|
|
|
Anàlisi :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Molt mala Constitució
|
|
|
per Antoni Ferret |
16 abr 2004
|
|
|
«La Unió reconeix i respecta el dret de les persones grans a portar una vida digna...»
«La Unió reconeix i respecta el dret de les persones discapacitades a beneficiar-se de mesures que garanteixin la seva autonomia...»
«La Unió reconeix i respecta el dret d'accés a les prestacions de seguretat social i als serveis socials que garanteixin una protecció en casos com la maternitat, la malaltia, els accidents laborals, la dependència o la vellesa, així com en cas de pèrdua de la feina...»
«A fi de combatre l'exclusió social i la pobresa, la Unió reconeix i respecta el dret a una ajuda social i a una ajuda per a l'habitatge per garantir una existència digna a tots aquells que no disposin de recursos suficients...»
Aquest és el llenguatge amb què parla dels drets socials el projecte de Constitució europea que els governs ens preparen per aprovar-lo a la callada (o amb un referèndum «consultiu»).
Com tothom pot pensar, no és aquesta la manera com ha de precisar les coses una constitució, que és una llei que condiciona les altres lleis. Una constitució no ha de dir que «reconeix i respecta» uns drets, sinó que els «garanteix i assegura», perquè, si només diu que els reconeix i respecta, no hi ha cap garantia que els puguem tenir. (Només hi ha «una» excepció a aquest llenguatge: «La igualtat entre homes i dones serà garantida en tots els àmbits, fins i tot en matèria d'ocupació, treball i retribució.»)
De vegades, però no sempre, el text diu que la Unió reconeix i respecta els drets «segons les modalitats establertes per les legislacions i pràctiques nacionals». Però, precisament, en un continent amb uns nivells de drets tan diferents com entre els països nòrdics, els mediterranis i els de l'Est, el que la Constitució hauria d'establir és una igualació a l'alça. Si hem de ser una sola Unió, caldria, com a mínim, tendir a tenir tots les mateixes condicions, i la raó natural vol que aquestes siguin com les més altes que hi ha ara.
Aquesta norma bàsica europea no és democràtica (és a dir: ho és menys que els Estats, que ja ho són ben poc): el Parlament no tindria iniciativa legislativa per proposar i aprovar lleis (només per aprovar o rebutjar aquelles que li presentés el poder executiu), ni tindria poder per controlar el veritable «Govern», que seria el Consell dels caps d'Estat i de Govern. De fet, el poder executiu (el Consell) assumiria part del poder legislatiu, i per tant no hi hauria autèntica separació de poders. Algunes matèries (per exemple, les socials) només podrien ser decidides per unanimitat dels governs, i per tant un sol govern conservador podria bloquejar qualsevol intent de reforma o de millora social. Més encara: hi hauria un Banc Europeu amb sobirania de decisió, independent de tot control democràtic.
Tampoc les nacions sense Estat hi tenen cap reconeixement: ni dret d'autodeterminació ni cap paper especial, ni les seves llengües (només serien reconegudes i usades oficialment les llengües dels Estats).
Així mateix, el projecte de Constitució només preveu la ciutadania europea per a aquelles persones que siguin naturals dels Estats membres, o que en tinguin concedida la nacionalitat, i per tant perpetuaria la segregació de persones en virtut del seu origen nacional.
I és una Constitució militarista, que exigiria als Estats «més» aportació i despesa militar, per poder actuar «dins i fora» d'Europa, en defensa dels «seus interessos», i això segons les decisions d'un Consell de Ministres que només hauria d'«informar» el Parlament. Així que la decisió sobre una intervenció militar podria ser presa per unes poques persones.
I una de les coses més greus és que, per reformar aquesta Constitució, caldria la unanimitat dels governs. O sigui: seria irreformable. Una volta aprovada quedaria «fixada».
Podem acceptar una Constitució tan negativa: antisocial, no democràtica, estatalista, militarista i irreformable? Preparem tots un NO ben gros!
Antoni Ferret
http://www.terra.es/personal2/aferret |
This work is in the public domain |
