Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anunci :: altres temes
Jornades sobre drogues
30 mar 2004
III JORNADES SOBRE ENTEÒGENS I ESTATS MODIFICATS DE CONSCIÈNCIA
III JORNADES SOBRE ENTEÃGENS I ESTATS MODIFICATS DE CONSCIÃNCIA

Universitat de València
Facultat de Ciències Socials


âºDIMECRES 31 DE MARà a les 18:30. (Aula 519, Aulari Nord.Campus dels Tarongers)
âLes drogues a lâEspanya contemporànea: una perspectiva històricaâ?, a càrrec de Joan Carles Usó, Llicenciat en Història contemporànea per la Universitat de València i Doctor en Sociologia per la UNED; actualment treballa a la Biblioteca Municipal de Castelló.

Resum:
   
    Crónica contemporànea de lâús de les drogues, on a través de fotografíes inédites, imatges publicitàries,titulars de premsa, ... J.C. Usó ens portarà des de finals del S.XIX fins als nostres dies, mostrant lâevolució del consum i la prohibició de diverses substàncies psicoactives, i les seves repercusions socials; tot plegat amb lâobjectiu de contribuir a desmitificar lâanomenat âproblema de les droguesâ?.


âºDIJOUS 1 DâABRIL a les 17:00. (Sala de Graus de lâEdifici departamental oriental)
âCategories dels Estats modificats de consciència: un intent de classificacióâ?, a càrrec de Josep Maria Fericgla, Doctor en Antropología Cultural i Social, psicoterapeuta, especialista en Estats Modificats de Consciència (EMC) i els seus usos culturals arreu del món; especialista en estudis sobre ritualística i antropología cognitiva. Actualment és profesor del Master en Gerontologia Social de la Universitat de Barcelona; és Director de la Societat dâEtnopsicologia Aplicada i Estudis Cognitius; i és profesor convidat de la Univ. de Caldas (a Manizales, Colòmbia) on dirigeix el Master en âDrogas y Culturasâ?. Autor de 19 llibres i més de 40 articles especialitzats.

Resum:
   
    Al llarg de la història lâésser humà ha buscat constantment el recurs de la consciència i les seves diverses possibilitats funcionals per a experimentar lâamplitud de la realidad subjectiva i externa, per a conéixer lâunivers, per guarir i per crear, entre altres fins.
    Les cultures han intentat classificar també els diversos estats mentals dâacord a paràmetres locals i històrics determinants: bogeria, psicosis, èxtasi místic, explossió catártica, consciència onírica, recurs visionari i sagrat, i un llarg etcétera més.     Actualment, no és la religió ni lâart sino que és la ciència lâàmbit de les nostres cultures encarregat de generar un cert ordre cognoscible i pensable de la realitat. Per tant, és des de lâàmbit científic âi no des del religiós, xamànic, popular o políticâ que cal intentar fer una classificació dels estats de consciència així com dels mètodes per modificar-la respecte de lâestat de funcionament normal. Lâetnopsicologia és, talvegada és la branca más addient.    
    Què és la consciència? Què implica un estat ânormalâ? o âmodificatâ? de consciència? Quins mètodes sâhan usat i sâusen per a modificar la consciència? Tots els camins porten al mateix estat (químics, mecànics, etc.)?



âºDIVENDRES 2 DâABRIL a les 17:00.(Saló de Graus de lâEdifici departamental oriental)
âTeràpia o Controlâ?(Implicacions de la visió antiprohibicionista en la quotidianeitat dâun Servei de Drogodependències), a càrrec de lâArtur Sardà, Llicenciat en Psicología, i psicoterapeta del Servei Municipal de Drogodependències de lâHospital Sant Joan de Reus.

Resum:
   
    Les habituals contradiccions entre teoria i praxis o entre visions macro i accions micro es posen de manifest contínuament en tots els àmbits dâactuació humana. El que analitzarem avui és un cas molt concret dâaquesta eterna dialèctica: com conciliar una visió antiprohibicionista en matèria de drogues amb lâactuació específica en un recurs públic, la raó de ser del qual és la política prohibicionista precisament.
    Al Servei Municipal de Drogodependències de Reus ens enorgullim de treballar des dâun marc conceptual que posa en qüestió lâabordatge policial, inquisidor i arbitrari que el poder fa de les relacions entre drogues psicoactives i persones, o subjectes psíquics posseïdors de tot un món interior per explorar amb aquestes o altres eines.
    Les premisses bàsiques del Sistema Droga (Baratta, 1986), que és una construcció social determinada, una ideologia que demonitza les substàncies psicoactives, estableixen que hi ha una relació necessària entre consum i addicció, entre la famosa escalada des del porro a lâheroïna, que forçosament sâha de ser un delinqüent i que es tracta dâuna malaltia gairebé incurable. Tot això que el món científic ha demostrat que no te fonament, continua sent una creença arrelada en molta gent, sovint i paradoxalment, pels propis consumidors amb problemes.
    Dâaltra banda, tot i que la tasca bàsica que sâens encarrega és sanitària, terapèutica, orientada a afavorir la salut i el benestar dels pacients, sovint es donen pressions des de lâàmbit administratiu, judicial, o de part dels propis familiars dels afectats, que esperen unes tasques de control incompatibles amb el dret a la confidencialitat i la relació de confiança que implica tota psicoteràpia.
    Il·lustrarem amb alguns exemples pràctics aquestes contradiccions en torn als casos següents:
1)     Multes per tinença de cannabis o altres substàncies (Art.25.1 de la Llei de Seguretat Ciutadana)
2)     Jutges i presons
3)     Malalties mentals
4)     Relacions familiars
5)     Emergències socials
I, a través dâaquests casos pràctics, pretenem mostrar com darrere dâuna demanda per problemes amb drogues, hi sol haver, a més dâun us més o menys conflictiu dâalguna droga, altres elements que expliquen millor la demanda i els conflictes, com són la presència dâalguna malaltia mental o trastorn de la personalitat, o be alguna problemàtica ubicada en el marc de les relacions familiars o les desigualtats socials, o simplement la pressió judicial o policial.
Excurssió:

âºDISSABTE 17 DâABRIL a les 9:00 (Estació del Nord de València)âEixida al Penyagolosa per al reconeixement de plantes medicinals i psicoactives de la zonaâ?. Excurssió guiada per Joan Pellicer, Llicenciat en Medicina; autor dels llibres: Costumari Botànic i Flora pintoresca del País Valencià.

Resum:

    Realitzarem un recorregut per un paratge singular del nostre país, el cim del Penyagolosa; en ell, de la mà dâun etnobotànic i especialista com Joan Pellicer ens aproparem a les plantes psicoactives que hi habiten i sabrem els usos que ja de temps antics feien les gents que hi vivien, i en quines condicions utilitzaven aquestes plantes.


Exposició:

Durant tota la setmana de les jornades es podran visitar diverses exposicions:

-âPlantes màgiquesâ?(situada al hall de lâEdifici Departamental Oriental). Exposició cedida per lâA.L.A.(associació lliure antiprohibicionista de Barcelona); en la que trobarem panells explicatius de diferents plantes psicoactives dâarreu del món, així com els usos i les substàncies que sâextrauen dâelles.

This work is in the public domain
Sindicat