Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: guerra
COMUNICAT DE LA XARXA D'ENLLAÇ AMB PALESTINA
28 abr 2004
Trobar sortides al conflicte colonial originat per la creació de l’Estat d’Israel el 1948, i sancionat per les Nacions Unides, donar respostes justes a les necessitats i reivindicacions palestines, trobar el camí d’una pau amb justícia a la regió, acabar amb l’ocupació militar i colonial de Palestina per part de l’Estat israelià i el seu exèrcit són qüestions fonamentals per avançar en la resolució dels conflictes més sagnants...
COMUNICAT DE LA XARXA D'ENLLAÇ AMB PALESTINA A PROPÒSIT DELS ASSASSINATS D’AHMED IASSIN i ABDELAZIZ RANTISI

Ja a ningú se li escapa que l’estabilitat i la pau al Mediterrani són claus per assolir la pau mundial. Des de la caiguda del mur de Berlin, el centre de la conflictivitat mundial s'ha desplaçat definitivament al Mediterrani Oriental i al Pròxim Orient. Trobar sortides al conflicte colonial originat per la creació de l’Estat d’Israel el 1948, i sancionat per les Nacions Unides, donar respostes justes a les necessitats i reivindicacions palestines, trobar el camí d’una pau amb justícia a la regió, acabar amb l’ocupació militar i colonial de Palestina per part de l’Estat israelià i el seu exèrcit són qüestions fonamentals per avançar en la resolució dels conflictes més sagnants d’una ambicionada regió geopolítica que l´administració Bush anomena El Gran Orient Pròxim, i que s’extén des del Mediterrani Oriental fins a la frontera amb la Xina, incloent Afganistan i Txetxènia.

Hem d'interpretar els assassinats d’Ahmed Iassin i Abdelaziz Rantisi, líder espiritual, el primer, i líders polítics de Hamas, com la resposta al conflicte per part de l’actual Govern israelià. Però, específicament, és la resposta d'Israel contra els autors i avaladors directes per part de Hamas de l'acord signat entre aquest moviment polític i l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) per administrar i gestionar oficialment el territori de Gaza quan es produeixi la retirada israeliana; és la resposta a l'oferta de treva unilateral que va fer Ahmed Iassin en el moment que el Tsahal (Exèrcit israelià) i els colons israelians es retiressin de Gaza, i és un advertiment a l'ANP i a Iàsser Arafat en les negociacions amb Hamas per pretendre incorporar aquest moviment polític a un Govern d' Unitat Nacional palestí, un cop s'hagi produït aquesta retirada.

És en definitiva, una resposta militarista, que se situa clarament en una orientació política i estratègica de caràcter totalitari. La ferma resistència palestina a l’ocupació i l’orientació que estan prenent els esdeveniments a l’Irak i a l’Afghanistan, són indicadors significatius que la política agressiva, militarista, basada en la guerra preventiva del Govern Bush fracassat. Així mateix, la política de suport incondicional a l’actual Govern israelià i a la seva estratègia de neteja ètnica han col·lapsat i impedit qualsevol sortida digna i raonable en favor d’una pau amb justícia.

La política estratègica del Govern Sharon ha fracassat, el projecte colonial israelià no té ja cap sentit, i és un projecte que perjudica la mateixa existència de l’Estat israelià, de fet, l’està destruint poc a poc. El Govern Sharon practica una fugida cap endavant, una fugida militarista, destructiva, basada en l’assassinat selectiu, en l’aïllament regional, en l’aprofundiment d’un sistema d’apartheid amb la construcció del Mur, amb el consentiment absolut per part de l'Administració Bush.

A qui o a què afavoreixen els asassinats d’Ahmed Iassin i d'Abdelaziz Rantisi? Afavoreixen només la política bel·licista i de terror desfermada pel Govern Sharon, que busca pressionar d’aquesta manera els EUA i la UE. I també la comunitat internacional, en uns moments força difícils després de l' 11-M a Madrid, quan la violència i el terrorisme colpegen el cor d’Europa, i un altre cop la coartada de la lluita contra el terrorisme pot afavorir la tolerància cap a les posicions més dures desfermades per aquest Govern Sharon i la seva deriva totalitària i militarista. La resposta no trigarà a arribar de la mà d’una resistència palestina abocada a les opcions i respostes més intransigents i violentes.

L’actual estratègia dels EUA no aportarà solucions viables, i es veurà abocada al fracàs en les seves pretensions hegemonistes a la regió. Però la UE, tradicionalment massa feble i tímida en les seves opcions en política internacional, és conscient, cada cop més, que el temps s'acaba i que cal prendre decisions concretes i efectives davant l'ocupació de Palestina i l'Irak. Els països àrabs, majoritàriament amb sistemes polítics poc democràtics, porucs davant l’enorme crisi que sacseja la regió, desunits davant la potència militarista d’Israel i el suport rebut per l’actual govern dels EUA, reben una pressió enorme per part d'uns moviments populars permanetment mobilitzats solidaris amb Palestina i l'Irak.

I l'ONU? Afeblida per la posició russa, que està domesticada pels seus compromisos amb l'Administració nord-americana i condicionada per l'autoritarisme i militarisme esperonat amb la situació política al Caucas i a Txetxènia; afeblida també per la posició de la Xina, centrada en el seu propi desenvolupament i consolidant-se com a gran potència mundial; l'ONU ha perdut la seva legitimitat i fortalesa, torpedejada constantment pels interessos del Govern Bush i dels seus aliats. Els fets provocats amb l'ocupació de l'Irak i la guerra desfermada han posat de manifest la necessitat d'una reformulació i reestructuració d'aquest organisme internacional.

Què ens queda a la població, a la ciutadania? Què en podem esperar? Ara més que mai, als ciutadans/es catalans, europeus, als ciutadans del planeta, ens queda la pressió i la lluita, la mobilització, el suport a les diferents resistències i processos endegats en molts llocs... També a l'Irak, a Palestina, a l’Afghanistan, a diferents països i pobles del Mediterrani a favor de la pau i la democratització, a favor de la desmilitarització, a favor de la convivència cívica, del diàleg interreligiós i intercultutural, de la justícia i la dignitat com a éssers humans...

A l’Estat espanyol haurem d’exigir i pressionar el nou govern sorgit de les darreres eleccions perquè adopti posicions clares i fermes, que influeixi amb posicions justes i dignes en l’ONU i a la UE a favor d’una distensió regional al Mediterrani Oriental, a favor del diàleg i de cercar els camins d’una pau justa per al poble palestí. En aquest sentit, i ara encara molt més, tindrà una forta repercusió internacional la decisió de retirar les tropes espanyoles desplaçades a l’Irak, de buscar i donar suport a una major legitimitat de l’ONU, d’enfortir les posicions independents de la política internacional de la UE que serveixin de contrapès a l’estratègia de l’actual govern dels EUA.

Ara més que mai, la ciutadania, les organitzacions i moviments socials mobilitzats, podem tenir un paper clau i decisiu en l’assoliment d’un procés de pau al Pròxim Orient.

Xarxa d'Enllaç amb Palestina
info ARROBA xarxapalestina.org

This work is in the public domain
Sindicat