiki, l'hamsa, la breva, l'opera, l'hortet!!! etc!!

S t O p D e S a LL o T j A m E n T s!!!
Re: Okupació de la comissaria de Via Laietana
06 mai 2004
Hey gente, la mani salió bien, y si no vino más gente es porque no quiso. De la okupación... sí, hubieron errores ¿y qué?. Salió toda la peña de la comisaría. Es una mierda que la madera pillara a l@s que pilló pero yo digo: p´alante, otra vez será. Esto no acaba aquí. No olvideis que ellos tienen armas más grandes, pero la nuestra es la razón. Sé qué duele más la humillación que los golpes, pero nos resarciremos. Esto no acaba aquí y lo sabeis. Venga.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more