|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
L'amenaça de la 3a Pista sobre el Delta del LLobregat
|
|
|
per Salvem el delta del LLobregat |
27 abr 2004
|
|
La ampliación del aeropuerto de Barcelona ha constituido durante los últimos años la obra emblemática a la vez que la moneda de cambio del pacto entre el PP y CIU, ello ha provocado que, tanto los proyectos constructivos, como el EIMA (Estudio de impacto medioambiental) de la ampliación, tuvieran más en cuenta los vaivenes políticos y electorales coyunturales, que la viabilidad técnica de los proyectos y sus impactos sobre el medio natural y los habitantes del Delta del Llobregat. |
| |
EL NUEVO AEROPUERTO DEL PRAT
Como resultado de las prisas por poner primeras piedras, el estudio de impacto medio ambiental de la ampliación del aeropuerto fue parcial, poco
profundo y muy manipulado mediante los generosos devengos a algunos catedráticos predispuestos a dar la razón al que paga. Pese a lo que AENA
pueda decir, ( se trata del órgano promotor de los estudios, o sea el que paga) si se comparan las declaraciones, DIAs (Declaración de impacto
medioambiental) del EIMA del desvÃo del rÃo Llobregat, la ampliación del puerto y la ampliación del aeropuerto, la última es la más pobre de las tres, pese a que constituye la obra más faraónica y compleja de todas las que se han proyectado en Cataluña. Realmente se trata de un conjunto de macroproyectos, algunos altamente complejos e impactantes, que debieran contemplarse con EIMA individuales además del EIMA conjunto de la ampliación.
De hecho, prácticamente el único proyecto del que se han estudiado algunas de las alternativas posibles y sus impactos sobre el entorno ha sido el de la construcción de la nueva pista, ya que en sus cabeceras afectan tanto a las zonas ZEPAs (Zona de especial protección para las aves) del Delta como a los habitantes de las localidades próximas. (Gavá Mar, Castelldefels, El
Prat) En lo que respecta al otro gran proyecto de la ampliación, la nueva terminal, prácticamente no se ha realizado ningún estudio especifico sobre
su impacto medioambiental, ni sus posibles correcciones, y aun menos sobre sus alternativas, muestra de ello es que el proyecto constructivo fue elaborado tras la DIA de la ampliación.
Como resultado, esta obra, tanto o más impactante que la propia tercera pista, nace totalmente coja y manca en lo que respecta a la viabilidad ambiental y simplemente anexada a las pistas, con el único criterio de favorecer la rápida conexión con las aeronaves.
La nueva terminal quedará totalmente encajada entre las pistas y las zonas ZEPAs, hasta el punto que únicamente tendrá conexión en superficie por una carretera que la unirá con la autovÃa de Castelldefell, y que durante un
trayecto considerable, discurrirá prácticamente por entre la cabecera de la pista y los sistemas de aterrizaje. Pese a su aislada situación y el cuello de botella que supone su acceso, se pretende construir una gigantesca instalación con acceso y aparcamiento para miles de vehÃculos privados.
En el Prat todos recordamos cuando, hace años, un avión se salió de la pista y corto la carretera de acceso a la playa. Hubo que desballestar el aparato “in situâ€?, no obstante la playa no quedó incomunicada pues existÃan caminos vecinales para acceder. Pero la nueva terminal no dispondrá de caminos vecinales, ¿ y si un avión corta la carretera?, ¿y si se estrella contra la nueva terminal?, !no olvidemos que es un aeropuerto!, ¿y si, puestos a pensar en todo y dados los tiempos que corren, es un o unos artefactos
explosivos los que afectan a la terminal?. Creo que a nadie le puede gustar discurrir por una terminal que en cualquier momento podrÃa convertirse en una gran ratonera. De sabios es corregir, y creo que aun estamos a tiempo, antes de que pueda ser demasiado tarde.
Según mi opinión, el proyecto debiera ser evaluado medioambientalmente de nuevo y reconsiderado todo él mismo teniendo en cuenta la nueva situación que se abre tras el 11 M.
Terminal, ya existe una que dispone de varios accesos, la terminal entre pistas debiera aproximarse más a lo previsto inicialmente en el Plan Director del aeropuerto, varias pequeñas terminales satélites interconectadas con la principal.
La nueva situación polÃtica en nuestro paÃs tendrÃa que permitir la revisión del proyecto planteado y rehacerlo de nuevo junto con la petición de reestudiar la ubicación de la estación del TGV (Tren de alta velocidad).
Ya sabemos que las UTEs y el señor Bofill pondrán el grito en el cielo, pero con la seguridad de las personas no se puede especular como con la
calificación del terreno, no somos hectáreas, ni metros cuadrados, ni kilos
de hormigón. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
LA DARRERA PARELLA D'ARPELLA ES RESISTEIX A ABANDONAR EL SEU NIU AL DELTA
|
|
per Depana |
27 abr 2004
|
AENA ha iniciat els treballs previstos per a la construcció d'un pàrking pels vehicles que accedeixen a la nova terminal sud de l'aeroport, tot just a sobre del lloc que, des de ja fa anys, ocupa l'únic niu d'arpella comuna que es reprodueix al litoral català, fora dels Aiguamolls de l'Empordà.
L'arpella comuna constitueix el punt més alt de la cadena ecològica de les maresmes mediterrànies. La seva presència constitueix un indicador molt bo de la qualitat del medi natural, ja que es tracta d'una espècie extremadament sensible a les alteracions ambientals, raó per la qual es troba protegida per la legislació nacional i la Directiva d'Aus comunitària.
Al cor del Delta del Llobregat (encara que sembli increïble!), un altre any l'última parella d'arpella ha construït el seu niu i molt probablement hagi fet ja la posta dels ous. El passat dia tres d'abril, des de la Reserva Natural del Remolar, vam poder observar la femella transportant branques cap al niu, situat en l'última zona que encara no ha estat destruïda: el Pas de les Vaques.
AENA porta mesos enterrant aquesta important zona humida de la que ja només se'n manté un terç de la seva extensió sense colgar. En qualsevol moment, el lloc pot ser arrasat per les excavadores per transformar-lo en un pàrking al
servei de la nova terminal de l'aeroport entre pistes. Al Delta del Llobregat, després de l'inici de les obres de l'ampliació del'aeroport, ja no hi ha llocs alternatius per la seva reproducció. Aquesta desaparició se sumarà a la de moltes altres desaparicions d'espècies d'aus i d'habitats, que AENA haurà consumat al Delta.
Ateses les característiques naturals del hàbitats afectats i les espècies d'animals que viuen o vivien a l'àrea, la nostra entitat, DEPANA, considera que la destrucció d'aquesta zona humida constitueix un presumpte delicte contra el medi ambient, tipificat en l'article 325 del Codi Penal, raó per la qual, ens hem vist en la obligació de posar els fets en coneixement de la
Fiscalia de medi ambient i de la policia judicial, els quals han inicicat les investigacions oportunes per l'esclariment dels fets i de les seves responsabilitats. La mateixa informació ha estat remesa a la Comissió
Europea, donat que es tracta d'una espècie protegida per la Directiva d'aus, situada dintre d'un espai a preservar segons l'esmentada Directiva.
Per més informació podeu trucar a DEPANA 93.210.46. |
|
La construcció del nou camp del Espanyol, afecta a una zona de domini
|
|
per Depana |
27 abr 2004
|
 |
-L'explicació la podria donar alguna persona gran del Prat, que s'enrecordés on es sortia de mare el Riu a les avingudes. El Riu sempre es desbordava abans d'entrar al Prat, en la corba de Cornellà, a un lloc que li deien el Sorral del Mosso. Es tractava d'un gran meandre que el Riu feia entre Cornellà i el Prat, molt semblant al que encara existeix entre Sant Boi i Cornellà. Als anys setanta, el riu Llobregat es va canalitzar fins al pont de la Autovia de Castelldefels. Aprofitant la canalització es va procedir al desviament del Riu en el tram del meandre per retallar-lo, en conseqüència unes hectàrees del Prat van quedar a l'altra banda del Riu. Així hi ha terrenys del municipi pratenc al marge dret del riu, pràcticament a dins del nucli de Cornellà.
Fins als nostres dies, aquests terrenys han passat desapercebuts en mig d'infrastructures i amb l'única activitat sobre el terreny d'una empresa d'àrids per la construcció, descendent de l'antic Sorral del Mosso. Però, vet aquí que davant l'enorme ànsia fagocitadora de terreny que té el moviment especulatiu al voltant de les grans ciutats, s'ha arribat a una situació que qualsevol tros de terreny al costat de la metròpoli es converteix en un possible pastís a repartir entre tots els que intervenen en
"la transacció".
Tot el que hem explicat no passaria del terreny de l'anecdòtic, si no fos perquè justament el límit entre els termes municipals on es pretén dur a terme l'actuació, havia estat fins als any seixanta la llera històrica del riu Llobregat.
L'abandonament de l´antiga llera no es va produir d'una forma natural, sinó nmitjançant un procés administratiu d'expropiació i amb la execució d'una obra de desviament, per això, el propietari d'aquesta franja de terreny és l'Estat, ja que es tracta de terreny de domini públic. Després del
desviament, la titular de la propietat va continuar essent la mateixa que abans: la Confederación de los Pirineos Orientales. Una vegada transferides les conques internes a l'administració de la Generalitat de Catalunya,
l'administració encarregada de la titularitat de la propietat de totes les lleres dels rius catalans que desguassaven directament al mar va ser la Junta d'Aigües. Posteriorment, aquest òrgan es va transformar en la Agència Catalana del Aigua. És a dir, el propietari titular d'aquests terrenys és el mateix que el de tots els rius de les conques internes de Catalunya: l'ACA, ja que es tracta de domini públic hidràulic, encara que actualment no circuli aigua per aquests terrenys.
Mitjançant un procés administratiu es podria arribar a desafectar la titularitat pública de l'àrea, però normalment aquestes actuacions només es duen a terme amb finalitats que impliquin un benefici social general. No creiem que l'actuació prevista sigui d'interès general, més aviat, sembla una pura actuació especulativa.
Des de la nostra entitat creien que s´ha d'anar amb cura amb aquest tipus d'actuacions, que podrien donar lloc a un moviment especulatiu de terrenys de propietat estatal que es troba explícitament prohibit per les lleis nacionals.
De retruc ens podríem trobar davant d'una situació de indefensió del petit propietari davant possibles temptatives d'alguna administració d'especular al seu favor. Quantes lleres de rius que fan nosa a possibles plans de
desenvolupament urbanístic es podrien arribar a desviar expropiant la terra a baix preu, per desprès vendre-les de l'antiga llera a preus de mercat?.
Aquest podria ser el cas de trams de lleres del Llobregat i el Francolí. Des de la nostra visió envers la defensa del territori i el patrimoni comú creiem que aquestes situacions no s´hauríen d'arribar a produir, motiu pel qual fem pública la nostra oposició a aquesta actuació a la llera del Llobregat. No cal oblidar del risc de prendre al riu allò que és seu, a sobre amb aquesta alegria i manca de seriositat, atès que els cursos fluvials solen recuperar el camí que els pertany. |
|
(corregit) La construcció del nou camp del Espanyol, afecta a una zona de domini
|
|
per Depana |
27 abr 2004
|
Amb la notícia de la construcció d'un nou camp de futbol i un complex esportiu per part de l'Espanyol entre la ciutat de Cornellà i el riu
Llobregat, molta gent s'ha preguntat: per què hi ha terrenys del terme municipal del Prat a l'altre marge del Riu?
L'explicació la podria donar alguna persona gran del Prat, que s'enrecordés on es sortia de mare el Riu a les avingudes. El Riu sempre es desbordava abans d'entrar al Prat, en la corba de Cornellà, a un lloc que li deien el Sorral del Mosso. Es tractava d'un gran meandre que el Riu feia entre Cornellà i el Prat, molt semblant al que encara existeix entre Sant Boi i Cornellà. Als anys setanta, el riu Llobregat es va canalitzar fins al pont de la Autovia de Castelldefels. Aprofitant la canalització es va procedir al desviament del Riu en el tram del meandre per retallar-lo, en conseqüència
unes hectàrees del Prat van quedar a l'altra banda del Riu. Així hi ha terrenys del municipi pratenc a l marge dret del riu, pràcticament a dins del nucli de Cornellà.
Fins als nostres dies, aquests terrenys han passat desapercebuts en mig d'infrastructures i amb l'única activitat sobre el terreny d'una empresa d'àrids per la construcció, descendent de l'antic Sorral del Mosso. Però, vet aquí que davant l'enorme ànsia fagocitadora de terreny que té el moviment especulatiu al voltant de les grans ciutats, s'ha arribat a una situació que qualsevol tros de terreny al costat de la metròpoli es converteix en un possible pastís a repartir entre tots els que intervenen en
"la transacció". Tot el que hem explicat no passaria del terreny de l'anecdòtic, si no fos
perquè justament el límit entre els termes municipals on es pretén dur a terme l'actuació, havia estat fins als any seixanta la llera històrica del riu Llobregat.
L'abandonament de l´antiga llera no es va produir d'una forma natural, sinó mitjançant un procés administratiu d'expropiació i amb la execució d'una obra de desviament, per això, el propietari d'aquesta franja de terreny és l'Estat, ja que es tracta de terreny de domini públic. Després del
desviament, la titular de la propietat va continuar essent la mateixa que abans: la Confederación de los Pirineos Orientales. Una vegada transferides les conques internes a l'administració de la Generalitat de Catalunya,
l'administració encarregada de la titularitat de la propietat de totes les lleres dels rius catalans que desguassaven directament al mar va ser la Junta d'Aigües. Posteriorment, aquest òrgan es va transformar en la Agència Catalana del Aigua. És a dir, el propietari titular d'aquests terrenys és el mateix que el de tots els rius de les conques internes de Catalunya: l'ACA, ja que es tracta de domini públic hidràulic, encara que actualment no circuli aigua per aquests terrenys.
Mitjançant un procés administratiu es podria arribar a desafectar la titularitat pública de l'àrea, però normalment aquestes actuacions només es duen a terme amb finalitats que impliquin un benefici social general. No creiem que l'actuació prevista sigui d'interès general, més aviat, sembla una pura actuació especulativa.
Des de la nostra entitat creien que s´ha d'anar amb cura amb aquest tipus d'actuacions, que podrien donar lloc a un moviment especulatiu de terrenys de propietat estatal que es troba explícitament prohibit per les lleis nacionals.
De retruc ens podríem trobar davant d'una situació de indefensió del petit propietari davant possibles temptatives d'alguna administració d'especular al seu favor. Quantes lleres de rius que fan nosa a possibles plans de
desenvolupament urbanístic es podrien arribar a desviar expropiant la terra a baix preu, per desprès vendre-les de l'antiga llera a preus de mercat?.
Aquest podria ser el cas de trams de lleres del Llobregat i el Francolí. Des de la nostra visió envers la defensa del territori i el patrimoni comú creiem que aquestes situacions no s´hauríen d'arribar a produir, motiu pel qual fem pública la nostra oposició a aquesta actuació a la llera del Llobregat. No cal oblidar del risc de prendre al riu allò que és seu, a sobre amb aquesta alegria i manca de seriositat, atès que els cursos
fluvials solen recuperar el camí que els pertany. |
|
politicos a la carcel
|
|
per gavi |
26 abr 2005
|
ES increible el destrozo que las administraciones estan haciendo en toda la costa del baIX lLOBREGAT,.
Me da verguenza que con nuestro dinero los incompetentes de los politicos destrocen nuestro patrimonio natural y los barrios vecinos.
Si tanto necesita la economia catalana la tercera pista, no se deveria haber echo de manera tan negligente, porque ahora no se podra utilizar.
Lo que se tendria que hacer es perseguir a los culpables de todo el diparate y meterlos en la carcel. |
Mira també:
http://www.gavamar.com
|
|
Re: L'amenaça de la 3a Pista sobre el Delta del LLobregat
|
|
per gizmo |
09 mai 2005
|
Me da verguenza como ciudadano el poco respeto que tienen por nosotros las edministraciones catalanas Tripartit, Psoe, y sus medios de comunicaci�n afines Tv3 La vanguardia, etc...
Han decidido expulsar de sus casas a los 7000 vecinos de gava y parte de los 50.000 de castelldefels, todo por un supuesto bien comun, que si de verdad lo fuera ya se habrian preocupado en hacerlo bien! !
Se ayudan de los lobbies catalanes como el G4, cambra comer�, circulo economistas, el racc. Para pisotear a la ciudadania.
OTRA DEMOCRACIA ES POSIBLE ? no lo se pero la sociedad que estamos construyendo la pagaremos muy cara ..... malditos corruptos, incompetentes, negligentes. Hojala la guillotina existiera ! |
|
|
