Universitat de Barcelona i Política Lingüística

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: educació i societat
Universitat de Barcelona i Política Lingüística
per coordinat Correu-e: cepc-ub ARROBA coordinadora.net (no verificat!)	15 abr 2004
Articles apareguts al diari AVUI [13/4/04] referents a les mesures lingüístiques preses per la Universitat de Barcelona (UB) enfocades cap els estudiants erasmus i dels procedents de l'Estat espanyol. Des de la CEPC-UB, hi afegim la nostra valoració. També podeu consultar les dades facilitades pel Servei de Llengua Catalana de la UB a www.ub.edu/slc.
UNIVERSITAT DE BARCELONA>> POLÃ?TICA LINGÃ�Ã?STICA Des de la CEPC-UB, volem destacar un seguit de punts respecte la polÃtica lingÃ¼Ãstica seguida pel nostre centre. AixÃ, creiem que cal prendre mesures mÃ©s enÃ¨rgiques per a normalitzar el catalÃ a les aules com a llengua vehicular de la docÃ¨ncia. Les postures triomfalistes de cara a la galeria no serveixen per afrontar una problemÃ tica que els diversos centres dels PaÃ¯sos Catalans han d'afrontar, agreujats a l'estat espanyol per la vigÃ¨ncia del Distrito Ã�nico i per la futura implantaciÃ³ de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. AixÃ doncs, -Considerem que cal prendre amb pinces aquestes dades, sobretot perquÃ¨ sovint els i les estudiants inscrites molts cops no segueixen la totalitat dels cursos. -Considerem que a dia d'avui, els seus efectes envers la docÃ¨ncia es noten mÃ©s que el que es dÃ³na entendre per part del Vicerector de PolÃtica LingÃ¼Ãstica, Jordi Matas. Any rere any, trobem com les xifres que publica el centre respecte els percentatges de docÃ¨ncia a les aules s'elaboren en base la llengua docent anunciada a la guia de l'estudiant, fet que no contempla el seguit de professorat que canvia de llengua quan estudiants foranis li demanen. Facultats com ara les de Dret o CiÃ¨ncies EconÃ²miques i Empresarials en sÃ³n els exemples mÃ©s destacats. D'altra banda, en els estudis de tercer cicle l'Ãºs del catalÃ com a llengua docent es troba en preocupant inferioritat. -Tot i valorar la implicaciÃ³ d'estudiants en activitats de voluntariat lingÃ¼Ãstic, la UB ha de potenciar el seu rol de mÃ xim responsable en aquesta matÃ¨ria. Mai els i les estudiants, organitzats o no, han de ser utilitzats com a pedaÃ§os a les mancances del centre. Alhora, ens consta que sovint aquestes parelles lingÃ¼Ãstiques es desfan amb facilitat. -Aprofitem aixÃ per recordar com en la darrera elaboraciÃ³ d'estatuts a la UB, van desestimar-se les nostres esmenes que demanaven entre d'altres coses, que el professorat haguÃ©s d'acreditar el nivell C de llengua catalana, requisit que creiem fonamental i que resoldria molts dels problemes que ara es volen tapar. -Per acabar, lamentem que, un cop mÃ©s, no se'ns hagi consultat respecte aquesta notÃcia, ja que la polÃtica lingÃ¼Ãstica Ã©s un dels nostres eixos de treball. Coordinadora d'Estudiants dels PaÃ¯sos Catalans (CEPC) Barcelona, 14 abril 2004 cepc-ub ARROBA coordinadora.net www.coordinadora.net ---------------------------------------------------------------------------------------------------- L'ACOLLIDA LINGÃ�Ã?STICA A LA UNIVERSITAT El 27% dels estudiants estrangers de la UB fan cursos de catalÃ Un total de 1.178 alumnes reben classes per entendre la llengua Carol Biosca BARCELONA Un total de 1.178 estudiants de fora de Catalunya dels 4.349 matriculats a la Universitat de Barcelona (UB), el 27%, estan inscrits a cursos de catalÃ inicial per poder seguir les classes de la Facultat en llengua catalana, segons dades del vicerectorat de relacions institucionals i polÃtica lingÃ¼Ãstica de la UB corresponents al primer semestre d'aquest curs. Dels mÃ©s de 4.000 estudiants estrangers de la UB, el 53% sÃ³n europeus, el 34% sud-americans i un 10% procedeixen d'AmÃ¨rica Central i AmÃ¨rica del Nord. En els Ãºltims tres anys, perÃ², la presÃ¨ncia d'alumnes sud-americans ha augmentat de forma considerable. Amb anterioritat, els estudiants europeus representaven el 80% del total d'estrangers. D'entre aquest colÂ·lectiu, la majoria sÃ³n alemanys i italians. Aquesta xifra d'inscrits, que el vicerector Jordi Matas qualifica d'"inimaginable", iguala la del nombre d'estrangers que es van apuntar a cursos de catalÃ inicial durant tot el curs passat (comptant nomÃ©s el primer semestre els inscrits van ser 950). Per aquest motiu, el vicerectorat preveu que el total de matriculats a finals d'aquest curs sigui fins i tot superior. Els cursos de catalÃ sÃ³n totalment gratuÃ¯ts i la universitat els reconeix com a crÃ¨dits de lliure elecciÃ³. El seu Ã¨xit tÃ© molt a veure amb el canvi d'enfoc que s'ha donat a aquests cursos en els Ãºltims anys. Coincidint amb l'increment del nombre d'estrangers matriculats, la UB, igual que d'altres universitats catalanes, ha apostat per potenciar els cursos de catalÃ inicial, que tenen com a objectiu "oferir un aprenentatge bÃ sic de la llengua, tant oral com escrit, perquÃ¨ aquests alumnes estiguin en disposiciÃ³ de poder seguir una classe en catalÃ ", explica la cap del Servei de Llengua Catalana de la UB, Conxa Planas. Campanya de difusiÃ³ El vicerectorat de relacions institucionals i polÃtica lingÃ¼Ãstica ha inclÃ²s aquesta informaciÃ³ en un trÃptic informatiu que s'estÃ distribuint als prop de 4.500 professors del campus de la Universitat de Barcelona, on consten totes els recursos de quÃ¨ s'estÃ dotant la universitat per acollir els estudiants estrangers. L'objectiu de la campanya Ã©s "fer compatible l'estada d'aquest alumnat amb l'Ãºs del catalÃ a la UB, sobretot en la docÃ¨ncia". En definitiva, admet el vicerector Jordi Matas, es tracta que "cap professor pugui pensar que els estudiants estrangers estan desprotegits i que aixÃ² els obliga a canviar l'idioma de les classes". La UB Ã©s la universitat catalana amb mÃ©s estudiants estrangers i la tercera de l'Estat, desprÃ©s de la Universitat de Granada i la Complutense de Madrid, amb un nombre d'estudiants d'intercanvi europeus mÃ©s elevat, un total de 1.152 dels 3.340 que hi ha a Catalunya. En qualsevol cas, assenyalen des del vicerectorat, es tracta de "la primera universitat en nombre d'estrangers amb dues llengÃ¼es oficials i amb el catalÃ com a llengua prÃ²pia", llengua amb quÃ¨ s'imparteixen un 60% de les classes. Del total de 4.349 estudiants de fora de Catalunya, 2.827 sÃ³n estrangers matriculats en cursos complets, gairebÃ© 2.000 dels quals en doctorats i postgraus. Els 1.522 restants sÃ³n estudiants de programes d'intercanvi d'estada temporal, la majoria (1.421) en estudis de primer i segon cicle. Segons el vicerector Jordi Matas, l'elevat nombre d'estudiants que trien les universitats catalanes en lloc d'altres universitats de l'Estat demostra que el catalÃ "no Ã©s un factor dissuasori", si bÃ© tambÃ© reconeix que l'increment d'estudiants de fora de l'Estat "en alguns casos" ha repercutit negativaen la docÃ¨ncia en catalÃ , sobretot als estudis de tercer cicle. Pla pilot per facilitar l'aprenentatge Abanda de la informaciÃ³ sobre acollida lingÃ¼Ãstica que es facilita als estudiants abans i desprÃ©s d'arribar a la UB, aquest any, com a experiÃ¨ncia pilot, quatre facultats van enviar al juliol a tots els estudiants estrangers matriculats per primera vegada en aquests centres una carta convidant-los a venir a Barcelona vint dies abans de l'inici de les classes per seguir un curs intensiu de catalÃ . La iniciativa, que el curs vinent s'ampliarÃ a d'altres facultats, va tenir una Ã mplia resposta a Medicina i EconÃ²miques, ja que 17 alumnes estrangers inscrits a Medicina i 18 de la Facultat d'EconÃ²miques van seguir la recomanaciÃ³. Jordi Matas considera que "no s'ha de tenir por de donar tota la informaciÃ³" als estudiants que preveuen venir a estudiar a Catalunya "pensant que d'aquesta manera deixaran de venir", i considera d'altra banda que aquesta informaciÃ³ Ã©s imprescindible per "evitar malentesos". Aquest vicerector es mostra convenÃ§ut que l'augment de la transparÃ¨ncia provocaria l'efecte contrari, "perquÃ¨ permetria que aquests estudiants coneguessin a fons tots els recursos de quÃ¨ disposen per aprendre la llengua" i "s'atrevirien mÃ©s" a venir. Altres recursos formatius un cop a la universitat L'oferta de formaciÃ³ en llengua catalana per als estrangers un cop ja han arribat a la UB es complementa amb els cursos de comprensiÃ³ del catalÃ parlat i escrit (tambÃ© gratuÃ¯ts i reconeguts com a crÃ¨dits de lliure elecciÃ³), els centres d'autoaprenentatge (d'assistÃ¨ncia lliure) i la borsa d'intercanvi lingÃ¼Ãstic, en quÃ¨ el primer semestre d'aquest curs van participar 186 estudiants. Aquesta borsa d'intercanvi inclou tutories de suport lingÃ¼Ãstic, intercanvis de conversa i intercanvis culturals. Les tutories de suport lingÃ¼Ãstic tambÃ© sÃ³n reconegudes com a crÃ¨dits de lliure elecciÃ³ i sÃ³n impartides per estudiants catalans de la UB que exerceixen de professors de catalÃ d'alumnes que tenen el castellÃ com a primera llengua. Les classes tenen com a suport un dossier de textos de cultura general relacionats amb els estudis que cursa l'estudiant estranger. Hi ha un llibre per a l'estudiant-alumne amb una sÃ¨rie d'exercicis i un altre per a l'estudiant-professor amb les respostes. Aquestes tutories exigeixen 20 hores de treball, i quan se n'han fet la meitat l'alumne estranger se sotmet a un examen al Servei de Llengua Catalana de la UB. Si no l'aprova, l'alumne que li fa de professor no obtÃ© els crÃ¨dits. Intercanvis de conversa Els intercanvis de conversa permeten formar parelles lingÃ¼Ãstiques entre un estudiant catalÃ i un estranger interessats a conÃ¨ixer la llengua de l'altre, i els intercanvis culturals, adreÃ§ats a estudiants de l'Estat espanyol i iberoamericans, posssibiliten a aquests estudiants fer una immersiÃ³ en la ciutat i en la realitat sociocultural catalana. Molts dels estudiants estrangers que participen de les tutories lingÃ¼Ãstiques o dels intercanvis de conversa tambÃ© estan apuntats a la borsa d'intercanvi cultural. Segons el vicerector de polÃtica lingÃ¼Ãstica, Jordi Matas, el missatge en quÃ¨ es vol incidir per motivar l'alumnat estranger a aprendre catalÃ Ã©s que "no nomÃ©s no ho vegin com un inconvenient sinÃ³ que ho considerin un avantatge". Segons aquest vicerector, l'argument Ã©s vÃ lid tant per als estudiants que tenen previst quedar-se a Catalunya com per als altres, perquÃ¨, en quasevol dels casos, "tornaran a casa entenent una llengua mÃ©s". Alumnes que fan de mestres Els intercanvis de conversa i les tutories de suport lingÃ¼Ãstic faciliten la immersiÃ³ en un clima distÃ¨s C. B. BARCELONA L a Claudia Schilde, una estudiant alemanya que ha vingut a cursar una part dels seus estudis a la UB, tÃ© cada setmana una cita amb la seva parella lingÃ¼Ãstica, una catalana ja graduada que va estudiar en aquesta universitat. Queden sempre a la mateixa hora, per fer el cafÃ¨ o menjar alguna cosa, i parlen. Parlen de qualsevol cosa: de qÃ¼estions personals, d'algun tema d'actualitat que els preocupa i, moltes vegades, dels dubtes que tenen en relaciÃ³ a la llengua "estrangera". I ho fan en catalÃ i en alemany, de vegades mÃ©s en una llengua que en l'altra, de vegades de manera simultÃ nia. A la Claudia, de mare catalana, el catalÃ no li ve de nou, tot i que els Ãºltims anys a casa sempre han parlat alemany. Estudia filologia hispÃ nica i alemanya i li interessen "les llengÃ¼es en general". Aquest interÃ¨s la va dur a principi de curs a formar una parella d'intercanvi lingÃ¼Ãstic que li permetÃ©s millorar el seu coneixement, sobretot oral, del catalÃ . Volia tenir algÃº al costat que poguÃ©s "corregir-la" amb la pronunciaciÃ³, el vocabulari o la sintaxi, cosa que els seus amics i companys de classe no feien, bÃ© perquÃ¨ no hi pensaven o perquÃ¨ no sabien com explicar-li quÃ¨ feia malament. AixÃ² sense comptar que la majoria d'estudiants quan detectaven que era estrangera se li adreÃ§aven en castellÃ , afirma. Havia de ser una persona, per tant, que tambÃ© tinguÃ©s un interÃ¨s per la llengua, que poguÃ©s resoldre-li aquests dubtes. I la va trobar amb la seva parella lingÃ¼Ãstica, una noia amb una formaciÃ³ bÃ sica d'alemany que tenia interÃ¨s a practicar-lo perÃ² que, d'altra banda, "li feia vergonya no estar a l'alÃ§ada" en una conversa amb un alemany nadiu. Les dues noies s'han arribat a complementar tant que les trobades setmanals han derivat en una relaciÃ³ d'amistat mÃ©s enllÃ dels interessos lingÃ¼Ãstics comuns. MÃ�S INTERÃ�S PEL CASTELLÃ� La Marta, estudiant de filologia catalana a la UB, tambÃ© ha connectat molt bÃ© amb seva parella lingÃ¼Ãstica perÃ², a diferÃ¨ncia de la Claudia, la seva companya italiana "estÃ mÃ©s interessada en el castellÃ que en el catalÃ ". La Marta va fer el curs passat un Erasmus a NÃ pols i buscava algÃº amb qui poguÃ©s practicar l'italiÃ "per mantenir-lo". La seva companya, en canvi, estudiant de filologia hispÃ nica i anglesa, volia formar una parella "per aprendre el castellÃ ". Queden dos cops per setmana per dinar i la Marta admet que parlen bÃ sicament en castellÃ i en italiÃ . PerÃ² cada cop mÃ©s, la seva companya li fa mÃ©s preguntes relacionades amb el catalÃ , i ella, sempre que pot, li parla en aquesta llengua. "Ho entÃ©n gairebÃ© tot, perÃ² no es decideix a parlar-lo", afirma amb una certa recanÃ§a. Un altre recurs per aprendre la llengua sÃ³n les tutories de suport lingÃ¼Ãstic, adreÃ§ades als estudiants iberoamericans i de la resta de l'Estat. Aquestes tutories impliquen un esforÃ§ mÃ©s gran per part dels dos integrants de la parella, ja que el procÃ©s d'aprenentatge estÃ molt mÃ©s pautat i Ã©s controlat des del Servei de Llengua Catalana de la universitat. L'Adriana Castillo Ã©s una estudiant mexicana de 28 anys llicenciada en comunicaciÃ³ audiovisual que ha vingut a la UB a fer un mÃ ster de cultura histÃ²rica i comunicaciÃ³. A banda del temps que dedica al mÃ ster, dues hores a la setmana es converteix en alumna d'una companya de la universitat que l'ajuda en la lectura i comprensiÃ³ d'uns textos en catalÃ (d'humanitats) que els facilita el Servei de Llengua Catalana. Vol aprendre la llengua perquÃ¨, tot i que aquest primer curs totes les classes sÃ³n en castellÃ per l'"elevat nombre d'estudiants estrangers", els professors els han advertit que a partir del curs que ve la situaciÃ³ canviarÃ . PerÃ² mÃ©s enllÃ de les classes, l'Adriana tÃ© previst quedar-se a treballar a Barcelona i afirma que "sense el catalÃ no podrÃ© anar enlloc". A meitat d'aquests cursos de tutoritzaciÃ³, d'un total de 20 hores, l'Adriana s'ha examinat sobre el seu coneixement de la llengua catalana i ha passat la prova. A canvi, la seva companya ha compensat aquestes classes amb crÃ¨dits de lliure elecciÃ³ de la carrera que estÃ estudiant. La Montse, una estudiant de Manlleu que fa el primer curs d'odontologia a la UB, tambÃ© ha escollit fer aquest guiatge de l'aprenentatge del catalÃ , com a professora. Tutoritza una companya de pis d'Alacant, perÃ² no ho fa pels crÃ¨dits que li dÃ³na la universitat. DesprÃ©s de constatar que en el primer semestre "quatre de sis assignatures eren en castellÃ ", va pensar que "calia fer alguna cosa per potenciar la llengua". I ha descobert una nova vocaciÃ³. AVUI [13/3/04] www.avui.com
Mira també: http://www.coordinadora.net
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Universitat de Barcelona i Política Lingüística
per X	15 abr 2004
Està molt bé això que expliqueu <b>però</b> : Hi ha una secció que es diu <b>altra premsa</b> : <b><href>http://barcelona.indymedia.org/otherpress/index.php<;/href></b> que serveix per publicar notícies aperegudes a l'altra premsa , pots publica allà clickant a : <b><href>http://barcelona.indymedia.org/media/all/index.php?function=publish<;/href></b> gràcies per fer d'indymedia cada dia una eina més útil :)

Re: Universitat de Barcelona i Política Lingüística
per coordinat	16 abr 2004
només respondre't que el que volia penjar era el nostre comentari, i posteriorment l'article en qüestió per tal que s'entengués (podia haver-hi posat el link, d'acord) el nostre comentari. "per fer d'indymedia una eina cada dia més útil", però, crec que cal llegir abans de criticar i aleshores hauries vist que no tot era afusellar d'un altre diari. salut

Re: Universitat de Barcelona i Política Lingüística
per pepito el de la compra de camelllos	23 abr 2004
tu prima

The big party is gonna start...
per ORTIZAO ortizao_bcn@hotmail.com	01 oct 2004
Aquest 6 de Octubre the first internationals studnts party at BOVEDA WWW.ERASMUSSPAIN.COM