Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats : guerra
La Xarxa de Col·lectius Socials organitza una manifestació pel proper 10 de maig
28 abr 2004
Proper dissabte 10 de maig: manifestació a les 18 hores, plaça sant agustí: València (L'Horta)


La Xarxa de Col.lectius Socials és un conjunt heterogeni de col·lectius que des de les nostres assemblees creguem en la lluita quotidiana com a mecanisme per l’alliberament nacional i social. Un alliberament que redrece els nostres drets com a poble i que possibilite l’autogestió de la ciutadania i l’abolició del patriarcat.
ESTEM ALS PAÃ?SOS CATALANS SOTA LâAMENAÃA IMPERIALISTA?

Durant la guerra a lâIraq hem pogut comprovar una vegada més què som els pobles per a les potències imperialistes: Només peons que sacrificar per tal dâassegurar-se sucosos beneficis econòmics, o per guanyar una millor posició geopolítica. I tot açò amb la participació activa de l'estat espanyolâ¦Coincidència?.

Evidentment no. Per tal de mantenir un ordre estatal on no tenim cabuda les nacions minoritzades, és necessària la complicitat entre lâestat i lâimperialisme; ¿Com si no trobaria aquest estat el suport internacional que després utilitza, entre altres coses, per continuar anul·lant els nostres drets com a poble?. L'ordre mundial de Bush i el âprojecteâ? Europeu Franco-Alemany necessiten de lâordre constitucional espanyol i viceversa.

PER QUÃ NI OTAN, NI BASES?

LâOTAN és lâinfraestructura militar dins la qual lâestat legitima lâimperialisme Yankee, i les bases la prova més evident de la nostra subordinació territorial. A canvi lâestat troba recolzament econòmic per seguir atacant-nos. Nosaltres som part del seu âeix del malâ? interior, i dins d'aquesta estratègia esdevenen còmplices tota la partitocràcia, tan l'espanyola com la Catalana, des dâaquells que van directament de la ma de Bush, fins eixos que ens clavaren dins l'OTAN.

i LâEUROEXÃRCIT?

La guerra de lâIraq ha palesat lâenfrontament entre les dues potències imperials que ara per ara volen repartir-se el control econòmic i militar del globus: Quines? EEUU i lâIraq?; No, clar que no. En realitat és lâEuropa promocionada pel tàndem Franco-Alemany la que mitjançant la consolidació de la zona euro que formen a més de lâUE: Rússia, Xina, Brasil, Veneçuela, Iran o Corea del Nord⦠entre dâaltres i de la qual participava lâIraq com a major reserva petrolera del mon, la que està posant en dubte la supremacia nord-americana. Quan EEUU ataca lâIraq ataca també la zona euro.

El pacifisme que estats com França i Alemanya tant han pregonat durant la guerra de lâIraq, no és més que la tapadora sota la qual amaguen les pròpies aspiracions imperials. No sâhan posicionat en contra de la guerra per solidaritat amb el poble Iraquià, si no per la defensa dels seus propis beneficis.

Ãs per això que ara reclamen amb tanta ansietat la necessitat de potenciar lâEuroexèrcit. Ãs lâEuroexèrcit el que haurà defensar en el futur els seus interessos econòmics als països del tercer mon, de la mateixa forma que ara ho fa EEUU a lâIraq. Ãs aquest Euroexèrcit el que permetrà que continue lâexpoli que perpetra lâestat Francès a lâÃfrica, o el que defensarà les rendes que Europa trau de Llatinoamèrica. Ãs lâEuroexèrcit el cos militar on sâarticularà lâexèrcit espanyol, i el que serà còmplice del sotmetiment que patim les i els catalans. I és també part de la nova estratègia de la socialdemocracia de lâestat, la qual demana a traves de tots eixos partits âparlamentarisâ? que sâautodenominen âdâesquerresâ? donar-li el màxim de protagonisme com a força armada europea.

EN QUINA SITUACIÃ QUEDA EL NOSTRE POBLE ?

Als Països Catalans la batalla ja fa temps que es va produir, i els de sempre es mantenen en el poder. Els resultats són ben visibles tant des del punt de vista de la territorialitat, com de la situació econòmic-social, del moment repressiu, de la situació de les dones, la cultura o la llibertat dâexpressió.

TERRITORIALITAT

La nostra territorialitat fa temps que ha sigut violada, fruit dâaçò ha calgut fer front a multitud de lluites: Resistir a la ZAL en La Punta; Denunciar la contaminació de la indústria ceràmica a lâAlcalaten i La Plana, Oposar-nos a la prolongació de Blasco Ibañez i a la destrucció del Cabanyal-Canyamelar; Deenunciar lâamenaça i agressió de les mines obertes als Serrans, els Ports i la Tinença de Benifassà; Lluitar contra el PHN i per la defensa de lâEbre; Actuar en favor de la conservació de lâHorta, Combatre la dessecació de lâAlbufera i les marjals, la canalització de barrancs, la pèrdua del litoral, lâesgotament dels aquifers, etcètera.

SITUACIÃ ECONÃMICA I SOCIAL

De lâaltre costat de la corda els poders públics han recolzat totes aquestes activitats especulatives. Mitjançant polítiques neoliberals sâha establert el creixement i el benefici com a únics paràmetres de rendibilitat capitalista, potenciant un procés de concentració econòmica - la riquesa queda cada vegada acumulada en menys mans â que ha accentuat les desigualtats, tibant lâequilibri social.

El teixit productiu i agrícola, tan important des del nostre punt de vista identitari i de sostenibilitat ecològica, es desmunta i se substitueix pel sector serveis i el turisme com a motor econòmic, comprometent uns recursos naturals dels quals som deficitaris i tancant el cercle viciós: per mantenir lâagressió social / mantenir lâagressió al medi ambient.

MOMENT REPRESSIU

Per tal dâapaivagar la resposta social, ha estat necessari reprimir amb una duresa sense precedents qualsevol contestació ciutadana. Lâestratègia de lâestat ha estat comú en el que pertoca als Països Catalans, tant des de la delegació de govern a Barcelona, com en lâactuació de Cotino a València. Sâaprofiten els nous instruments que atorga la llei de partits per identificar qualsevol resistència social amb terrorisme.

Aquest pla de lâestat be recolzat pels mitjans de (des)informació amb potents campanyes de criminalització dels moviments social. Així doncs hem vist; com es jutja als antifeixistes per manifestar-se a Russafa o a Sants, es condemna a pagar multes exorbitades a activistes per la defensa de lâhorta en Benimaclet, o sâacusa de terrorisme i sâempresona durant cinc mesos a quatre joves per lluitar contra lâespeculació, amb el mateix procediment de muntatge policial amb el que sâataca a lâindependentisme i sâempresona a joves de Torà o Terrassa.

SITUACIÃ DE LA DONA

A conseqüència dâaquest agreujament de la situació social, tots els desequilibris jeràrquics preexistents es radicalitzen. Assistim al nostre territori a un dels índex dâagressions sexistes més alt de tot lâestat, així com a lâus mercantilista del cos de la dona, o al creixement dâuna prostitució desregulada i en connivència amb la pobresa i la marginació.

La discriminació laboral continua sent brutal i sâexplicita tant en el manteniment de uns sous més baixos que els homes, com en les dificultats per accedir a càrrecs de responsabilitat. Açò contrasta amb les estadístiques que ja avui en dia parlen dâun major nombre de dones universitàries i dâun major nivell de formació respecte als varons. La dona treballadora continua sent castigada socialment havent dâassumir la doble jornada dins i fora de casa sense cap reconeixement ni ajut. Se segueix plantejant des de lâàmbit empresarial el fet de la maternitat com un element deseconomitzador sense que lâadministració faça res per paliar-ho.

CULTURA

Vol reduir-se la cultura Catalana a una component folcklòrica i provinciana. Des de mitjans de comunicació com Canal nou sâatempta constantment contra la nostra identitat i, amb no millor sort, es converteix el Català en un fet marginal dins la programació. Aquestes agressions es recolzen amb un pla calculat de malversació dels cabals públics i autopromoció política, que culminarà amb la privatització de tot lâens.

Lâús social de la llengua catalana retrocedeix. Els programes dâeducació integral es paralitzen, es marginen les escoletes així com les seues trobades. Es desatén lâoferta cultural en català, tant al teatre com a lâaudiovisual com a la indústria editorial, pel contrari es subvencionen fundacions privades amb criteris mercantilistes i amb una oferta completa en castellà

Sâapunta la universitat com a enemic polític, es desacredita el seu criteri, i sâintenta controlar i instrumentalitzar com a principal objectiu de la âpolítica educativaâ? del poder. Es generen ens normatius de caràcter acientífic, es promou el secessionisme lingüístic a base de subvencionsâ¦

En resum es continua amb aquesta lenta però constant erosió de la nostra realitat cultural.

LLIBERTAT DâEXPRESSIÃ

Per si fos poc atac a la llibertat dâexpressió el fet de fer-nos desaparèixer de la vida pública amb la seua política cultural i mediatica, lâestat actua explicitatment en contra dels mitjans que el qüestionen.

Especialment sagnant dins lâambit de les nacions minoritzades, ha estat enguany el cas de lâEgunkaria a Euskal Herria, on sâha tancat lâúnic diari que utilitzava íntegrament lâèuscar com a vehicle de transmissió, relacionant-lo amb el món terrorista. Els seus membres han hagut de patir la criminaltzació i fins i tot tortures per part de lâestat. Des dels Països Catalans sâha tornat a demostrar la solidaritat amb el poble Basc organitzant una campanya de suport al rotatiu que ha culminat amb lâedició dâun número especial en la nostra llengua.

COM PODEM GUANYAR EL FUTUR?

Incidim en la necessitat de connectar amb la ciutadania i entre nosaltres, eixint del âGhettoâ? i enfortint els nostres mecanismes de col·laboració i recolzament mutu. Només aquell poble que fa sentir la seua veu d'una manera rotunda i directa pot apropar-se als seus objectius.


Proper dissabte 10 de maig: manifestació a les 18 hores, plaça sant agustí: València (L'Horta)

This work is in the public domain
Sindicat