Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
Un professor de la UNED desemmascara la plataforma '¡Basta ya!'
per kd	05 abr 2004
El professor d’Antropologia de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) Juan Aranzadi ha escrit un llarg i duríssim al·legat a El Periódico de Catalunya (5 d’abril) per desemmascarar l’estratègia de la plataforma ¡Basta ya!, arran dels darrers esdeveniments ocorreguts a l'estat, i acusar els seus principals ideòlegs de manipulació interessada i de constituir-se (els que no ho eren ja abans) en moviment de suport al nacionalisme imperialista d'Aznar i el PP.
Fins ara, Aranzadi no havia volgut mullar-se gaire entre “nacionalistes� i “no-nacionalistes� (segons la terminologia madrilenya), sempre s’ha fet dir Juan (i no Jon) i havia repartit llenya cap a totes bandes. L’any 94 va arribar a escriure un llibre amb Jon Juaristi. Escrivia fins fa poc a El Correo (ara del mateix grup que l’ABC). Teniu un resum del pensament d’Aranzadi en aquesta entrevista de fa tres anys. Aranzadi, en la seva denúncia d’avui, esmenta com a principals responsables de l’actual maniobra suposadament “progressista� i en realitat desestabilitzadora, Fernando Savater i Jon Juaristi (aquests dos prou coneguts per tothom), Antonio Elorza (catedràtic de Polítiques de la Complutense, especialista en el món islàmic), Antonio Muñoz Molina i Iñaki Ezkerra (escriptors) Edurne Uriarte i Carlos Martínez Gorriarán (professors de la UPB), i uns quants mitjans de comunicació . D'aquests mitjans, ABC i La Razón són “normals� en aquest context, però ja no ho és tant que una persona com Aranzadi esmenti també el diari El País, amb el qual ha col·laborat. De fet, la denúncia contra El País per part d’un articulista que escriu a El Periódico, per temes de nacionalisme, també es pot qualificar d’històrica. Aranzadi denuncia el fets següents: – “La unànime i incondicional adhesió� dels líders d’aquest moviment “a les mentides i manipulacions polítiques d'Aznar davant la matança d'Atocha�. – El propòsit inconfessat de ¡Basta ya! i el Foro de Ermua per “substituir el moviment pacifista� ciutadà en la lluita cívica contra ETA. El menysteniment absolut de plataformes pacifistes històriques com Gest per la Pau i altres. – “La promoció i lideratge d’un front constitucionalista PP- PSOE� amb la idea que “la defensa ‘conseqüent’ de la Constitució (progressivament identificada amb el vot al PP)� és “una obligació moral de tot aquell que rebutgi el terrorisme�; i, per tant, “qui no defensi la Constitució (qui no voti el PP) serà qualificat de còmplice del terrorisme�. – La identificació interessada d’ETA i el PNB, amb la idea que el nacionalisme basc, segons ells, “és incompatible amb la democràcia�. – Un intent de “desideologitzar i etnitzar el terrorisme (ETA passa a ser 'terrorisme basc' i Al-Qaida 'terrorisme islàmic')� que ha conduït a la creació d’una nova ideologia, 'l’antiterrorisme', que “al substancialitzar el que és adjectiu i instrumental (les accions terroristes) [...], permet subsumir problemes polítics tan diferents com els que plantegen ETA, IRA, Al-Qaida, la intifada palestina o les FARC colombianes, sota un únic conflicte metafisicoreligiós de caràcter maniqueu: el combat escatològic entre democràcia i terrorisme, entre el bé i el mal.� – “L'intent d'anul·lar l'autonomia política del Partit Socialista d'Euskadi [...], tasca en què inicialment va col·laborar amb entusiasme suïcida –per interessos foscos o per simple neciesa– un ampli i important sector dels socialistes bascos�. – La creació d’una “guerra patriòtica d'Espanya contra el ‘separatisme’ –al principi només basc, aviat també català–� i l'apologia de la unitat d'Espanya, amb un Fernando Savater que ha arribat a denunciar “el gran frau del ‘progressisme antiaznarista’� i a donar “raons suposadament d'esquerres per votar el PP� amb un objectiu polític clar: “perpetuar el PP en el poder�, ja que “només el PP ha lluitat i lluita contra ETA sense ambigüitats i de forma conseqüent�. – La “instrumentalització política partidista de les víctimes d'ETA�, quan aquestes víctimes es caracteritzen per una enorme pluralitat “social, política i ideològica�; en canvi, es converteixen en una mena d’“unitat sagrada� que parla per boca dels dirigents de ¡Basta ya!, els quals es defineixen a si mateixos com a “víctimes prospectives� del terrorisme, perquè han estat amenaçats per ETA, i parlen com si ells fossin els únics legitimats a fer-ho en nom de tots. “S'aconsegueix així –explica Aranzadi en un paràgraf especialment lúcid– una sacralització d'allò per què suposadament van morir els màrtirs, la Constitució, i es converteix en tabú la seva crítica i en obligació religiosa l'escrupolós respecte de la seva literal integritat: ¿com esmenar ni una coma d'allò per què tanta sang ha estat vessada? Potser no és casual que en el disseny d'aquesta estratègia martiriològica, mimètica de la que va permetre a ETA als seus inicis sacralitzar la seva causa, hi hagin participat tants exetarres.� – La promoció d'un “estil de pràctica, d'organització i de lideratge polítics d'inequívoca aroma feixista�. És un “moviment nacional per sobre dels partits" liderat per algú que pot “exigir adhesió incondicional a la seva persona i una submisa acceptació, sense cap mena d'indici de crítica, de les seves idees-ordres i les seves condemnes i anatemes.� És un nou “Movimiento Nacional... Constitucionalista�. L’article és molt més llarg que aquest resum apressat (és un dels articles d’opinió més llargs publicats mai a El Periódico), però crec que valia la pena fer l’esforç d’extractar-lo aquí, perquè sembla que pot marcar un abans i un després en determinats corrents de pensament d’Euskadi.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more