Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: criminalització i repressió : ecologia : educació i societat : sanitat
La nuesa, un dret de tothom
21 abr 2004
La nuesa humana i l'elecció d'induments ha de ser una llibertat respectada arreu, en el temps del respecte a les minories i de la multiculturalitat.
El dret individual a la nuditat, fa segles que està sota control: de la resta de la societat, de polítics, d'agents de cossos policials. Tot i ser un tema d'estricte llibertat individual, sembla que depengui i és així la majoria de casos d'un permís o d'una senyalització-permís, sobretot pel que fa a les platges.
També corre el perill de convertir-se en un tema d'economia de mercat, amb la construcció, l'habilitació o el lloguer de llocs específics on poder gaudir en nuditat, amb la qual cosa es va creant la consciència col·lectiva de la normalitat de tal situació. Venen a ser "guettos" o "reserves", pagats per les víctimes que acullen, a més. La major part d'aquestes víctimes, nudistes i naturistes ho veuen bé i ho afavoreixen o, fins i tot participen o afavoreixen aquests negocis.
Això forma part de la renúncia a la decisió lliure sobre la pròpia imatge i al dret de circular lliurement. A més dóna la raó a les persones que consideren que tenen el DRET DE FET A NO VEURE LA NUESA D'ALTRES PERSONES.

De l'anàlisi de Declaracions i Lleis se'n deriva però que tenim el Dret individual i col·lectiu a la nostra nuditat o a la indumentària desitjada, en qualsevol espai públic.
La Declaració Universal dels Drets Humans esmenta el dret a la lliure opinió i creença, entre d'altres; la Costitució Espanyola proclama la igualtat de moralitats i el Dret a la llibertat d'expressió, el Codi Penal no conté cap article que sancioni la nuditat pública, en desaparèixer el delicte d'escàndol públic; el Parlament de Catalunya va emetre els Decrets no de Llei 245/V i 899/V, per la supressió de les reglamentacions que s'oposaven a la nuesa en públic.
Tot i això, encara avui, hi ha estaments i persones que classifiquen platges i altres espais públics o que senyalitzen espais concrets "per a la pràctica del nudisme", amb la qual cosa afavoreixen que continui intacte l'estat d'opinió més actual: que la nuesa és una opció, però que pot ser gaudida de forma controlada, per no ferir sensibilitats. Tracten de forma diferent el "Dret a no veure la nuesa aliena" als "possibles drets a no veure gent grassa o amb alguna malformació o d'altres races, entre d'altres".

Si hom pregunta a les persones intolerants els motius pel seu rebuig, solen esmentar alguna o algunes de les següents qüestions: presència de menors, condicions estètiques, d'edat, llocs on es pot "practicar" o que "el teu dret acaba on comença el meu"..., deixant de banda les freqüents injúries i amenaces.
Analitzem-ho una miqueta, doncs.

-Les condicions estètiques i d'edat no es mereixen cap anàlisi concret, ja que són només opinions sense fonament de Dret, encara que deixen entreveure una latent discriminació per la presència física.
-Els llocs on es "pot practicar" ja han estat comentats anteriorment, però també podría haver-hi només espais exclusius per a intolerants. Solen ser espais allunyats i sense serveis, sovint d'accés difícil.
Són motiu de desplaçaments, amb els seus riscos i de més discriminació ja que hi ha persones que no hi poden accedir per limitacions físiques, econòmiques o de temps.
-On pretenen que comenci el Dret dels qui rebutgen la nuditat és justament en el cos de l'altre persona, amb el dret de decidir si aquella pot vestir o estar nua en determinats moments o espais. Amb això envaeixen en realitat els drets de circulació, de la pròpia imatge i a tenir una moral pròpia. De fet ningú no treu el Dret dels intolerants a marxar o a tolerar la diferència que perceben; d'altra banda tothom trobaria desencertat el dret a no veure defectes físics d'altres.
-La presència de menors mereix un capítol a part, ja que és l'argument que esgrimeixen encara els agents policials, tot igualant nuesa al vigent delicte d'exhibicionisme. Aquesta figura delictiva es dóna quan hi ha manifestacions amb intenció sexual dirigida a menors o a persones amb disminució psíquica (que es poden fer amb o sense roba), sense cap relació, doncs, amb la nuesa pública.
D'altra banda hom suposa que el menor no està preparat/da per la visió de la nuditat natural i en viu; cal assenyalar, doncs, la carència educativa i els prejudicis amb què s'educa a tals menors. Com si fóra quelcom diferent, alguns agents han justificat l'argument de la presència de menors a les platges "nudistes", tot esmentant el dret dels pares; argument coherent d'una banda, però contradictori si considerem que és lícit "exhibir-se" davant d'aquests menors en aquelles platges (fan lícit allò que, al mateix temps consideren que és un delicte punible!). Altres persones esgrimeixen el mateix aguments, fent projecció de les seves objeccions cap als menors que continuarien amb les seves activitats.
Assenyalré finalment que quan un menor presencia un insult o amenaça contra una persona nua, aprèn una actitud d'intolerància, llavor de possibles problemes posteriors.
Mira també:
http://www.addan.com

This work is in the public domain
Sindicat