|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : fòrum 2004 : guerra |
|
Amnistia Internacional analitza la Política Exterior del Govern espanyol
|
|
|
per amnistia presos |
19 abr 2004
|
|
|
El govern espanyol ha contribuït a la consolidació d'un món més insegur. L'organització qualifica d'oportunitat perduda' per als drets humans la política de l'executiu en l'esmentat període. Amnistia Internacional (AI) afirma que "el govern espanyol ha contribuït a la consolidació d'un món més insegur, en mantenir una política incoherent i sense objectius clars en la defensa dels drets humans". En l'Informe Anual de Política Exterior i Drets Humans del Govern espanyol 2002-2003: Menys drets i més inseguretat en nom de la "guerra contra el terrorisme", que l'organització ha presentat aquest matí, s'analitza la política exterior de l'executiu després de l'11 de setembre.
En aquesta quarta anàlisi sobre política exterior que realitza AI, l'organització es lamenta de "l'oportunitat perduda per a la defensa dels drets humans per part del govern espanyol", en un període en què aquest país ha tingut un important pes dins del panorama internacional. L'informe arrenca amb els sis mesos de Presidència Espanyola de la UE, analitza també la presidència del Comitè de Lluita contra el Terrorisme, i un període en què Espanya és Membre No Permanent en el Consell de Seguretat de Nacions Unides; i reflecteix les principals preocupacions de la Secció Espanyola d'AI durant aquests mesos.
Política de doble moral
En aquest informe, Amnistia Internacional exposa amb preocupació com l'excessiu èmfasi de la política espanyola sobre cooperació internacional en els àmbits de seguretat, militar i defensa, i "lluita antiterrorista" ha minat seriosament el compliment de les obligacions internacionals d'Espanya en matèria de drets humans. La tendència a posar l'accent en el diàleg polític i la cooperació internacional entre països en nom de la seguretat, sembla haver servit de pretext per no pronunciar-se amb contundència sobre les violacions de drets humans comeses per aquells governs que es consideren aliats. Especialment en els casos dels Estats Units i el Regne Unit, el Govern espanyol no ha expressat en cap moment la seva disconformitat amb l'aprovació de mesures "antiterroristes" que violen drets fonamentals.
En el cas dels detinguts sota la custòdia dels Estats Units en Guantànamo, Amnistia Internacional considera que el Govern espanyol no ha intervingut amb determinació davant les autoritats dels Estats Units per assegurar-se que es respectaven els drets humans del ciutadà espanyol, Hamed Abderraman Hamed i els altres detinguts indefinidament sense càrrecs, ni judici i sense accés a advocats ni a familiars.
El Govern espanyol tampoc no ha tingut paraules crítiques per a la política de "mà ferma contra el terrorisme" de l'actual govern colombià, i fins i tot ha arribat a un acord de cooperació militar i de defensa amb Colòmbia, quan el President Uribe no està fent les passes necessàries per garantir la plena vigència de drets fonamentals en especial el dret a la vida, a la integritat física, i el dret dels civils a no ser involucrats en la guerra, com reflecteix el seu afany en la creació d'una milícia d'un milió d'informants en suport a les forces armades.
Per Amnistia Internacional, "l'existència d'aquesta doble moral del govern espanyol a l'hora de condemnar violacions de drets humans, acaba necessàriament soscavant el sistema col·lectiu de seguretat que representa el dret internacional".
Incoherència política
AI mostra la seva preocupació per les mostres d'incoherència política per part del Govern espanyol. Tot i que l'executiu ha donat suport a la posta en marxa de la Cort Penal Internacional, no ha estat clar en les seves actuacions ja que va votar a favor de la renovació de la resolució 1422 en el Consell de Seguretat que atorga immunitat davant la Cort Penal Internacional als ciutadans d'Estats que no són part de l'Estatut de Roma, entre ells els Estats Units; i ha presentat un projecte de llei de cooperació amb la Cort Penal Internacional, que pretén eliminar el principi de justícia universal de la legislació espanyola.
El cas d'Israel és, sens dubte, significatiu en aquest sentit. Espanya, contravenint els principis del Codi de Conducta de la Unió Europea, ha continuat venent material de defensa i doble ús a Israel (més de 14 milions d'euros en els últims cinc anys), a pesar d'haver reconegut la greu crisi de drets humans que caracteritza el conflicte en Orient Mitjà, i malgrat no existir prou garanties que no serà usat per cometre violacions dels drets humans.
Doble Moral
Amnistia Internacional constata la doble moral del Govern espanyol en relació amb algunes de les seves intervencions. L'executiu ha donat suport la intervenció armada a l'Iraq des dels termes de la política dels Estats Units i el Regne Unit, mostrant indiferència pel compliment del dret internacional humanitari. Malgrat la seva retòrica de preocupació pels civils iraquians, en cap moment es va oposar obertament a l'ús per part de les forces dels Estats Units i britàniques d'armes d'efecte indiscriminat, com les bombes de raïm, sobre zones densament poblades.
Malgrat que Espanya va argumentar el suport a la guerra contra l'Iraq amb les greus violacions de drets humans contra la població iraquiana per part del règim de Sadam Hussein, és especialment irònic que se rebutgessin el 99% de les sol·licituds d'asil de ciutadans iraquians entre 1997 i 2001. A més durant i del conflicte ha donat suport els països que, com el Regne Unit, han optat per sacrificar els drets dels sol·licitants d'asil i refugi, mitjançant el desenvolupament de polítiques especialment dures.
Aspectes negatius de l'acció exterior del Govern espanyol
- Va supeditar la defensa dels drets humans a la seva conveniència política per avançar en la "lluita contra el terrorisme": ha donat suport les intervencions armades a l'Afganistan i a l'Iraq, no ha intervingut amb decisió davant l'escurçament de les llibertats comès pel Regne Unit i Colòmbia, ni ha condemnat amb prou fermesa el tracte que donen els Estats Units als detinguts en Guantànamo sense càrrecs, ni judici i sense accés a assistència lletrada ni als seus familiars.
- Va mancar d'objectius clars i de coherència en matèria de drets humans, i no ha establert cap instrument que n'informi, tal i com ja fan altres països de la UE.
- No va ser ferma en les relacions amb països amb greus violacions dels drets humans. Com en el cas d'Israel, amb l'ocupació de Gaza i Cisjordània; o de Guinea Equatorial, amb qui no ha posat en marxa mecanismes de pressió.
- Va girar l'esquena al dret internacional humanitari durant les crisis de l'Afganistan i l'Iraq, en no oposar-se a l'ús per part de les forces dels Estats Units i britàniques d'armes d'efecte indiscriminat, en no propiciar investigacions imparcials sobre les morts de civils després dels bombardeigs en zones residencials o en el cas de la mort del periodista espanyol José Couso, que per a AI s'hi va poder tractar d'un crim de guerra.
- No va ser clara en el suport a la Cort Penal Internacional ni en el suport a la lluita contra la impunitat.
- En matèria d'asil ha posat en perill els drets de les persones que fugen de violacions de drets humans i persecució, en rebutjar majoritàriament les sol·licituds d'asil. El 95% de les sol·licituds d'asil el 2002 van ser rebutjades.
- No ha avançat en la posta en pràctica de mesures eficaces pel control i la transparència en el comerç d'armes, en facilitar informació incompleta i amb retard al Parlament, a més de continuar venent armes a països com Colòmbia o Israel.
- Es mostra indiferent a les recomanacions de les organitzacions no governamentals en matèria de drets humans.
Aspectes positius de l'acció exterior del Govern
- Va fer una tasca remarcable per a l'aprovació del Protocol Facultatiu a la Convenció contra la Tortura de Nacions Unides i a la posterior firma per part d'Espanya d'aquest instrument.
- Va firmar el Protocol núm. 13 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals que prohibeix la pena de mort, fins i tot en temps de guerra.
- Va mostrar interès del Govern en els casos dels dos espanyols condemnats a mort, Pablo Ibar als Estats Units i Nabil Manakli al Iemen. Va treballar activament en favor de l'eliminació de la pena de mort i la lluita contra la tortura en el 58º període de sessions de la Comissió de Drets Humans.
- Va renovar la invitació als mecanismes i procediments especials de drets humans de l'ONU, amb les visites dels Relators sobre la tortura i els drets humans dels migrants.
- No va extraditar vuit presumptes membres d'Al Qaeda als Estats Units, ja que allà podrien ser condemnats a mort o jutjats per tribunals militars.
- Va fer un esforç diplomàtic, a Colòmbia i a Israel i els Territoris ocupats per mantenir vives les negociacions de pau entre les parts en conflicte.
- En el cas de Cuba va ser contundent en el rebuig a la repressió adreçada pel Govern cubà contra la dissidència, i l'execució de tres persones. El PP, tanmateix, va votar en contra d'una proposició no de llei que s'oposava a l'actual embargament imposat pels Estats Units.
Recomanacions d'Amnistia Internacional
- L'elaboració d'un pla global de drets humans públic, on s'estableixin les línies de la seva política en aquest camp i que l'apliqui tant en les relacions bilaterals com en els fòrums multilaterals.
- El respecte a les obligacions que ha contret a través d'instruments internacionals de drets humans, i que insti els altres Estats que les mesures que adoptin per "lluitar contra el terrorisme" siguin de conformitat amb el dret internacional.
- Com a membre no permanent del Consell de Seguretat fins a finals del 2004, encara és a temps d'establir una clara aposta per la defensa dels drets humans en el seu treball.
- L'establiment d'una estratègia coherent de lluita contra la tortura, tant en les accions desenvolupades en la relació amb països tercers, com en la dimensió interna, tot assumint les recomanacions d'Amnistia Internacional i diversos organismes internacionals per prevenir la tortura en Espanya.
- El suport sense fissures la integritat de la Cort Penal Internacional, tot rebutjant la firma de qualsevol acord bilateral que atorgui immunitat als ciutadans de qualsevol país davant la seva jurisdicció.
- La garantia que les persones que fugen de violacions de drets humans puguin demanar asil i eviti que se soscavin els drets fonamentals dels refugiats els refugiats.
- Una més gran transparència en matèria de comerç d'armes, tot aplicant escrupolosament els principis del Codi de Conducta de la Unió Europea.
Amnistia Internacional |
This work is in the public domain |
