Avui
dia, sembla que lluitar pels drets de les dones estigui clarament
superat, quan no desfasat. De fet, ser feminista ha esdevingut un
concepte prehistòric, gairebé despectiu, per a molts. Per què s’ha de
reivindicar la plena ciutadania de les dones, diuen, si tothom
l’accepta amb normalitat? El problema és que, tot i que teòricament la
nostra societat ha superat la desigualtat històrica entre gèneres, la
vida real ens demostra que encara avui dia les dones -el 53,2% de la
població de Barcelona- són ciutadanes de segona categoria, fruit de
tants i tants segles en què han estat apartades de les estructures del
poder polÃtic, social i econòmic.
Però
per si això fos poc, encara es pot viure una doble discriminació: per
ser dona i per ser jove. Només s’ha de sumar a les desigualtats de
gènere els problemes habituals que pateix la gent jove, com per
exemple, precarietat laboral, dificultat d’emancipació i d’accés a
l’habitatge, etc.
Per
a tots aquells que creuen -o que volen creure- que el món és igual per
als homes i per a les dones, aquà teniu algunes dades esgarrifoses
sobre les joves barcelonines (*):
El 14,7% de les noies d’entre 18 i 29 anys estan a l’atur, enfront del 8,3% dels nois de la mateixa edat.
Noies aturades
Nois aturats
Les
dones són el sector de la població que ha d’afrontar les pitjors
condicions laborals: tenen els Ãndexs d’atur, de temporalitat i de
precarietat més elevats, a més d’uns nivells salarials més baixos que
els seus companys, tot i que són les noies qui tenen una millor
formació i preparació.
Actualment,
el 27,2% de les dones de 18 a 29 anys han cursat o estan cursant
estudis superiors, mentre que el percentatge de nois
amb formació de nivell universitari només arriba al 15%.
Tot i aixÃ, compareu el nivell d’ingressos per gènere en aquesta franja d’edat:
Salari entre... Dones Homes
241 - 361euros 10,1% 4,1%
361 - 542 euros 9,6% 6,7%
542 - 842 euros 32,1% 34%
842 - 1.201 euros 7,1% 12,6%
1.201 - 1.804 euros 3,1% 9,1%
Però
encara hi ha una dada molt més representativa de la discriminació que
pateixen les dones: l’any 1999 (darreres dades al respecte), els ingressos
mitjans de les barcelonines d’entre 18 i 29 anys representaven el 79,6%
dels ingressos masculins en el mateix grup d’edat. I no anem a millor, perquè l’any 1994 el sou jove femenà representava el 85,3% del masculÃ.
A
més, les dones solen estar apartades del cà rrecs directius i de poder,
tant a les empreses com a les entitats i institucions. Un exemple el
trobem a l’estudi La situació de la dona jove a les associacions
juvenils de Barcelona, elaborat pel CJB l’any 2002. La conclusió
principal de l’enquesta és que malgrat que les dones joves són la
meitat, i en algunes ocasions la majoria, de les persones associades a
les entitats juvenils, no sempre aquest major número es tradueix de
manera proporcional en els organismes directius, de gestió i de
responsabilitat. Hi ha una tendència per la qual les dones joves estan infrarepresentades en aquests organismes. De fet, la responsabilitat de les entitats recau en el 59% dels casos en un home, i només en el 41%, en una dona.
En l’aspecte laboral, també hi ha molt a dir sobre la temporalitat, que afecta més clarament les dones (en un 22,10%) que els homes (en un 15,77%). Els percentatges s’accentuen encara més quan parlem de treballadors i treballadores sense contracte: un 8,20% de les barcelonines enfront de l’1,56% dels barcelonins.
Tot i aixÃ, a la nostra ciutat trobem un 19,6% de noies emancipades, mentre que els nois independitzats representen el 13,7%.
Contracte temporal
Sense contracte
Dones
Homes
Però a més, a la dona que treballa fora de casa l’espera una altra jornada laboral quan
arriba a la llar. L’estadÃstica diu que les dones de 18 a 29 anys dediquen una mitjana setmanal de 7,27 hores a les tasques domèstiques... i els homes ajuden amb 4’39 hores.
I si una dona jove vol exercir el seu dret a ser mare, la situació es
complica encara més, grà cies a què administracions, empreses i parelles
es renten les mans en el tema: mancança d’escoles-bressol públiques,
impossibilitat de combinar horari laboral i familiar, major
responsabilitat en l’educació dels fills...
Una altra dada: del total
de llars barcelonines amb menors de 10 anys, en el 50% dels casos en té
cura la mare; en el 2%, el pare; en el 39%, ambdós, i en el 9%, altres
familiars. Això, sense comptar la pressió social i econòmica afegida que han de patir les dones que formen una famÃlia monoparental.
Dels fills s'encarrega...
La mare
El pare
Els pares
Altres familiars
D’altra
banda, l’accés als mètodes anticonceptius per prevenir malalties de
transmissió sexual i embarassos no desitjats segueix sent dificultós
per a noies joves i adolescents, tant per la manca d’informació -que
encara no arriba a una part important de la població- com de recursos
econòmics. L’any 2001, 733 barcelonines menors de 20 anys van quedar embarassades, de les quals 541 (3 de cada 4) van avortar.
Per
últim, però no menys important, hem de recordar que la violència fÃsica
i psicològica continua sent als nostres dies una lacra social que
afecta dones de totes les edats i de tots els nivells culturals,
econòmics i socials.
(*) Totes les dades són de l’any 2001.
Què volem?
Des
del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) volem aprofitar la
propera celebració, el 8 de març, del Dia Internacional de la Dona
Treballadora per reivindicar el pas real de les dones joves a la
ciutadania de ple dret, i per això demanen:
Una ciutat pensada per a tota la població, on la gent jove d’ambdós gèneres pugui exercir els seus drets de manera plena.
Per aconseguir-ho, considerem que s’ha d’aplicar el principi de
transversalitat en l’acció polÃtica de les administracions, tenint
sempre present l’opinió, desitjos i manera de veure el món de les dones
joves, aixà com comptar amb elles i considerar les seves necessitats
especÃfiques.
La promoció de l’accés i la participació de les dones joves en tots els espais i à mbits de la societat, especialment en els llocs de presa de decisions. Per això són fonamentals les mesures d’acció positiva.
Una polÃtica d’ocupació especÃfica cap a les dones joves,
basada en mesures d’acció positiva i en una polÃtica de formació
ocupacional que sigui realment eficaç en la inserció de les dones en el
mercat laboral i que no les dirigeixi cap a llocs de treball que
perpetuïn el rol laboral considerat femenÃ. També són necessà ries mesures per acabar amb la discriminació salarial de les dones i mesures de prevenció de l’assetjament sexual.
Una polÃtica de conscienciació de tota la població sobre la necessitat i l’obligació de compartir les tasques domèstiques, aixà com una flexibilització de les jornades laborals, perquè es puguin compaginar satisfactòriament amb la vida personal i familiar, i un replantejament dels horaris comercials, de serveis i d’equipaments, més adaptada a la vida dià ria de la població.
Ajuts a les dones joves que volen formar una famÃlia, especialment a les que formen una famÃlia monoparental:
ajuts per compatibilitzar la feina, els estudis i la cura dels fills o
filles, aixà com promocions d’habitatges de lloguer assequible i una
veritable xarxa pública d’escoles-bressol.
Espais d’atenció i d’informació sobre sexualitat i mètodes de planificació familiar accessibles a les dones joves,
amb especial atenció a les immigrants procedents d’altres cultures i
normes socials. S’ha de garantir un accés fà cil, econòmic i proper -en
els espais relacionals de la gent jove- als mètodes anticonceptius i a
la pÃndola RU-486 (més coneguda com “del dia desprésâ€?). En última instà ncia, les dones joves han de tenir llibertat per exercir el seu dret a avortar.
PolÃtiques especÃfiques i urgents per detectar i posar fi als maltractaments a les dones. Però, sobretot, calen polÃtiques de prevenció i d’educació per solucionar aquest problema d’arrel.
Sancionar els usos sexistes i mercantilistes de la imatge femenina als mitjans de comunicació,
que, a més de perpetuar els rols tradicionals i l’estereotip d’objecte
sexual, poden provocar problemes de salut com l’anorèxia i la bulÃmia.
Per últim, cal introduir transversalment als currÃculums escolars el foment de la igualtat entre gèneres i tractar la prevenció d’actituds sexistes des de la infà ncia.
Fonts:
- Condicions de vida de les dones de Barcelona. Estudis/Monografies 1, Ajuntament de Barcelona, 2001.
- Temps, treball i ocupació. Desigualtats de gènere a la ciutat de Barcelona. Estudis/Monografies 3, Ajuntament de Barcelona, 2003.
- Observatori de les Dones de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- L’Estat
de la Qüestió núm. 3: “El pas de les dones joves a la ciutadania de ple
dret�. Consell de la Joventut de Barcelona, març de 2000.
- La situació de la dona jove a les associacions juvenils de Barcelona. Consell de la Joventut de Barcelona, 2002.
|