|
|
|
Notícies :: laboral : dones |
|
algunes causes i efectes de la temporalitat a l'Estat Espanyol
|
|
per república
Adreça: bulmaweib@yahoo.com |
27 abr 2004
|
|
|
Algunes causes i efectes de la temporalitat a l’Estat Espanyol
La temporalitat, a l’Estat Espanyol, es situa al voltant del 30% i des del 1987 (primer any pel que hi ha dades) no ha deixat d’augmentar. En comparació amb altres països de la UE, tot i que hi ha diferències en la definició de temporalitat, l’Estat Espanyol presenta el percentatge més elevat d’assalariats temporals de tots aquest països(1).
Aquests alts percentatges s’han propiciat per diferents causes de naturalesa més o menys complexa.
En primer lloc, la temporalitat es va considerar una mesura và lida per fer front a la crisi de l’atur ja des de finals dels anys setanta.
En segon lloc, i molt important, la legislació en relació al treball remunerat ha anat, paulativament, flexibilitzant i desregulant, en relació a la temporalitat, de manera que el que inicialment era considerat conjuntural va esdevenir en quelcom estructural. Aixà doncs, l’any 1980, tot i optant pel contracte indefinit com a preferent, la llei deixa determinades excepcions per tal que l’empresari pugui contractar temporalment, fins que ja al 1984, com a mesura de foment de l’ocupació, es converteix en regulació permanent el model de contractació temporal. En aquesta llei s’estableix que es pugui dur a terme el contracte temporal sense recórrer a causes concretes i només s’estableixen algunes restriccions de durada. Fins el 1992 es manté aquesta regulació i sobretot del 1994 fins el 2001 s’intentà recuperar el principi de causalitat i eliminar el contracte temporal de foment de l’ocupació arribant a un “estat estacionari� en el que, tot i les distintes reformes laborals la temporalitat es manté estable.
En tercer lloc doncs, per tot el que s’ha dit anteriorment, s’ha generat una certa costum en les empreses de recórrer a la forma de contractar temporal per al seu funcinament, que alguns autors anomenen “cultura de la temporalitat�. D’aquesta manera, tot i les noves regulacions la temporalitat es manté estable.
Finalment, tampoc hi ha hagut una voluntat polÃtica decidida que es proposi acabar amb la temporalitat i la precarietat per davant d’altres tipus d’interessos.
Els efectes de la temporalitat són també múltiples. La temporalitat, sobretot la que no correspon estrÃctament a un lloc de treball temporal, comporta precarietat, inseguretat i inestabilitat a qui la viu. A més, i també com a conseqüència, la temporalitat comporta costos socials que tenen, sobretot, efectes en aquells col.lectius que prèviament ja es trobaven en una situació de debilitat( dones, joves, majors de 45 anys i discapacitats).
Per el fet d’afectar a uns col.lectius més que a d’altres porta a una dualització de la societat. Aquells que són proclius a llocs de treball estables i aquells que no.
Finalment, va a dir que hi ha altres efectes com la pèrdua de drets que són conseqüència dels contractes laborals.
(1)font:europa.eu.int/comm/eurostat/
més informació:
http://www2.uah.es/ltoharia
www.ilo.org
http://www.eiro.eurofound.eu.int |
This work is in the public domain |
