|
|
|
Silenci i manipulació: els atemptats a Madrid
|
|
per Altrecastello
Correu-e: contacte ARROBA altrecastello.com (no verificat!) |
12 mar 2004
|
|
|
En un llibre premonitori publicat l’any 1994, Perspectivas de guerra civil, Hans Magnus Enzensberger anunciava el món que estem vivint. La fi de la guerra freda ha donat per acabada, entre d’altres coses, amb els idÃl·lics recessos de pau d’Occident. Desaparegut l’anguniós equilibri de la pax atòmica, han sorgit dotzenes de guerres civils. S’ha creat una situació que ningú esperava i que ningú sap com va a acabar. Però no sols es combat en el Tercer Món, a l’Est i als Balcans: segons Enzensberger, la guerra civil molecular ha esclatat també a les metròpolis. Qualsevol intent d’explicar aquests conflictes amb arguments tradicionals –lluita de classes, revoltes juvenils, moviment d’alliberament nacional- resulta inútil. Desaparegudes les conviccions, les ideologies han quedat reduïdes a disfresses intercanviables. El denominador comú de totes aquestes guerres civils, grans o petites, és l’autisme de la violència i la tendència a l’autodestrucció.
Davant de l’esclat d’una nova conflagració s’invoquen més que mai els drets humans. Se’ns bombardeja amb retrets i acusacions de culpabilitat. Però l’abisme entre els elevats propòsits i els resultats reals és cada vegada major. No sols els individus es senten impotents, també ho són els sistemes polÃtics. El nombre de perdedors, d’‘éssers superflus’, augmenta vertiginosament, vaticina Enzensberger.
Tal vegada, afegeix, ha arribat l’hora d’acomiadar-nos de les nostres fantasies morals d’omnipotència per concentrar els nostres modestos esforços en allò que realment podem fer. El pà nic és un luxe que no podem permetre’ns.
Els atemptats de l’11 de març de 2004 a Madrid ha trencat de soca rel les frà gils conviccions morals de molta gent. Aquesta Espanya moderna i rica ha de pagar també el seu peatge en forma de morts de treballadors i gent sense papers per una sèrie de polÃtiques realitzades pel govern i el seu principal aliat. Ningú està fora de perill. Tots som potencials vÃctimes, d’una violència aleatòria i indiscriminada.
En la nostra moral pública és permissible per acció o omissió la mort al món de milions de persones per desnutrició, malalties, guerres, etc. Ara bé, quan la violència ens toca de prop, quan trenca la nostra “pau� burgesa, es disparen totes les alarmes i es crea una mena de pà nic col·lectiu, sempre ben aprofitat i administrat pel poder per a retallar encara més les migrades llibertats públiques i de retruc, reprimir a tota forma de dissidència. Primer, comencen amb l’extensió social de la por, després la gent demanda seguretat i ordre, un govern fort i autoritari.
Davant de la renúncia a tot ideal col·lectivista, el sistema es justifica perquè garanteix la tranquil·litat de la vida privada. La mà quina productiva mai s’aturarà . Res de vaga general. Les hipoteques continuaran pagant-se. La soga del capital continuarà tan efectiva com sempre. Podrem gaudir del repòs i la pau proporcionat per la nostra llar grà cies a la gestió de l’espai públic per part del poder.
És justament aquesta il·lusió la que se n’ha anat brutalment en orris. La vida quotidiana, individual de cada individu, pot veure’s afectada radicalment per una acció terrorista d’aquest calibre. Uns simples treballadors han estat assassinats brutalment quan anaven de bon matà al treball pel mer fet d’haver pujat a un tren. L’Imperi i les seues colònies s’hi veuen amenaçats per uns bà rbars disposats a tot per tal de compensar la violència que Occident secularment els infligeix.
L’Estat és incapaç de garantir la seguretat dels seus súbdits. En el moment i lloc més inesperat podem saltar pels aires, en aquesta Espanya europea i orgullosa de si mateixa.
S’oblida massa sovint a fer una anà lisi més global. Les coses no passen perquè sÃ, per més irracionals i inhumanes que siguen. La no raó també té la seua lògica. El sistema econòmic dominant, el capitalisme, és terriblement injust i pervers però en aquesta part privilegiada del planeta garanteix a una bona part de la població una qualitat de vida notable. Aquest fet el legitima i el retroalimenta. Si les condicions de vida empitjoren el sistema tremola i s’han de fer canvis, els tristament famosos ajustos estructurals.
No podem ser tan cÃnics i hipòcrites i sorprendre’ns d’allò que hem permès i hem contribuït a alimentar durant anys i panys. Es silencia recordar que Espanya és un del estats lÃders en la fabricació i exportació d’armes a estats tan democrà tics com Israel i Turquia. Només veiem la palla en l’ull aliè. El narcisisme col·lectiu és el nostre sedant social. La bèstia ha estat alimentada quan li convenia pels EE.UU. Occident comença a pagar en forma de sang la seua històrica opressió sobre la resta del món. Tornem a l’Edat Mitja.
D’altra banda, el tractament informatiu dels atemptats per part de la televisió està sent lamentable. S’ha optat per una representació dramatitzada de la realitat que emmascara la veritable dimensió de la tragèdia. Qui ens va portar a una guerra a l’Iraq contra la majoria de l’opinió pública? Qui demanava a l’anterior partit en el poder responsabilitats i dimissions quan cometien errors i ara ells ni dimiteixen ni assumeixen res més enllà de l’insult i la desqualificació de l’adversari?
L'espiral del silenci respecte a l'atemptat i els pactes còmplices davant la manipulació i les mentides peperes clamen al cel. Més enllà de la “llagrimetaâ€? i les raons d'allò polÃticament correcte caldria subratllar la transparència ciutadana per damunt de l'opacitat polÃticomediatica. |
Mira també:
http://www.altrecastello.com
|
|
Un juego irresponsable
|
|
per gara |
12 mar 2004
|
Confirmando todos los indicios objetivos existentes hasta ese momento, en la tarde de ayer ETA afirmó no tener ninguna responsabilidad en los atentados que se produjeron el jueves en Madrid. La comunicación coincidió con la rueda de prensa en la que el ministro de Interior, Angel Acebes, ofrecía datos de la investigación que insistían en vincular a la organización armada vasca de la matanza, al mismo tiempo que insistía en que ETA seguía siendo la principal hipótesis de trabajo de las FSE. Volvía a quedar en evidencia así el juego irresponsable que el Gobierno español está manteniendo en relación a la autoría de la masacre del 11-M.
Los atentados de anteayer han conmocionado a la población del Estado español de una forma que nunca antes se había conocido. La magnitud de la tragedia y el hecho de que se haya atentado contra la población civil colocando explosivos en el transporte público han sacudido profundamente a la ciudadanía. No hay más que ver la inmensa movilización que se produjo en el día de ayer. En ese contexto dramático, el Gobierno español ha estado dosificando los datos de la investigación de una manera que no hace habitualmente. Por ejemplo, en cualquier atentado con bomba se suele informar de su composición a las pocas horas, incluso en el caso de que los artefactos hayan explotado. En esta ocasión han tardado más de un día. Y a pesar de ser material distinto al utilizado habitualmente por ETA, a pesar de que en la furgoneta donde había idénticos detonadores apareciera una cinta con textos del Corán, a pesar de la reivindicación a ''Al-Quds Al-Arabi'', el Gobierno español ha pretendido mantener la ficción de que la organización vasca sería la principal sospechosa del atentado.
El Ejecutivo de José María Aznar ha estado manipulando a una población dolorida por mero interés político, probablemente por un mezquino cálculo electoral. También otros dirigentes institucionales y políticos más cercanos han tratado de obtener réditos políticos de estos hechos, dando en algunos casos certificado de oficialidad a lo que no eran más que sus propias deducciones, tan personales como interesadas. No cabe olvidar que hubo líderes que apuntaron a ETA antes de que el propio Ministerio del Interior hiciera ningún tipo de comentario.
Todo este castillo de naipes comenzó a caer la tarde del jueves y acabó por derrumbarse definitivamente ayer. De los comportamientos de estos días, de la actuación de algunas autoridades y líderes políticos, han de extraerse varias lecciones políticas. -
http://www.gara.net/orriak/P13032004/art74529.htm |
