Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Universitat de Barcelona i Política Lingüística
15 abr 2004
Articles apareguts al diari AVUI [13/4/04] referents a les mesures lingüístiques preses per la Universitat de Barcelona (UB) enfocades cap els estudiants erasmus i dels procedents de l'Estat espanyol.
Des de la CEPC-UB, hi afegim la nostra valoració.
També podeu consultar les dades facilitades pel Servei de Llengua Catalana de la UB a www.ub.edu/slc.
UNIVERSITAT DE BARCELONA>> POLÃ?TICA LINGÃÃ?STICA

Des de la CEPC-UB, volem destacar un seguit de punts respecte la política lingüística seguida pel nostre centre. Així, creiem que cal prendre mesures més enèrgiques per a normalitzar el català a les aules com a llengua vehicular de la docència. Les postures triomfalistes de cara a la galeria no serveixen per afrontar una problemàtica que els diversos centres dels Països Catalans han d'afrontar, agreujats a l'estat espanyol per la vigència del Distrito Ãnico i per la futura implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

Així doncs,

-Considerem que cal prendre amb pinces aquestes dades, sobretot perquè sovint els i les estudiants inscrites molts cops no segueixen la totalitat dels cursos.

-Considerem que a dia d'avui, els seus efectes envers la docència es noten més que el que es dóna entendre per part del Vicerector de Política Lingüística, Jordi Matas. Any rere any, trobem com les xifres que publica el centre respecte els percentatges de docència a les aules s'elaboren en base la llengua docent anunciada a la guia de l'estudiant, fet que no contempla el seguit de professorat que canvia de llengua quan estudiants foranis li demanen. Facultats com ara les de Dret o Ciències Econòmiques i Empresarials en són els exemples més destacats. D'altra banda, en els estudis de tercer cicle l'ús del català com a llengua docent es troba en preocupant inferioritat.

-Tot i valorar la implicació d'estudiants en activitats de voluntariat lingüístic, la UB ha de potenciar el seu rol de màxim responsable en aquesta matèria. Mai els i les estudiants, organitzats o no, han de ser utilitzats com a pedaços a les mancances del centre. Alhora, ens consta que sovint aquestes parelles lingüístiques es desfan amb facilitat.

-Aprofitem així per recordar com en la darrera elaboració d'estatuts a la UB, van desestimar-se les nostres esmenes que demanaven entre d'altres coses, que el professorat hagués d'acreditar el nivell C de llengua catalana, requisit que creiem fonamental i que resoldria molts dels problemes que ara es volen tapar.

-Per acabar, lamentem que, un cop més, no se'ns hagi consultat respecte aquesta notícia, ja que la política lingüística és un dels nostres eixos de treball.

Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
Barcelona, 14 abril 2004
cepc-ub ARROBA coordinadora.net
www.coordinadora.net

----------------------------------------------------------------------------------------------------

L'ACOLLIDA LINGÃÃ?STICA A LA UNIVERSITAT

El 27% dels estudiants estrangers de la UB fan cursos de català

Un total de 1.178 alumnes reben classes per entendre la llengua

Carol Biosca
BARCELONA

Un total de 1.178 estudiants de fora de Catalunya dels 4.349 matriculats a la Universitat de Barcelona (UB), el 27%, estan inscrits a cursos de català inicial per poder seguir les classes de la Facultat en llengua catalana, segons dades del vicerectorat de relacions institucionals i política lingüística de la UB corresponents al primer semestre d'aquest curs.
Dels més de 4.000 estudiants estrangers de la UB, el 53% són europeus, el 34% sud-americans i un 10% procedeixen d'Amèrica Central i Amèrica del Nord. En els últims tres anys, però, la presència d'alumnes sud-americans ha augmentat de forma considerable. Amb anterioritat, els estudiants europeus representaven el 80% del total d'estrangers. D'entre aquest col·lectiu, la majoria són alemanys i italians.
Aquesta xifra d'inscrits, que el vicerector Jordi Matas qualifica d'"inimaginable", iguala la del nombre d'estrangers que es van apuntar a cursos de català inicial durant tot el curs passat (comptant només el primer semestre els inscrits van ser 950). Per aquest motiu, el vicerectorat preveu que el total de matriculats a finals d'aquest curs sigui fins i tot superior.
Els cursos de català són totalment gratuïts i la universitat els reconeix com a crèdits de lliure elecció. El seu èxit té molt a veure amb el canvi d'enfoc que s'ha donat a aquests cursos en els últims anys. Coincidint amb l'increment del nombre d'estrangers matriculats, la UB, igual que d'altres universitats catalanes, ha apostat per potenciar els cursos de català inicial, que tenen com a objectiu "oferir un aprenentatge bàsic de la llengua, tant oral com escrit, perquè aquests alumnes estiguin en disposició de poder seguir una classe en català", explica la cap del Servei de Llengua Catalana de la UB, Conxa Planas.


Campanya de difusió
El vicerectorat de relacions institucionals i política lingüística ha inclòs aquesta informació en un tríptic informatiu que s'està distribuint als prop de 4.500 professors del campus de la Universitat de Barcelona, on consten totes els recursos de què s'està dotant la universitat per acollir els estudiants estrangers. L'objectiu de la campanya és "fer compatible l'estada d'aquest alumnat amb l'ús del català a la UB, sobretot en la docència". En definitiva, admet el vicerector Jordi Matas, es tracta que "cap professor pugui pensar que els estudiants estrangers estan desprotegits i que això els obliga a canviar l'idioma de les classes".
La UB és la universitat catalana amb més estudiants estrangers i la tercera de l'Estat, després de la Universitat de Granada i la Complutense de Madrid, amb un nombre d'estudiants d'intercanvi europeus més elevat, un total de 1.152 dels 3.340 que hi ha a Catalunya. En qualsevol cas, assenyalen des del vicerectorat, es tracta de "la primera universitat en nombre d'estrangers amb dues llengües oficials i amb el català com a llengua pròpia", llengua amb què s'imparteixen un 60% de les classes.
Del total de 4.349 estudiants de fora de Catalunya, 2.827 són estrangers matriculats en cursos complets, gairebé 2.000 dels quals en doctorats i postgraus. Els 1.522 restants són estudiants de programes d'intercanvi d'estada temporal, la majoria (1.421) en estudis de primer i segon cicle.
Segons el vicerector Jordi Matas, l'elevat nombre d'estudiants que trien les universitats catalanes en lloc d'altres universitats de l'Estat demostra que el català "no és un factor dissuasori", si bé també reconeix que l'increment d'estudiants de fora de l'Estat "en alguns casos" ha repercutit negativaen la docència en català, sobretot als estudis de tercer cicle.

Pla pilot per facilitar l'aprenentatge

Abanda de la informació sobre acollida lingüística que es facilita als estudiants abans i després d'arribar a la UB, aquest any, com a experiència pilot, quatre facultats van enviar al juliol a tots els estudiants estrangers matriculats per primera vegada en aquests centres una carta convidant-los a venir a Barcelona vint dies abans de l'inici de les classes per seguir un curs intensiu de català.
La iniciativa, que el curs vinent s'ampliarà a d'altres facultats, va tenir una àmplia resposta a Medicina i Econòmiques, ja que 17 alumnes estrangers inscrits a Medicina i 18 de la Facultat d'Econòmiques van seguir la recomanació.
Jordi Matas considera que "no s'ha de tenir por de donar tota la informació" als estudiants que preveuen venir a estudiar a Catalunya "pensant que d'aquesta manera deixaran de venir", i considera d'altra banda que aquesta informació és imprescindible per "evitar malentesos". Aquest vicerector es mostra convençut que l'augment de la transparència provocaria l'efecte contrari, "perquè permetria que aquests estudiants coneguessin a fons tots els recursos de què disposen per aprendre la llengua" i "s'atrevirien més" a venir.

Altres recursos formatius
un cop a la universitat

L'oferta de formació en llengua catalana per als estrangers un cop ja han arribat a la UB es complementa amb els cursos de comprensió del català parlat i escrit (també gratuïts i reconeguts com a crèdits de lliure elecció), els centres d'autoaprenentatge (d'assistència lliure) i la borsa d'intercanvi lingüístic, en què el primer semestre d'aquest curs van participar 186 estudiants. Aquesta borsa d'intercanvi inclou tutories de suport lingüístic, intercanvis de conversa i intercanvis culturals.
Les tutories de suport lingüístic també són reconegudes com a crèdits de lliure elecció i són impartides per estudiants catalans de la UB que exerceixen de professors de català d'alumnes que tenen el castellà com a primera llengua. Les classes tenen com a suport un dossier de textos de cultura general relacionats amb els estudis que cursa l'estudiant estranger. Hi ha un llibre per a l'estudiant-alumne amb una sèrie d'exercicis i un altre per a l'estudiant-professor amb les respostes. Aquestes tutories exigeixen 20 hores de treball, i quan se n'han fet la meitat l'alumne estranger se sotmet a un examen al Servei de Llengua Catalana de la UB. Si no l'aprova, l'alumne que li fa de professor no obté els crèdits.

Intercanvis de conversa
Els intercanvis de conversa permeten formar parelles lingüístiques entre un estudiant català i un estranger interessats a conèixer la llengua de l'altre, i els intercanvis culturals, adreçats a estudiants de l'Estat espanyol i iberoamericans, posssibiliten a aquests estudiants fer una immersió en la ciutat i en la realitat sociocultural catalana. Molts dels estudiants estrangers que participen de les tutories lingüístiques o dels intercanvis de conversa també estan apuntats a la borsa d'intercanvi cultural.
Segons el vicerector de política lingüística, Jordi Matas, el missatge en què es vol incidir per motivar l'alumnat estranger a aprendre català és que "no només no ho vegin com un inconvenient sinó que ho considerin un avantatge". Segons aquest vicerector, l'argument és vàlid tant per als estudiants que tenen previst quedar-se a Catalunya com per als altres, perquè, en quasevol dels casos, "tornaran a casa entenent una llengua més".

Alumnes que fan de mestres

Els intercanvis de conversa i les tutories de suport lingüístic faciliten la immersió en un clima distès

C. B.
BARCELONA

L a Claudia Schilde, una estudiant alemanya que ha vingut a cursar una part dels seus estudis a la UB, té cada setmana una cita amb la seva parella lingüística, una catalana ja graduada que va estudiar en aquesta universitat. Queden sempre a la mateixa hora, per fer el cafè o menjar alguna cosa, i parlen. Parlen de qualsevol cosa: de qüestions personals, d'algun tema d'actualitat que els preocupa i, moltes vegades, dels dubtes que tenen en relació a la llengua "estrangera". I ho fan en català i en alemany, de vegades més en una llengua que en l'altra, de vegades de manera simultània.
A la Claudia, de mare catalana, el català no li ve de nou, tot i que els últims anys a casa sempre han parlat alemany. Estudia filologia hispànica i alemanya i li interessen "les llengües en general". Aquest interès la va dur a principi de curs a formar una parella d'intercanvi lingüístic que li permetés millorar el seu coneixement, sobretot oral, del català. Volia tenir algú al costat que pogués "corregir-la" amb la pronunciació, el vocabulari o la sintaxi, cosa que els seus amics i companys de classe no feien, bé perquè no hi pensaven o perquè no sabien com explicar-li què feia malament. Això sense comptar que la majoria d'estudiants quan detectaven que era estrangera se li adreçaven en castellà, afirma.
Havia de ser una persona, per tant, que també tingués un interès per la llengua, que pogués resoldre-li aquests dubtes. I la va trobar amb la seva parella lingüística, una noia amb una formació bàsica d'alemany que tenia interès a practicar-lo però que, d'altra banda, "li feia vergonya no estar a l'alçada" en una conversa amb un alemany nadiu. Les dues noies s'han arribat a complementar tant que les trobades setmanals han derivat en una relació d'amistat més enllà dels interessos lingüístics comuns.


MÃS INTERÃS PEL CASTELLÃ
La Marta, estudiant de filologia catalana a la UB, també ha connectat molt bé amb seva parella lingüística però, a diferència de la Claudia, la seva companya italiana "està més interessada en el castellà que en el català". La Marta va fer el curs passat un Erasmus a Nàpols i buscava algú amb qui pogués practicar l'italià "per mantenir-lo". La seva companya, en canvi, estudiant de filologia hispànica i anglesa, volia formar una parella "per aprendre el castellà". Queden dos cops per setmana per dinar i la Marta admet que parlen bàsicament en castellà i en italià. Però cada cop més, la seva companya li fa més preguntes relacionades amb el català, i ella, sempre que pot, li parla en aquesta llengua. "Ho entén gairebé tot, però no es decideix a parlar-lo", afirma amb una certa recança.
Un altre recurs per aprendre la llengua són les tutories de suport lingüístic, adreçades als estudiants iberoamericans i de la resta de l'Estat. Aquestes tutories impliquen un esforç més gran per part dels dos integrants de la parella, ja que el procés d'aprenentatge està molt més pautat i és controlat des del Servei de Llengua Catalana de la universitat.
L'Adriana Castillo és una estudiant mexicana de 28 anys llicenciada en comunicació audiovisual que ha vingut a la UB a fer un màster de cultura històrica i comunicació. A banda del temps que dedica al màster, dues hores a la setmana es converteix en alumna d'una companya de la universitat que l'ajuda en la lectura i comprensió d'uns textos en català (d'humanitats) que els facilita el Servei de Llengua Catalana. Vol aprendre la llengua perquè, tot i que aquest primer curs totes les classes són en castellà per l'"elevat nombre d'estudiants estrangers", els professors els han advertit que a partir del curs que ve la situació canviarà. Però més enllà de les classes, l'Adriana té previst quedar-se a treballar a Barcelona i afirma que "sense el català no podré anar enlloc". A meitat d'aquests cursos de tutorització, d'un total de 20 hores, l'Adriana s'ha examinat sobre el seu coneixement de la llengua catalana i ha passat la prova. A canvi, la seva companya ha compensat aquestes classes amb crèdits de lliure elecció de la carrera que està estudiant.
La Montse, una estudiant de Manlleu que fa el primer curs d'odontologia a la UB, també ha escollit fer aquest guiatge de l'aprenentatge del català, com a professora. Tutoritza una companya de pis d'Alacant, però no ho fa pels crèdits que li dóna la universitat. Després de constatar que en el primer semestre "quatre de sis assignatures eren en castellà", va pensar que "calia fer alguna cosa per potenciar la llengua". I ha descobert una nova vocació.

AVUI [13/3/04] www.avui.com
Mira també:
http://www.coordinadora.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Universitat de Barcelona i Política Lingüística
15 abr 2004
Està molt bé això que expliqueu <b>però</b> :

Hi ha una secció que es diu <b>altra premsa</b> :

<b><href>http://barcelona.indymedia.org/otherpress/index.php<;/href></b>

que serveix per publicar notícies aperegudes a l'altra premsa , pots publica allà clickant a :

<b><href>http://barcelona.indymedia.org/media/all/index.php?function=publish<;/href></b>

gràcies per fer d'indymedia cada dia una eina més útil :)
Re: Universitat de Barcelona i Política Lingüística
16 abr 2004
només respondre't que el que volia penjar era el nostre comentari, i posteriorment l'article en qüestió per tal que s'entengués (podia haver-hi posat el link, d'acord) el nostre comentari.

"per fer d'indymedia una eina cada dia més útil", però, crec que cal llegir abans de criticar i aleshores hauries vist que no tot era afusellar d'un altre diari.

salut
Re: Universitat de Barcelona i Política Lingüística
23 abr 2004
tu prima
The big party is gonna start...
01 oct 2004
Aquest 6 de Octubre the first internationals studnts party at BOVEDA
WWW.ERASMUSSPAIN.COM
Sindicat Terrassa