Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: guerra
Silenci i manipulació: els atemptats a Madrid
12 mar 2004
En un llibre premonitori publicat lâany 1994, Perspectivas de guerra civil, Hans Magnus Enzensberger anunciava el món que estem vivint. La fi de la guerra freda ha donat per acabada, entre dâaltres coses, amb els idíl·lics recessos de pau dâOccident. Desaparegut lâanguniós equilibri de la pax atòmica, han sorgit dotzenes de guerres civils. Sâha creat una situació que ningú esperava i que ningú sap com va a acabar. Però no sols es combat en el Tercer Món, a lâEst i als Balcans: segons Enzensberger, la guerra civil molecular ha esclatat també a les metròpolis. Qualsevol intent dâexplicar aquests conflictes amb arguments tradicionals âlluita de classes, revoltes juvenils, moviment dâalliberament nacional- resulta inútil. Desaparegudes les conviccions, les ideologies han quedat reduïdes a disfresses intercanviables. El denominador comú de totes aquestes guerres civils, grans o petites, és lâautisme de la violència i la tendència a lâautodestrucció.

Davant de lâesclat dâuna nova conflagració sâinvoquen més que mai els drets humans. Seâns bombardeja amb retrets i acusacions de culpabilitat. Però lâabisme entre els elevats propòsits i els resultats reals és cada vegada major. No sols els individus es senten impotents, també ho són els sistemes polítics. El nombre de perdedors, dââéssers superflusâ, augmenta vertiginosament, vaticina Enzensberger.

Tal vegada, afegeix, ha arribat lâhora dâacomiadar-nos de les nostres fantasies morals dâomnipotència per concentrar els nostres modestos esforços en allò que realment podem fer. El pànic és un luxe que no podem permetreâns.

Els atemptats de lâ11 de març de 2004 a Madrid ha trencat de soca rel les fràgils conviccions morals de molta gent. Aquesta Espanya moderna i rica ha de pagar també el seu peatge en forma de morts de treballadors i gent sense papers per una sèrie de polítiques realitzades pel govern i el seu principal aliat. Ningú està fora de perill. Tots som potencials víctimes, dâuna violència aleatòria i indiscriminada.

En la nostra moral pública és permissible per acció o omissió la mort al món de milions de persones per desnutrició, malalties, guerres, etc. Ara bé, quan la violència ens toca de prop, quan trenca la nostra âpauâ? burgesa, es disparen totes les alarmes i es crea una mena de pànic col·lectiu, sempre ben aprofitat i administrat pel poder per a retallar encara més les migrades llibertats públiques i de retruc, reprimir a tota forma de dissidència. Primer, comencen amb lâextensió social de la por, després la gent demanda seguretat i ordre, un govern fort i autoritari.

Davant de la renúncia a tot ideal col·lectivista, el sistema es justifica perquè garanteix la tranquil·litat de la vida privada. La màquina productiva mai sâaturarà. Res de vaga general. Les hipoteques continuaran pagant-se. La soga del capital continuarà tan efectiva com sempre. Podrem gaudir del repòs i la pau proporcionat per la nostra llar gràcies a la gestió de lâespai públic per part del poder.

Ãs justament aquesta il·lusió la que se nâha anat brutalment en orris. La vida quotidiana, individual de cada individu, pot veureâs afectada radicalment per una acció terrorista dâaquest calibre. Uns simples treballadors han estat assassinats brutalment quan anaven de bon matí al treball pel mer fet dâhaver pujat a un tren. LâImperi i les seues colònies sâhi veuen amenaçats per uns bàrbars disposats a tot per tal de compensar la violència que Occident secularment els infligeix.

LâEstat és incapaç de garantir la seguretat dels seus súbdits. En el moment i lloc més inesperat podem saltar pels aires, en aquesta Espanya europea i orgullosa de si mateixa.

Sâoblida massa sovint a fer una anàlisi més global. Les coses no passen perquè sí, per més irracionals i inhumanes que siguen. La no raó també té la seua lògica. El sistema econòmic dominant, el capitalisme, és terriblement injust i pervers però en aquesta part privilegiada del planeta garanteix a una bona part de la població una qualitat de vida notable. Aquest fet el legitima i el retroalimenta. Si les condicions de vida empitjoren el sistema tremola i sâhan de fer canvis, els tristament famosos ajustos estructurals.

No podem ser tan cínics i hipòcrites i sorprendreâns dâallò que hem permès i hem contribuït a alimentar durant anys i panys. Es silencia recordar que Espanya és un del estats líders en la fabricació i exportació dâarmes a estats tan democràtics com Israel i Turquia. Només veiem la palla en lâull aliè. El narcisisme col·lectiu és el nostre sedant social. La bèstia ha estat alimentada quan li convenia pels EE.UU. Occident comença a pagar en forma de sang la seua històrica opressió sobre la resta del món. Tornem a lâEdat Mitja.

Dâaltra banda, el tractament informatiu dels atemptats per part de la televisió està sent lamentable. Sâha optat per una representació dramatitzada de la realitat que emmascara la veritable dimensió de la tragèdia. Qui ens va portar a una guerra a lâIraq contra la majoria de lâopinió pública? Qui demanava a lâanterior partit en el poder responsabilitats i dimissions quan cometien errors i ara ells ni dimiteixen ni assumeixen res més enllà de lâinsult i la desqualificació de lâadversari?

L'espiral del silenci respecte a l'atemptat i els pactes còmplices davant la manipulació i les mentides peperes clamen al cel. Més enllà de la âllagrimetaâ? i les raons d'allò políticament correcte caldria subratllar la transparència ciutadana per damunt de l'opacitat políticomediatica.
Mira també:
http://www.altrecastello.com

Comentaris

Un juego irresponsable
12 mar 2004
Confirmando todos los indicios objetivos existentes hasta ese momento, en la tarde de ayer ETA afirmó no tener ninguna responsabilidad en los atentados que se produjeron el jueves en Madrid. La comunicación coincidió con la rueda de prensa en la que el ministro de Interior, Angel Acebes, ofrecía datos de la investigación que insistían en vincular a la organización armada vasca de la matanza, al mismo tiempo que insistía en que ETA seguía siendo la principal hipótesis de trabajo de las FSE. Volvía a quedar en evidencia así el juego irresponsable que el Gobierno español está manteniendo en relación a la autoría de la masacre del 11-M.

Los atentados de anteayer han conmocionado a la población del Estado español de una forma que nunca antes se había conocido. La magnitud de la tragedia y el hecho de que se haya atentado contra la población civil colocando explosivos en el transporte público han sacudido profundamente a la ciudadanía. No hay más que ver la inmensa movilización que se produjo en el día de ayer. En ese contexto dramático, el Gobierno español ha estado dosificando los datos de la investigación de una manera que no hace habitualmente. Por ejemplo, en cualquier atentado con bomba se suele informar de su composición a las pocas horas, incluso en el caso de que los artefactos hayan explotado. En esta ocasión han tardado más de un día. Y a pesar de ser material distinto al utilizado habitualmente por ETA, a pesar de que en la furgoneta donde había idénticos detonadores apareciera una cinta con textos del Corán, a pesar de la reivindicación a ''Al-Quds Al-Arabi'', el Gobierno español ha pretendido mantener la ficción de que la organización vasca sería la principal sospechosa del atentado.

El Ejecutivo de José María Aznar ha estado manipulando a una población dolorida por mero interés político, probablemente por un mezquino cálculo electoral. También otros dirigentes institucionales y políticos más cercanos han tratado de obtener réditos políticos de estos hechos, dando en algunos casos certificado de oficialidad a lo que no eran más que sus propias deducciones, tan personales como interesadas. No cabe olvidar que hubo líderes que apuntaron a ETA antes de que el propio Ministerio del Interior hiciera ningún tipo de comentario.

Todo este castillo de naipes comenzó a caer la tarde del jueves y acabó por derrumbarse definitivamente ayer. De los comportamientos de estos días, de la actuación de algunas autoridades y líderes políticos, han de extraerse varias lecciones políticas. -

http://www.gara.net/orriak/P13032004/art74529.htm
Sindicat Terrassa