|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Iraq: Convivència històrica entre les diferents comunitats
|
|
|
per Gema martín muñoz (posat per dg) |
08 abr 2004
|
|
Malgrat la fixació dels ma$$ media per promoure sempre un antagonista irreconciliable, en aquest cas: sunní Vs xií) per tal de simplificar una explicació intrínsecament complexa sols duu, entre d´altres coses a una interpretació tramposa de la realitat. |
text en català:
(Sobre Orient Mig)*: Els imperis, ja fossin el sassànida persa, el bizantí o l'islàmic, van acceptar aquestes estructures intermèdies -entre el ciutadà i l'estat- (Les ètnies, els millet confessionals i altres solidaritats)* sense forçar mai la seva integració a una comunitat imperial que, a més, es definia com plural. Va ser la imposició del model jacobí europeu (per part de les forces ocupants després de la primera guerra mundial)* el que va voler portar a terme aquesta pretensió, que ha estat l'arrel de la seva debilitat, de la seva legitimitat i del seu fracàs. L'Iraq és un cas paradigmàtic d'aquest fracàs. La ingerència europea va voler imposar a una regió multicomunitària un projecte nacional centralista i homogeni, en el qual aquesta diversa població no es reconeixia. Per a això, es van ignorar els drets de les distintes comunitats i fins i tot es va imposar la dominació d'una minoria sobre la majoria. Per aquest motiu una constant invariable en aquest país hagi estat el permanent conflicte intern entre l'Estat i els diferents segments de la població iraquià que no s'identifiquen amb ell. Ara bé, les arrels d'aquest conflicte són polítiques i no intercomunitàries, de fet, en les relacions entre els distints grups ha prevalgut la convivència i les barreges, com ho mostra l'existència normalitzada de matrimonis mixts. El conflicte interior a l'Iraq procedeix de les seves arrels fundacionals i els vicis polítics que aquestes han engendrat, i no l'existència de comunitats que no s'accepten entre si.
>>>Gema Martín Muñoz: " L'Iraq, un fracàs d'occident (1920-2003) ". Págs: 10-11.
P.D: El que està entre ( )* ho he afegit per a contextualitzar el paràgraf, no estava en el text original de l'autora.
Text en castellà:
(Sobre Oriente Medio)*: Los imperios, ya fuesen el sasánida persa, el bizantino o el islámico, aceptaron estas estructuras intermedias -entre el ciudadano y el estado- (Las etnias, los millet confesionales y otras solidaridades)* sin forzar nunca su integración a una comunidad imperial que, además, se definía como plural. Fue la imposición del modelo jacobino europeo (por parte de las fuerzas ocupantes después de la primera guerra mundial)* lo que quiso llevar a cabo esta pretensión, que ha sido la raíz de su debilidad, de su legitimidad y de su fracaso.
Iraq es un caso paradigmático de este fracaso. La injerencia europea quiso imponer a una región multicomunitaria un proyecto nacional centralista y homogéneo, en el que esa diversa población no se reconocía. Para ello, se ignoraron los derechos de las distintas comunidades e incluso se impuso la dominación de una minoría sobre la mayoría. De ahí que una constante invariable en este país haya sido el permanente conflicto interno entre el Estado y los diferentes segmentos de la población iraquí que no se identifican con él. Ahora bien, las raíces de ese conflicto son políticas y no intercomunitarias, de hecho, en las relaciones entre los distintos grupos ha prevalecido la convivencia y las mezclas, como lo muestra la existencia normalizada de matrimonios mixtos. El conflicto interior en Iraq procede de sus raíces fundacionales y los vicios políticos que éstas han engendrado, y no la existencia de comunidades que no se aceptan entre sí.
>>>Gema Martín Muñoz: " Iraq, un fracaso de occidente (1920-2003) ". Págs: 10-11.
P.D: Lo que está entre ( )* lo he añadido para contextualizar el párrafo, no estaba en el texto origial de la autora. |
This work is in the public domain |
