Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral : dones
La dona jove a Barcelona
22 abr 2004
El CJB reivindica el pas real de la dona jove a la ciutadania de ple dret
Avui dia, sembla que lluitar pels drets de les dones estigui clarament superat, quan no desfasat. De fet, ser feminista ha esdevingut un concepte prehistòric, gairebé despectiu, per a molts. Per què s’ha de reivindicar la plena ciutadania de les dones, diuen, si tothom l’accepta amb normalitat? El problema és que, tot i que teòricament la nostra societat ha superat la desigualtat històrica entre gèneres, la vida real ens demostra que encara avui dia les dones -el 53,2% de la població de Barcelona- són ciutadanes de segona categoria, fruit de tants i tants segles en què han estat apartades de les estructures del poder polític, social i econòmic.

Però per si això fos poc, encara es pot viure una doble discriminació: per ser dona i per ser jove. Només s’ha de sumar a les desigualtats de gènere els problemes habituals que pateix la gent jove, com per exemple, precarietat laboral, dificultat d’emancipació i d’accés a l’habitatge, etc.

Per a tots aquells que creuen -o que volen creure- que el món és igual per als homes i per a les dones, aquí teniu algunes dades esgarrifoses sobre les joves barcelonines (*):

El 14,7% de les noies d’entre 18 i 29 anys estan a l’atur, enfront del 8,3% dels nois de la mateixa edat.


Noies aturades Nois aturats
Les dones són el sector de la població que ha d’afrontar les pitjors condicions laborals: tenen els índexs d’atur, de temporalitat i de precarietat més elevats, a més d’uns nivells salarials més baixos que els seus companys, tot i que són les noies qui tenen una millor formació i preparació.

Actualment, el 27,2% de les dones de 18 a 29 anys han cursat o estan cursant estudis superiors, mentre que el percentatge de nois amb formació de nivell universitari només arriba al 15%. Tot i així, compareu el nivell d’ingressos per gènere en aquesta franja d’edat:

Salari entre... Dones Homes 241 - 361euros 10,1% 4,1% 361 - 542 euros 9,6% 6,7% 542 - 842 euros 32,1% 34% 842 - 1.201 euros 7,1% 12,6% 1.201 - 1.804 euros 3,1% 9,1%

Però encara hi ha una dada molt més representativa de la discriminació que pateixen les dones: l’any 1999 (darreres dades al respecte), els ingressos mitjans de les barcelonines d’entre 18 i 29 anys representaven el 79,6% dels ingressos masculins en el mateix grup d’edat. I no anem a millor, perquè l’any 1994 el sou jove femení representava el 85,3% del masculí.

A més, les dones solen estar apartades del càrrecs directius i de poder, tant a les empreses com a les entitats i institucions. Un exemple el trobem a l’estudi La situació de la dona jove a les associacions juvenils de Barcelona, elaborat pel CJB l’any 2002. La conclusió principal de l’enquesta és que malgrat que les dones joves són la meitat, i en algunes ocasions la majoria, de les persones associades a les entitats juvenils, no sempre aquest major número es tradueix de manera proporcional en els organismes directius, de gestió i de responsabilitat. Hi ha una tendència per la qual les dones joves estan infrarepresentades en aquests organismes. De fet, la responsabilitat de les entitats recau en el 59% dels casos en un home, i només en el 41%, en una dona.

En l’aspecte laboral, també hi ha molt a dir sobre la temporalitat, que afecta més clarament les dones (en un 22,10%) que els homes (en un 15,77%). Els percentatges s’accentuen encara més quan parlem de treballadors i treballadores sense contracte: un 8,20% de les barcelonines enfront de l’1,56% dels barcelonins.

Tot i així, a la nostra ciutat trobem un 19,6% de noies emancipades, mentre que els nois independitzats representen el 13,7%.


Contracte temporal Sense contracte Dones Homes

Però a més, a la dona que treballa fora de casa l’espera una altra jornada laboral quan arriba a la llar. L’estadística diu que les dones de 18 a 29 anys dediquen una mitjana setmanal de 7,27 hores a les tasques domèstiques... i els homes ajuden amb 4’39 hores. I si una dona jove vol exercir el seu dret a ser mare, la situació es complica encara més, gràcies a què administracions, empreses i parelles es renten les mans en el tema: mancança d’escoles-bressol públiques, impossibilitat de combinar horari laboral i familiar, major responsabilitat en l’educació dels fills...

Una altra dada: del total de llars barcelonines amb menors de 10 anys, en el 50% dels casos en té cura la mare; en el 2%, el pare; en el 39%, ambdós, i en el 9%, altres familiars. Això, sense comptar la pressió social i econòmica afegida que han de patir les dones que formen una família monoparental.


Dels fills s'encarrega... La mare El pare Els pares Altres familiars

D’altra banda, l’accés als mètodes anticonceptius per prevenir malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats segueix sent dificultós per a noies joves i adolescents, tant per la manca d’informació -que encara no arriba a una part important de la població- com de recursos econòmics. L’any 2001, 733 barcelonines menors de 20 anys van quedar embarassades, de les quals 541 (3 de cada 4) van avortar.

Per últim, però no menys important, hem de recordar que la violència física i psicològica continua sent als nostres dies una lacra social que afecta dones de totes les edats i de tots els nivells culturals, econòmics i socials.

(*) Totes les dades són de l’any 2001.

Què volem?

Des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) volem aprofitar la propera celebració, el 8 de març, del Dia Internacional de la Dona Treballadora per reivindicar el pas real de les dones joves a la ciutadania de ple dret, i per això demanen:

  • Una ciutat pensada per a tota la població, on la gent jove d’ambdós gèneres pugui exercir els seus drets de manera plena. Per aconseguir-ho, considerem que s’ha d’aplicar el principi de transversalitat en l’acció política de les administracions, tenint sempre present l’opinió, desitjos i manera de veure el món de les dones joves, així com comptar amb elles i considerar les seves necessitats específiques.

  • La promoció de l’accés i la participació de les dones joves en tots els espais i àmbits de la societat, especialment en els llocs de presa de decisions. Per això són fonamentals les mesures d’acció positiva.

  • Una política d’ocupació específica cap a les dones joves, basada en mesures d’acció positiva i en una política de formació ocupacional que sigui realment eficaç en la inserció de les dones en el mercat laboral i que no les dirigeixi cap a llocs de treball que perpetuïn el rol laboral considerat femení. També són necessàries mesures per acabar amb la discriminació salarial de les dones i mesures de prevenció de l’assetjament sexual.

  • Una política de conscienciació de tota la població sobre la necessitat i l’obligació de compartir les tasques domèstiques, així com una flexibilització de les jornades laborals, perquè es puguin compaginar satisfactòriament amb la vida personal i familiar, i un replantejament dels horaris comercials, de serveis i d’equipaments, més adaptada a la vida diària de la població.

  • Ajuts a les dones joves que volen formar una família, especialment a les que formen una família monoparental: ajuts per compatibilitzar la feina, els estudis i la cura dels fills o filles, així com promocions d’habitatges de lloguer assequible i una veritable xarxa pública d’escoles-bressol.

  • Espais d’atenció i d’informació sobre sexualitat i mètodes de planificació familiar accessibles a les dones joves, amb especial atenció a les immigrants procedents d’altres cultures i normes socials. S’ha de garantir un accés fàcil, econòmic i proper -en els espais relacionals de la gent jove- als mètodes anticonceptius i a la píndola RU-486 (més coneguda com “del dia desprésâ€?). En última instància, les dones joves han de tenir llibertat per exercir el seu dret a avortar.

  • Polítiques específiques i urgents per detectar i posar fi als maltractaments a les dones. Però, sobretot, calen polítiques de prevenció i d’educació per solucionar aquest problema d’arrel.

  • Sancionar els usos sexistes i mercantilistes de la imatge femenina als mitjans de comunicació, que, a més de perpetuar els rols tradicionals i l’estereotip d’objecte sexual, poden provocar problemes de salut com l’anorèxia i la bulímia.

  • Per últim, cal introduir transversalment als currículums escolars el foment de la igualtat entre gèneres i tractar la prevenció d’actituds sexistes des de la infància.

Fonts:

  • Condicions de vida de les dones de Barcelona. Estudis/Monografies 1, Ajuntament de Barcelona, 2001.
  • Temps, treball i ocupació. Desigualtats de gènere a la ciutat de Barcelona. Estudis/Monografies 3, Ajuntament de Barcelona, 2003.
  • Observatori de les Dones de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  • L’Estat de la Qüestió núm. 3: “El pas de les dones joves a la ciutadania de ple dretâ€?. Consell de la Joventut de Barcelona, març de 2000.
  • La situació de la dona jove a les associacions juvenils de Barcelona. Consell de la Joventut de Barcelona, 2002.
Mira també:
http://www.cjb.org/ct/bcj/eq/estat49.htm

Copyright by the author. All rights reserved.
Sindicato Sindicat