Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Endavant organtizà una jornada contra la precarietat a Sants
21 abr 2004
L'assemblea de Sants d'Endavant havia programat per el passat dissabte 17 d'abril tota una jornada d'activitats a la Plaça d'Osca amb l'objectiu de denunciar la precarietat que afecta a la gran majoria de la societat catalana, d'acord amb la campanya "Capitalisme és precarietat".
Un campionat de futbol precari de 3 x 3 va obrir les jornades. Si bé cal lamentar el fet que alguns equips es quedéssin amb les ganes de jugar més estona i més partits, és segur que en el futur hi haurà més oportunitats per gaudir de campionats futbolístics d'aquest estil. De moment la comissió de festes alternatives de Sants ja s'ho està plantejant.
Al futbol precari el va seguir el dinar, una paella realment valenciana que va aconseguir l'aprovació unànim de la gent (una quarantena de persones) que va assaborir-la. Després del postre l'Amaia, una jove cantautora gracienca, acompanyada d'un baix i d'una guitarra, va cantar en unplugged, és a dir, a pulmó i sense micros, unes quantes canços d'amor i de lluita.

<b>Experiències de lluita contra la precarietat</b>
A les 18 hores, a la mteixa plaça d'Osca i amb una assistència d'una cinquantena de persones, un membre de la plataforma unitària que està preparant les convocatòries del Primer de maig a Barcelona (en la qual hi participa Endavant), i dos membres de la Xarxa contra el Tancament d'Empreses, dels comitès d'empresa de Miniwatt-Philips i de Telefònica respectivament, van parlar de la necessitat d'organtizar-se i lluitar amb constància en els llocs de treball i en els barris contra la precarietat. En el debat posterior es va parlar de diferents experiències de lluita d'aquí i d'arreu, de les alternatives que es poden construir contra el capitalisme, i de les plataformes de lluita que estan sorgint i que han de sorgir en el futur.
Després de la xerrada i del debat, que es van allargar fins a quasi 2 hores, es va visionar "El efecto Iguazú" al Casal Independentista de Sants.

<b>Plafons sobre la precarietat</b>
Després de la xerrada i del passi de vídeo es va habilitar un stand en què hi havia penjada una exposició que ha estat elaborada per la pròpia assemblea de Sants d'Endavant. L'exposició consta d'una quinzena de plafons en què s'aborden els diferents àmbits en què ens afecta la precarietat a la majoria, a més de les interpretacions polítiques que en fem i les nostres propostes de lluita.
En els propers mesos pensem exposar els plafons en locals públics del barri. Tot i això, si algú hi està interessat, ens ho pot dir al correu electrònic de l'assemblea: endavantsants ARROBA hotmail.com
D'altra banda, durant tot el dia el sector artístic de l'assemblea va estar pintant un mural que podeu contemplar al final del Carrer Premià, just al costat de l'estel·lada del Casal Independentista de Sants.

L'última activitat de la llarga jornada va ser un concert amb els grups Katarrama Stuma (de Poble Nou) i Igitaia (de Gràcia). La diversitat d'estils d'ambdós grups, i la nodrida assistència clogueren una jornada cansada però positiva.

Quan puguem penajrem les fotos de les activitats i del mural que considerem més interessants. Entretant, considerem oportú afegir el manifest que des de Sants hem elaborat sobre com creiem que la precarietat afecta al barri:


<b>Manifest de l'assemblea de Sants d'Endavant contra la precarietat<b>

En els darrers mesos hem vist com companys treballadors de barris, pobles i comarques veïnes han perdut el seu treball o estan amenaçats de perdre’l pròximament perquè empreses catalanes i estrangeres volen traslladar la producció a països més rendibles. És el que han anomenat la deslocalització i és causa i conseqüència alhora de la precarietat a què estem sotmesos en el món laboral.
El fenomen de la deslocalització és causa de precarietat perquè serveix als empresaris com a xantatge per retallar encara més els nostres drets laborals; i n’és conseqüència perquè respon a un model de desenvolupament fonamentat en la desregulació o flexibilitat del món laboral, és a dir, en la desprotecció dels i les treballadores davant els interessos empresarials que els permet mantenir els sous baixos, negar la formació, retallar en mesures de seguretat, reduir els costs del comiat o fomentar la discriminació de gènere en els salaris, entre d’altres coses.
Però els efectes d’aquestes mesures no afecten només als treballadors i treballadores de les grans fàbriques. Aquí, al nostre barri, la desaparició del comerç tradicional i la seua substitució per les botigues de grans cadenes o per franquícies, ha comportat també un empitjorament de les condicions laborals. A més, la destrucció del teixit socio-económic del barri fa que molts de nosaltres haguem de realitzar grans desplaçaments a diari en un transport públic que és deficient i car. Al mateix temps, els nous treballadors que arriben al barri es veuen obligats a treballar en condicions de semi-esclavitud gràcies a la desprotecció a què els sotmet la Llei d’Estrangeria. Tot plegat és resultat de les mateixes polítiques neoliberals de l’època capitalista en què vivim. Tot això és precarietat.
Tot i així, les condicions laborals només són el punt de partida de la precaritat en què vivim. Perquè també és precarietat les dificultats que els i les joves tenen per accedir a una habitatge digne fins el punt que la mitjana d’edat en què s’independitzen ja supera els 30 anys. Així, mentre els i les catalanes hem de destinar més del 50% del nostre sou –segons les estadístiques oficials– a pagar un dret fonamental com és l’habitatge, l’Ajuntament i les immobiliàries es dediquen a especular amb el sòl i els habitatges buits o a realitzar PERIs (Plans Especials de Reforma Integral) que destrueixen entramats històrics i formes de vida arrelades al barri. I al mateix temps criminalitzen i persegueixen les alternatives populars creades per afrontar el problema, com ocorre amb l’Hamsa, actualment amenaçada de desallotjament. Això és precarietat.
I també ho és la manca de prestacions socials, els pocs espais verds, les escasses instal·lacions esportives i els reduïts recursos culturals que tenim al barri.... i mentrestant l’Ajuntament projecta un gran centre comercial a la Plaça de Toros de Les Arenes. És precarietat viure en un barri que, entrats ja en el segle XXI, encara està dividit per diferents infraestrucutres que el travessen –i que l’Ajuntament pretén maquillar mitjançant un calaix de ciment!
En definitiva, precarietat és tot allò que ens impedeix tenir una vida digna, amb un sou digne, amb un habitatge digne, amb una cultura i una educació dignes, amb una sanitat i assistència social dignes... I la precarietat més gran que patim és, sens dubte, la nostra indefensió davant els empresaris, els polítics, les empreses i les institucions que fomenten aquesta situació. Si volem recuperar els nostres drets i evitar que ens precaritzen encara més la vida, hem de lluitar cada dia. Al nostre lloc de treball, al carrer, a l’institut, amb els companys, els amics o els veïns.
<b>Només lluitant acabarem amb la precarietat.
Només lluitant acabarem amb el capitalisme. </b>
Mira també:
http://www.endavant.org

This work is in the public domain
Sindicat