|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
L'incommensurable fracàs d'Aznar (A.Segura)
|
|
|
per enllaç |
15 mar 2004
|
|
|
L'INCOMMENSURABLE FRACÀS D'AZNAR
El Punt.
14/03/2004
ANTONI SEGURA.
José María Aznar va arribar a la presidència del govern amb la promesa d'eliminar el terrorisme d'ETA. La lluita antiterrorista es va convertir, doncs, en l'eix central de la seva política interior. El seu discurs era clar i contundent: la fi d'ETA s'aconseguiria endurint les mesures policíaques i judicials contra els militants de l'organització terrorista i del seu entorn. Ho va plantejar com una política sense escletxes i com l'única possible, abonant el principi de: «O s'està amb la política antiterrorista del govern o s'és company de viatge dels terroristes.» Aquest és el principi que, des del 1998, s'aplicà al nacionalisme democràtic basc, que fou sotmès a una intensa campanya de criminalització. Altres completaren la campanya d'«acoso y derribo» del PNB (i d'EA) amb la frase: «Unos sacuden el árbol y otros recogen las nueces.» El Pacte de Lizarra, signat el 12 de setembre entre el PNB, EA, HB, IU-EB, els sindicats ELA i LAB i una munió de petites organitzacions i la treva decretada per ETA quatre dies després (la treva trampa de Jaime Mayor Oreja) foren presentats com l'evidència de la unitat d'acció entre l'organització terrorista i el nacionalisme democràtic basc. El socialisme basc, liderat llavors per Nicolás Redondo Terreros, no va saber sostreure's al parany del president del govern i inicià una política de seguidisme polític que, després de la ruptura de la treva (el 3 de desembre de 1999), culminaria en la signatura del Pacte per les Llibertats i contra el Terrorisme (al desembre del 2000) i la denominada llei de partits (al juny de 2002), que obria les portes a il·legalitzar Batasuna.
En assolir la majoria absoluta, Aznar va fer de l'adhesió a la seva política antiterrorista el referent de tota la política espanyola, i va deixar sense capacitat de maniobra política el PSOE, perquè amb el suport de la denominada Brunete Mediàtica i el control dels mitjans de comunicació estatals expulsava a l'infern de l'antipatriotisme tot
s aquells que gosessin discutir la seva política antiterrorista. Aquesta deixà de ser una qüestió d'estat per esdevenir una eina partidista i electoral.
En els dos darrers anys, la intransigència i la prepotència d'Aznar i la desqualificació i el menysteniment de la resta de forces polítiques ha arribat a extrems inacceptables, sobretot quan decidí donar suport al president Bush en la guerra il·legal contra l'Iraq. La foto de la cimera de les Açores (el 16 de març del 2003) passarà a la història com la visualització de la decisió més desafortunada d'un president de govern en política exterior. La manca de consens i, sobretot, la supèrbia de no voler donar explicacions en el Congrés, àdhuc quan es va fer palesa la manipulació dels informes sobre les armes de destrucció massiva i les connexions amb el terrorisme internacional de Saddam Hussein, deixaren sol el govern del PP. En plena campanya preelectoral, la criminalització va desbordar el marc del nacionalisme democràtic basc per atènyer les forces polítiques que subscrigueren el pacte de govern de la Generalitat.
La reacció davant dels brutals atemptats de dijous a Madrid denoten l'incommensurable fracàs de la política antiterrorista d'Aznar i de les seves desafortunades decisions en política exterior. No és, evidentment, responsable dels atemptats criminals (els únics responsables de la massacre són les mans assassines que posaren les bombes), però sí de la gestió de la resposta. La prepotència, l'ocultació i la manipulació de la informació i, sobretot, el fet d'haver barrat el pas a una política de consens en qüestions d'Estat clau, com són la política antiterrorista i la política exterior, són la pesant herència que deixa al govern que surti avui de les urnes. Difícilment un dirigent que pretenia passar a la història amb majúscules podia deixar una herència més amarga i un fracàs més gran. |
