Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
Occident com a Imperi
22 abr 2004
Per què Europa comparteix (de manera tàcita) la Foreign Policy yankee? El joc del poli bueno i poli malo.
Qualsevol que hagi vist "El Pianista" de Roman Polanski s'enrecordarà de ben segur de què fan les SS amb un pobre avi que va en cadira de rodes. Per als que no l'heu vista, els soldats nazis desallotgen a tota hòstia una casa del ghetto de Varsòvia i a un avi que va en cadira de rodes el llencen des d'un quart pis. I el millor és que els desalmats no paren de riure. Molt bé, ara llegiu:

http://www.gara.net/azkenak/orriak/art79203.php

Quin destí espera a la humanitat quan un dels pobles que ha patit el més gran genocidi contemporani (potser amb el permís dels Gemers Rojos a Camboia als anys 70) és capaç de cometre exactament els mateixos actes genocides que van patir ells mateixos??!!??
És que no han aprés res? Perquè es consenteix l'existència del sionisme, expressió més bèstia del feixisme i de la impunitat.
Per què Sharon té tot el suport per part dels EUA? Segurament pel lobby jueu de Nova York, per l'innegable valor de tenir un al·liat al Pròxim Orient i pel poder disgregador que té sobre els estats àrabs la mera existència d'Israel.
Però encara més indignant és la tolerància tàcita per part de l'Unió Europea envers plans inhumans com convertir Gaza en una presó enorme o l'imfame Mur de Seguretat que separarà famílies i expolia terres amb finalitats de "seguretat".
Europa, històricament principal responsable del problema israelià, no pot amagar la seva posició. Després de diversos intents tímidament pro-pacificació (enviament de Miguel �ngel Moratinos, Solana, suport a la farsa del Full de Ruta, etc...) Europa s'ha encomanat de la febre anti-islam.
Què representa l'Islam per Europa?: Immigració il·legal, problemes d'integració (els polítics no amaguen la seva preferència envers l'immigració latinoamericana)... Ja en l'època de la Guerra dels Balcans va quedar clara la postura de països com Alemanya o França: fer TOT el possible per enfonsar als bosnis (musulmans); primer donant suport als croats i després permetent setges llarguíssims com el que va patir Sarajevo.
Però és que ara a més, l'Islam representa per a ells una amenaça que estan disposats a explotar per obtenir rèdits més que lucratius (elctoralment parlant i econòmicament també, és clar). Un cop el terror del 11S ha creuat l'Atlàntic i s'ha instal·lat a casa nostra, no costa entendre perquè Europa no pren cap mesura contra Israel després d'assassinats com el del líder de Hamás, el Sheiqh Yassin. Formalment sí ho fan, però després a l'hora de la veritat es continua el maleït seguidisme als ianquis pel que fa a política externa. Perquè el responsable de la política exterior de la Unió Europea, càrrec anomenat Mr. PESC, pren cos en la figura de Javier Solana, antic responsable de l'OTAN?? Per què Espanya decideix treure les tropes de l'Iraq però de seguida (i per complaure Rumsfeld) anuncia que dedicarà més esforços a la lluita contra el terrorsime a l'Afganistan??
Per què l'Unió Europea no ha proposat ni una ressolució contra els EUA pel tracte que dispensa als presos de Guantánamo? O per iniciar una guerra il·legal a l'Iraq on cada cop queda més clar que allò va ser una guerra imperialista amb un proposit clarament geoestratègic i políticament dirigit cap a la promoció d'una guerra entre sunnís i xiites?
La resposta, segons la meva opinió és clara: Per què als dos ja els està bé compartir poder , expandir-se, perpetuar l'explotació dels recursos naturals dels països àrabs, sembrar el mapa de bases militars arreu de l'Asia Central (com més a prop de la Xina millor),...
Fem-nos a la idea, europeus i americans compartim la mateixa espècie de polítics i poders fàctics. Uns més clarament imperialistes-capitalistes i uns altres (els europeus) que són més hipòcrites, però amb ique tenen idèntiques intencions.
Els think tanks capitalistes de la política com Paul Wolfowitz (autèntic autor intel·lectual de la guerra a l'Iraq) o de l'opinió com Thomas Friedman (ploma del New York Times descaradament al servei del Partit Republicà) no paren de vendre la idea d'una societat postindustrial on el coneixement és la base, on l'energia ja no és el cor que fa bategar el Món. S'han acabat segons ells la classe treballadora, el sentit dels Estats-Nació, les fronteres entre països, les guerres entre exèrcits massius o l'interés per les matèries primeres i en canvi posen de moda fenòmens com Propietat Intel·lectual, Globalització, Internet, Intel·ligència Competitiva, Externalització de serveis, Desregulació del poder econòmic dels Estats (tots menys el seu, clar, on s'aplica el més cobard proteccionisme, aranzels, i on la Reserva Federal porta el preu del dòlar a rajatabla...
Però a poc que observem ens adonem que el que persegueixen és la matèria primera (petroli, acer, gas natural), l'expansió del poder territorial (establiment de bases militars a Uzbekistán, ex-república SOVIÈTICA,...)
Lluiten com bojos mitjançant l'OMC per obtenir el control dels mercats en aspectes tan bàsics com els medicaments (ells que propugnen la llibertat dels mercats i després són uns radicals defensors del control de mercats "descontrolats" com el Sudamericà o el de Indonèsia i Filipines.
La societat industrial no ha mort. Està més viva que mai. Això implica que també llavors les premises de resistència que existien durant l'època industrial són també vàlids. I aquesta resistència l'estan trobant i la trobaran cada cop més. Feia temps que no veia al Món un sentiment tan antiamericà com l'actual. En estadis primerencs li pots dir Al Qaeda. Quan es demostri la farsa que és, els àrabs i després la resta començaran a veure que poden atacar els EUA d'altres maneres. Hi haurà guerres. No hi ha Imperi que duri mil anys. I quan un Imperi ha d'utilitzar constantment la coerció de la força vol dir que la seva fi està propera. No sé si això serà motiu d'alegria doncs els que vindran després serna els xinos i aquests també les gasten bé...
Em pregunto com s'escriurà tot això als llibres d'història del segle que ve.
Salut.
Lucas
Sindicato Sindicat